27 juny, 2007

S'ha acabat el judici. Cas Torà: punt final?

Avui ha començat i ha acabat el judici contra Jordi Vilaseca i dos joves més de Torà detinguts i empresonats l’abril de 2003. Quatre anys d’angoixes, d’incerteses i de por ventilats en pocs minuts. Al final s’ha arribat a un acord: 2 anys de presó; o sigui, que no hauran d’entrar-hi. S’ha acabat la part més angoixant del malson però queden molts caps per lligar, molts dubtes per aclarir, d’alguns dels quals no en traurem mai l’entrellat –Com se n’haurien sortit si tots haguessin anat a una, negant les acusacions i denunciant la tortura?- i queda, sobretot això, l’arxivament del sumari del principal cas de terrorisme patit per un veí de la nostra vila: les tortures que van portar Jordi Vilaseca a l’UCI de l’Hospital de Santa Maria de Lleida i que no haurien de quedar impunes.

Avui però no estic per analitzar el qui, el com i el perquè de tot plegat. Bona part de les meves neurones han marxat de viatge a la veïna Espanya. Així que els companys, les companyes i les neurones tornin de l’estranger, abans de la reflexió, el primer que caldrà fer serà celebrar-ho, perquè, malgrat tot, avui s’ha acabat la pitjor part del malson.

25 juny, 2007

27 de juny: Judici contra Jordi Vilaseca.

Aquest dimecres comença a Madrid (Espanya) el judici contra Jordi Vilaseca i contra dos joves toranesos més. Avui els mitjans de comunicació ja recollien la notícia amb l'objectivitat que els caracteritza: la majoria esmentaven que els acusats estaven imputats per un suposat incendi de la casa d'un regidor del PP a Torà, quan aquesta formació política (afortunadament) no ha tret mai representació a les eleccions municipals de la nostra vila. Si en un tema tan fàcilment demostrable com la composició del consistori la informació ja no s'ajusta a la realitat... quina credibilitat poden tenir aquests mitjans quan parlen d'altres informacions referents al cas?

Més informació sobre el judici i sobre el cas al web del Grup de Suport

Més informació sobre el cas en les entrades d'aquest bloc amb l'etiqueta "Antirepressiu"

22 juny, 2007

Un parell d'entrevistes i un gag.

D'ençà dels bons resultats aconseguits en les eleccions municipals del 27 de maig, la CUP surt molt més als mitjans. Aquí teniu un parell d'entrevistes que m'han fet aquestes setmanes:

Entrevista a Tribuna Catalana.

Entrevista al programa de RAC1 "Minoria Absoluta". Per escoltar-la heu d'anar a la pàgina de RAC a la carta i descarregar-vos en mp3 el programa corresponent al dimarts 19 de juny (l'entrevista comença a les 13:21h). Durant el programa un conegut personatge va oferir-se per encapçalar la llista de la CUP a les pròximes eleccions autonòmiques...

Veureu que en gairebé totes les entrevistes a membres de la CUP ens pregunten sobre "prendre vots a ERC".

Per cert, casualment la mateixa setmana que sortim al Minoria també ho fem al Polònia, tot i que en aquest cas no directament sinó posant-la en boca de...

15 juny, 2007

CiU governarà Torà en solitari.

El dilluns 4 de juny va tenir lloc una reunió entre la candidatura guanyadora de les municipals a Torà, CiU, i la CUP. Per part convergent van assistir-hi Domènec Oliva, Montse Solé, Joan Irla, Ramon Vila i Celi Vila; per part de la CUP vam anar-hi l’Ivan Solé i jo mateix. La reunió va iniciar-se d’una manera un pèl atípica: els convocants (CiU) preguntant-nos als convocats com veiem el nou ajuntament i la nostra predisposició a col·laborar-hi, però sense fer-nos en cap moment cap proposta concreta.

Els vam dir que la CUP ja havia deixat molt clar en el programa la política de pactes a seguir; que hi havia un seguit de temes (en matèria d’urbanisme, de medi ambient, de participació ciutadana i de política antirepressiva) que havíem posat per escrit que consideràvem innegociables a l’hora de pactar amb qualsevol de les altres dues forces polítiques i que això, per respecte als electors i electores que havien dipositat la seva confiança en nosaltres, ho consideràvem igual d’innegociable en la situació actual com en l’hipotètic cas d’haver estat necessaris per a formar majoria. Van dir-nos que havent guanyat per majoria no podien assumir el nostre programa –ja ens ho pensàvem!-, que els seus electors no ho entendrien, però que durant els propers quatre anys “podríem parlar de tots aquests temes” –es clar que en podem parlar: només cal que la CUP els porti al ple i se n’haurà de parlar, es vulgui o no. En resum, finalitzada la visita de cortesia, va quedar clar que CiU governaria i que la CUP estaria a l’oposició (val a dir que en cap moment van oferir-nos explícitament entrar al govern). També van dir-nos que un parell de dies abans havien parlat amb ERC i que havien de tornar a fer-ho perquè aquests no els havien donat una resposta tan ràpida com la de la CUP. Pel que he pogut saber avui mateix, ERC tampoc entrarà al govern. Estem doncs davant d’una situació d’absoluta normalitat: qui té majoria absoluta governa en solitari.

Cada dia sóc més jove. Aquí podeu veure’m en una imatge recent.

En la meva primera etapa de regidor, fa vuit anys, era el regidor “del mig”: n’hi havia 4 de més joves i 4 de més vells. En la segona ocasió, l’ajuntament sortint, ja era el tercer més jove. Aquest dissabte, després de prometre per imperatiu legal fidelitat a la constitució, a la mascota de Baquèira i a no sé quantes animalades més, passaré a ser el regidor més jove del consistori toranès. Els mals resultats de la CUP, l’única formació que situava gent jove en llocs destacats (el segon, la tercera, la cinquena...) ha deixat un amplíssim segment d’edat sense presència directa a l’ajuntament.

06 juny, 2007

Feliu Ventura a Calaf, contra la tortura.

Aquest dissabte, 9 de juny, a partir de 2/4 d’11, es durà a terme al Casino de Calaf un acte de solidaritat amb Jordi Vilaseca, el jove de Torà que va ser víctima de tortures fins a l’extrem d’acabar a l’UCI d’un hospital durant el període d’incomunicació previst per la LAT del “democràtic” Estat espanyol.

L’acte de Calaf consistirà en la presentació del vídeo “Silenci... aquí es tortura!”. A continuació actuarà Feliu Ventura presentant el seu últim disc “Alfabets de Futur”. El bo d’ajut a la campanya de denúncia de les tortures és de 5 €.

Vídeo: Feliu Ventura. "El que diuen els arbres".
“L’ajuntament assumirà la defensa política dels represaliats”. Aquesta és una de les cinc condicions innegociables que la CUP de Torà va posar en el seu programa de govern per a iniciar negociacions amb qualsevol de les altres dues forces polítiques de Torà. El resultat electoral ens ha deixat sense possibilitats de negociar res des d’una postura de força. Amb tot, aquest és un dels punts que hem defensat, defensem i defensarem, tot i que ens pugui restar suport electoral. També hi ha qui no entén el que vol dir això de defensar políticament els represaliats.

La defensa política dels represaliats vol dir que l’ajuntament de Torà s’ha de posicionar de manera clara i pública exigint la llibertat dels tres joves toranesos acusats de “terrorisme”. Que ha d’exigir l’aclariment del cas de les tortures patides pel Jordi Vilaseca. Que ha de rebutjar públicament l’existència d’una legislació antiterrorista que jutja les persones no en funció dels fets que els atribueix sinó en funció de les seves idees (o de les idees que els atribueix). Que ha de fer les gestions davant la classe política catalana per a que trobin una solució al cas. Que ha de donar suport als actes de solidaritat que s’organitzin (perquè actes com el d’aquest dissabte puguin fer-se a Torà). En definitiva que faci tot el que calgui per a evitar que tres joves de Torà vagin a la presó. Si des de l'ajuntament no s'assumeix això ja m'explicareu com es poden aprovar després “plans locals de joventut” on es parli de fomentar la participació dels joves en aquelles qüestions que els afecten més directament i bla, bla, bla...

03 juny, 2007

Tot el que abans no volien saber de la CUP i que ara s’atreveixen a preguntar.


El dimecres 2 de maig la CUP va convocar una roda de premsa a Barcelona, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per a presentar la cinquantena de candidatures que concorrerien a les eleccions municipals del 27 de maig. Gràcies al treball i a la insistència de la gent de la comissió de premsa (el Carles, l’Adam, el Vicent...) un nombre considerable de mitjans va assistir a la presentació. L’endemà però la notícia de la CUP va ocupar un raconet insignificant a les pàgines dels diaris; com a exemple podem citar que a l’Avui sortíem en una petita columna a la secció de política, al costat d’una notícia que ocupava gairebé tota la pàgina (i que per tant devien considerar molt més important per a la política catalana): la detenció de la tonadillera espanyola Isabel Pantoja. Durant la precampanya i la campanya electoral la CUP va anar traient el nas als mitjans, però amb molta menys assiduïtat que altres formacions com la xenòfoba PxC o, sobretot, la catalanòfoba Ciutadans (tot i que aquesta no tenia cap tipus de representació municipal).

De diumenge passat ençà les coses han canviat. La reiterada aparició del logo de la CUP en els especials informatius sobre els resultats electorals, com a conseqüència d’uns magnífics resultats ens diferents municipis del Principat, especialment l’entrada als ajuntaments de set capitals de comarca, han capgirat la tendència a ignorar-nos que tenien diferents mitjans. Fins i tot una editorial especialitzada en llibres de butxaca ha encarregat la redacció d’un llibre sobre la CUP a un conegut militant. Així doncs els darrers dies hem rebut força trucades dels mitjans de comunicació; les preguntes però sovint es repetien: Creieu que heu pres vots a Esquerra? Fareu una CUP a Barcelona? Us presentareu a les autonòmiques?.

Hem pres vots a ERC? Cal partir de la base que els vots no són dels partits sinó de cadascun dels ciutadans i ciutadanes, i que aquests a cada elecció cedeixen el seu vot a qui consideren oportú. Que una part dels vots que van rebre les CUP provingui de gent que amb anterioritat hagués votat ERC és molt probable. Com és molt probable que una part de vots vinguin de gent que fins ara s’abstenia davant la inexistència al seu municipi de candidatures de l’Esquerra Independentista. O de gent que senzillament s’ha cansat de les polítiques dutes a terme per ajuntaments suposadament de progrés i que ha vist que la CUP era l’única oposició d’esquerres al poder municipal establert, ja fos dins de l’ajuntament (com en el cas de Vilafranca) o des de fora (Manresa, Mataró...). Com sempre trobaríem tantes motivacions de vot com votants.

Farem una CUP a Barcelona? No podem oblidar que Barcelona és un municipi molt important; també ho són Ciutat de Mallorca, València, la Pobla de Benifassà o Sant Llorenç de Morunys. Hem d’anar-hi, doncs, i presentar-hi una CUP? No. Les coses no van així. La CUP no anirà a crear una candidatura a Barcelona. En tot cas seran els col·lectius de Barcelona vinculats a l’Esquerra Independentista i als moviments socials els que han de treballar per a constituir una CUP a la ciutat que esdevingui un referent unitari de tots aquests sectors; la CUP no pot ser la marca adoptada per un sector de l’independentisme local, no pot convertir-se en una capelleta més. Cal avançar cap a la construcció d'una CUP realment unitària a Barcelona amb pas ferm i sense presses.

Ens presentarem a les autonòmiques? La feina de la CUP actualment es consolidar els nuclis de lluita municipal existents i crear-ne de nous. Tot el que hagi de venir més endavant ja es parlarà en el seu moment. Fer-ho ara, en plena eufòria per uns bons resultats en poblacions d’una part del país, potser ens duria a una anàlisi equivocada.

Alguns, més agosarats, també ens fan altres tipus de preguntes com ara si ens paga Convergència. Suposo que es deuen referir a uns quants banners a Vilaweb i unes quantes falques a RAC-1, els últims tres dies de campanya (que el pressupost no arribava per més!). Aquesta pregunta potser millor que la contestessin els candidats de CiU en municipis on la CUP ha esdevingut decisiva, com ara Sant Celoni, Vilafranca o Berga. A veure que diuen els alcaldables regionalistes...

El vídeo és d’una altra de les sorpreses positives de la jornada electoral: la CUP de Molins de Rei; un altre Molins surt de l’ou!

02 juny, 2007

Torà: després de la derrota.

Les eleccions municipals del 27 de maig a Torà han tingut una força guanyadora i dues clarament derrotades. CiU ha obtingut la majoria absoluta augmentant 66 vots respecte les municipals anteriors. La CUP n'ha perdut 81 i ERC n'ha tret 86 menys dels que havia obtingut Indepedents per Torà.
Després del contundent resultat de les eleccions municipals a Torà, en les que CiU ha obtingut una majoria més que àmplia -6 dels 9 regidors i 61,89% dels vots, amb una participació del 77,84%- cal fer dues coses, una de manera pública i una altra de caire intern.

En primer lloc felicitar públicament la llista guanyadora. En segon lloc cal analitzar el perquè d’aquests resultats, amb la màxima objectivitat de que siguem capaços i capaces.

Hi ha coses que, pel contrari, crec que s’haurien d’evitar. Els comentaris del tipus “el poble s’ha equivocat” només poden ser fruit de la no acceptació dels resultats. I els resultats han estat claríssims; a diferència de les eleccions de fa quatre anys, els toranesos i les toraneses han deixat molt clar qui volen al govern i qui no. A partir d’aquí cadascú ha de fer tan bé com pugui el paper que ens ha adjudicat el resultat dels comicis. I punt. I d’aquí a quatre anys tornarà a ser el poble, mitjançant el vot de cadascun dels toranesos i les toraneses, el que podrà jutjar si “s’ha equivocat” o no.

Un altre dels comentaris que circulen per Torà després de la victòria convergent fa referència a “qui ens donarà subvencions ara”, tenint en compte que la federació regionalista no només no governa la Generalitat sinó que acaba de perdre la Diputació de Lleida, un dels reductes de poder que li quedava, i diversos consells comarcals, entre ells el de la Segarra. La “lògica” existència de favoritismes cap als ajuntaments del mateix color polític que les institucions que tenen per sobre és un argument miserable, que CiU ha utilitzat amb força èxit durant dues dècades i que ara, amb la constant pèrdua de parcel·les de poder polític dels de Mas i Duran, se’ls gira en contra. La teoria de que si no ets dels que manen et tanquen l’aixeta de les subvencions, a banda de falsa –hi ha una infinitat d’exemples de governs municipals de formacions minoritàries, d’agrupacions independents o de partits d’oposició als governs de rang superior-, és indefensable. Defensar això és justificar l’amiguisme a les institucions. Durant anys ho han fet des de CiU; ara n’hi ha que fan el mateix i, a sobre, diuen que són d’esquerres. Lamentable.