27 de febrer, 2009

Pinós: només s’ha guanyat una batalla.

Dijous 26: pocs dies després de reiterar la seva voluntat de tirar endavant el projecte d’abocador, l’alcalde de Pinós ha anunciat públicament el contrari. Ara diu que retira el projecte (Regió 7: L´alcalde de Pinós retira el projecte de l´abocador per la «radical oposició»). Casualment l’anunci va fer-lo el mateix dia que es convocava per a aquest dissabte una reunió per a constituir la Plataforma en Defensa de Pinós i el Llobregós. Alguns dels mails que he rebut afirmen que l’alcalde (o algun dels seus regidors) s’ha cagat als calçotets; altres no se n’acaben de fiar i ho veuen com una maniobra desmobilitzadora i alerten del perill d’abaixar la guardia, que és possible que l’empresa vagi desenvolupant el projecte i que quan el tingui enllestit, d’aquí a x mesos, s’aprovi per sorpresa en un ple. Tot és possible.

L’únic segur és que la gent no pot refiar-se de la “retirada oficial” d’un projecte que oficialment encara no s’havia aprovat. Cal mantenir la mobilització. De fet, llegint les declaracions d’Isanta, sembla clar que el millor antídot contra aquest tipus d’imposicions és la mobilització popular, unitària i sense ambigüitats. S’ha de continuar a l’aguait i mantenir l’oposició frontal a les propostes que en nom del progrés, i amb la promesa de lligar gossos amb llonganisses, amenacin el territori.

La convocatòria de la Plataforma continua vigent: dissabte 28, a les 6 de la tarda, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Pinós.
.

El grup del fèisbuc No a l’abocador de Pinós! ja ha superat les mil adhesions.

26 de febrer, 2009

Pinós: un milió de quilos d’escombraries per habitant i any.

Dilluns 23. Els alcaldes Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, la Molsosa i Torà i l’alcaldessa de Calaf havien donat de temps al seu homòleg de Pinós, Josep Isanta, fins al 23F per tal que els comuniqués per escrit que retirava el projecte d’abocador de residus urbans i industrials que, situat a la zona de la Guilella, amenaça tota la Vall del Llobregós. Abans d’expirar l’ultimàtum Isanta contesta per escrit que no pensa retirar el projecte sinó que pensa que “cal lluitar pel futur de la nostra comarca”. Es veu que, segons la seva opinió, el futur passa per que Pinós aculli un milió de quilos d’escombraries per habitant i any.
. La Guilella, al fons de la matge, vista des de la zona d'Enfesta.

Dimarts 24. L’Ajuntament de Torà aprova per unanimitat una moció pactada entre els tres grups polítics amb representació municipal (CiU, ERC i CUP) en que, entre altres coses, s’acorda “manifestar la total oposició a la ubicació al municipi de Pinós d’un abocador de residus urbans i industrials”,.”dur a terme les accions que estiguin a l’abast d’aquest Ajuntament per a impedir l’esmentada instal·lació” i, punt molt important vista la voluntat d’arribar a acords econòmics manifestada per l’alcalde de Pinós, “no entrar en cap tipus de negociació al respecte amb l’Ajuntament de Pinós, ni amb l’administració competent en matèria de residus, ni amb l’empresa promotora”.

Dimecres 25. Rebo un correu electrònic convocant a tothom a la constitució de la Plataforma en Defensa de Pinós i el Llobregós, on es qüestiona la instal·lació de l’abocador amb els següents interrogants adreçats a la població de la zona:

"1- Considereu just que un municipi rural i no industrialitzat hagi de rebre els residus provocats en les grans concentracions urbanes i industrials? Que potser no ens gestionem nosaltres els nostres propis residus?

2- Si aquesta instal·lació és tant bona i segura, per què prometen tants diners a canvi? Aquests diners estan garantits? Per qui és el negoci?

3- Creieu que els veïns i veïnes de Pinós no tenim dret a tenir els mateixos serveis sense haver d’acceptar aquest tipus de xantatge?

4- Creieu que això no te repercussions econòmiques negatives pel municipi de Pinós?

Creus que aquest abocador és necessari?

Vine aquest DISSABTE 28 DE FEBRER A LES 18H a la sala d’actes de l’Ajuntament de Pinós"

09 de febrer, 2009

Abocador de Pinós. Comunicat CUP

A continuació podeu llegir el comunicat de l'Assemblea de Torà i Biosca de la CUP sobre l'abocador de Pinós:
No a l'abocador de Pinós.
Davant l’anunci de la possible instal·lació d’un gran abocador de residus urbans i industrials al municipi de Pinós de Solsonès, l’Assemblea de Torà i Biosca de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) vol fer públiques les següents consideracions:

Per la defensa del territori:

- Ens oposem a que un municipi rural, amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, aculli una instal·lació provocada per un model de desenvolupament totalment aliè al propi territori. Tot al contrari, constatem més que mai la necessitat de preservar el medi rural fomentant activitats econòmiques respectuoses amb l'entorn.

- En aquest sentit, rebutgem una política de residus que posa molt èmfasi en la recollida selectiva i el reciclatge, però que no es mulla en la reducció d'aquests residus. El volum de deixalles continua augmentant sense que es faci res per a evitar la producció de productes d’un sol ús o d’envasos i envoltoris innecessaris que creen la necessitat de grans instal·lacions per emmagatzemar-los.

Més recursos per als municipis:

- Considerem que l’elecció de municipis rurals per a la ubicació d’abocadors i plantes de residus aliens no respon a motius de caire tècnic sinó econòmics (preu de terrenys, compensacions a ajuntaments...) i, sobretot, socials (ja que en municipis poc poblats es preveu una menor resposta social).

- Lamentem que els dèficits històrics en infraestructures i serveis que tenen els municipis poc poblats (encara més accentuat en els casos que, com Pinós, tenen un terme molt extens per abastar en serveis), i els escassos ingressos ordinaris dels quals disposen, empenyin els ajuntaments a acceptar projectes que en altres circumstàncies no acceptarien, convertint aquestes zones en víctimes propiciatòries dels interessos de les empreses del sector i d’una administració autonòmica que no troba sortida a la problemàtica dels residus.

Per la participació popular i vinculant:

- Considerem que un ajuntament, que té un mandat per quatre anys, no ha de prendre una decisió sobre un tema que, pel seu fort impacte social i ambiental, no només sobrepassa àmpliament el termini del seu mandat sinó que condiciona el model de territori a mitjà i llarg termini. En aquests casos la legitimitat de la presa de decisions correspon al conjunt de la població afectada i cal, per tant, aplicar els mecanismes de participació ciutadana que facilitin veu i vot a aquesta població.

Per aquests motius des de
l’Assemblea de la CUP de Torà i Biosca fem una crida a la població de les nostres comarques a organitzar-se i lluitar contra la construcció d’un abocador de residus urbans i industrials a Pinós i, en la mesura de les nostres possibilitats, ens comprometem a combatre aquesta imposició.

Vall del Llobregós, febrer de 2009.

biosca@cup.cat www.cup.cat tora@cup.cat
El cartell amb la imatge de l'alcalde de Pinós és obra del Ramon, el crac del disseny gràfic que tenim a l'assemblea

Més informació: recull de premsa sobre el tema a Llobregós.net

03 de febrer, 2009

Reequilibrar el territori o prostituir-lo?

Quan, en les diferents campanyes electorals, els professionals de la política vénen als pobles a demanar-nos el vot hi ha un aspecte que, malgrat les presumptes diferències ideològiques, tots diuen compartir: la defensa de l’equilibri (o reequilibri) territorial. I el cert és que, un cop al govern autonòmic, hi ha molt poques diferències respecte al tracte donat al territori pels partits de dretes o pels teòricament d’esquerres. Uns i altres coincideixen en que les zones rurals són els espais ideals per a ubicar-hi aquelles instal·lacions que, amb més o menys raó, són percebudes com a molestes i/o perilloses per bona part de la població: centrals energètiques, abocadors, presons...

La raó oficial de l’elecció d’un determinat espai no és mai que a les comarques densament poblades el rebuig social es tradueix en una pèrdua de vots molt més gran. No, les raons sempre són tècniques –l’excepcional situació. o les peculiars condicions geològiques- i els arguments davant qualsevol mostra de rebuig també se solen repetir: aquest tipus d’infraestructures generen rebuig però són necessàries i per tant, com que s’han de posar en algun lloc o altre, el més just és repartir-les “solidàriament” en diferents punts del territori.

I per quin motiu no es reparteixen també solidàriament els grans hospitals, les universitats, els grans museus o els estudis centrals i les delegacions de les ràdios i televisions públiques? I ara! Els grans hospitals han d’estar situats el més a prop possible d’on hi ha la majoria de potencials pacients, igual que les universitats respecte als estudiants, etc... Potser sí, però aleshores... no seria més lògic que els grans abocadors de residus urbans i industrials es construïssin a tocar de les grans concentracions urbanes i industrials? Aquí no cal aplicar allò que deia el Sergi Albert de mantenir sempre el mateix criteri al llarg de tot el partit? Es veu que no, que a l’hora de prendre mesures que poden ser polèmiques els arbitres de l’administració s’equivoquen sempre en contra de l’equip petit.

Ara farà deu anys, després de les municipals de 1999, un canvi de govern a l’ajuntament de Pinós va fer sortir a la llum un projecte que l’anterior alcalde tenia força avançat: la construcció d’un gran abocador a l’extrem sud del municipi que comportaria uns ingressos milionaris, tant a les arques municipals com a les seves particulars, perquè “casualment” els terrenys que havien d’acollir la instal·lació eren de la seva propietat. El projecte va generar polèmica i l’ajuntament, en una decisió exemplar, va sotmetre’l a consulta popular entre els habitants del municipi, que el van rebutjar quasi per unanimitat. Davant l’ampli rebuig, l’exalcalde va manifestar que no entenia que els seus veïns votessin contra una instal·lació que no afectava Pinós sinó que només perjudicava als municipis que, com Torà, es trobaven aigües avall.
.


Però tornem al 2009. Després de vuit anys a l’oposició, les municipals del 2007 van tornar CiU al govern municipal de Pinós i, amb ells, no sé si casualment o no, també van tornar diferents projectes d’acollir deixalles, primer va sorgir el d’una planta de compostatge al Cós, entre Ardèvol i Su, i ara ressuscita el projecte de “dipòsit controlat de residus urbans i industrials”, situat a la zona de Cal Morros (que, encara que canviïn les cares visibles dels ajuntaments, alguns protagonistes de la història continuen sent els mateixos). A diferència de l’altra vegada, l’actual projecte d’abocador sembla que té un ampli suport al consistori de Pinós, ja que als quatre regidors de CiU cal sumar-hi un dels tres regidors del Comú. Aquest regidor, vés per on, és militant d’ICV, i ja se sap que qualsevol agressió al territori que amb el govern Pujol era inadmissible amb els “ecologistes de debò” a la Generalitat es converteix automàticament en sostenible; de la mateixa manera que els transvasaments passen a ser captacions puntuals, els abocadors de residus tòxics esdevenen “dipòsits controlats de classe II per a residus no perillosos, dotats d’una innovadora tecnologia, que complirà tots els estrictes controls ambientals i suposarà una inversió molt important per al territori”.

.


Clica damunt la imatge per a veure-la més gran.

.
Perquè, dissortadament, la manca de determinats serveis que pateixen molts pobles serveix de coartada per a proposar projectes indesitjables a canvi de promeses econòmiques que permetrien passar al municipi escollit de tenir uns magres pressupostos municipals a nedar en l’abundància. Si acceptem que per diners val tot, i més en temps de crisi, alguns alcaldes sense escrúpols en comptes de publicar els edictes al BOP podrien fer-ho directament a la secció de relax dels diaris: “Ajuntament posa municipi submís a disposició d’empresa solvent. Sí a tot. Màxima discreció”. Perquè empassar-se tota mena de marranades -que sense contraprestació econòmica ningú trobaria desitjables però que amb diners pel mig cal fingir satisfacció- només té un nom: prostitució. D’acord que determinades pràctiques no desapareixeran de la societat actual d’un dia per l’altre però no n’hi ha prou de posar-les en un racó, que no es vegin, no fos cas que en espantessin els turistes. Cal que les persones i els territoris puguin decidir quines activitats accepten lliurement, sense obligacions imposades per alcaldes, propietaris vinguts a menys o proxenetes diversos.