27 de juny, 2008

I aquest diumenge... Assemblea Nacional

Dimecres 25 a la tarda. Em truca una periodista de Vilaweb. Vol que li faci cinc cèntims de l’Assemblea Nacional que la CUP celebrarà aquest diumenge a Manlleu. Li explico que el gruix de l’assemblea es dedicarà al debat dels nous estatus de la CUP; que els estatuts que tenim actualment estan pensats per a una organització formada per un nombre reduït de candidatures i que amb el fort creixement que hem tingut els últims anys, i especialment els últims mesos, cal adequar l’estuctura organitzativa a aquesta nova realitat. Que què aportaran de nou els nous estatuts? Principalment han de definir de manera clara la funció dels diferents òrgans de la CUP (Assemblea Nacional, Consell Polític –fins ara anomenat Trobada de Representants-, Secretariat Nacional, Assemblees Locals i Territorials...) i també... Que si debatrem sobre les autonòmiques? No, no ho tenim pas previst. Debatre el futur? A l’ordre del dia hi ha un punt on es proposa iniciar un debat estratègic però.. Que si he llegit la notícia de l’Avui? Fa mitja hora que acabo d’arribar a casa després d’una setmaneta fora i fa uns quants dies que no he llegit absolutament res de la premsa d’aquest país... Com?? Que diu que “la CUP debatrà aquest cap de setmana fer el salt del municipalisme al Parlament”? No, aquest diumenge la CUP no debatrà això sinó que tractarà de dotar-se dels mecanismes per a poder dur a terme, quan pertoqui, qualsevol debat que es plantegi i per a poder donar respostes a tots els reptes que se’ns plantegin els propers anys, tot i que la meva opinió personal és que aquests nous estatuts de la CUP no tindran una vigència molt llarga; fins i tot al marge de debats estratègics, si tot evolucionés favorablement seria molt probable que a mesura que passéssim de ser una organització amb voluntat de ser nacional, però amb una implantació limitada a unes determinades àrees del país, a tenir una implantació real a tot el territori dels Països Catalans s’haguessin d’anar modificant certs aspectes organitzatius...
Quan més tard engego l’ordinador veig que l’Avui també ens dedica l’enquesta: “La CUP tindria opcions d’entrar al Parlament?”. A l’edició de paper de l’Avui d’avui en trobareu uns resultats dels que, al meu entendre, el menys destacable és si guanya el “moltes”, el “poques” o el “cap ni una” sinó la novetat de formular una pregunta sobre una organització de l’EI en un mitjà de comunicació general, més enllà dels mitjans propis o propers a l’independentisme. Un fet impensable fa poc més d’un any, quan després d’una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, la presentació de les cinquantena de candidatures municipals de la CUP va merèixer un breu a l’Avui, compartint pàgina amb la notícia molt més extensa de la detenció de la Pantoja! Ep, i no és pas cap retret cap aquest diari en concret, que encara va ser dels pocs que en van dir quelcom!

Els bons resultats de les municipals –que alguns van qualificar de “sorprenents” tot i que n’hi havia que ja els preveiem- van marcar un punt d’inflexió per a l’Esquerra Independentista, del que el tractament mediàtic de la CUP n’és només una expressió, a l‘evidenciar-se l’existència d’un espai polític propi, situat a l’esquerra dels partits del sistema i nítidament independentista. La inexistència durant vint anys d’un referent polític unitari per a tot aquest espai, des del trencament de l’MDT (i de les organitzacions germanes) l’any 1987 va fer la resta: de cop, per a molta gent, la CUP va passar a ser quelcom més que una simple “sectorial municipalista”; sense proposar-s’ho es va “referenciar”. Per això ara ens truca la premsa que ens ignorava abans (i que continua ignorant altres organitzacions de l’EI).

Hem de tenir present quines són les conseqüències dels resultats electorals –una d’elles és un major ressò públic, en un sentit ampli, de les activitats i propostes de la i les CUP- però sobretot quines van ser-ne les causes: la complicitat de centenars de persones procedents de tots els sectors de l’esquerra independentista, de diferents moviments socials, d’infinitat de lluites sectorials, per a confluir en un projecte construït i dirigit des de baix i amb voluntat d’intervenir políticament en aquells temes que ens afecten com a poble.

Els estatuts que es doti la CUP en aquesta Assemblea Nacional han de ser una eina que ens permeti seguir construint, pas a pas, sense presses però sense aturar-nos, una organització forta, integradora de les diferents sensibilitats, cohesionada, amb uns mecanismes de funcionament que garanteixin una presa de decisions participativa i àgil, que ens permeti debatre amb garanties qualsevol tema que en el futur vulguem plantejar-nos, des de les qüestions estratègiques més gruixudes fins als pronunciaments públics sobre temes puntuals que afectin el país. No oblidem que en la mesura que, en major o menor grau, la CUP sigui “referent” –en la mesura en que algú més li interessi la nostra opinió- no donar una resposta pública a determinats temes (o no donar-la a temps) també és un posicionament polític que també va més enllà de l’”àmbit estrictament municipalista”.

Imatge: Assemblea Nacional de l'any passat a Sant Celoni. No n'estic segur del tot però crec que l'autor de la foto és el company Jordi Salvia.

05 de juny, 2008

Pentru cà catalana este limba unicà şi propie a acestei ţàri.

“Pentru cà catalana este limba unicà si propie a acestei ţàri. Nu vi se pare absurd ca un catalan sà meargà în ţara voastrà de origine şi în loc sà înveţe limba voastrà, sà trebuiascà sà comunicaţi în altà limba?”. No es deu escriure ben bé així, però ni el meu teclat té alguns símbols gràfics propis del romanès, ni jo el nivell C de la segona llengua estrangera més parlada a Torà. És l’últim paràgraf d’un text escrit que, en format bilingüe (català-romanès/ucraïnès/búlgar...) la regidoria de cultura de l’ajuntament de Torà va adreçar a la població nouvinguda la tardor de 2003. En aquelles dates el govern municipal el compartien els Independents i la CUP i el regidor d’aquests afers era un vell conegut meu. L’escrit en qüestió pretenia animar els immigrats i immigrades a apuntar-se a uns cursos de català especialment adreçats a aquest sector de població. Per a fer-ho es recordava que el català, a més de la llengua d’ús social majoritari a la nostra vila, era la pròpia de l’administració, de l’ensenyament que rebien els seus fills i filles, un requisit en moltes feines i una eina d’integració social i finalitzava amb l’argument esmentat més amunt: “perquè el català és l’única llengua pròpia d’aquest país. No trobaríeu absurd que un català se n’anés a viure al vostre país d’origen i, en comptes d’aprendre la vostra llengua, haguéssiu de comunicar-vos en un altre idioma?”.

Aquest text de fa gairebé cinc anys m’ha vingut al cap després de llegir que la Generalitat, conjuntament amb la Plataforma per la Llengua, iniciava una campanya d’acollida lingüística de la població immigrada. Caldrà veure com es desenvolupa la campanya -esperem que en aquest cas no s’apliqui la màxima tripartidista del “Fets no. Paraules”- però en principi cal valorar positivament aquesta iniciativa que compta amb l’aval d’El Mundo: (“Campaña de la Generalitat para que los inmigrantes rechacen el español”). Poca broma amb aquest suport: no només parlem d’un diari que ha donat repetides mostres de la seva preocupació per la situació lingüística del Països Catalans sinó que, a més, està dirigit per un personatge amb un profunds coneixements en el tema de la immigració; qui no recorda aquell famós vídeo on es veia el Pedro-Khota mostrant-se força acollidor amb una immigrant dominicana?
Parlant d’immigrants i de la Generalitat de dalt: una altra notícia ens parla que la consellera de salut, Marina Geli, proposa que la Generalitat pugui contractar metges i infermers estrangers sense haver d'homologar el títol. I jo em pregunto: a aquests els exigiran català, es limitaran a donar-los un tríptic o ni tan sols faran això? D’acord que en aquest país falten metgesses i metges –a Torà fa uns quants anys que patim aquesta mancança- però aquesta mesura d’urgència no es veu complementada amb altres actuacions que puguin solucionar a mig termini el dèficit de personal mèdic autòcton. Llegeixo en una altra banda que, tot i faltar metges i metgesses, a les PAU la nota de tall per a accedir a la carrera de medicina és de les més altes. Evidentment que la professió requereix gent el més ben formada possible però no té cap mena de lògica que, en una situació d’emergència nacional com aquesta, hi hagi gent que no pugui accedir-hi per, posem per cas, una mala nota en llengua estrangera. Es dificulta l’accés a medicina de l’estudiantat català i es va a buscar fora personal sense la titulació homologada.

Entre els dubtes generats per la no-homologació i les possibles confusions lingüístiques a l’anar al consultori es corre el perill de sortir més fotut del que hi has entrat. Ja m’imagino tractant d’explicar a un metge nouvingut que em torturen les morenes. Què faig si no m’entén? M’abaixo els pantalons i li ho indico tot gesticulant? No em fotran pas! I si ell també ha vist el vídeo del Pedro-Khota!? Encara es pensaria que el convido a perpetrar (materialment) l’exercici de gimnàstica rítmica amb el que la seva consellera fa temps que (metafòricament) ens obsequia als veïns i veïnes d’aquesta part de la Vall del Llobregós.