23 de març, 2010

Amb un sincrotró i una espardenya.

Fa dies que tinc el bloc una mica abandonat. Entre plens municipals, una altra qüestió de caire local i que des del nou nucli de suport de la CUP del Solsonès i l’Alt Cardener m’han fet rumiar una mica sobre el paper del municipalisme en el món rural, aquestes darreres setmanes no he tingut massa temps per a escriure res que fos mínimament penjable.

Ara mateix, en el moment d’escriure aquestes ratlles, no ha canviat gran cosa; no estic especialment inspirat, ni disposo de molt temps per a grans parrafades. Hi ha hagut, però, una notícia que m’ha impulsat a escriure: la posada en marxa del sincrotró Alba, que el
web de la Generalitat de Catalunya anuncia com la major infraestructura científica construïda mai a... a Catalunya? Als Països Catalans? A la Península Ibèrica? A l'Europa mediterrània? A Espanya i olé!!


No, no és que jo hi entengui gens d’innovacions tècniques d’aquesta mena, ni de cap altra. De fet algun cop he dit que jo més aviat sóc de lletres (...i si són vocals molt millor). No, el que m’ha impulsat a escriure no és pròpiament el sincrotró, sinó el fet de que la posada en marxa d’aquesta (pel què ens diuen) meravella de la ciència i la tècnica, no té res a veure amb el tema sobre el que he estat escrivint aquests dies. Sí, ja ho sé que sembla una contradicció però...

Una de les característiques d’aquest allargassat país nostre, que no només persisteix en el temps sinó que s’accentua, és el fort desequilibri demogràfic entre les comarques interiors i muntanyoses, poc poblades, i les de la costa, on hi ha la majoria de grans concentracions urbanes. Tot i que això és així des de sempre, des de fa una anys els diferents partits polítics han anat incorporant en els seus discursos el concepte d’equilibri territorial. Aquesta expressió sovinteja en la pràctica totalitat d’inauguracions fetes en la majoria de municipis rurals del nostre país. També és el caramel amb el que els professionals de la política tracten d’engormandir a molts ajuntaments “de poble” a l’hora de buscar ubicacions per a aquelles instal·lacions que generen rebuig social, com ara abocadors de residus o centrals energètiques perilloses. “Sí, ja ho sabem que això no ho vol gairebé ningú a prop de casa seva però, aquestes instal·lacions són necessàries i s’han de repartir solidàriament pel territori, i creen ocupació... que, per cert, aquí no en teniu gaires de llocs de treball”. I és cert, la principal causa del despoblament és la manca de llocs de treball i la seva escassa diversificació. I, és clar, les autoritats en això poca cosa poden fer-hi, perquè en una economia de mercat la creació de llocs de treball depèn principalment de l’empresa privada. Per tant si l’administració regional o estatal ofereix un abocador de residus industrials a qualsevol poble sense indústria, els rústics habitants de la bucòlica contrada encara haurien de donar les gràcies per la merda al govern de torn.

Llegeixo que el sincrotró Alba, construït a Cerdanyola del Vallès, amb el cent per cent del cost a càrrec dels impostos pagats pels catalanets i les catalanetes, serà un important pol de dinamització econòmica. En algun moment, ni que sigui fugaçment, ha passat pel cap d’alguna de les moltes autoritats “competents” o d’algun representant de la nostra mai prou ben estimada classe política, que a l’hora de demanar el vot “a pagès” s’omplen la boca de reequilibri territorial, la possibilitat d’ubicar el sincrotró a la Terra Alta o al Pallars Jussà???

02 de març, 2010

Torà... al Solsonès? (II)

Descartada la proposta de la CUP de realitzar una doble consulta popular que, d’una banda, permetés saber les preferències veguerials de les veïnes i veïns del municipi i, alhora, tensés una mica més la corda en el tema de les consultes sobre el futur estatus nacional, quina era la postura de les altres dues forces polítiques de l’ajuntament? Mentre ERC insistia en la necessitat urgent de fer passos per a que facilitessin que en el futur Torà fos inclosa a les Comarques Centrals, CiU deia que el tema de les vegueries anava per llarg i que no calia precipitar-se. Tots coincidien, però, en que la millor opció era la vegueria central, perquè es tenia (i es té) la percepció és que la majoria de la població del municipi així ho vol.

Parlant-ho a l’assemblea de la CUP ens va semblar que sí, que la voluntat majoritària va en aquest sentit, però que això no deixa de ser una percepció que, en tot cas hauria estat millor comprovar en una consulta prèvia a qualsevol posicionament oficial de l’Ajuntament, independentment que per a aprovar el primer pas cap a la vegueria de les Comarques Centrals fos preceptiva la ratificació mitjançant un referèndum popular de la decisió presa prèviament per l’Ajuntament, enteníem que el procés correcte era l’invers: primer una consulta popular i, en funció dels resultats, iniciar o no els tràmits corresponents.

Perquè en el supòsit de voler canviar l’adscripció territorial que ens proposa/imposa el mapa de vegueries d’Ausàs, el primer pas era inequívoc: la manera més fàcil de canviar de vegueria era (encara és) canviant de comarca; anant a petar a una comarca que està previst que s’inclogui a la vegueria de les Comarques Centrals i que, de moment està a la mateixa demarcació provincial que Torà: el Solsonès. A més hi ha arguments de caire històric (el 80% de l’actual terme municipal de Torà formava part del Solsonès a la divisió comarcal del 36), administratius (partit judicial) i, sobretot, avantatges pràctiques derivades de ser comarca de muntanya (sobretot per a la pagesia, però també per a les estudiants, etc).


Canviar de comarca fins ara era (encara és) relativament senzill. La llei comarcal ho preveu. Cal un acord de ple de l’ajuntament del municipi que ho sol·licita, l’aprovació de la comarca receptora i una ratificació via referèndum amb una majoria absoluta dels veïns i veïnes amb dret de vot. Però això està (o pot estar) a punt de canviar: l’avantprojecte de llei de vegueries deroga l’article de la Llei comarcal que permet el canvi de comarca. Si s’aprova la llei sense esmenar aquesta disposició derogatòria ja no es podrà canviar de comarca (i per tant tampoc de vegueria).

Ara vénen les presses i els dubtes. Què passa si iniciem els tràmits per a canviar de comarca i s’aprova la llei de vegueries (que impedeix els canvis comarcals) abans de finalitzar el procés? Tornem amb la cua entre les cames a trucar la porta d’allà on ja havíem dit adéu?

Tot i l’error de no haver fet una consulta formal, prèvia a qualsevol acord del ple de l’Ajuntament, en la situació actual penso que iniciar els tràmits per a sol·licitar la incorporació al Solsonès és la menys dolenta de les solucions.

El perquè ja l’explicaré en una altra entrada. Continuarà.

Torà… al Solsonès? (I)

“Davant una hipotètica revisió de la divisió territorial (comarcal i vegueries) hem defensat i continuem defensant el dret de Torà a decidir en quins àmbits territorials vol estar, sense imposicions exteriors”. Es tracta d’una frase extreta d’un programa polític de les eleccions municipals de 2007 (veure’l en PDF). La putada per a aquelles persones que poguessin compartir la proposta de sotmetre l’adscripció administrativa del municipi a la voluntat popular va ser que aquest punt només constava en el programa de la menys votada de les tres candidatures toraneses. El tema, de moment, va quedar aparcat.

L’estiu de l’any passat el conseller Jordi Ausàs va anunciar que abans de finalitzar l’actual legislatura volia aprovar la Llei de Vegueries de la CAC (veure "El conseller Ausàs, les vegueries i el dret a decidir"). Segons la divisió inicialment proposada per la conselleria, el municipi de Torà, en tant que pertanyent a la comarca de la Segarra, quedava adscrit a la vegueria de Ponent (oficialment “de Lleida”).


Va ser a la tardor que la CUP va treure la pols a la proposta de consultar la ciutadania del municipi en relació al tema de les vegueries. Amb motiu de coincidir en el temps aquest debat i l’extensió del procés de consultes iniciat a Arenys de Munt, el regidor de la CUP a l’Ajuntament de Torà, el pesat que escriu en aquest bloc, va fer arribar la següent proposta a la resta de grups municipals:

“L’Assemblea de la CUP és partidària de la convocatòria a Torà d’una consulta popular sobre la independència, com les que s’estan duent a terme en altres municipis del país. De la mateixa manera, entenem que el posicionament que ha d’adoptar l’Ajuntament respecte a la ubicació de Torà en una o altra vegueria en qualsevol nova divisió administrativa també s’ha de sotmetre a consulta popular. A l’espera de poder consensuar una posició unitària dels tres grups municipals, en una reunió amb la totalitat de membres de l’Ajuntament, que des d’ara mateix sol·licitem, us fem arribar un seguit de consideracions que entenem que han de formar part del debat.

Consulta popular sobre la independència.

L’Ajuntament de Torà ha de fer tot el que estigui al seu abast per tal de que al nostre municipi s’aprovi i es dugui a terme una consulta popular sobre la independència del nostre país, com les aprovades en un nombre considerable de municipis del Principat.

No només seria bo que aquest acord es prengués per unanimitat, per tal de que es visualitzés clarament com una decisió de tot l’Ajuntament, sinó que caldria que la proposta d’acord fos presentada conjuntament pels tres grups municipals, evitant així que s’identifiqués la iniciativa amb unes sigles polítiques concretes. Cal tenir en compte que, tret d’alguna lamentable excepció, les tres formacions polítiques representades a l’Ajuntament de Torà voten afirmativament aquesta proposta en els municipis on es presenta.

La posició de l’Ajuntament no pot limitar-se a aprovar la moció i donar suport a la hipotètica celebració d’una consulta en el supòsit que “hi hagi una entitat que la convoqui”. Entenem que el fet de que oficialment les consultes les hagin de convocar entitats, en comptes dels mateixos ajuntaments, és un recurs per a evitar conseqüències legals no desitjades però no ha de ser una excusa per a evitar compromisos polítics.

Cal tenir en compte també que la proliferació de consultes comportarà que cadascuna d’elles tingui, per separat, una repercussió menor a tots els nivells (tant polític o mediàtic, com sobretot repressiu). La pressió cap a cadascun dels ajuntaments que “acordin donar suport” a consultes en les dates acordades per les diferents entitats i organitzacions impulsores serà molt menor a la patida per l’ajuntament d’Arenys de Munt.

Consulta popular sobre les vegueries.

Entenem que l’adscripció de Torà a la vegueria de Ponent o a la vegueria de les Comarques Centrals és un tema que cal sotmetre a consulta popular.

Seria una contradicció consultar la població de municipi sobre un tema de caire nacional (la voluntat de constituir un estat propi per a la nostra nació) i no fer-ho sobre la divisió administrativa que ha d’afectar d’una manera més directa l’actuació immediata del propi Ajuntament.

La consulta a la població no s’ha de limitar a un referèndum preceptiu per a canviar de comarca, un cop pres l’acord per part de l’Ajuntament. Entenem que el procés ha de ser l’invers: l’Ajuntament ha d’iniciar (o no) els tràmits per a modificar l’adscripció comarcal (i de vegueria) en funció d’una consulta prèvia a la població del municipi.

L’Ajuntament ha d’assumir com a vinculant el resultat d’aquesta consulta prèvia.

El suport de l’Ajuntament a la celebració de consultes populars de diferents temàtiques ha de ser un objectiu prioritari, si realment ens creiem que volem fomentar la participació ciutadana.

Simultaneïtat d’ambdues consultes.

Les consulta sobre la independència nacional i sobre les vegueries haurien de ser organitzades simultàniament i pel mateix procediment (mateix dia, lloc i “entitat organitzadora”)

Considerem que fer dues consultes en dates diferents comportaria un esforç organitzatiu molt més gran i, probablement, una participació menor en ambdues.

D’altra banda, la possibilitat que una consulta la organitzés l’Ajuntament i l’altra, per motius legals, una entitat privada suposaria donar a aquesta darrera una importància molt menor que a l’altra. Contràriament, si l’ajuntament reconegués com a vinculant el resultat d’una de les consultes (la de les vegueries) però les dues fossin organitzades simultàniament per una entitat (una comissió creada per a l’ocasió) la percepció de la importància d’ambdues consultes i la participació serien majors.

Creació d’una Comissió organitzadora.

Creiem que les dues consultes que plantegem no les han d’organitzar una entitat concreta de les existents al nostre municipi, sinó que cal crear una comissió organitzadora, creada per a l’ocasió, que integri la totalitat d’entitats i de persones a títol individual que en vulguin formar part.

Aquesta comissió s’hauria d’iniciar constituint un Nucli promotor, format per tots els regidors i regidores de l’Ajuntament, que convoqués la totalitat d’entitats del municipi i les persones a títol individual que volguessin afegir-s’hi. Una convocatòria d’aquest tipus extraoficialment, a nivell de carrer, seria vista com una cosa organitzada per l’Ajuntament, però a nivell legal no tindria aquesta consideració; tindria un toc d’”oficialitat” sense les conseqüències que tindria una convocatòria pròpiament de l’Ajuntament.

Sobre les dates.

Proposem una reunió de la totalitat de membres de l’ajuntament –inclosa la futura regidora- el més aviat millor.

Creiem que l’acord de ple donant suport a les consultes caldria fer-lo com a molt tard abans de la primera tongada de consultes (12-13 de desembre), per tal de que la repercussió que puguin tenir aquestes incentivi a la gent a incorporar-se a la comissió organitzadora.

Les consultes a Torà s’haurien d’organitzar en la segona tanda (prevista pel febrer)”


La proposta de fer una doble consulta no va ser acollida favorablement per resta de grups. CiU i ERC només van voler donar suport a la realització de la Consulta popular sobre la independència dels Països Catalans.

(Continuarà)