tag:blogger.com,1999:blog-238072442024-02-19T10:04:02.180+01:00VILALTAAixò és un bloc personal. Aquí hi trobareu opinions personals, documents col•lectius que comparteixo i informacions a les que he tingut accés i que considero que han de ser públiques. Tot això explicat tal com ho veig; una visió des d’un punt geogràfic i d’un espai ideològic concrets: una visió des de Torà i des de l’Esquerra Independentista.Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.comBlogger282125tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-59158349968674554472017-05-31T11:21:00.004+02:002017-05-31T11:22:31.171+02:00Que tots els vots valguin el mateix…<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Que tots els vots valguin el
mateix… Segur que heu sentit molts cops, especialment en boca de dirigents del
PSC o del què en queda, la queixa de l’excessiu pes que tenen les demarcacions
electorals menys poblades en la distribució d’escons al Parlament de Catalunya.
La desigual implantació territorial de les, durant dècades, dues forces
majoritàries en aquest tros de país –amb l’hegemonia de CiU a la major part del
territori i del PSC a la zona on hi ha la major part de la població- va
propiciar que una “particularitat regional” que encara dura: Catalunya és
l’única (encara) comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia i que
per tant continua regint-se per la llei electoral espanyola (LOREG). El
diferents intents de fer-ne una topava sempre amb el mateix obstacle, que
n’impossibilitava el consens: els uns volien un sistema que atorgués pes a la
representació del territori i els altres apostaven per un repartiment d’escons
més proporcional al pes demogràfic de cada demarcació, amb l’argument suat de
que cal que “tots els vots valguin el mateix” (circumstància que, tot sigui dit
de passada, només es dóna en els referèndums, mai en les eleccions). Amb uns
interessos partidistes tan distants tots els simulacres de ponències sobre la
llei electoral acabaven igual: sense acord, amb crítiques recíproques i
emplaçant-se a trobar una solució de consens en una altra ocasió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El discurs de la presumpta
discriminació electoral de les zones més poblades ha continuat, mentrestant,
obrint-se camí. En el marc del debat de política general de l’octubre de l’any
passat es va acordar declarar “la necessitat d’aprovar una llei electoral justa
i proporcional ”on es tractin, entre altres, aspectes com “la major
representativitat dels ciutadans per a aconseguir que el vot de tots ells
valgui el mateix, la proporcionalitat i un règim electoral que garanteixi d’una
manera més efectiva i igualitària la representativitat de cadascun dels
ciutadans de Catalunya en les institucions representatives”. Un altre cop la
fal·làcia que a la distribució d’escons en un òrgan de representació
territorial és més justa si és proporcional al pes demogràfic de les diferents
demarcacions electorals. A còpia de repetir-ho es va estenent la idea que
l’actual representació dels territoris menys poblats és excessiva. Però
realment és així?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El territori està excessivament representat
al Parlament? Quin pes té realment el territori i quin la població en l’actual
distribució d’escons al Parlament? Si fem cas algunes veus, especialment dels
partits espanyolistes, amb menor implantació al territori, sembla una evidència;
si fem números, però, veurem que no. Els 85 escons de Barcelona, 17 de Girona,
15 de Lleida i 18 de Tarragona no són fruit de cap fórmula matemàtica que els
distribueixi automàticament en funció de donar un determinat valor a la
població i un altre al territori, sinó fruit d’un pacte de l’any 1979, però s’aproxima
molt a atribuir un 80% al factor demogràfic i un 20% al territorial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2VHpvw_VENX4yDjJUUpSGFxl9YYJcZhhVukpzU8ziNPSmICwBkCcItKynGvGu_F9uNoWPo2CtwZ4Bq3OjJ3CNm0ZXCQGXnk8oFLVfalFIjeNMWBdM17PGZQ-1qIogVk8I7mM/s1600/distribuci-de-la-poblaci-catalana-per-vegueries-nadinne-i-anna-h-3-638.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="310" data-original-width="501" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2VHpvw_VENX4yDjJUUpSGFxl9YYJcZhhVukpzU8ziNPSmICwBkCcItKynGvGu_F9uNoWPo2CtwZ4Bq3OjJ3CNm0ZXCQGXnk8oFLVfalFIjeNMWBdM17PGZQ-1qIogVk8I7mM/s320/distribuci-de-la-poblaci-catalana-per-vegueries-nadinne-i-anna-h-3-638.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Que tots els vots valguin igual i que alguns
territoris no valguin res? Si distribuíssim la representació amb criteris
estrictament demogràfics i amb les actuals demarcacions, adequant la
representació a les desigualtats territorials, tocarien 99 escons a Barcelona,
14 a Girona, 8 a Lleida i 14 a Tarragona. Si féssim això mateix per vegueries,
circumscripció lògica en una llei electoral catalana, i amb el mateixos 135
escons, els desequilibris serien més evidents: Regió metropolitana 86, Comarques
Gironines 13, Camp de Tarragona 9, Terres de l’Ebre 3, Ponent 7, Comarques Centrals
7, Alt Pirineu i Aran 1 i Penedès 9. Amb un panorama així voleu dir que a les
Terres de l’Ebre o, sobretot, a l’Alt Pirineu i Aran (que malgrat tenir el 18%
del territori no arriben a l’1% de la població) caldria anar a votar? Si, pel
contrari, fixéssim una proporcionalitat de 80% població i 20% territori la
distribució en vegueries seria la següent: Regió metropolitana 71, Comarques
Gironines 15, Camp de Tarragona 10, Terres de l’Ebre 5, Ponent 10, Comarques
centrals 10, Alt Pirineu i Aran 6 i Penedès 8. Dit d’una altra manera una
“major representativitat dels ciutadans per a aconseguir que el vot de tots
ells valgui el mateix” suposa incrementar els escons de l’Àrea metropolitana,
que és l’única demarcació on el percentatge de població és molt superior al de
territori, en detriment de gairebé tota la resta de demarcacions, amb l’única
excepció del Penedès (que amb el 6,18% de la població i el 6,04% del territori
és la vegueria més equilibrada).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Volem o no un país
territorialment equilibrat? Més enllà de les expectatives partidistes i de
quatre exercicis d’aritmètica recreativa la prioritat política hauria de ser
combatre els greus desequilibris territorials –d’aquest tros de país i de la
resta dels Països Catalans- i no pas adaptar la representació política als
desequilibris existents. El problema és complex i, per tant, per a revertir-lo
caldrien actuacions en molts àmbits (política econòmica, infraestructures,
serveis...) però segur que disminuir-ne la representació política no forma part
de la solució.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">(PS: el text parla de la vegueria
de l’Alt Pirineu i Aran només per una qüestió de disponibilitat de dades però
és evident que l’Aran, en tant que forma part d’un altre marc nacional, ha de
tenir un tractament diferenciat en qualsevol llei electoral)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sobre disminuir la representació política de les zones menys
poblades:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://www.llibertat.cat/2011/12/esborrem-capolat-del-mapa-15793">Esborrem
Capolat del mapa?</a> <span style="color: #c00000;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://www.llibertat.cat/2015/09/de-petits-municipis-i-grans-oblits-32252">De
petits municipis i grans oblits</a> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://www.llibertat.cat/2015/04/de-vots-escons-i-territoris-30600">De
vots, escons i territoris</a> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://ponent-pirineus.cup.cat/sites/default/files/mocio_cup-pa_dll_llei_electoral_1.pdf"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Moció
de la CUP a la Diputació de Lleida sobre la Llei electoral</span></a><o:p></o:p></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-84485391387989311622017-05-31T11:08:00.000+02:002017-05-31T11:08:10.809+02:00Tapar la corrupció amb l’estelada <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un discurs identitari allunyat
d’allò que preocupa realment la gent del carrer. Sovint quan l’espanyolisme cerca
arguments per a contrarestar el discurs independentista sembla que estigui
palplantat davant del mirall descrivint-se. Mentre l’independentisme ha
esdevingut hegemònic en aquest (tros de)
país gràcies, precisament, a haver bastit un discurs que va més enllà de la
simple reivindicació de drets nacionals, vinculant la construcció de la
República catalana a la consecució de majors cotes de llibertat i justícia, els
partidaris de seguir connectats a la màquina de munyir espanyola han de
recórrer al sentiment de pertinença nacional espanyola de sectors de la
població catalana, molts cops amb criteris etnicistes, apel·lant a l’origen
geogràfic familiar o fins i tot als cognoms. Alguns dels que consideren “identitari”
l’independentisme no només troben incomprensible que algú que es digui
Fernández, Rufián o Sánchez i que tingui orígens familiars a Zamora, Granada o
Cuenca vulgui la llibertat del seu país sinó que això els fa mereixedors de ser
anomenats traïdors, renegats o <i>charnegos
agradecidos</i>, entre altres mostres d’afecte. Per cert, els defensors de la
“lògica” de vincular el posicionament respecte a la independència nacional amb
els cognoms familiars podrien explicar-nos per quina estranya raó no van
militar Vidal Quadras al Front Nacional de Catalunya, Jaume Matas al PSAN o Paco
Camps a Independentistes dels Països Catalans o per què Pepe Borrell no va
constituir l’escamot raier de Terra Lliure?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Terroristes, nazis, talibans, corruptes....
Més enllà de referències ètniques, a manca d’arguments per a tractar de fer
atractiva la pertinença al seu Estat –per a què haurien de fer-ho si tampoc no
ens volen deixar votar?- el discurs del mal anomenant <i>unionisme</i> se centra en el discurs de la por i en la desqualificació
continuada i gratuïta de l’independentisme, especialment tractant de vincular-lo
amb la corrupció. És cert que les conversions massives i sobtades dels últims
anys han aportat a les teòriques files de l’independentisme alguns personatges amb
els quals no seria recomanable d’anar ni a fer el cafè però els teòrics de
vincular independència i corrupció s’obliden d’algun que altre petit detall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan l’espanyolisme vincula la
màfia Pujol amb l'independentisme, per posar l’exemple més recurrent, s’oblida
de que el projecte polític de CiU era “encaixar” Catalunya amb Espanya
–l’encaix definitiu, en deien, molt encertadament: l’única cosa definitiva és
la mort. S’oblida també que si l'activitat delictiva dels Pujol deslegitima
algun sistema polític no és aquell que encara ha de constituir-se, i que caldrà
veure de quins elements es dota per a combatre la corrupció, sinó aquell on
s'ha produït: el del la constitució espanyola del 78. Si alguna cosa encarna el
pujolisme és precisament allò que l’independentisme vol deixar enrere: el règim
autonòmic amb que es pretenia acontentar els desitjos d’autogovern amb una
simple descentralització administrativa mancada de sobirania política, fent més
còmoda la submissió a l’Estat espanyol. L’autonomisme és una forma
d’espanyolisme: l’espanyolisme més perillós, <i>el que consigue el efecto sin que se note el cuidado</i>. Cal recordar
què escrivia el 1984 el diari cavernari ABC? <i>“Jordi Pujol, como antes Tarradellas, con su actitud de servido a
España. Desde un sentimiento catalán irrenunciable, con la bandera española
ondeando en el palacio de la Generalidad y presidiendo su despacho junto a la
catalana, ha contribuido considerablemente a hacer viable la Constitución y la
Monarquía democrática que ha restaurado las libertades en España. Todo ello le
ha convertido, a juicio de la Redacción de ABC, en 'Español del Año'”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCJl6YrFMUj0XP72XkMosxWHke_hom7qhbQ88LlYR64-zmLBbE_nXU-KFn90zao7tB60hPl4mXEBeQJqk0USOA9XTauPI5ShphIdKnWciAiZhEkQqvUCHfPGJBW9_XhEXhKFIL/s1600/PujolABC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" data-original-height="764" data-original-width="550" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCJl6YrFMUj0XP72XkMosxWHke_hom7qhbQ88LlYR64-zmLBbE_nXU-KFn90zao7tB60hPl4mXEBeQJqk0USOA9XTauPI5ShphIdKnWciAiZhEkQqvUCHfPGJBW9_XhEXhKFIL/s320/PujolABC.jpg" width="230" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Malgrat tot hi ha una relació més
que probable entre l’independentisme i el cas Pujol: la seva aparició a la llum
pública. Durant anys la relació del pujolisme amb Espanya ha estat com la de
l’acudit del pacient i el dentista: “eh que no ens farem mal?”. Tant se val
quin dels dos personatges feia cadascú, qui agafava els ous i qui les
estenalles: el anys de permissivitat de l'Estat espanyol amb els negocis del
clan Pujol a canvi de submissió política evidencia la podridura d’uns i altres.
Només a partir del moment en que els seus hereus polítics han evolucionat,
gràcies a la miopia política espanyola, del peixalcovisme al sobiranisme s’ha
començat a destapar la merda del pujolisme, senyal evident que de no haver-se
produir aquesta evolució l’Estat hauria continuat mirant cap a una altra banda.
Res d’estrany en un règim on la corrupció s’estén des de la família de la
mascota de l’Estat, el clan Borbón, fins a l’últim pelacanyes amb
responsabilitats en qualsevol dels partits del règim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ni la independència ha de ser una
excusa per a ajornar la lluita contra la corrupció ni la corrupció pot ser una
excusa per a oposar-se a la independència. Contràriament al que diuen els mal
anomenats <i>unionistes</i>
l’independentisme català no és supremacista, tothom té clar que els catalans no
som ni millors ni pitjors que espanyols, francesos, feroesos o zulus. La
corrupció no desapareixerà, per tant, per art de màgia amb la proclamació de la
independència. Es tracta, doncs, d’aprofitar l’oportunitat de crear la República
catalana, el procés constituent, per a incloure els mecanismes per a que
aquesta pugui combatre-la més eficaçment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sovint caiem en l’error de voler
combatre les idees de l’adversari polític utilitzant el seu llenguatge, amb el que
atribueixen al seu missatge valors percebuts majoritàriament com a positius (la
“unió”) i ens reserven els negatius (com quan en comptes d’independència parlen
de “separació” o de “secessió”). Hauríem d’evitar de caure als seus paranys
lèxics retornant, com deia Espriu, el nom a cada cosa, inclòs el mot que tot
sovint l’independentisme dels anys 80 dedicava al 126è president de la
Generalitat de dalt. Als Països Catalans els espanyolistes no són unionistes,
són botiflers. No ens volen units a Espanya, en clau d’igualtat, ens hi volen
sotmesos.</span><o:p></o:p></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-34062513254951020702017-03-03T17:02:00.005+01:002017-03-03T17:02:58.567+01:00La sociovergència, encara (i II)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un altre dels canvis que van comportar les eleccions
municipals del 2015 van ser l’enfonsament del poder municipal del PSC, un <i>partit</i> que des de feia dècades era
hegemònic a les principals ciutats d’aquest tros de país, especialment al mal
anomenat “cinturó roig”, i amb presència a la majoria de ciutats mitjanes i petites.
Tot que la seva representació continua sent molt important (tercera força amb 530.949
vots i 1.279 regidors) la caiguda és espectacular si tenim en compte que el
2007 n’havia obtingut 2.571, una mica més del doble. Observant els resultats
per territoris veurem que l’enfonsament és gairebé total en algunes comarques: en
dues legislatures passen de 44 regidors a 3 a la Noguera, de 25 a 3 a l’Urgell,
de 40 a 7 al Pallars Sobirà, de 35 a 8 a les Garrigues, de 13 a 6 a la Segarra
o de 8 a 1 al Solsonès. En la majoria d’aquestes comarques els pocs regidors
que manté el PSC són a les capitals, desapareixent en municipis rurals on s’havien
incrementat artificialment durant els anys de govern tripartit a la Generalitat,
gràcies en part al discurs convergent previ de que “per a rebre subvencions els
ajuntaments han de ser del partit del Govern”, convenientment amplificat per la
Direcció General del Desenvolupament Rural maragalliana amb promeses
proselitistes de subvencions. Però també a les capitals la sucursal regional
del PSOE recula; n’és un bon exemple Lleida on, per a mantenir la poltrona, el
“catalanista” Ros es veu obligat a pactar amb el partit catalanòfob Ciutadans.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una de les conseqüències lògiques d’aquesta política
d’aliances del camaleònic Angel Ros hauria de ser la pèrdua de l’escassíssima
credibilitat que li podien quedar a les seves afirmacions de catalanisme i,
consegüentment, la pèrdua d’aliats al territori, però curiosament sembla que la
cosa no va per aquí. Un dels organismes on s’hauria de veure més clarament reflectit
el rebuig d’un territori majoritàriament independentista a l’espanyolisme
impúdic del president del PSC és el Centre de Normalització Lingüística de
Lleida. Aquest ens és l’encarregat de promoure la normalització a les comarques
de la “província” i al seu consell hi ha representades, a més de diferents
departaments de la Generalitat i entitats diverses, tretze institucions locals:
el propi ajuntament de Lleida, la Diputació i els onze Consells Comarcals de la
demarcació; és a dir una institució presidida pel PSC, dues per ERC i nou per
l’antiga CiU. Amb aquesta correlació de forces i tenint en compte el seu pacte
local semblaria lògic que Montse Parra, la representant de l’ajuntament de
Lleida, no revalidés la presidència al CNL que ostentava la passada
legislatura. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest sentit la CUP va fer una crida a les institucions
que hi estan representades per a consensuar un candidat alternatiu per a treure
de la presidència del Centre de Normalització Lingüística la representant d’un
equip de govern que per a mantenir-se en el poder municipal pacta amb els
manifestament contraris a la normalització lingüística. Quan Jordi Llauradó,
representant de la CUP al Consell comarcal de la Segarra, va exposar això en el
punt de precs i preguntes del penúltim ple semblava que pràcticament tothom ho
veia així, fins i tot al sortir algun conseller de l’ara PDECat va anar a
felicitar-lo. “Així, així, molt bé!”. Semblava, per tant, que una proposta en
forma de moció per a que les institucions acordessin oficialment que els seus
representants al CNL de Lleida no votessin la candidata d’un ajuntament que
aquest any fins i tot ha traduït a l’espanyol el programa de la festa major
–amb resultats tan ridículs com anunciar un “<i>campeonato de morcilla</i>”!!- seria assumida per la pràctica totalitat
de Consells Comarcals. Però no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFv6HkILvVAqgW2GI1BcvktFVxz_UWnT4QMzfiGeAYyRh0SZW044iLg9n3cJvHT17MOksT-5FuxGvu6FUhTmdR7yqI0qLdDh-X5d_Yl8c180o13Tp7SJ97_J-6l1xu7lSYqKm2/s1600/simbiosi1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFv6HkILvVAqgW2GI1BcvktFVxz_UWnT4QMzfiGeAYyRh0SZW044iLg9n3cJvHT17MOksT-5FuxGvu6FUhTmdR7yqI0qLdDh-X5d_Yl8c180o13Tp7SJ97_J-6l1xu7lSYqKm2/s320/simbiosi1.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan la CUP va portar el tema a les institucions
supramunicipals on té representació vam tornar a veure com el putaramonetisme i
la sociovergència encara cuegen. No es van manifestar al Solsonès, on el vot
exconvergent no era determinant, i la moció es va aprovar per unanimitat.
L’endemà però a la Diputació la cosa va canviar: la moció per una presidència
de consens va ser rebutjada amb 18 vots en contra (els 12 de l’equip de govern
convergent i els 6 del tripartit espanyolista format pel PP, C’s i les sucursals
catalana i aranesa del PSOE) i només 7 a favor (del grup proposant i d’ERC). Al
Segrià es va mantenir la mateixa aliança per a rebutjar la proposta. En canvi a
l’Urgell, on no hi ha partits d’origen espanyol al consell, va ser CiU en
solitari qui va fer aquest trist paperot. A la Segarra la moció de la va
prosperar, amb els vots de la pròpia CUP i d’ERC, InSe, MES i d’una part de
CiU; l’únic vot contrari va ser el del representant del PSC i la majoria de
convergents –inclòs aquell que havia felicitat efusivament el conseller cupaire
al ple anterior- van abstenir-se. Finalment al Pallars Sobirà, on CiU té
majoria absoluta, la proposta va prosperar per unanimitat dels presents. En
total aprovat en tres de sis plens el que, per lògica, semblava que havia
d’aprovar-se arreu. O és que els votants mínimament catalanistes de CiU poden
entendre que els seus consellers permetin que el PSC tingui la presidència d’un
òrgan on el PDCat és molt majoritari?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Costa d’entendre el perquè de tot plegat. Per això a l’hora
de titular aquest escrit he repescat un terme que podia semblar caducat: sociovergència.
Segons la Wiquipèdia, “com a
sociovergència alguns autors es refereixen a aquell establishment, o entramat
de poder, que controlaria majoritàriament l'economia, els mitjans i la política
a Catalunya des de la transició democràtica espanyola”. I les idees i els
conceptes polítics que defensaven la desapareguda CiU i l’aleshores poderosa
sucursal regional del PSOE segur que han caducat –només cal veure l’evolució
política d’aquest tros de país els darrers anys- però els entramats de poder
amb tentacles a l’economia, els mitjans i la política tendeixen a perpetuar-se.</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-60686372458491845412017-03-03T17:01:00.000+01:002017-03-03T17:01:00.797+01:00La sociovergència, encara (I)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les eleccions municipals de l’any passat van comportar canvis
importants en força institucions d’aquest tros de país, no només en aquelles
que es constitueixen a partir del vot directe –els ajuntaments- sinó també en
les que ho fan de rebot –consells comarcals i diputacions. En el cas de la Segarra
una de les novetats va ser l’entrada per primer cop de la CUP al Consell,
representada pel regidor bioscà Jordi Llauradó, que vint anys enrere havia
estat, junt amb la Teresa Colell, el primer regidor cupaire a les comarques de
Ponent. La composició de l’ens comarcal passava a ser molt més acolorida, amb
el pas de quatre a sis grups i la pèrdua de la majoria absoluta convergent (CiU
8, ERC 7, InSe 1, PSC 1, MES 1 i CUP 1) però malgrat això no semblava pas que la
presència d’un conseller cupaire fos aritmèticament rellevant a l’hora de decantar-ne
el govern. El 2007 el convergent Adrià Marquilles va haver de cedir la
presidència al republicà Xavier Casoliva gràcies als vots d’ERC, InSe i el PSC.
Semblava cantat que la història es repetiria, amb l’únic canvi d’un tripartit
per un quatripartit fruit del trencament entre els maragallistes de MES i les
restes del PSC. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La previsió inicial, però, no va ser encertada i aviat els
dos grups majoritaris es van posar en contacte amb la CUP. Què volen aquesta
gent que truquen a la migdiada? Aviat ho vam saber. Resulta que les majories no
estaven tan decidides com ens pensàvem. Segons semblava els capos territorials
de CDC i del PSC s’havien assegut a canviar cromos i de resultes d’aquest pacte
els consellers sociates havien de donar suport als candidats convergents a
diferents consells com els de la Segarra, la Noguera i el Segrià. La cosa
estava empatada: tan CiU i el PSC com ERC, InSe i MES sumaven nou consellers.
Si no hi havia cap canvi de parella el desè conseller, el que decidia la
presidència, era el de la CUP. El republicà Casoliva ens transmetia la seva
voluntat d’entendre’s amb la CUP i el convergent Aleix Buchaca ens prometia
“una comarca justa, solidària i sostenible”. Ens calia, doncs, fixar els termes
de les negociacions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlGAMoqSgb8eC_B0iu-6pyRiLd0-WlhSxdz8o5UIj9M1F4j1-gbBquyyqyH0sOeaKY6CUAgoMp5cqcElOjNTzcjDaGUumXclpvEbzSiXNwHkkpYE9MMA7guzjTu1H2E7tzhc9_/s1600/simbiosi2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlGAMoqSgb8eC_B0iu-6pyRiLd0-WlhSxdz8o5UIj9M1F4j1-gbBquyyqyH0sOeaKY6CUAgoMp5cqcElOjNTzcjDaGUumXclpvEbzSiXNwHkkpYE9MMA7guzjTu1H2E7tzhc9_/s320/simbiosi2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest nou escenari la CUP va elaborar un document força
breu de condicions que havien de complir els que volguessin el nostre vot: el compromís a no privatitzar la gestió de cap
servei comarcal i de recuperar la gestió pública de serveis privatitzats a
mesura que finalitzessin les concessions vigents, casos com l’aigua i els
residus, respectivament; la limitació de mandats als membres del Consell Comarcal,
que en cap cas no podrien ser-ho més de 12 anys i que comportava la renúncia a
prendre possessió per part de les persones que ja portessin aquest període de
temps al càrrec (cas d’una consellera convergent) i el compromís de la resta a
dimitir a mesura que els complissin (cas del presidenciable republicà); que les
retribucions netes dels representants polítics i dels càrrecs de confiança no
superessin 2,5 vegades el SMI (salari mínim interprofessional) per dedicació
completa, o la part proporcional corresponent del temps de dedicació; diferents
mesures de transparència; l’anunci públic d’acceptació de totes les
condicions... Ni els uns ni els altres acceptaven la totalitat de la proposta
de la CUP. En el cas de les retribucions -per posar un exemple qualsevol, ves-
CiU es limitava a dir que “seguirem amb la política de contenció de les
retribucions a càrrecs electes. La legislatura 2011-2015 presidida per CIU vam
rebaixar, respecte la legislatura 2007-2011 presidida per ERC, de forma
substancial les retribucions del President i de l’equip de govern” mentre que
ERC i els seus aliats acceptaven posar un parell de càrrecs amb el salari màxim
de 2,5 el SMI... per a mitja jornada de dedicació! La cosa se’ns fotia costa
amunt, semblava que hauríem de decidir la presidència del Consell d’una manera
o una altra –abstenint-nos també ho fèiem- sense que cap dels dos blocs assumís
les nostres condicions. Faltaven tres dies quan ens vam reunir en assemblea
comarcal a Tarroja per a decidir què votaríem al ple constituent. Vam acordar
que no ho faríem públic fins el ple. Era poc probable però encara es podia
moure alguna cosa, encara faltaven tres dies!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’endemà de l’assemblea vam rebre una trucada imprevista i
surrealista. Miquel Julià, conseller comarcal del PSC, ens deia que havíem de
votar al candidat d’ERC. “No s’entendria que la CUP, que és d’esquerres,
permetés que al Consell Comarcal de la Segarra hi acabi governant CDC o UDC”.
Insisteix en que Casoliva es mereix ser president i no fer-li’n és una putada
molt grossa, que el xicot vol fer carrera política i s’ho mereix, que a
Guissona a ell el té al govern tot i no necessitar-lo aritmèticament, que el
pacte a quatre ERC-INSE-MES-PSC estava pràcticament fet setmanes enrere però que
des de Lleida el PSC va canviar la consigna i, és clar, ara ell no podia
votar-lo, tot i que li sabia molt greu i per això ens ho demanava a nosaltres.
Malgrat la insistència no vam avançar-li el sentit del nostre vot.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I va arribar el ple constituent del Consell. El sistema de
votació de la presidència és diferent de la de les alcaldies. En cas de no
haver-hi majoria absoluta als consells és preveuen diferents rondes de votació.
A la primera ronda cal majoria absoluta i a la segona majoria simple. Si es
mantenien els pactes anunciats era clar que les dues acabarien en empat i
caldria anar a la tercera. “Xavier Casoliva 9 vots, Francesc Sabanés 9 i Jordi
Llauradó 1”. Ja tenia el twit escrit per enviar-lo just acabada la primera
votació quan vaig adonar-me que la gent aplaudia. No hi havia empat: el
conseller del PSC va acabar votant Casoliva, que n’obtenia 10, i el presidenciable
d’UDC es quedava amb 8. Al Consell Comarcal de la Segarra el pacte sociovergent
feia figa i la CUP s’estalviava el mal tràngol d’haver de fer president
abstenint-se o votant algun dels candidats que no havien subscrit les
condicions que els proposàvem. A nivell territorial, però, el pacte CDC-PSC es
mantindria...</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-8824030684539901792016-12-05T11:48:00.002+01:002016-12-05T11:48:46.446+01:00De municipalisme independentista i repressió<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El municipalisme
independentista ha estat notícia aquestes setmanes perquè l’aparell
politicojudicial espanyol l’ha situat al centre de la diana, destacant-ne dos
casos que evidencien el nivell de l’autoanomenada democràcia espanyola: els de
Joan Coma i de Montse Venturós. Joan Coma, regidor de Vic, està investigat per
l’Audiència Nacional per un presumpte delicte d’”incitació a la sedició” a
causa de la seva intervenció al ple de l’ajuntament de la seva ciutat, quan es
debatia la moció de suport a la declaració parlamentària del 9N. Montse
Venturós, alcaldessa de Berga, va ser detinguda pels Mossos d’Esquadra i
portada als jutjats, on prèviament s’havia negat a presentar-se, citada per no
haver retirat l’estelada del balcó de l’ajuntament. Cal recordar que la decisió
de mantenir l’estelada respon a un acord de ple del 6 de desembre del 2012 –és
a dir durant l’anterior mandat municipal – de mantenir l'estelada fins el dia
de la independència. Qualsevol demòcrata, independentista o no, hauria de
rebutjar els arguments que la justícia espanyola utilitza per a perseguir el
regidor de Vic i l’alcaldessa de Berga: el primer és culpable d’exercir la
llibertat d’expressió, amb l’agreujant d’utilitzar arguments tan irrefutables
com que per fer la truita primer s'han de trencar els ous, i la segona d’obeir
un acord aprovat per l’ajuntament que actualment presideix. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Podríem afegir molts
més exemples recents de cacera de bruixes contra electes municipals, com els regidors
acusats de no santificar el 12 d’octubre, en aquest cas focalitzada
principalment a Badalona per interessos partidistes del PP, o per l’aprovació
de mocions de suport a la declaració parlamentària del 9N o altres de similars.
No acabaríem mai perquè afortunadament a la Catalunya presumptament autònoma
els ajuntaments que els darrers anys s’han declarat independentistes són una
àmplia majoria, a diferència de no fa gaires legislatures quan la defensa de
posicionaments polítics de caire supramunicipal era majoritàriament rebutjada
amb l’argument infame de que “als ajuntaments no s’havia de fer política”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNcmY4fUREJuqDcn6pM5DK7ZlE5m0YHomWQotT2GBVQcRfMVa8HBiU40mFs8ihIjrYrwmrMI7IO9NmEomBP6BQOx0vA72RLfY_vi6wvCVcn7MeZtUtKOLzo7iAwz-KTz0Q7Gqz/s1600/bergaestelada14598531411869.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNcmY4fUREJuqDcn6pM5DK7ZlE5m0YHomWQotT2GBVQcRfMVa8HBiU40mFs8ihIjrYrwmrMI7IO9NmEomBP6BQOx0vA72RLfY_vi6wvCVcn7MeZtUtKOLzo7iAwz-KTz0Q7Gqz/s320/bergaestelada14598531411869.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’actual implantació de l’independentisme als
ajuntaments és conseqüència de la seva implantació social o, al contrari, la
presència de l’independentisme a les institucions locals ha contribuït a
l’extensió de l’independentisme al carrer? O ambdues coses alhora? És la vella
pregunta de si va ser abans l’ou o la gallina. Segurament hi ha respostes
diverses en funció de municipis i comarques. En alguns casos l’independentisme és
majoritari a les institucions locals senzillament perquè ho és arreu de la
comarca, sense que els propis ajuntaments hagin estat especialment actius en la
defensa dels drets nacionals del poble català. Seria molt estrany que en
comarques on la consciència nacional catalana és àmpliament majoritària els que
es preocupessin per les qüestions locals i per la política municipal fossin els
sectors amb consciència nacional extraterrestre. En altres, en canvi,
especialment en municipis i comarques més alienades nacionalment, la presència
de l’independentisme a les institucions locals n’ha possibilitat la seva
visualització com a moviment polític global, no només preocupat per aquelles qüestions
lligades a la llengua i la cultura, com sovint es caricaturitzava des de
l’espanyolisme hegemònic, sinó també amb respostes per a “allò que preocupa
realment a la gent del carrer”. Uns i altres, en major o menor grau, ja sigui
activament o pel simple fet de restar espai polític a l’espanyolisme, han
ajudat al creixement social de l’independentisme als respectius municipis i
comarques. Potser on no s’ha fet tot el que caldria a estat a un nivell
territorial més ampli, en la coordinació d’aquest municipalisme
independentista.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El desembre de 2011 va
fundar-se l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb l’objectiu
declarat d’<i>”esdevenir un ampli espai de
debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències,
informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per dur el poble de
Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències
municipals”</i>. Cinc anys després la sensació és que l’AMI és més una relació
de d’ajuntaments signants d’un manifest que un instrument de coordinació
efectiva dels 787 municipis que agrupa, entre els quals hi ha els més actius
per la independència al costat d’altres que no han fotut ni brot pel tema. Si
l’existència d’uns pocs ajuntaments o regidors a títol individual que no
reconeixen la legitimitat de la justícia espanyola al nostre país posa en
dificultats al sistema què podria fer una actuació coordinada de desobediència
d’uns quants centenars de municipis? És clar que paral·lelament a aquesta
hipotètica desobediència massiva l’AMI hauria de posar en marxa una eina que
han necessitat i necessitaran tots els moviments independentistes que, més
enllà d’expressar una il·lusió col·lectiva, pretenen fer efectius els seus
objectius polítics: una sectorial antirrepressiva, que assumeixi la defensa
política i jurídica dels electes conseqüents.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-68877246136097050552016-10-02T12:44:00.002+02:002016-10-02T12:44:40.260+02:00Quien día pasa año empuja...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'Ajuntament de
Lleida, els Consells Comarcals de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, les
Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la
Segarra, el Segrià, el Solsonès i l'Urgell i la Diputació de Lleida. Són els
tretze ens locals (deu governats per CiU, dos per ERC i un pel PSC)
representats al Consell del Centre de Normalització Lingüística <i>“de Lleida”.</i> També hi tenen representació dos organismes de la
Generalitat de Catalunya (la Direcció General de Política Lingüística i el
Departament d'Ensenyament), entitats culturals, veïnals i sindicals (Òmnium
Cultural, l’Ateneu Popular de Ponent, la Federació d'Associacions de Veïns i la
UGT) i el personal del propi Centre de Normalització Lingüística. És a dir,
d’un total de vint representants al Consell del CNL <i>“provincial”</i> n’hi ha quinze que en són d’administracions i catorze
d’aquestes quinze estan governades per partits independentistes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb l’actual
composició de l’òrgan de direcció del CNL resulta força sorprenent que
n’ostenti la presidència Montse Parra, representant de l’Ajuntament de Lleida, del
qual és regidora pel PSC, especialment d’ençà del pacte de govern municipal que
el seu partit va signar amb Ciutadans per tal de mantenir a la poltrona Àngel
Ros, en altres temps líder del sector catalanista dels “socialistes”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A C’s se’ls pot fer
moltíssimes crítiques en molts terrenys, començant pel seu pretès paper
d’abanderats de la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció,
però no se’ls pot pas dir que en matèria lingüística tractin d’enganyar ningú.
Van néixer com a partit després d’un manifest impulsat per catalanòfobs de pota
negra (Boadella, de Azúa, de Carreras, Arcadi Espada...) amb la lluita contra
la normalització lingüística com a punt estrella del seu programa. El compromís
d’”actualitzar” el reglament d’usos lingüístics de la Paeria, l’aprovació d’una
moció per a incloure l’espanyol en la senyalització viària o l’amenaça per part
d’un regidor de C’s de suprimir el Consorci per la Normalització Lingüística en
l’hipotètic cas d’arribar a governar són alguns dels lamentables episodis
viscuts a la Paeria d’un any ençà. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1qFLoGvWCQSORlTsSueB36XzkonN2C0zFWWNSxGNH6NvxPmsbgtt55-afEVAp3LTUEY_dVtgq1c3OSxPDbQnufCkGLolhGLOxdl26Zmy_q8pBZnnU0DH_lfFxrx9lLJ2gQDmc/s1600/paisoscatalansling.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1qFLoGvWCQSORlTsSueB36XzkonN2C0zFWWNSxGNH6NvxPmsbgtt55-afEVAp3LTUEY_dVtgq1c3OSxPDbQnufCkGLolhGLOxdl26Zmy_q8pBZnnU0DH_lfFxrx9lLJ2gQDmc/s1600/paisoscatalansling.jpg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La defensa del
bilingüisme és una opció legítima, sovint tramposa però legítima. Tramposa
perquè un tractament igualitari a dues llengües en un àmbit concret –en aquest
cas a l’administració municipal-, prescindint de la situació de desigualtat
prèvia i de l’existència de legislacions d’àmbit superior que prioritzen la
llengua de l’Estat, perpetua la situació
de minorització de la llengua globalment més feble. Legítima perquè, òbviament,
tothom pot defensar el que cregui oportú, inclosa l’eutanàsia lingüística i el consegüent
descoloriment de l’atles lingüístic mundial en pro de la comunicació, l’entesa
i el bon rotllo universals. Per cert, aquests que fan tanta bandera del
bilingüisme, la legalitat i la lleialtat institucional ho saben que des de fa
deu anys en aquest tros de país no hi ha dues llengües oficials sinó que n’hi
ha tres? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Menys justificable
és governar la Paeria amb els vots dels qui s’oposen a la normalització
lingüística i, al mateix temps, pretendre presidir el Centre de Normalització
Lingüística amb els vots dels que la defensen. I encara ho és menys que aquests
últims ho permetin. L’amplíssima majoria sobiranista al si del Consell del CNL
es posarà les piles i en normalitzarà aviat la presidència o haurem d’esperar a
que les gallines pixin? Mentrestant la representant d’un ajuntament
espanyolista i espanyolitzador continua presidint en funcions, com un Rajoy
qualsevol, un ens que ha de fomentar la normalització lingüística a Ponent i al
Pirineu. I qui dia passa any empeny...</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-66358660454977727722016-09-09T12:48:00.000+02:002016-11-10T14:19:31.708+01:00Tertulià accidental<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es comença fent de tertulià radiofònic a la mítica Ràdia Altiplà, de Calonge de Segarra, i s'acaba fen-la petar al plató de Lleida TV. No hi ha com no entendre de res per a poder parlar de tot.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0ioIr6IhKO627w53Xi4JkyG0_b-USIxhwt4f5hdvhft2yPJKH-7QSdM3jsrB1OoogmffmxNe2nZTsQU39N6_OnvzzI79ZK0bBSUE6HBi9KzF0I8IiHMKO3HwthoGkxqwiBhA4/s1600/lleidatv.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0ioIr6IhKO627w53Xi4JkyG0_b-USIxhwt4f5hdvhft2yPJKH-7QSdM3jsrB1OoogmffmxNe2nZTsQU39N6_OnvzzI79ZK0bBSUE6HBi9KzF0I8IiHMKO3HwthoGkxqwiBhA4/s320/lleidatv.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Si aneu sobrats de temps i de paciència, <a href="http://lleidatelevisio.xiptv.cat/lleida-al-dia/capitol/lleida-al-dia-5-de-setembre-de-2016">aquí i a partir del minut 30</a> podeu veure el meu debut com a tertulià televisiu al programa "Lleida al dia" </span>Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-69507586275932419382016-08-17T16:00:00.000+02:002016-08-17T16:00:12.140+02:00De manar i de no creure (i II)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si en el terreny de
les paraules –la simple reivindicació de la independència- hi ha hagut d’haver
primer grans mobilitzacions populars que posteriorment han arrossegat la classe
política i les institucions, no hi ha cap motiu per a suposar que en el terreny
dels fets –en l’exercici de la independència, és a dir en l’estricta obediència
a la legitima legalitat catalana constituent i la conseqüent desobediència a la
legalitat il·legítima dels estat ocupants- la cosa hauria de ser radicalment
diferent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al contrari, a
l’espera de la setmana dels tres dijous en que les institucions catalanes
decideixin que ja és el moment de la desconnexió legal, cal organitzar i
mobilitzar els sectors més actius i nacionalment conscients del nostre poble,
però no per a reivindicar la independència, com s’ha fet fins ara, sinó per a
exercir-la. L’objectiu hauria de ser doble: d’una banda empènyer les
institucions d’aquest tros de país a complir la totalitat de la <a href="http://www.parlament.cat/document/activitat/153122.pdf">Declaració de
desconnexió</a> que va aprovar solemnement el Parlament de Catalunya el 9 de
novembre de 2015. De l’altra practicar la desobediència popular organitzada a
l’Estat de manera immediata, com a eina de conscienciació i com a “entrenament”
de cara al moment de la proclamació oficial de la independència.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> “I l’endemà d’una declaració unilateral
d’independència què?” Aquesta és la pregunta que, amb posat assenyat i voluntat
dissuasiva, esgrimeixen sovint els partidaris de l’ajornament de la ruptura amb
l’Estat, acompanyada de l’argument de la més que probable incapacitat de la
República catalana d’exercir, en el moment de la seva proclamació, el ple
control sobre el propi territori. Tot i que els devots de la puta, la marmota i
la Ramoneta no deixen de tenir part de raó, assenyalant l’ampolla mig buida, podem
fer una pregunta similar fixant-nos en l’ampolla mig plena: l’endemà d’una
Declaració unilateral d’independència, amb un ampli suport popular, l’Estat
espanyol tindria capacitat de continuar exercint el seu poder en aquest tros de
país com si res no hagués passat? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB_aHN-8z73CWbiSr2JQ1XBuj8xFaunhu7gBFxyq8RAd9MFUm9P9z4xvp2pgSVbS8vJb4xRd5rVtNGVmO0o7R58WP-dhdZ37n3i8ihJqKjv032xsqHscDFrCgML1t4YH6VIX2n/s1600/emb%25C3%25BAs55e24cddcdfa9.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB_aHN-8z73CWbiSr2JQ1XBuj8xFaunhu7gBFxyq8RAd9MFUm9P9z4xvp2pgSVbS8vJb4xRd5rVtNGVmO0o7R58WP-dhdZ37n3i8ihJqKjv032xsqHscDFrCgML1t4YH6VIX2n/s320/emb%25C3%25BAs55e24cddcdfa9.jpeg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Debatre sobre el
full de ruta en termes de legitimitat és un error. Pretendre que unes vies
d’accés a la independència són més legítimes que altres suposaria acceptar
algun grau de legitimitat a la incorporació per la força de les armes de
diferents parts del nostre país als Estats francès i espanyol. La <i>legitimitat</i> del tractat dels Pirineus i
d’<i>Almansa Decideix</i>! Que guanyar de
manera clara un referèndum convocat oficialment seria vist per l’opinió pública
internacional com una prova inequívoca de la nostra voluntat d’esdevenir un
estat independent i, en conseqüència, podria fer-nos guanyar algun hipotètic
aliat? Potser sí, però és d’una ingenuïtat extrema refiar que la <i>democràtica</i> Unió Europea –que aquests
dies mostra el seu rostre més inhumà a les ribes de la Mediterrània-
intervingui en nom dels drets humans i de la democràcia en contra d’un dels
seus estats membres. Els diferents agents internacionals només es mouen per
interessos econòmics, en la majoria dels casos força allunyats dels de la
majoria de la població. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Només en la mesura
que la nostra submissió a Espanya pugui perjudicar els interessos econòmics
dels que tallen el bacallà a nivell europeu podria haver-hi posicionaments de
pes en favor d’una sortida democràtica al conflicte. A Europa s’alçarien
moltíssimes més veus a favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació d’una
part del poble català si fóssim capaços de generar una situació d’inestabilitat
política i econòmica (que comportés que, per exemple, l’Estat espanyol fos
incapaç de pagar el seu deute) que les que poguessin protestar per una
hipotètica suspensió de l’autonomia regional. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al marge de quin
sigui el full de ruta institucional, però no pas a tall d’oposició sinó de manera
complementària, a nivell de mobilització popular l’objectiu hauria
d’evolucionar cap a fer que aquest tros de país sigui ingovernable per a l’Estat
espanyol; que, al contrari del que succeeix ara, la nostra dependència els
resulti ruïnosa. Tenim capacitat de fer-ho? D’un país capaç d’organitzar diades
milionàries hauria de poder organitzar unes quantes desenes de milers de voluntaris
amb l’objectiu permanent de paralitzar l’economia (bloquejant ports, aeroports,
autopistes, centres de distribució de combustible, organismes financers,
etc...) fins a l’assoliment de la plena sobirania. Evidentment si les
mobilitzacions massives dels darrers anys van ser convocades per entitats transversals
i (si més no oficialment) no partidistes la desobediència popular hauria
d’impulsar-la algun organisme similar. Hi ha alguna voluntat de fer-ho o
esperarem còmodament repapats al sofà de casa a que la independència arribi per
la tele?</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-40134458636215602132016-08-17T14:30:00.000+02:002016-08-17T14:30:03.265+02:00De manar i de no creure (I)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I l’endemà d’una
declaració unilateral d’independència què? Un dels arguments més emprats com a
excusa per a ajornar sine die la ruptura amb l’estat ocupant espanyol –no només
amb una DUI sinó fins i tot amb desobediències puntuals davant dels atacs
continus a la sobirania parlamentària per part del govern espanyol i el seu
braç judicial- és la nul·la capacitat de fer prevaldre de facto la legitimitat
catalana, fruit de la voluntat democràtica, davant de la legalitat espanyola,
instaurada per la força de les armes. Posem un exemple: si demà les
institucions catalanes acorden que els ciutadans i ciutadanes d’aquest tros de
país han de deixar de pagar els seus impostos a la hisenda espanyola, els
lladres que entraren per Almansa, per a passar a fer-ho a l’agència tributària
catalana, tindrien força suficient per a fer complir aquest acord? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Abans de desobeir
la legalitat imposada ens cal, segons la versió hegemònica del sobiranisme
institucional, crear unes estructures d’estat que la pròpia obediència a
l’ordre constitucional espanyol evita que es creïn o que estiguin al servei de
la legitimitat constituent. Aquest segon cas es visualitza nítidament amb els
mossos portant requeriments de l’audiència nacional a ajuntaments catalans que
han comés l’execrable delicte d’aprovar mocions en defensa dels drets
democràtics i nacionals del nostre poble. Podem considerar una estructura d’(el
nostre) estat una policia autonòmica que, ni que sigui per imperatiu legal,
actua com a eina d’un estat enemic enfront de qui en defensa la creació d’un de
propi? És potser un dels exemples més visibles, però no pas l’únic, de que les
estructures autonòmiques són estructures d’Estat... espanyol; d’un Estat
espanyol de les autonomies que en el seu moment va ser creat a fer més
suportable (i, per tant, per a mantenir i reforçar) la situació de dependència.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqSNJZCwxHWQJnoX9xvmsTycjGAJ2k3jtltBszM0rg30kdeG-u8tm_mGEIb_QRfquDvIzRoQMUdR_B4rVg6PdjK7jai5ABCuhvfJ9ZrsrKMwrQp6RYyMw-94RoqE5osUNymfCO/s1600/cossarodeo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqSNJZCwxHWQJnoX9xvmsTycjGAJ2k3jtltBszM0rg30kdeG-u8tm_mGEIb_QRfquDvIzRoQMUdR_B4rVg6PdjK7jai5ABCuhvfJ9ZrsrKMwrQp6RYyMw-94RoqE5osUNymfCO/s320/cossarodeo.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si l’Estat
(espanyol) no permet la creació d’estructures d’Estat (català) i el sobiranisme
majoritari a les institucions d’aquest tros de país considera que sense
aquestes estructures no podem trencar amb l’Estat espanyol, la porta de sortida
quedarà sempre fora de l’itinerari circular d’un full de ruta que sembla escrit
per la puta, la marmota i la Ramoneta.
Com ho hem de fer, doncs, per a centrifugar-nos cap a la sortida
d’emergència? Hi ha vàries opcions que, a grans trets, conflueixen en dos: el
canvi de l’hegemonia política al si de l’independentisme institucional i la
creació de contrapoders independentistes al marge de les institucions. Ambdues
són compatibles i, si hem de fer cas del vist les últimes setmanes, força
allunyades de la direcció en que avancen, per dir-ho d’alguna manera, els
principals agents polítics de l’independentisme.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un estat és, per
definició i al marge de l’estructura institucional de que es doti i
l’orientació política que prengui, una eina d’exercici del poder. Per tant les
estructures que es creïn en aquest país podrem considerar-les, o no, d’estat
(català) en la mesura que serveixin, o no, per a combatre el poder d’estats
estrangers i altres organismes aliens sobre el nostre país (o sobre una part
d’ell); en la mesura que actuïn o puguin actuar com a contrapoders. En aquest
sentit la possibilitat de crear estructures d’estat al marge de les
institucions autonòmiques no només és possible sinó imprescindible. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En una altra època
–o potser ho hauria d’escriure en majúscules?-, quan l’independentisme era cosa
de quatre gats mal comptats, qualsevol intent de crear contrapoders populars
catalans comportava la necessitat de disposar d’estructures clandestines. Ara,
en la mesura que l’independentisme ha crescut de manera exponencial en aquest
tros de país, cal conquerir i consolidar-ne l’hegemonia al carrer i a totes les
institucions, sense haver de recórrer a alguns dels mètodes de lluita de temps
passats però sense caure en l’error de limitar el nostre camp d’actuació a allò
que dicti una legalitat espanyola (o francesa, al nord de la ratlla arbitrària
acordada a l’illa basca de Konpantzia) pensada per a perpetuar l’actual
situació de domini.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Determinar el
moment més oportú en què les institucions catalanes han de desobeir el poder
espanyol pot ser, naturalment, objecte de debat. Considerar, però, purament
tàctiques les objeccions d’alguns sectors del sobiranisme governant a desobeir
de manera immediata les imposicions espanyoles –i, per tant, a obeir el mandat
democràtic de la declaració parlamentària del 9N- és molt ingenu. I esperar dòcilment, mentre no arriba
l’anunci de ruptura institucional, és una pèrdua de temps i d’energia. No
havíem quedat en que era la classe política la que havia evolucionat cap a
l’independentisme a remolc de la
mobilització popular, i no a l’inrevés? Doncs, per quina estranya raó
hem de deixar que sigui la classe política remolcada la que determini el moment
i la forma de la ruptura, en comptes de provocar-la des de la mobilització
popular que fins ara ha actuat com a motor? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-71684417154234999542016-05-27T14:31:00.000+02:002016-05-27T14:31:06.802+02:00De sentències i pedregades<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">S’intensifica
l’ofensiva judicial espanyola. Sembla que darrerament tan el tribunal
constitucional com l’audiència nacional del país veí s’han tret la son de les
orelles. El TC passant per la pedra qualsevol llei democràticament aprovada pel
Parlament de Catalunya –tant se val si es tracta de la de pisos buits, la
d’igualtat entre homes i dones o la de simplificació administrativa dels
governs locals- i l’AN empaitant, com sempre, la dissidència política. Entre
les víctimes més habituals del tribunal hereu del TOP hi ha ara els ajuntaments
catalans i els seus electes, que presumptament es foten un fart de delinquir
aprovant mocions, penjant estelades o gosant dir en veu alta evidències de
l’alçada de la torre de Vallferosa, com, per exemple, que per a fer truites cal
trencar els ous. En nom d’una presumpta democràcia persegueixen càrrecs electes
independentistes per ser conseqüents amb el programa amb el que es van
presentar a les eleccions. Per a aquests peculiars garants judicials de les
llibertats democràtiques que l’espanyolisme sigui minoritari en bona part dels
ajuntaments d’aquest (tros de) país és irrellevant; si no aconsegueixen guanyar
a les urnes sempre poden fer-ho als jutjats. Què cony busquen ara aquests
collons d’alcaldes? Tan simpàtics que eren quan el que mudava era fer
reiterades reverències a la borbonalla amb la boca oberta a l’alçada de la
bragueta! Que no ho saben que els ajuntaments s’han de limitar a parlar dels
temes concrets en que tenen competències? <i>Habrase
visto!</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entre les
competències dels ajuntaments hi ha l’ordenació, gestió, execució i disciplina
urbanística, el patrimoni historicoartístic i la protecció del medi ambient.
Almenys així ho diu la Llei Reguladora de Bases del Règim Local. Una llei
aprovada per les Cortes Generales del Estado, allà pel remot 1985. Res a veure,
doncs, amb cap d’aquests reglaments de nyigui-nyogui que fan al Parlament del
parc de les feres i que només poden acabar a la paperera de la inconstitucionalitat.
Una llei seriosa, de les de veritat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTuuwXrBMn_8CE8WSS7lEy6ta47al2fc0j75DSuYBEQioKSwmn8JupeUAaFHRILK5LJu7chZ4P9A_GJGiF22S4fLnplUkykuxBeCAQQ6-St5pnJ3Of6waBxyOPEFNYF3mbVGZu/s1600/castell-d-alta-riba-3_24094678.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTuuwXrBMn_8CE8WSS7lEy6ta47al2fc0j75DSuYBEQioKSwmn8JupeUAaFHRILK5LJu7chZ4P9A_GJGiF22S4fLnplUkykuxBeCAQQ6-St5pnJ3Of6waBxyOPEFNYF3mbVGZu/s320/castell-d-alta-riba-3_24094678.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’ajuntament
d’Estaràs, fent ús de les competències que les lleis serioses atorguen als
ajuntaments, va oposar-se el 2010 a la instal·lació d’una pedrera de
considerables dimensions (26 hectàrees) al seu municipi, a 150 metres del nucli
d’Alta-riba. Posteriorment la Generalitat va denegar la llicència ambiental a
la instal·lació. Davant d’aquesta negativa l’empresa promotora, Xaviker SL, va
presentar recurs. Ara, sis anys després, una sentència ferma del Tribunal
Superior de Justícia Colonial obliga la Generalitat obedient a concedir la
llicència ambiental. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Departament de
Territori i Sostenibilitat publicava al DOGC del 22 de gener d’enguany l’autorització
ambiental, en execució de sentència, a la empresa Xaviker SL per a la pedrera
rebutjada per l’ajuntament. Dos mesos més tard, i a les mateixes pàgines, podem
llegir dues resolucions més del mateix Departament. La primera el 21 de març: un
acord de declaració d'impacte ambiental referent a una altra pedrera, també al
mateix municipi i a la mateixa zona. En aquesta ocasió la superfície afectada
és menor (6 ha) i l’empresa promotora Mármoles y Granitos Segovia SL, de Puigcerdà.
I la segona el 4 d’abril: un altre acord de declaració d'impacte ambiental
d’una tercera pedrera, en aquest cas promoguda per una empresa de Balsareny,
Graves Alou SL, i amb el beneplàcit, segons sembla, de l’ajuntament de les
Oluges, municipi al que pertany per poc. Aquest tercer projecte, de 17 ha, vol ubicar-se
entre els pobles de Santa Fe i, novament, Alta-riba. Molt a prop d’aquests tres
projectes, a la carretera vella de Sant Ramon, ja hi ha des de fa anys dues
pedreres més. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sí, d’acord,
d’algun lloc ha de sortir la pedra i la grava necessària per a la construcció
però... voleu dir que una concentració de pedreres en un radi tan petit no és
excessiva? Cal aprovar Plans territorials, en aquest cas el de Ponent, plans
directors urbanístics i lleis de protecció, gestió i ordenació del paisatge,
amb l’objectiu de <i>“que l’evolució del paisatge
sigui harmònica amb l’evolució de la sensibilitat social”</i>? Ca, home, ca! Totes
aquestes noses haurien d’anar de pet cap al constitucional! La protecció del
medi ambient i del patrimoni historicoartístic no han de ser obstacle per a que
el progrés encercli Alta-riba com les legions romanes el poble de l’Astèrix. Al
cap i a la fi parlem d’un poblet d’unes poques cases, una esglesiola d’origen
romànic i un castell de la mateixa època, declarat Bé Cultural d’Interès
Nacional. Ben mirat, si algun alt tribunal espanyol anul·lés la declaració de
BCIN aprovada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya -una
administració governada per separatistes que, no ho oblidem, volen retornar-nos
a l’edat mitjana- potser alguna d’aquestes empreses altruistes que vetllen pel
territori s’animaria a fer de mecenes del castell, tot buscant alguna utilitat a
aquell munt de rocs malaguanyats.</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-75248640393914133972016-04-27T14:28:00.000+02:002016-04-27T14:28:03.107+02:00La dissolució federal<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">El federalisme és la solució al problema català.</span></b><span lang="CA"> Aquest ha estat el discurs de capçalera de bona part de l’esquerra d’obediència
espanyola i visió hispanocèntrica d’aquest (tros de) país. Ho hem sentit en
boca de pràcticament tots els dirigents del PSC i del que en queda <s>-</s>com
a mínim de Maragall a Iceta, passant per l’entranyable Pere Navarro i el
camaleònic Àngel Ros- però també de destacats membres d’ICV, d’EUiA i de
Podemos. Davant de, d’una banda, l’ofensiva “recentralitzadora” de la dreta i,
de l’altra, de les vel·leïtats separatistes del nacionalisme umbilicucèntric,
que ens porten a l’enfrontament i el caos, es veu que cal una opció alhora
valenta i assenyada, que trobi per a Catalunya l’encaix que necessita en una
Espanya respectuosa amb la realitat plural dels diferents pobles que la
configuren. Un respecte a la pluralitat lingüística i cultural que s’afanyen a
practicar amb l’entusiasme que els caracteritza: només cal veure els casos del
català a la Franja de Ponent i de l’aragonès i l’astur-lleonès als seus
respectius territoris.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">“Federal” és el títol d’un documental apologètic</span></b><span lang="CA"> que presenta el federalisme com a solució a tots els problemes <i>“en un moment de radicalització,
desorientació i de caiguda de molts dels ciutadans en un sentimentalisme poc
constructiu”.</i> En aquets sentit, el tràiler de <i>“Federal”</i> és molt il·lustratiu: les imatges de manifestacions
independentistes catalanes i escoceses s’intercalen amb escenes de bombardejos
de la segona guerra mundial i de la guerra dels Balcans i primers plans de Tuđman,
Milošević, Karadžić, Paisley, Bossi, Le Pen i Palin. Com podeu comprovar, una
visió completa i ponderada de les diferents cares del nacionalisme. En
contraposició a la voluntat d’afegir fronteres, en un món on ja no n’hi caben
més, el reportatge ens posa uns quants exemples de les virtuts del federalisme:
el Canadà, Suïssa, els Estats Units, l’Índia, el Brasil i Alemanya. La majoria
de les cares que il·lustren aquesta opció, però, no són tan conegudes com les
del nacionalisme agressiu, amb alguna excepció: un dels que es posen com a
exemple és Lula da Silva, que no sé si és gaire federalista però que, si fem
cas a la fiscalia de São Paulo, podria ser perfectíssimament del PSOE.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Albert Solé és l’home que ens ha de fer obrir els ulls</span></b><span lang="CA"> sobre la necessitat d’adoptar <i>“l’únic
model polític que permet les sobiranies compartides, l’acceptació de les
diferències, la responsabilitat dels pobles sense posar en discussió permanent
les regles de convivència pactades”</i>. Ja sé que esmentar els ascendents
familiars és més aviat lletjot però a vegades és rellevant i revelador. L’autor
d’aquest magne esforç de documentació és fill de Jordi Solé Tura, el gran
teòric de vincular el catalanisme amb la burgesia i, conseqüentment, la defensa
dels interessos de la classe obrera amb posicions espanyolistes. L’obrerista
Solé Tura va acabar, recordem-ho, de ministre amb Felipe González, el proletari
dels consells d’administració del GAL i de Gas Natural.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw4UdAzeZLF-Ss-i1PBYD0uz7zpsqlwFn1WhbX1BLuZAjsH9OhmPm9OmIWM1-279FDMT5LJHMkWSDAIsH1dVIn0YaOIRt1cT_WVLsr3cIVRG80vWXT8-X9Bsa7lD5TK7aLNGqE/s1600/teranyinafederal2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw4UdAzeZLF-Ss-i1PBYD0uz7zpsqlwFn1WhbX1BLuZAjsH9OhmPm9OmIWM1-279FDMT5LJHMkWSDAIsH1dVIn0YaOIRt1cT_WVLsr3cIVRG80vWXT8-X9Bsa7lD5TK7aLNGqE/s320/teranyinafederal2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Federalistes d’Esquerra</span></b><span lang="CA"> és una
de les entitats que promocionen aquest documental. Aquest col·lectiu, situat a
l’entorn del sector més espanyolista del PSC, explica <i>“que té el seu origen al setembre de 2012 quan un grup de ciutadans i
ciutadanes va veure la necessitat d’obrir un espai federalista a Catalunya
davant l’escenari polític sorgit després de la Diada i la convocatòria
d’eleccions anticipades”.</i> És a dir, que admeten implícitament que el seu
federalisme no sorgeix com a eina per a assolir més autogovern sinó com una
resposta a les demandes d’independència. Veient qui són alguns d’aquests
federalistes això no ens ha de sorprendre gaire: destacats noms de la seva
junta directiva també els trobem a l’entitat catalanòfoba Sociedad Civil
Catalana, entre ells el seu vicepresident Joaquim Coll. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">El federalisme no és una opció a mig camí</span></b><span lang="CA"> entre el “centralisme” i l’independentisme. El federalisme és un model
d’organització política i territorial i, en conseqüència, és una proposta que
pot formular-se a qualsevol estat. Es pot ser, per tant, federalista i
espanyolista o federalista i independentista, en funció de si volem aplicar el
federalisme a l’actual Regne d’Espanya, com els promotors de la pel·lícula, o a
la futura República catalana, com el pesat que escriu aquestes ratlles. Tot i
fer trampa, els que utilitzen l’esquer del federalisme per a eludir donar una
resposta clara a la disjuntiva que té plantejada el poble català -assolir la
independència o romandre sotmesos a l’Estat espanyol- tenen raó en una cosa: el
federalisme pot ser la solució al problema català.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Per què, aviam, qui el té, el problema català? </span></b><span lang="CA">Les reivindicacions d’independència de l’actual Catalunya presumptament
autònoma (o del conjunt de la nació catalana)<b> </b>no són pas un problema per als propis catalans. El problema català
el té, en tot cas, l’Estat espanyol (i el francès) i tots els espanyolistes,
independentment de que hagin nascut a Móstoles, a Pedralbes o, com l’Albert
Solé, al Bucarest de Ceaușescu. Per a
tots aquests, la proposta federalista-espanyolista podria ser una solució en la
mesura que aconseguís restar suports a les reivindicacions independentistes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tenim un problema espanyol</span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> (i francès).
Per als catalans demòcrates, independentistes o no i independentment de que
hagin nascut a la vall del Llobregós, a las Alpujarras o a l’altre costat de la
filferrada que els no-nacionalistes tenen a Melilla, no hi ha un <i>problema català</i>, perquè una
reivindicació democràtica, legítima i pacífica no pot ser mai un problema. El
problema, en tot cas, és la negativa de l’Estat espanyol a resoldre aquest
conflicte en termes polítics i democràtics, mitjançant l’exercici del dret a
l’autodeterminació. Potser una solució temporal al problema català seria la
federalització del Regne d’Espanya però de ben segur que la solució definitiva al
problema espanyol passa per la independència de la República catalana. </span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-73867359484648811612016-04-06T16:13:00.001+02:002016-04-06T16:13:36.024+02:00De discursos i equilibris<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">Organització
política assembleària d'abast nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans
i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible,
territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals</span></i><span lang="CA">.</span></b><span lang="CA"> No fa gaire l’Adam Majó començava un article
a la secció d’opinió de Llibertat.cat fent aquest mateix copia i enganxa de la <a href="http://cup.cat/qui-som">definició de la CUP</a> i ho feia per a remarcar l’absència
en aquesta de l’etiqueta <a href="http://www.llibertat.cat/2016/03/els-anticapitalistes-34205">anticapitalista</a>,
possiblement la més utilitzada per a referir-se a la més coneguda de les
organitzacions de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. Poques setmanes
abans, també en aquesta mateixa secció, Jordi Navarro publicava un article
centrat en un altre dels eixos de lluita esmentats a la declaració de principis
inicial: l’<a href="http://www.llibertat.cat/2016/01/carta-oberta-d-un-ecologista-a-l-esquerra-independentista-33815">ecologisme</a>.
El militant i exregidor gironí de la CUP apuntava que <i>“l'EI s'ha empeltat amb el moviment per l'alliberament nacional, amb el
moviment juvenil, obrer, estudiantil, feminista...i amb nous moviments socials
sorgits a l'empara de la crisi financera desfermada per l'esclat de la bombolla
immobiliària”</i> alhora que, com a militant ecologista constatava que <i>“l'escassa implicació de l'esquerra
independentista en les lluites ecologistes és molt decebedora”</i>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’empelt entre l’independentisme
i els diferents “ismes” que propugnen canvis socials profunds ha comportat
sempre un debat intens al si del moviment independentista. És lògic que així
sigui: dins de l’independentisme tothom coincideix en que la futura República
catalana no ha de ser una simple còpia catalanitzada de l’actual Estat
espanyol, amb tots els seus defectes. Precisament per això tothom coincideix en
que el nou Estat ha de ser una República. Ara bé, no sempre les tares són
percebudes de manera tan clara i unànime com la monarquia i, per tant, és lògic
que dins de l’independentisme, en el sentit més ampli, hi hagi qui plantegi una
esmena a la totalitat del sistema i qui en tingui prou amb alguna que altra
esmena parcial. De la mateixa manera, dins dels partidaris de l’esmena a la
totalitat hi ha discrepàncies a l’hora de posar més l’accent en un aspecte o
altre dels molts que cal canviar. També és ben normal i positiu: afortunadament
la procedència i les sensibilitats de la militància de l’Esquerra
Independentista i d’aquest espai més ampli que anomenem la Unitat Popular són
prou diverses per a que el debat sobre el model de país i de societat que volem
sigui d’allò més plural i enriquidor -segurament molt més que el que hi pugui
haver a les esquerres dels països que ja tenen estat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy0vxnTub0eze_4B1yhIAqOoE5axIe3Uhdrf6om6iaj1KJII5STQPVstSmFkq986Ur9HLIO-wvyXsn5vk0FoEo_Qppy-N6oiOkTRbU7ZpQ-TDbRge_raA-rqHmCBjmmmAwMk-f/s1600/solanelldsc_0009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy0vxnTub0eze_4B1yhIAqOoE5axIe3Uhdrf6om6iaj1KJII5STQPVstSmFkq986Ur9HLIO-wvyXsn5vk0FoEo_Qppy-N6oiOkTRbU7ZpQ-TDbRge_raA-rqHmCBjmmmAwMk-f/s320/solanelldsc_0009.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una organització
política que pretén articular-se <i>“com a
espai útil per totes aquelles persones i col·lectius amb voluntat
transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble, amb la intenció
de ser un espai de confluència dels moviments cívics i populars, en la lluita
per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans” </i>per força ha de
fer equilibris. Equilibris entre discurs nacional i social. Equilibris entre
utopies que assenyalen el final del camí i objectius assolibles a quatre
passes. Equilibris a l’hora de reivindicar tots i cadascun dels diferents
objectius d’una “organització política assembleària d'abast nacional que treballa
per fer dels Països Catalans un país independent, socialista, ecològicament
sostenible i deslligat de les formes de dominació patriarcals”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De tots els
objectius? Bé, tots-tots potser no. De vegades, fent equilibris entre tàctiques
i estratègies, potser ens descuidem una mica de que a l’esmentada definició
també hi posa “territorialment equilibrat”... Però, hòstia, no cal ser tan
primmirats: al cap i a la fi això del desequilibri territorial només afecta a
quatre gats! Sí? Segur?</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-35043906263053316112016-03-24T11:59:00.002+01:002016-03-24T11:59:38.666+01:00Lletjos i valents<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Els dos darrers llibres de Jordi Borràs són ben diferents</span></b><span lang="CA"> físicament l’un de l’altre. El primer és força gruixut i, com
correspon a un llibre gràfic, amb les pàgines prou grans per a no perdre’s cap
detall dels centenars de fotografies que conté. Les fotos –curioses algunes, espectaculars
altres, impactants la majoria, totes en color però amb predomini del vermell i
el groc- van acompanyades de textos que prèviament ens situen sobre el que
veurem en cada capítol. En resum, que quan el vaig veure anunciat per primer
cop vaig pensar que segur que es tractava d’un llibre ben fet i sobre un tema prou
interessant i molt poc tractat... i que no me’l compraria (i no pas pel preu).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">Plus ultra. Una
crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya</span></i></b><span lang="CA"> és
un recull complet i documentat dels principals protagonistes dels sectors més
bel·ligerants del “no-nacionalisme” en aquest tros de colònia. N’hi surten de pràcticament
tots els sectors, des dels falangistes més nostàlgics fins a la progressista Chacón,
des de petits grupuscles declaradament neonazis fins a la transversal Societat
Civil Catalana, des dels que s’exhibeixen en estadis de futbol o passegen
marrans per casernes fins als que tenen càrrecs institucionals. Un munt de gent
molt diversa que, malgrat les aparents discrepàncies ideològiques, els darrers
anys no han tingut cap mania en compartir carrer amb la intenció, de moment
infructuosa, d’omplir-lo per a oposar-se a les reivindicacions democràtiques
del poble català. Todo por la patria! Un munt de fotos de personatges que,
malgrat ser qui-sap-lo desagradables i perillosos, o precisament per això, no
podem ignorar. Finalment, doncs, m’ho vaig repensar i <i>"Plus Ultra" </i>va fer cap a un dels prestatges de la biblioteca
casolana, al costat dels sis volums de la <i>Fauna
dels Països Catalans</i>: Mamífers, Amfibis i rèptils, Ocells (I i II), Peixos
(I i II) i Fauna xunga.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhapMBb-4X3e1Y2XMERv4mQTcg9NeCWgvsZVaWwn4eiwo_0yc0Ebo1RJ1Bm28uje-Yj71TJ7HhHJEdfWV9-DMKne75vwtoh-NS6nz7wS3k5oCSLIm5rRQ3B-4xCNjx7aOjYZMkJ/s1600/escaldaboques_bromus_madritensis_jr_sm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhapMBb-4X3e1Y2XMERv4mQTcg9NeCWgvsZVaWwn4eiwo_0yc0Ebo1RJ1Bm28uje-Yj71TJ7HhHJEdfWV9-DMKne75vwtoh-NS6nz7wS3k5oCSLIm5rRQ3B-4xCNjx7aOjYZMkJ/s1600/escaldaboques_bromus_madritensis_jr_sm.jpg" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Curiosament l’últim llibre del fotoperiodista no té ni
una foto</span></b><span lang="CA">. Però sense càmera Borràs també sap retratar
amb precisió l’entramat espanyolista, mostrant-ne la cara més lletja. Si <i>Plus Ultra </i>és un exhaustiu inventari d’espècies
de l’extrema dreta i l’espanyolisme més fatxa que volta per aquest racó de món,
<i>Desmuntant Societat Civil Catalana, </i>com
el seu nom indica, és un extens reportatge periodístic sobre el biòtop on cohabiten
individus de totes les espècies inventariades. Dos treballs que es
complementen: una selecció de fotografies de cinc anys de treball a peu de
carrer i un magnífic treball d’investigació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">“Els mitjans
catalans només parlen d’independentisme!”</span></i></b><i><span lang="CA"> </span></i></span><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sovint des del hooliganisme
espanyolista es fan afirmacions d’aquest tipus, adreçats principalment a les
emissores de la CCMA. Una mentida més, en to ploricó, de les moltes que
repeteixen i que es poden desmentir amb una simple comparació del temps i els
espais que dediquen els mitjans catalans i els espanyols a cadascun dels
diferents posicionaments polítics respecte el conflicte entre la legalitat constitucional
espanyola i la legitimitat constituent catalana. Sí que és cert, però, que els
mitjans catalans (i els estrangers) haurien de dedicar més temps a parlar
d’entitats com SCC, però no per a obsequiar-los amb espais apologètics, com
pretenen, sinó per a fer una mica de llum entre les ombres: quina classe de
gent hi ha, qui en mou els fils, qui els paga les factures, etc... Tot esperant
(asseguts) monogràfics televisius en <i>prime
time </i>sobre el tema<i>, </i>qualsevol que
vulgui veure per on van els trets pot fer-ho gràcies a dos llibres lletjos i
valents.</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-5333455574031211772016-02-24T13:04:00.000+01:002016-02-24T13:05:15.857+01:00De gotes d’aigua i pams de terra<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Amposta, 7 de
febrer de 2016: enèsima riuada de gent en defensa de l’Ebre, aquest cop amb més
participació que en altres ocasions, amb un consens social i polític més ampli
i probablement amb una idea més generalitzada de que aquesta lluita no és un <i>problema del territori</i> sinó una <i>qüestió de país</i>. La singularitat del
Delta de l’Ebre respecte a la resta d’espais naturals dels Països Catalans ha
fet que molta gent prengués consciència de la seva importància ecològica i de la
necessitat de preservar-lo. Les principals problemàtiques que ja fa temps que afecten
la conservació del Delta són fruit de grans infraestructures construïdes durant
el segle XX: els grans embassaments, que retenen els al·luvions que al llarg de
mil·lennis l’havien fet créixer, i els transvasaments i la pèrdua de cabals,
que n’augmenten la salinització. Qualsevol pla que comporti una reducció de
cabals al tram final del riu accelera els efectes negatius esmentats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una de les
habilitats dels promotors de polítiques fluvicides ha estat la capacitat de
desviar el debat sobre el model de desenvolupament econòmic i territorial per a
tractar de convertir-lo en un enfrontament entre territoris. Quan els
territoris candidats a esbatussar-se entre ells són diferents zones dels Països
Catalans tenen, a més, el valor afegit de fomentar l’anticatalanisme. Això va
evidenciar-se especialment durant la batalla contra el PHN del govern Aznar,
quan es tractava de presentar la defensa del riu com una mostra de l’ancestral insolidaritat
catalana cap la resta de territoris. El PP del País Valencià, que amb el temps s’ha
demostrat que actuava com una organització criminal al capdavant d’un govern
colonial, va accentuar el seu tradicional discurs anticatalanista: “els
catalans” ja no es limitaven a agredir la identitat valenciana sinó que volien impedir
el seu progrés econòmic! Que a Orpesa, Cullera, Calp o Benidorm -o a Vilaseca i
Salou, compte!- el progrés consistís en inundar-ho tot de formigó, camps de
golf i parcs temàtics no havia de ser objecte de debat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg8vHvDdJ8CyttRUeE8ey1fTytRAOPW-3zXPOMmWZJF2mJuMRI6KF2q2ClN5-y-2Tk_p5fFUAeTtZFzK1h3t54f4MQlDqRKj2cnGU47gNAcihTwevrc8zM9NIuoP6PpQSLZohQ/s1600/arroz_transgenico_brasil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg8vHvDdJ8CyttRUeE8ey1fTytRAOPW-3zXPOMmWZJF2mJuMRI6KF2q2ClN5-y-2Tk_p5fFUAeTtZFzK1h3t54f4MQlDqRKj2cnGU47gNAcihTwevrc8zM9NIuoP6PpQSLZohQ/s320/arroz_transgenico_brasil.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquesta ocasió els
teòrics enemics de les Terres de l’Ebre s’han anat a buscar a Ponent del propi
Principat, en concret a les comarques hipotèticament beneficiades per la posada
en marxa de nous regadius inclosos en el nou Pla Hidrològic de la Conca de
l’Ebre. Per a escenificar l’enfrontament territorial diversos mitjans de
comunicació han elevat Josep Maria Jové, president del canal Segarra-Garrigues,
a la condició de “representant dels pagesos de Lleida”, prescindint del fet que
la representació oficial i majoritària del sector agrari es determina a les
eleccions agràries i que aquestes, agradi o no, a Ponent, a les Terres de
l’Ebre i al conjunt d’aquest tros de país les ha guanyat sempre una organització
que el 7 de febrer també era a Amposta manifestant-se: la Unió de Pagesos.
Segons Jové, i altres representants de comunitats de regants, augmentar el
cabal ecològic de l’Ebre faria inviable l’agricultura de regadiu a les
comarques de Ponent.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ara fa vuit anys,
amb motiu del projecte de “captació temporal” d’aigua del Segre per a l’àrea
metropolitana de Barcelona del conseller ecotransvasista Francesc Baltasar, el
convergent Joan Reñé, actual president de la Diputació de Lleida i en aquella
època president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i tresorer de la
comunitat de regants del canal d’Urgell, defensava la substitució del reg a
manta per sistemes més eficients com l’aspersió o el microdegoteig, que
permetrien un estalvi considerable d’aigua “que es podria derivar cap a les
conques deficitàries, a canvi de recursos econòmics que permetessin costejar la
modernització de la superfície regable”. Com a model de regs més eficients es
posaven com a exemples els regadius del canal d’Aragó i Catalunya i de
l’Algerri-Balaguer, amb concessions de només 5.500 i 6.000 m3/ha, respectivament,
en front dels 9.000 m3/ha del d’Urgell, que evidenciaven la viabilitat de dues
collites anuals amb un estalvi d’un terç, o més, de la concessió. Un estalvi
d’aquesta magnitud al Canal d’Urgell, que té una dotació anual de 630 hm3,
gairebé es correspondria amb els 342 hm3 de dotació del Segarra-Garrigues. Les
casualitats aritmètiques també poden ser endimoniades en una zona que, abans de
l’arribada del reg, era anomenada per molts el Clot de l’Infern per la seves
dures condicions de vida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De la mateixa
manera que entre els sectors transvasistes hi ha qui encara fa servir
argumentacions tan absurdes com la de considerar que “l’aigua que arriba al mar
es perd” també trobem pseudoecologistes que, en nom de la defensa del medi
natural, no només s’oposen a nous regadius sinó que sovint fan gala d’una
animadversió cap a les activitats agràries, prescindint de dues qüestions cabdals:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> La major part de l’actual <i>paisatge
natural</i> dels Països Catalans (i de la resta de països mediterranis) no és
fruit de l’evolució salvatge de la natura sinó que ha estat modificat per
l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. Evidentment entre aquests
medis profundament antròpics hi trobem els conreus cerealístics de la Segarra,
els oliverars de les Garrigues i, no ho oblidem, els arrossars relativament
recents del Delta de l’Ebre. Sense l’activitat agrícola ni cap d’aquests espais
naturals no seria com és ni el conjunt del país no tindria la riquesa i
varietat mediambiental que té.</span></span></li>
</ul>
<div style="text-align: justify; text-indent: -24px;">
<span style="font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">L’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal no són cap passatemps
de cap de setmana, ni cap acte de voluntariat, sinó una activitat econòmica. En
conseqüència si volem preservar el medi d’un determinat territori la solució no
passa per a prohibir o obstaculitzar el canvi de seu model agrícola (de secà a
regadiu, per exemple) sinó en garantir que els conreus tradicionals hi siguin
econòmicament rendibles i no s’hi abandoni ni un pam de terra.</span></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Podíem trobar un
munt d’arguments ecològics i econòmics per a oposar-nos a construcció del
sistema format pel pantà de Rialb i el canal Segarra-Garrigues. Ara, però, un
cop construïdes la major part de les infraestructures sembla que el més lògic
seria, a banda d’exigir responsabilitats penals pel seu sobrecost, aprofitar-les
en benefici de les comarques afectades. En cas contrari és quan la polèmica
obra tindria més números per a esdevenir una eina per a transvasar aigua de la
conca del Segre-Ebre cap a la del Llobregat. Potser –i dic “potser” perquè el
tema és molt més complex del que sovint pretenen certs peudoecologistes- la
solució passa per, en comptes d’imposar regs de transformació, garantir la
viabilitat econòmica d’implementar regs de suport als conreus tradicionals de
secà, amb consums hídrics molt més reduïts –de l’ordre dels 1.500 m3/ha- per
tal de garantir collites (i cabals ecològics) sense dependre única i
exclusivament de si les pluges són tan abundants com els prejudicis pagesòfobs
o tan escasses com la vergonya dels que executen obres públiques amb
sobrecostos superiors al 80%. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-84629502780439337212016-02-17T10:46:00.002+01:002016-02-17T10:46:45.678+01:00Vils lingüistes enfurismats<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">La posada en marxa de la normalització lingüística</span></b><span lang="CA"> va ser un dels aspectes més positius dels inicis de la Catalunya
autonòmica, especialment en l’àmbit de l’ensenyament i dels mitjans de
comunicació públics. Això fins i tot ho reconeixen, de manera implícita, els
enemics del català quan intenten carregar-se la immersió a les escoles o quan
tracten de silenciar les emissores públiques en la nostra llengua. Ja ho sé que
partíem de zero i que, per tant, qualsevol avenç havia de ser per força molt
evident, però també és cert que les coses podien fer-se molt pitjor, com s’ha
demostrat a bastament en altres territoris dels Països Catalans i en altres
nacions sotmeses per l’Estat espanyol. Lamentablement, però, després d’aquells
inicis esperançadors la recuperació de l’ús de la llengua va anar perdent
pistonada i, amb el temps, sembla que s’hagi d’acabar renunciant a l’objectiu
que li donava nom: normalització.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Molt aviat l’espanyolisme va presentar batalla ideològica</span></b><span lang="CA">, camuflant el seu supremacisme lingüístic darrere el victimisme
lerrouxista: a Catalunya hi havia dues comunitats diferenciades, els catalans
burgesos i explotadors i els pobres immigrants espanyols explotats, i amb la
normalització els primers agredien impunement els segons. Recordeu el <i>“</i></span><i>como con Franco pero al revés:
persecución del castellano en Cataluña<span lang="CA">”</span></i><span lang="CA">? Una mentida amb una resposta ben senzilla: “</span><i>Como con
Franco pero al revés</i><span lang="CA"> seria l’oficialitat única del
català a Burgos, a Jaén i a Trujillo, imbècils!”. Però el cert és que, malgrat
la coixera argumental dels Jiménez Losantos i companyia i gràcies a
l’acomplexament de bona part de la societat i les institucions catalanes, de
mica en mica però de manera continuada l’espanyolisme va anar guanyant terreny
–aviat es va haver de prioritzar no recular en àmbits com el de l’ensenyament a
plantejar-se avançar seriosament en els espais més desnormalitzats- i ha acabat
imposant part del seu relat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Una República bilingüe?</span></b><span lang="CA"> Resulta
paradoxal que la normalització del català fos un dels motors més potents de les
mobilitzacions autonomistes de fa quaranta anys i que ara, quan la decrèpita
autonomia agonitza i les mobilitzacions àmpliament majoritàries són per la
independència, sembla que la nostra llengua sigui percebuda no com un motor
sinó com un fre. En aquest nou escenari polític alguns esborranys constitucionals
preveuen la cooficialitat de l’espanyol
a la República catalana, en tant que llengua cooficial a l’actual comunitat
autònoma i pròpia de part de la població catalana. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ffYlWg3GABLs0WC4RJUqmNIobTJE6ZNREU15rkzTfr_oIyZ0zbjTxlvIA9AizP7QP-Mp_Av6f6pn4yRT4nnxhMGXS08b8yLRz_kn9i9YioRrNFVmMXaDMGHIfhL-ZTErgJps/s1600/llenguadeserp_Ophioglossum_vulgatum%252C.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ffYlWg3GABLs0WC4RJUqmNIobTJE6ZNREU15rkzTfr_oIyZ0zbjTxlvIA9AizP7QP-Mp_Av6f6pn4yRT4nnxhMGXS08b8yLRz_kn9i9YioRrNFVmMXaDMGHIfhL-ZTErgJps/s1600/llenguadeserp_Ophioglossum_vulgatum%252C.jpg" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Els aspirants a pares i mares de la nova constitució</span></b><span lang="CA"> semblen ignorar que si el castellà o espanyol és oficial en la major
part del territori dels Països Catalans no és pel fet de tractar-se de la llengua
d’una part important de la població que hi viu sinó per la seva condició de
llengua oficial de l’Estat espanyol; d’un estat que en lloc de garantir-los
unes condicions de vida dignes a les seves terres d’origen va empènyer milers
de ciutadans de regions espanyoles a agafar un bitllet de la Renfe i una maleta
de fusta i a emprendre el trist camí de l’emigració.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Una República bilingüe!</span></b><span lang="CA"> Partint
de la base que l’oficialitat, o la cooficialitat, d’una llengua o altra no ha
de ser cap objectiu sinó un mitjà per a assolir la plena normalització d’una
llengua en un territori i que, si més no inicialment, el territori de la nova
república serà el de l’actual comunitat autònoma de Catalunya, jo també sóc
partidari de que aquesta tingui dues llengües oficials. Així el català hauria
de ser l’única llengua oficial a les comarques on és llengua pròpia, l’occità
única llengua oficial a l’Aran i ambdues cooficials a les institucions estatals
(govern, parlament, etc). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Els que en nom de la llibertat individual i de la tolerància
</span></b><span lang="CA">sovint s’omplen la boca reclamant bilingüisme (a les
escoles de Balaguer o a TV3, però no a les de Fraga o al cinemes) han
protagonitzat, fa poques setmanes, una altra demostració de convivència i
civisme. <i>Era presidenta deth grop
parlamentari dera CUP</i>, Mireia Boya, va ser objecte d’una campanya d’insults
pel fet d’utilitzar l’occità al Parlament de Catalunya. Resulta si més no
curiós que els que denuncien una hipotètica discriminació de la seva llengua
pròpia i que contínuament en recorden la seva condició de llengua oficial
siguin els mateixos que insulten una parlamentària per utilitzar la seva
llengua pròpia en l’únic parlament on aquesta és oficial. Ara que és molt
probable que aquests enfurismats defensors del vil lingüisme –</span><i>cada lengua
en su casa y la mía en la de todos</i></span><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- no sàpiguen que
l’occità també és cooficial a la Catalunya autònoma. És igual. Tampoc no els hi
cal. Al cap i a la fi els seus motius per a imposar una llengua més enllà del territori
on és pròpia no es basen, com volen fer creure, en la defensa dels drets
individuals sinó en el convenciment que hi ha llengües superiors a altres. Una
idea que només pot defensar-se des de la ignorància més absoluta.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-3139741443544688032016-01-28T08:43:00.001+01:002016-01-28T08:43:03.748+01:00Orgull i perplexitat<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“Quatre barres i un
estel de cinc puntes, en vermell, i la sigla del partit, en negre”. Aquesta, si
fa no fa, però en espanyol, va ser la resposta del registre de partits polítics
a la consulta que li havíem fet, requerits per la Junta Electoral de Zona, on
algun funcionari primmirat havia observat diferències en el logotip de la
candidatura i ens hi posava pegues. Les eleccions eren les municipals de 2003 i
l’organització política en qüestió una desconeguda per a la majoria de la gent,
amb més voluntàries per a redissenyar la imatge corporativa que per a resoldre
entrebancs burocràtics. Per sort al Ministeri de l’interior les comunicacions
encara eren del segle anterior i, en comptes un fitxer digital amb la imatge,
van enviar un fax amb una descripció que es corresponia amb el logo, tant
d’abans com de després dels diferents restylings. Des de la seva fundació, a
mitjans des 80, fins als nostres dies la sigla de la CUP ha anat sempre acompanyada
de l’estelada, explicitant gràficament un independentisme inequívoc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No crec que se’m
pugui diagnosticar egoobesitat per confessar un cert orgull per formar part des
de fa qui-sap-los anys d’un projecte que va passar de tenir quatre regidors mal
comptats a ser clau al Parlament. De mica en mica, amb feina de formigues, la
CUP es va fer gran. De concórrer a les municipals en pocs municipis, amb noms i
fórmules diferents, a coordinar i construir un projecte amb vocació nacional.
De tenir representació a uns pocs ajuntaments a multiplicar-la per quatre o per
cinc en eleccions successives. De ser estrictament municipalista a fer el salt
al Parlament. I portant sempre a tot arreu un missatge nítidament
independentista i d’esquerres... Si pocs anys enrere algú hagués pronosticat el
resultat de les eleccions plebiscitàries i constituents del 27 de setembre possiblement no me
l’hauria cregut... i encara menys si m’hagués dit que just després d’aquest
resultat trontollaria el meu orgull cupaire.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les llarguíssimes
negociacions entre Junts pel Sí i la CUP –segur que només han passat tres
mesos?- van fer aflorar en més d’una ocasió sensacions que tampoc m’hauria
cregut si algú me les hagués anunciat només pocs dies enrere: perplexitat i
desànim. Perplexitat per l’enrocament dels que, a banda i banda de la taula
negociadora, prioritzaven el qui per davant del què, el com i el quan. Desànim
en veure que, entre els uns i els altres, podíem acabar malbaratant la primera
majoria parlamentària independentista d’aquest (tros de) país. Perplexitat en
veure que una promesa electoral sorgida de no sé sap on i repetida públicament
per alguns candidats en plena campanya electoral -“la CUP mai no investirà
Artur Mas”- passava per davant d’una altra que, al meu entendre i en tant que
referida a un dels objectius estratègics, era infinitament més important: “la
CUP és aquí per prémer l’accelerador cap a la independència”. Desànim en
sentir-me representat per un Antonio Baños que dimitia per motius exclusivament
polítics. Desànim encara més gran en pensar que d’un moment a l’altre
l’estelada se n’aniria cap a un cantó i la sigla cap a l’altre...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un gir sobtat propi
de guió polonès, quan a les negociacions ja els cantaven les absoltes, va
tornar a canviar la situació. Mas es retirava, deixant el seu lloc a Puigdemont,
i s’enduia la convocatòria d’unes noves eleccions que haurien esmenat el
caràcter plebiscitari del 27S. El desànim fotia el camp i la perplexitat
canviava de parella de ball: tornava la il·lusió. Perplexitat per l’acceptació
d’un pacte en un termes menys favorables a la CUP que els desestimats pocs dies
abans pel Consell Polític, quan es proposava votar la investidura de Mas sense
comprometre el sentit de vot al llarg de la legislatura. Perplexitat en veure
que es presentava com un triomf, que suposadament eixampla per l’esquerra el
suport a la República catalana, el fet d’apartar Mas, enviant-lo no a la
paperera de la història sinó al capdamunt del martirologi nacional i facilitant
la renovació d’una Convergència fins ara en caiguda permanent. Il·lusió perquè,
malgrat tots els errors, tornem a tenir el peu damunt del pedal de
l’accelerador. Gas a fons!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0inW8Rdm2_jvycG50zRRf1fBAbkQ3bS9YAvrD69oPL4QoHSNolJ4uzveXgGbGM3rVX1I4NeNqiVBGZl0NOjF4KP00AWzu4yZiqvl96pHUMz7pHqo9YinujfGpfnqoR-EiYdWB/s1600/sa%25C3%25BCc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0inW8Rdm2_jvycG50zRRf1fBAbkQ3bS9YAvrD69oPL4QoHSNolJ4uzveXgGbGM3rVX1I4NeNqiVBGZl0NOjF4KP00AWzu4yZiqvl96pHUMz7pHqo9YinujfGpfnqoR-EiYdWB/s320/sa%25C3%25BCc.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No, no em descuido
del Ramon Usall... Un text que parla d’independentisme i que du la paraula orgull
al títol no el podia cloure sense unes ratlles dedicades al millor cap de
llista que podíem tenir en les eleccions més transcendents a les que fins ara
ens hem presentat. Tant de bo tots els diputats i diputades s’estimessin el
país com ell, encara que no sabessin expressar-ho ni la meitat de bé. Qui no
recorda les seves paraules portant el bo i millor del salvatge oest a
l’auditori de Barcelona? Una abraçada enorme, Ramon, i un petó ben fort a la
nena que la Magda porta a la panxa. Quan la teva filla creixi en una terra
lliure podrà explicar, amb orgull, que en la lluita per la independència i la
justícia el seu pare hi va aportar més d’un granet de sorra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">... ni de la Mireia
Boya.<b> </b>La renúncia a l’acta de
diputat per part del Ramon comportarà l’entrada de l’independentisme (en) occità
al Parlament de la mà de la Mireia. Que no dubti ningú que la regidora de Corròp
a Les serà una magnífica diputada, no només representant a l’Aran sinó també a
les comarques del Pirineu i de Ponent. Qu'ajas fòrça astre e fòrça salut,
Mireia. Sustot fòrça salut!</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-46434409137035258162015-12-23T16:25:00.000+01:002015-12-23T16:25:04.972+01:00De canvis miraculosos i dubtes raonables<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dues fotografies
consecutives ocupant mitja plana d’una revista. A la primera un home o una dona
amb un perímetre abdominal força superior als cànons dictats per la moda i a la
segona la que se suposa que és la mateixa persona, vestida amb la mateixa roba,
tibant amb una mà la cintura d’uns pantalons que li van molt i molt balders. O
a la primera una imatge en picat d’una closca pelada com la de Duran i Lleida i
a la segona, des del mateix angle, un cap que per la seva densitat capil·lar
podria ser el de Quico Homs. Acompanyant les diferents parelles de fotografies
i el nom del respectiu producte miraculós podem llegir-hi les mateixes paraules:
“abans i després”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La incoherent
concurrència a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, després de l’acord
parlamentari de desconnexió, dels principals partits de Junts pel Sí i la no
reedició del seu pacte electoral ens ha obsequiat amb una imatge inèdita: la
rància UDC de l‘incombustible Duran enfrontant-se electoralment amb una CDC que,
per l’escàs pes polític de la resta d’integrants de la coalició Democràcia i Llibertat,
podríem dir que es presenta per primer cop en solitari a unes eleccions. O dit
d’una altra manera, la possibilitat de veure i escoltar, al mateix temps i un
al costat de l’altre, els discursos convergents d’abans i de després de la seva
miraculosa conversió a
l’independentisme. L’actual discurs sobiranista de CDC cara a cara amb
el discurs convergent de tota la vida. El programa i l’estratègia electorals (i
el principal cap de llista) d’Unió són els de la vella CiU, allò que havien
votat sempre la majoria dels convergents que ara tenen els sants collons de
voler donar lliçons d’independentisme a tort i a dret: demanar el vot en clau
nacional -“<i>anar a Madrid a defensar els
interessos de Catalunya</i>”- i, un cop a la metròpoli, votar en clau de classe
-els interessos de Catalunya són els de la Caixa, Abertis, Agbar, Gas Natural,
Banc Sabadell i la resta de patriotes del lobby Puente Aéreo. Lobbisme
disfressat de catalanisme.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /><span lang="CA"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGPeQi2T80Z2zfzzaRuxT6DA1di8G1918z3-4_nQzM-XPIw7QJV0pD56mo1JEmQn7nDJ4ZELpqfOMoIsvYuwlmTnRprYfHkmN19QY65QPqCfVFhOKb3kiIp3xXriVmoTxhb1Xn/s1600/adelgazar7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGPeQi2T80Z2zfzzaRuxT6DA1di8G1918z3-4_nQzM-XPIw7QJV0pD56mo1JEmQn7nDJ4ZELpqfOMoIsvYuwlmTnRprYfHkmN19QY65QPqCfVFhOKb3kiIp3xXriVmoTxhb1Xn/s320/adelgazar7.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Que ara sigui UDC la
que monopolitza el discurs del peix al cove significa que CDC ha renunciat
definitivament al putaramonetisme que l´ha caracteritzat durant més de tres
dècades? El canvi de rumb imposat per Mas a Convergència, després d’anar a
Espanya a buscar el pacte fiscal i tornar-ne amb la dieta del cucurutxo, és
considerable –si volem ser sincers, molt més gran del que la majoria ens podíem
arribar a imaginar- com s’evidencia comparant els discursos d’abans i de
després, o sigui els d’Unió i els de Democràcia i Llibertat. Ara bé, aquest
canvi és irreversible? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Podem tenir la
certesa de que l’objectiu de CDC en un termini de 18 mesos sigui realment la
proclamació d’un Estat català independent? Algunes veus contràries a que la CUP
investeixi Mas posen en dubte que a l’hora de la veritat aquest estigui per la
ruptura i veuen més probable que tard o d’hora viri cap a la reforma i cap a un
nou pacte amb Espanya; que la conversió convergent a l’independentisme,
iniciada poc després de la primera de les grans mobilitzacions explícitament
independentistes de l’ANC a Barcelona, sigui únicament tàctica; que es vulgui
capitalitzar la reivindicació independentista per a un posterior canvi de
cromos amb l’Estat ocupant de cara a assolir els seus objectius de sempre: més
competències i millor finançament per a <i>“aprofundir
en l’autogovern en el marc d’un Estat espanyol plurinacional i bla, bla,
bla...”</i>. N’hi ha que no se’n refien ni un pèl de l’independentisme de CDC.
Jo tampoc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Poc abans de les
eleccions del 27 de setembre el número 7 de Junts pel Sí per Barcelona, Oriol Amat, va declarar a la
cadena de ràdio alemanya ARD que l'escenari postelectoral més probable era que
la independència pogués evitar-se amb una oferta del govern espanyol basada en
l'Estatut no retallat de 2006. Més cap aquí també podem trobar alguna perla que
apunta en el mateix sentit, com ara les afirmacions de Felip Puig lamentant que
JpS no tingués cap alternativa a la CUP per a aconseguir acords
parlamentaris... almenys fins després de les eleccions espanyoles. Que una majoria
parlamentària alternativa a un pacte entre Junts pel Sí i la CUP no tindria com
a objectiu la independència sembla tan evident com que el lamentable conseller
d’empresa i ocupació en funcions és molt més prosistema que sobiranista. Podem
pensar que aquests posicionaments són minoritaris, que la majoria de
convergents són independentistes sincers. Segur que és així a nivell de votants
i de militants però no ho tinc gens clar entre els dirigents que fa quatre dies
defensaven el mateix que Duran. Ens hem
de creure que l’extroskista dimissionari Fernández Teixidó era l’únic que dins
de CDC discrepava de la <i>deriva
sobiranista</i> del seu partit? Els assenyats poders econòmics, que sempre
havien confiat en CiU com a gestora dels seus interessos, s’haurien arriscat ara
a posar tots els ous a la cistella de la perdedora Unió? Massa incerteses per a
creure a ulls clucs que la destinació del vaixell sigui Ítaca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara bé, davant les
incerteses i els dubtes raonables què hem de fer? En un apunt anterior a Llibertat.cat
(<a href="http://www.llibertat.cat/2015/11/d-infusions-i-presidencies-33022">D’infusions
i presidències</a>) havia defensat la necessitat de consensuar un president de
govern alternatiu i de buscar un altre càrrec institucional a Mas. Continuo
creient que és el que s’havia de fer en aquell moment però que ara, passat el
temps i vista la nul·la predisposició de la resta d’hipotètics candidats, és absurd seguir
tancats en banda permetent que el qui condicioni el què, el com i el quan. Tothom
de Junts pel Sí, inclosos els que poc abans de pactar-hi el posaven a parir, defensa
públicament que el president ha de ser Mas? Doncs la CUP no ha de trencar-se
les banyes per Romeva o per qualsevol altre candidat, inclosa la proposta
surrealista de Viver i Pi-Sunyer, i sí en aconseguir un bon acord en els
diferents punts programàtics i en la garantia del seu compliment –qüestions que
igualment caldria lluitar en el cas d’un president alternatiu. Sí, d’acord, molta gent ens podrà
retreure que no complim una promesa repetida públicament per alguns candidats
en plena campanya electoral: “la CUP mai no investirà Artur Mas”. Durant la
campanya també vam prometre públicament una cosa molt més important: “la CUP és
aquí per prémer l’accelerador cap a la independència”. O no diem també públicament
que el què és més important que el qui?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Junts pel Sí s’ha
mantingut ferma defensant que Artur Mas capitanegi la nau. Malgrat els dubtes
raonables que puguem tenir sobre la destinació final desitjada per alguns dels membres
més destacats de la tripulació sobiranista –o precisament per aquests dubtes-
no podem permetre que la nau segueixi ancorada a port. Al contrari, cal llençar
per la borda totes les excuses dilatòries i instar-los a trencar les amarres i a
sortir a mar oberta. I deixem que sigui la majoria relativa de l’electorat la
que pugui comprovar d’aquí un any i mig si el producte que li van vendre fa
tres mesos és tan miraculós com li havien anunciat.</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-23022346854240724812015-12-23T16:18:00.003+01:002015-12-23T16:18:55.231+01:00Ja pots piular, si l’assemblea no ho vol veure...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">“Estic massa
emprenyat i decebut per a fer valoracions en calent del </span></i></b><span lang="CA"><b><i>#</i></b></span><b><i><span lang="CA"></span><span lang="CA">DebatNacionalCUP</span></i></b><b><i><span lang="CA">.</span></i></b><i><span lang="CA"> Nom</span></i><i><span lang="CA">é</span><span lang="CA">s algunes puntualitzacions (1/6)”.</span></i><span lang="CA"> Primera
d’una sèrie de mitja dotzena de piulades d’urgència sobre el debat cupaire del
29 de novembre. És dilluns, l’endemà, i no estic de gaires floritures a l’hora
d’escriure. D’aquí set o vuit dies ja escriuré alguna cosa més potable sobre el
tema per a la meva col·laboració mensual a Nació Lleida. Encara no sé que passada
una setmana m’asseuré diverses vegades davant l’ordinador amb intenció de posar
negre sobre blanc algunes idees sobre el vist i sentit a Manresa i que tots i
cadascun dels intents de fer-ho en un estil diguem-ne més “literari” i “fred”
acabaran amb una resposta negativa a l’hora de desar els canvis al document. A
veure si encara resultarà que, en comptes de dificultar-me l’expressió, les
limitacions d’espai del Twitter m’hauran ajudat a destriar el gra de la palla,
a ser més concret i concís...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">“Els aproximadament
1300 votants escollíem entre 4 escenaris per a seguir negociant.</span></i></b><i><span lang="CA"> Se’n podia votar més d’un i
alguns d’ells eren compatibles (2/6)”.</span></i><span lang="CA"> Efectivament,
les 1.254 persones que quedàvem a l’hora de les votacions no escollíem “Mas sí”
o “Mas no” sinó que ho fèiem entre
quatre possibles escenaris de negociació dels quals se’n podia triar un, dos o
tres (o quatre, però això hauria estat com no votar-ne cap). Més enllà de
determinar quines eren les preferències entre la militància, per damunt de
pressions polítiques i mediàtiques, el que es feia era donar el vist-i-plau a
l’equip negociador a seguir buscant acords en un o més escenaris, que incloïen
el tema de la presidència i els tres eixos bàsics a negociar: un de xoc per l'emergència
social, el procés constituent i la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">“Els escenaris 1
(votar un candidat de JpS diferent a Mas) i 3 (possibilitat d’abstenció d’un
tercer partit) no depenen de la CUP </span></i></b><i><span lang="CA">(3/6)”. </span></i><span lang="CA">Els escenaris 1 (arribar
a un acord en els tres eixos i votar la investidura d’un altre candidat de
Junts pel Sí) i 3 (arribar a un acord en els tres eixos i facilitar la
investidura d’un candidat de Junts pel Sí amb l’abstenció de la CUP i d’un
altre grup) podien tenir sentit les primeres setmanes de negociacions. Un cop
posicionats tota la resta de grups parlamentaris entenc que no tenen sentit.
Podien ser escenaris desitjables però a hores d’ara veig pràcticament
impossible el primer i totalment surrealista el tercer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">“L’opció 2 (votar
Mas en cas d’acord amb JpS) vam votar-la només 474</span></i></b><i><span lang="CA"> i la 4 (abans eleccions que
votar Mas) van votar-la només 576 (4/6)”.</span></i><span lang="CA"> Vaig votar
només un dels escenaris possibles (investir Mas si s’arriba a un acord amb
Junts pel Sí) perquè no veig possibles les opcions 1 i 3 i, per tant, mantenir
el debat en aquest termes només ens porta a dilatar les negociacions. D’altra
banda convocatòria de noves eleccions és la pitjor de les opcions plantejades.
Ens abocaria a una pèrdua de temps, a un afebliment del suport popular a
l’independentisme per la via de la desil·lusió i a una aritmètica parlamentària
similar a l’actual... en el millor dels casos. No tinc cap ganes de que al maig
el debat polític d’aquest tros de país giri al voltant de la disjuntiva “o Mas
o eleccions al setembre”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXuiIr6DgU8m3sbTzq_NrFwm5kcC8hgQ8N18O4vzAA2agdK-nbqPh_92Xnj-NpiCNS9nMPf-7FH5UIrNyeqdECe-2pKsgct3DjeY2eh-nGz0-DdUEAP7n7OSayDFjTB8NSvHgR/s1600/til4.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXuiIr6DgU8m3sbTzq_NrFwm5kcC8hgQ8N18O4vzAA2agdK-nbqPh_92Xnj-NpiCNS9nMPf-7FH5UIrNyeqdECe-2pKsgct3DjeY2eh-nGz0-DdUEAP7n7OSayDFjTB8NSvHgR/s320/til4.jpg.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA">“Per tant si ningú
no es mou, a l’AN caldrà votar entre dues opcions contraposades (2 i 4) que ara
no arriben al 50% de suport intern</span></i></b><i><span lang="CA"> (5/6)”. “Per tant, ara per ara, no hi ha cap desenllaç
clar. Tot està per fer i tot és possible: encara podem fer la República o el
ridícul (6/6)”. </span></i><span lang="CA">A l’Assemblea Nacional del 27 de
desembre caldrà votar de manera inequívoca la proposta d’acord definitiva entre
JpS i la CUP, amb les concrecions a que s’hagi arribat en els tres eixos programàtics
i en el tema de la presidència. Tot sembla indicar que la votació final serà
entre dos escenaris similars als de les opcions 2 i 4 (simplificant molt, o Mas
o març). Situats en aquesta disjuntiva caldrà veure cap on es decanten els 823 vots
que un mes abans han recolzat majoritàriament una opció (arribar a un acord en
els tres eixos i votar la investidura d’un altre candidat de Junts pel Sí) que
ja no figura a les butlletes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com era previsible el resultat del Debat Nacional de la
CUP no va calmar els ànims</span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> de tots aquells més
propensos a exaltar-se amb els titulars que a tractar d’entendre el fons de la
notícia (que reconec que pot costar una mica d’entendre). Rarot com sóc –de
moment sóc cupaire, ves- vaig afegir dues noves piulades, la setena i la
vuitena, a una sèrie de sis: <i>“Els insults
i desqualificacions entre independentistes perjudiquen als que, a banda i
banda, volen l'acord (7/6... ;-)” </i>i <i>“Els
insults i desqualificacions només beneficien els que, a banda i banda,
prioritzen el qui davant del què, el com i el quan. (8/6... ;-)”.</i> Dues
piulades suposo que inintel·ligibles als ulls dels convençuts de que si no s’arriba
a un acord serà única i exclusivament per culpa d’un dels dos costats de la
negociació. </span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-52007118677556837622015-11-16T15:41:00.000+01:002015-11-16T15:41:17.101+01:00D’infusions i presidències<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’assalt de
vaixells britànics per part de colons nord-americans el 16 de desembre de 1773
a Boston és considerat un dels episodis clau en el conflicte que acabaria amb
la independència dels Estats Units. Els vaixells, contràriament al que algú
podria suposar tractant-se d’un fet destacat, no anaven carregats d’armes, ni
de diners, ni de res que aparentment pogués tenir cap importància estratègica
per al desenvolupament posterior del conflicte, sinó que duien un carregament
de te de la British East India Company, companyia afavorida per la llei del te
britànica en detriment dels comerciants nord-americans. Podríem dir que
l’assalt als vaixells britànics va ser un acte de desobediència dels secessionistes
de les Tretze Colònies a l’ordenament jurídic vigent a l’Imperi. Des de finals
de la dècada passada aquest fet històric dóna nom a un moviment
ultraconservador populista i hiperventilat: el Tea Party.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A diferència del te
(Camellia sinensis), que té propietats estimulants sobre el sistema nerviós
central, s’atribueix a la camamilla (Matricaria chamomilla) un efecte sedant, que
fa que les infusions de flors seques d’aquesta herbàcia siguin especialment indicades
per a alleujar els casos de nerviosisme i insomni. Llegint i escoltant els
infusionistes nostrats ningú no ho diria. Del 27 de setembre ençà els membres
del Camamilla Party estan força sobreexcitats. El seu <i>prèssing CUP</i> no té límits: tot el que no sigui votar la investidura
de Mas a la presidència de la Generalitat de Dalt és posar pals a les rodes i
una traïció al país per part d’una colla de trinxeraires als que la
independència els importa una puta merda i bla, bla, bla...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Keep calm. Al marge
d’amnèsies polítiques -per exemple sobre el posicionament que en aquest país i
al llarg dels anys ha tingut cadascú respecte a la independència- , de
tossuderies i d’errors que es puguin haver comès per totes bandes, de debò
creuen els legítims partidaris de la reelecció de Mas que, si l’objectiu és la
independència, l’insult i la desqualificació dels únics aliats possibles és la
millor de les tàctiques? Una formació política amb suficient imaginació com per
a relegar el seu presidenciable al quart lloc d’una llista no pot trobar cap
fórmula innovadora d’acord per a fugir d’una disjuntiva –“O Mas president o
noves eleccions”- que seria altament perjudicial per al conjunt de
l’independentisme i, conseqüentment, per al país?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5FiOVfbtkh8Y_Asf4hvSA9StXaBs5r-J5fmuQC23FOYPYYWrndd12urO_2mOagYaG4WebMlD7hVOsTWHxda7W4qefI18EFjsOvXa2vyuIcCxM2dHHb-5xoxYFoesCNRJ8qndF/s1600/-matricaria-chamomilla-1920x1080-flower-wallpaper.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5FiOVfbtkh8Y_Asf4hvSA9StXaBs5r-J5fmuQC23FOYPYYWrndd12urO_2mOagYaG4WebMlD7hVOsTWHxda7W4qefI18EFjsOvXa2vyuIcCxM2dHHb-5xoxYFoesCNRJ8qndF/s320/-matricaria-chamomilla-1920x1080-flower-wallpaper.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Anem a pams. Els
detractors de Mas li retreuen la seva proximitat als casos de corrupció i,
sobretot, les seves polítiques neoliberals com a gestor de l’autonomia. En
canvi el principal argument dels defensors més abrandats de la seva reelecció no
és pas la seva acció de govern sinó el seu<i>
lideratge </i>en el procés i el seu <i>reconeixement
internacional</i>, uns actius polítics dels quals no es pot prescindir. Aquests
posicionament aparentment oposats no es poden compatibilitzar? Mas no pot tenir
cap altre paper en aquest procés que no sigui el de president del govern? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El dilluns 9 de
novembre el Parlament va aprovar, amb els vots de JpS i la CUP, iniciar el
procés de creació de l’Estat català independent en forma de república. Aquest
procés ha de comportar la creació de les estructures d’estat necessàries per a
l’objectiu esmentat, al marge de la legalitat il·legítima del regne d’Espanya.
En aquest escenari canviant no hauria de ser tan difícil de trobar un nou paper
a Mas. No volem fer una República? A la majoria de les repúbliques
parlamentàries la presidència fa funcions de representació institucional,
principalment en l’àmbit internacional, -allò que, segons els seus abrandats
defensors, tan bé fa Mas- sense exercir funcions de govern –allò que volen
evitar els seus detractors. Doncs la cosa podria anar per aquí:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Parlament de Catalunya –que
està obligat a la creació de l’Estat català independent en forma de república-
acorda crear una presidència provisional de la República catalana. Una de les
principals funcions d’aquest òrgan hauria de ser la recerca de reconeixement
internacional per al nou estat. I qui millor que per a presidir-la
provisionalment que Artur Mas, per la seva condició de cara més coneguda del
procés a nivell internacional</span></span></li>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la presidència de la
Generalitat, com a gestor del que encara és una autonomia, s’hi posa una persona
de perfil socialdemòcrata de la llista de JpS, a mig camí entre les diferents
sensibilitats d’un moviment transversal com l’independentisme.</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">D’aquesta manera la CUP compleix
el seu compromís d’evitar que Mas gestioni el dia a dia de la política
principatina -i pugui nomenar consellers com Felip Puig, Boi Ruiz o altres amb
perfil <i>(dirty) business friendly</i>-
sense privar-lo de tenir un paper destacat al procés i sense degradar-lo a un
nivell institucional inferior, del tipus Conseller en cap, sinó tot el
contrari. Només caldria que el president de la Generalitat li reconegués de
forma pública i solemne un rang institucional superior al seu, al mateix temps
que la negués al reietó dels espanyols.</span></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Evidentment aquesta
teoria es pot contra argumentar molt fàcilment: sense un reconeixement
internacional de la República catalana aquest “ascens” de Mas no valdria res. I
és ben cert: el càrrec aquí proposat podria tenir el mateix valor que el títol
de rei de Jerusalem... o ser molt més que la presidència (de moment autonòmica) a la que aspira ser reelegit. Tot
aniria en funció de l’èxit del procés. D’altra banda una renúncia convergent a
la presidència de la Generalitat contribuiria també a cremar definitivament les
naus de l’autonomisme, davant qualsevol temptació negociadora amb la metròpoli.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tornant al
començament. L’ANC, a part de convocar concentracions al Passeig dels Til·lers (Tilia
spp.) “demanant als 72 diputats un acord”, no hauria de fer també alguna
proposta d’acord amb la que es pogués desencallar la situació i que ajudés a
rebaixar la tensió entre independentistes? No és això el que també hauria de
fer una entitat unitària? Doncs això, keep calm i visca la til·la lliure.</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-62629781731804823462015-11-16T15:19:00.002+01:002015-11-16T15:19:48.803+01:00De presidents màrtirs i judicis sumaríssims<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Cada 15 d’octubre la mateixa cançó</span></b><span lang="CA">. Cada 15 d’octubre s’organitzen actes d’homenatge a Lluís Companys i se
senten discursos i declaracions solemnes recordant la seva condició d’únic
president de govern democràtic assassinat pel feixisme a tot Europa i el fet,
també bastant inusual, que l’Estat que va executar-lo no hagi demanat encara
perdó, malgrat que ja fa més de tres dècades de la seva conversió en una
presumpta democràcia presumptament exemplar. Aquest necessari exercici de
memòria històrica va acompanyat sovint d’una cançoneta de fons, al meu modest
entendre totalment prescindible. No sé qui en va escriure la lletra,
repetitiva, enganxosa, però hem pogut sentir-la en boca de diferents
intèrprets, àdhuc va assumir-la oficialment la Generalitat en temps del
president Montilla. La tornada reivindica l’anul·lació del judici sumaríssim
contra el president Companys. L’anul·lació, o en algunes versions la revisió,
de judicis a persones represaliades pel franquisme, i en conseqüència de les
seves sentències, es presenta com un <i>acte
de justícia</i> i de <i>reparació de l’honor
i la dignitat</i> de les víctimes. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Serveix de res anul·lar una condemna de mort executada?</span></b><span lang="CA"> I tant que sí però no pas com a
acte de justícia sinó com un exercici de cosmètica històrica.
Reivindicant que l’administració de justícia espanyola revisi o anul·li els
expedients el que s’està fent és reconèixer el dret a tornar a jutjar les
víctimes de la repressió franquista. <i>“Ep,
alto!</i> –us diran els defensors del revisionisme judicial- <i>que ara es revisarien els expedients amb
totes les garanties de l’estat de dret”</i>. Justa la fusta! D’això es tracta:
d’una bona capa de maquillatge que permeti presentar l’actual Estat espanyol i
la seva justícia com a exemplarment democràtics. <i>Sombraquí, sombrallà, maquillate, maquillate... </i>No, amb una revisió
per aquí, una anul·lació per allà, quatre exhumacions i una placa commemorativa
no n’hi ha –o, més ben dit, no n’hi hauria- prou per a fer justícia però sí que
permetria presentar l’actual Estat espanyol com si no tingués res a veure amb
una dictadura amb la qual no va haver-hi ruptura sinó transició (i en alguns
estaments com el judicial amb prou feines ni això).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0t_xS6TBfCzAmxJNsqNaSU405hryTFM_aklZMxLNrY52BBXZ9MlEgS8U9dcdeLNz_xwifk0nr4iqPupgsK_iD97TXWQb0inuyKGNLiBbgILDI5JzuSdT7tm5QfBihEQCHTRK/s1600/CARRERO+BLANCO+PLACA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm0t_xS6TBfCzAmxJNsqNaSU405hryTFM_aklZMxLNrY52BBXZ9MlEgS8U9dcdeLNz_xwifk0nr4iqPupgsK_iD97TXWQb0inuyKGNLiBbgILDI5JzuSdT7tm5QfBihEQCHTRK/s320/CARRERO+BLANCO+PLACA.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Els espanyols també tenen un president de govern condemnat
a mort. </span></b><span lang="CA">El 20 de desembre de 1973, trenta-tres anys
després de l’assassinat de Lluís Companys i Jover, l’organització Euskadi Ta
Askatasuna va executar a Madrid Luis Carrerro Blanco. Carrero havia accedit a
la presidència del govern del seu país per una via diametralment oposada a la
de Companys: almirall de la marina, va fer la guerra al bàndol franquista i va
guanyar-se la confiança del dictador, que va anar ascendint-lo al llarg dels
anys fins a nomenar-lo president del govern espanyol, mig any abans de la seva
mort. Malgrat tenir dues trajectòries oposades, però, els dos presidents
esmentats comparteixen quelcom més que una mort violenta a mans dels seus
respectius enemics: si feu una cerca pel Google veureu que, sorprenentment o
no, a Espanya hi ha carrers dedicats al penúltim president de govern
franquista, un monument a la població on va néixer, Santoña, i una placa
commemorativa al lloc on va morir, per a recordar els <i>“servicios a la patria</i>” que l’almirall va dur a terme per terra,
mar i, finalment, aire. Tot i aquest reconeixement diguem-ne <i>popular,</i> el que no trobareu al buscador
és cap petició de revisió o d’anul·lació del judici sumaríssim que va elevar
l’almirall a la categoria de màrtir per Déu i per Espanya. Lògic: per als partidaris
del règim franquista, nostàlgics fonamentalistes o reconvertits en demòcrates
de tota la vida, l’organització que va jutjar i executar l’ogre no tenia cap
legitimitat. Per a ells la justícia va consistir en activar la maquinària
repressiva de la dictadura contra els responsables de l’execució i, de passada,
contra l’oposició democràtica.<b><o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fer justícia no és anul·lar els judicis a les víctimes</span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. Revisant i/o anul·lant judicis s’està jutjant a l’hora la víctima i
el botxí. D’una banda es vol demostrar la <i>innocència</i>
de les persones condemnades –aspecte totalment innecessari per a restituir-los
un honor i una dignitat que no es perd lluitant contra el feixisme- i de
l’altra que, en conseqüència, la <i>“justícia
franquista”</i> no va ser prou justa amb elles –qüestió encara més innecessària
que la primera. Si es vol fer justícia de veritat amb les víctimes del
franquisme cal portar els seus casos als tribunals, amb totes les garanties
processals d’un estat de dret, però no pas per a revisar els seus sumaris sinó
per a asseure a la banqueta dels acusats els responsables de les seves morts. Segur
que en alguns casos, com el de Lluís Companys i altres executats dels primers
anys de la dictadura, ja és massa tard però en molts altres, com el de Salvador
Puig Antich i altres crims d’estat de les acaballes del franquisme i els inicis
de la transició, encara hi seríem a temps. </span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-67938633442170684202015-10-23T12:55:00.002+02:002015-10-23T12:55:34.416+02:0020D. Plebiscit a la tercera fase?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">27 de setembre
de 2014.</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> El
president de la Generalitat, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de la
consulta en un acte solemne a Palau, d’acord amb la nounada llei de consultes
no refrendàries. Pocs dies després –sorpresa!- el Tribunal Constitucional
espanyol suspèn la convocatòria de la consulta, amb arguments de tipus
competencial i altres relatius a <i>“la
sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola”</i>. Malgrat
presidir un (tros de) país amb un Parlament que un any i mig enrere s’havia
declarat sobirà, Mas no gosa plantar cara al TC –no fos cas que l’imputessin
per desobediència!- i renuncia a la celebració de la consulta en els termes
inicials. Però tranquils que el president, més puta que bonic, té solucions per
a tot: en comptes d’una consulta no refrendària, els catalanets i catalanetes
d’aquest tros de país finalment podem votar amb il·lusió i urnes de cartó en un
procés participatiu. La votació se salda amb la participació de 2.305.290
votants i una victòria clara del sí a la independència (1.861.753 vots i 80,76%).
Els 104.772 vots negatius suposen un escarransit 4,54% dels votants, percentatge
molt allunyat de la realitat política i social catalana i és que els partits botiflers
en comptes de fer campanya pel no han optat per demanar l’abstenció als votants
i el boicot als ajuntaments i funcionaris, ridiculitzant el procés participatiu
–el butifarréndum- i negant cap validesa als resultats. Però tranquils que
tenim a Mas a la presidència i ell ja ho havia previst tot: amb motiu de la
convocatòria alternativa, com aquell que reconeix que el
nou 9N és una mica de nyigui-nyogui, el President ja havia dit que ara només
fèiem una consulta anticipada, que la definitiva vindria en forma d’eleccions
plebiscitàries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">27 de setembre
de 2015.</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> Per
primera vegada a la història al Parlament de Catalunya hi ha una majoria absoluta
independentista. I hi és després d’unes eleccions (plebiscitàries i
constituents) amb el percentatge de participació més alt des del restabliment
potfranquista. Aquesta vegada els partits botiflers –per què anomenen
“unionistes” als que no ens volen units sinó sotmesos?- sí que han fet
campanya. Els partits manifestament contraris a la independència (C’s, PsoE, Pp
i les restes d’UDC) han obtingut 1.712.133 vots, molt superiors als vots
negatius del 9N però encara per sota dels 1.861.753 vots doblement afirmatius
dipositats a les urnes de cartró... i bastant per sota dels 1.966.508 vots explícitament
independentistes del propi 27S. Ball de xifres al marge està clar que la
majoria d’escons del Parlament estan
ocupats per persones que s’han presentat a les urnes amb programes que incloïen
la ruptura amb l’Estat espanyol i l’inici del procés constituent de la
república catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">20 de desembre
de 2015.</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> En
aquesta data hi ha convocades eleccions generals al regne d’Espanya i tot
sembla indicar que en aquest tros de país tenen intenció de concórrer-hi no
només les sucursals regionals dels partits espanyols i el putaramonetisme
parlamentari progre o extraparlamentari rosegaciris sinó que també volen fer-ho
CDC i ERC, partits impulsors i principals integrants de Junts pel Sí, la
candidatura guanyadora del 27S. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNaAb3iXD4TaCZemaoHbX8PeH46Yb7ExRjKB_2lal5VAXT8RT8F_7-a6f5o1GlJFGEAylYXY9pla8Ogxe3yybxAbWHXR2626SNe5Pu2vZCyb22JkrEZPVi3dKeEGLSWO2nOkcE/s1600/Grieta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNaAb3iXD4TaCZemaoHbX8PeH46Yb7ExRjKB_2lal5VAXT8RT8F_7-a6f5o1GlJFGEAylYXY9pla8Ogxe3yybxAbWHXR2626SNe5Pu2vZCyb22JkrEZPVi3dKeEGLSWO2nOkcE/s1600/Grieta.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Per què s’ha de
presentar l’independentisme a les eleccions espanyoles?</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> La pregunta s’ha formulat en
totes i cadascuna de les convocatòries electorals estatals però adquireix una
altra dimensió en l’actual conjuntura política d’aquest tros país. Què s’ha
d’anar a fer a les institucions espanyoles un cop ja s’ha decidit que no volem
seguir sotmesos a l’Estat espanyol? Entre els partidaris de tenir representació
parlamentària a la metròpoli trobem arguments de tot tipus, la majoria més
coherents amb la tradicional misèria peixalcovista de CiU –recordeu què se li
va escapar a Oriol Amat en declaracions a una ràdio alemanya poc abans del
27S?- que amb una estratègia independentista. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">“</span></i><span lang="CA"><a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/per-una-llista-de-junts-pel-si-a-les-eleccions-espanyoles/"><i><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Per una llista de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles</span></i></a></span><i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">”</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> de Joan-Lluís Lluís a Vilaweb recull bona part dels <b><i>arguments independentistes pro-eleccions
espanyoles</i></b>. Segons l’escriptor perpinyanès <i>“l’absència de l’independentisme faria que federalisme i unionisme
fossin les dues úniques opcions a concórrer-hi i doncs a aprofitar-se dels
espais electorals. Tindrien així més possibilitats d’influir les opinions dels
electors i, potser, de fer recular una mica l’independentisme. Serien, a més,
les dues úniques opcions que representarien Catalunya a Espanya,</i></span><span lang="CA"> </span><i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">amb un pes final en escons
sobredimensionat pel fet de l’absència del corrent majoritari.”</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> També descarta la
possibilitat de presentar candidatura i deixar escons buits, pel ressò mediàtic
que té tot allò que succeeix al cor de l’imperi: <i>“caldria considerar que a partir del 20 de desembre les corts seran la
principal tribuna estrangera des de la qual Catalunya podrà fer conèixer la
seva existència i el seu projecte.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Plantejar les eleccions espanyoles com una oportunitat
per a fer una nova demostració de força independentista equival a
considerar-les un nou plebiscit, enmig d’una campanya en clau espanyola i per
tant en una conjuntura menys favorable que el 27S. En aquest sentit el 20D
només pot servir per a perdre part del que s’ha guanyat el 27S. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Per què
l’independentisme s’hauria d’arriscar el 20D més del que va fer-ho
l’espanyolisme el 9N?</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> Imaginem que CDC i ERC –cal esmentar la CUP?- decideixen no
concórrer a les eleccions; que aquests partits i l’ANC i Òmnium fan una crida a
l’abstenció; que els municipis de l’AMI no col·laboren en la cessió de locals
ni en la constitució de meses electorals i assumeixin la defensa jurídica dels
membres de les meses que es declarin objectors... Amb una campanya de boicot a
les eleccions espanyoles per part d’entitats amb una més que notable capacitat
de convocatòria la participació del 20D estaria molt més a prop del 9N que del
27S i el seu resultat quedaria totalment deslegitimat. No es tracta de tornar a
<i>comptar independentistes</i>, ara en unes
eleccions alienes, sinó de fer molt més ampla l’esquerda entre la realitat
política i social catalana i les institucions espanyoles i, de passada, trencar
qualsevol temptació peixalcovista i marmotista. Recordeu què se li va escapar a
Oriol Amat en declaracions a una ràdio alemanya poc abans del 27S?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-8899089022026948232015-10-20T10:31:00.001+02:002015-10-20T10:31:35.836+02:00El temps de les carbasses<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Setembre de resultats històrics per a l’independentisme</span></b><span lang="CA">, de victòria inapel·lable al carrer i a les urnes, que només no veuen
aquells que continuen no volent-hi veure –que santa Llúcia els conservi la
vista!- i només neguen aquells que volen continuar negant el pa i la sal al
nostre poble. També és cert, però, que podem trobar entre l’independentisme
gent un pèl desencisada per una victòria que esperaven més àmplia. No passa
res; una lectura negativa dels resultats del 27 de setembre només pot ser fruit
d’una manca de perspectiva de com ha evolucionat l’independentisme, i en
conseqüència la situació política d’aquest (tros de) país, d’uns anys ençà. De
tant en tant cal baixar del núvol de les il·lusions al rebost dels records i
fer-hi un cop d’ull per a veure on érem no fa gaire, on som ara, i per tant on
podem ser aviat si no ens desviem del camí. Un cop al rebost, deixeu-me
destapar un parell de pots, el primer força desconegut i curiosament ambdós d’elaboració
setembrenca, que crec que són força il·lustratius de tot plegat i que conviden
a mantenir la il·lusió sense deixar de tocar de peus a terra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Cofois i feliços com un esclau amb cadenes noves</span></b><span lang="CA">. Així es mostraven, el 30 de setembre de 2005, els diputats al
Parlament de Catalunya de tots els partits que s’autodefinien <i>catalanistes</i> (CiU, PSC, ERC i ICV) quan
van aprovar un nou estatut d’autonomia que alguns veien com l’encaix definitiu
amb Espanya i altres com una solució provisional. Aquell dia un escamot de
militants de la CUP -una organització que amb prou feines coordinava una
quinzena de regidors de l’esquerra independentista arreu del país, la majoria
amb altres sigles- va presentar-se al Parlament de Catalunya armat amb cinc carbasses
– massa petites, tot s’ha de dir; per als mèrits dels honorables haurien estat
més adients les guanyadores del concurs de Sedó o del d’ous d’euga de Sant
Llorenç de Morunys- adreçades als cinc grups parlamentaris, que van entrar al
registre acompanyades d’un manifest amb el curiós títol de <i>“Prou d’estatuts. Independència”.</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzhClEYZlvCbWsE2vbkqxeyWm1pOrHG3X5ka2xeeFqSEuw8Gto4xt_Q38sem2xInj2Yg-gPekWb3Ky74mpwZIVqgeIW_Q_FCcPYtBItLw8uFTxlwtIyeAHOb96z1E-gbiwB1Gb/s1600/carbasses.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzhClEYZlvCbWsE2vbkqxeyWm1pOrHG3X5ka2xeeFqSEuw8Gto4xt_Q38sem2xInj2Yg-gPekWb3Ky74mpwZIVqgeIW_Q_FCcPYtBItLw8uFTxlwtIyeAHOb96z1E-gbiwB1Gb/s320/carbasses.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Tots sabem què va passar amb aquell estatut</span></b><span lang="CA">. Primer la retallada pactada entre el govern espanyol i l’oposició
parlamentària catalana. Qui no recorda aquella entranyable foto a la porta de Moncloa amb Zapatero –el Pablo Iglesias de l’època: <i>“apoyaré...”</i>- Mas i Duran. La primera
retallada va excloure ERC del consens estatutari, partit que després d’un fort
debat intern, i malgrat l’oposició inicial de la direcció, va acabar fent
campanya pel No. Malgrat no ser el text sorgit del Parlament el nou estatut va
aprovar-se per referèndum el 18 de juny de 2006 amb 1.899.897 vots afirmatius -el
73,9% dels que votants però només el 35,7 % dels censats, au!- i 533.742 en
contra. I malgrat ser aprovat a les urnes l’estatutet encara va emprendre un
llarg periple judicial que va finalitzar el 27 juny de 2010 amb una sentència
del Tribunal Constitucional espanyol que va acabar d’amputar-lo. La sentència
del TC va provocar la primera de les grans manifestacions independentistes que
han marcat la vida política dels darrers anys. Si no fos per la gran visió
estratègica dels defensors de l’Estat -gràcies santa Llúcia!- ara aquest tros
de país tindria quatre competències administratives més i centenars de milers
d’independentistes menys. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">El setembre de 2009 la CUP continuava tenint una
representació institucional força escarransida</span></b><span lang="CA"> si la
comparem amb els partits parlamentaris però ja no era la completa desconeguda
del temps de les carbasses. A les eleccions municipals de 2007 va créixer en nombre
de vots i de regidors i va aconseguir
representació a set capitals de comarca... però encara ens coneixíem tots. Recordo
com un d’aquells nous regidors de la CUP m’explicava entusiasmat la proposta
que havien presentat i aprovat al seu ajuntament i com jo me l’escoltava un pèl
escèptic sobre quin podia ser el recorregut d’aquell acord. I potser no
n’hauria tingut gaire de recorregut si els devots de santa Llúcia a la fiscalia
i a la delegació del govern espanyol no hi haguessin col·laborat amb
prohibicions, recursos judicials i fins i tot autocars de falangistes –dels
clàssics de la camisa blava, res de modernets de color carbassa- però el cas és
que una moció presentada per l’aleshores únic regidor cupaire a la vila va
propiciar la celebració de la consulta popular d’Arenys de Munt i l’inici d’un
moviment que va estendre’s a centenars de municipis. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">Som on som i no es tracta ara de penjar-se medalles a
l’estil del Màgic Andreu</span></b><span lang="CA">. Ningú no pot atribuir-se els
mèrits de la conquesta de l’hegemonia política i social per part de l’independentisme:
ni CDC, ni ERC, ni l’ANC, ni Òmnium. Ni tan sols el PP i el PSOE. Naturalment
que tampoc no pot fer-ho la CUP –la meva miopia no arriba a aquest punt- però
sí que, davant l’allau de crítiques rebudes pel fet de donar carbasses a Mas,
no puc estar-me de recordar que, a diferència d’altres, la CUP sempre ha
defensat de manera inequívoca la necessitat d’un estat independent per al poble
català. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Diu el tòpic que tothom és necessari i ningú
imprescindible</span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> i és ben cert. Tan cert com que ara és
imprescindible que ens posem d’acord. Si ho fem bé, i sobretot si l’Estat
espanyol continua fent-ho tan malament, aviat podrem deixar de commemorar com a
Diada Nacional la derrota de l’11 de setembre de 1714 per a celebrar una
victòria recent. Si ho fem bé, i sobretot si l’Estat espanyol continua fent-ho
tan malament, potser la data més adient per a la celebració hauria de ser el 13
de desembre. És només una idea. Si no us agrada en tinc més.</span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-22290595468864726172015-09-22T17:14:00.001+02:002015-09-22T17:14:29.833+02:00Quan el DNI ve d’Almansa...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">“Som de Palma, visc a Barcelona i som a València. Avui
em sent dels Països Catalans”.</span></i></b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> Això, si fa no fa, és el que va dir l’aleshores
regidora d’ICV a l’ajuntament de Barcelona, i ara investigada per la
sindicatura de comptes, Imma Mayol, allà pel remot maig del 2000 amb motiu de
la constitució de l'Assemblea de Regidors de la Institució Joan Fuster.
Vatuadei! –vaig pensar en sentir-ho- Del meu lloc de naixement al de residència
hi ha una quinzena de quilòmetres mal comptats però no em cal anar a cap lloc
en especial per a identificar-me amb una determinada nació. Sento per igual que
sóc al meu país tant si albiro els cims del Canigó, del Pedraforca, del Turbó o
del Penyagolosa com si estic collint trumfos a l’hort o rovellons a l’obaga del
mític Montraveta. N’hi ha, però, que es veu que necessiten trobar-se un entorn favorable
per a fer afirmacions en aquest sentit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En un entorn molt favorable, la Universitat Catalana
d’Estiu de Prada de Conflent, Germà Gordó va embolicar una mica la troca
afirmant <b><i>“la construcció d'un nou estat no ens ha de fer oblidar la nació
sencera”</i></b> i plantejant que la constitució catalana hauria de preveure
l'opció que els ciutadans d'altres territoris dels Països Catalans poguessin
demanar la nacionalitat. Les respostes de l’anticatalanisme van ser unànimes,
acusant el conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya d’imperialista
i les seves opinions d’intolerables, injurioses i totalitàries. On s’és vist
que s’obligui la gent a poder decidir lliurement si vol demanar o no la
ciutadania d’un estat amb el que pugui sentir-se identificada lingüística,
cultural i/o nacionalment? Fuig, home, fuig! La llibertat, el concepte
constitucional espanyol de llibertat, consisteix en obligar als actuals
ciutadans espanyols a continuar anant pel món amb un únic DNI, que per alguna
cosa van guanyar el plebiscit d’Almansa!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDOYsCuCCD8FnJa6xXdhUyinZaLrMbGZ-KDU_Z1vPVxB1X6DnjsemIqrWCD2UopEY_CGXutXDxIImdV9NjKhVuK-Lm3n-7aL03B1tugfRhf1Nw4BOTDjamdeNKeEWVlVyAfFp/s1600/Turbo-big.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDOYsCuCCD8FnJa6xXdhUyinZaLrMbGZ-KDU_Z1vPVxB1X6DnjsemIqrWCD2UopEY_CGXutXDxIImdV9NjKhVuK-Lm3n-7aL03B1tugfRhf1Nw4BOTDjamdeNKeEWVlVyAfFp/s320/Turbo-big.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com no podia ser altrament, un dels més furibunds
detractors de les intolerables paraules de Gordó va ser el president del govern
aragonès. Javier Lambán es va encendre com un misto fins al punt de parlar de
la Franja i dels Països Catalans, això sí per a dir que la primera no formava
part dels segons i que aquests no existien. Per a tractar-se d’una cosa
inexistent déu n’hi do els maldecaps que dóna parlar de la “nació sencera” als
defensors de la “nació única”!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Reaccions previsibles a banda, la polèmica hauria de
servir per a que es comencés a parlar seriosament, a un costat i a l’altre dels
futurs límits estatals, de quina ha de ser la relació de la República catalana
i els territoris catalanoparlants que restin –esperem que provisionalment- dins
de l’Estat espanyol, i entre aquests molt especialment la Franja de Ponent. A
diferència del País Valencià, de les Illes i, fins i tot, de la Catalunya Nord,
la Franja no és una entitat territorial reconeguda oficialment, amb una
administració específica, i per tant no disposa d’un interlocutor propi per a
tractar aquells temes que afecten a banda i banda de la ratlla que parteix el
Pont de Muntanyana i que, en funció de com evolucionin els esdeveniments
polítics a la Catalunya ara presumptament autònoma poden variar molt en el
futur immediat. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No és el ben bé el mateix quedar a un costat o a l’altre d’una
fita si aquesta determina els límits geogràfics de dues províncies o dues
comunitats autònomes “espanyoles”, com fins ara, o bé suposa formar part de
l’extrema perifèria d’una Espanya decadent i empobrida en tots els sentits
–inclòs el lingüístic- o ser part integrant d’una nova República catalana.
L’objectiu, a un costat i a l’altre, hauria de ser minimitzar els inconvenients
que pugui comportar una frontera estatal i maximitzar els avantatges de
disposar d’un estat propi. En serem capaços? Bufff! Quins problemes que
comporta el simple fet de plantejar la possibilitat de poder arribar a
escollir. </span><o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-88877016946547959262015-09-15T15:40:00.000+02:002015-09-15T15:40:05.954+02:00De petits municipis i grans oblits<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">1.859.</span></b><span lang="CA"> Si les fonts consultades són
fiables, aquest és el total de municipis dels Països Catalans, incloent-hi els
de l’Aran, la Fenolleda i la franja castellanoparlant del País Valencià. N’hi
ha de tota mena i mida. Dels 1.602.386 habitants de Barcelona als només 13 de
Cauders de Conflent, dotze menys que Sant Jaume Frontanyà, que segons fonts mal
informades és el <b><i>“poble</i></b> –o segons les versions el municipi- <b><i>més petit de Catalunya”</i></b>.
Aquesta afirmació, a banda d’en empetitir el país i en confondre els conceptes
poble i municipi, es basa en mesurar els municipis únicament pel seu pes
demogràfic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els municipis es
defineixen a partir de tres elements constitutius. Un d’ells és la pròpia
organització política i administrativa: disposar d’ajuntament propi. Un altre
és, efectivament, la població. I el tercer element, que molt sovint s’oblida,
és el territori. Els municipis són entitats locals de naturalesa territorial. I
a nivell territorial la diversitat municipal també és molt gran: dels 814,2 km2
de Requena –superfície superior a la de la majoria de comarques- fins als
minúsculs termes de Benirredrà i de Montlluís, amb només 0,4 km2 cadascun. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><span lang="CA">1.751.</span></b><span lang="CA"> Aquesta era la xifra de
municipis de l’actual comunitat autònoma de Catalunya el 1842. Cinc anys més
tard aquests s’havien reduït un 38,4%, fins els 1.079 fruit de les agregacions
forçoses amb que la Llei d’ajuntaments de 1845, desplegada simultàniament a la
divisió provincial espanyola impulsada pel ministre Javier de Burgos, pretenia simplificar
i modernitzar el mapa administratiu de l’Estat espanyol. Les polítiques
agregacionistes basades en criteris exclusivament demogràfics van seguir durant
bona part del segle XX, especialment durant el franquisme i més concretament la
dècada dels 60, coincidint amb la davallada demogràfica patida per bona part de
les comarques occidentals i pirinenques. Com a curiositat citar que la Llei de
bases de règim local, que permet al govern espanyol modificar els termes
municipals malgrat l’oposició de les poblacions afectades, va ser aprovada el
19 de novembre de 1975, el dia abans de la mort oficial del dictador. Fruit
d’aquest llarg període municipicida i d’un lleu repunt produït durant l’època
presumptament autònoma la xifra de municipis d’aquest tros de país s’ha situat
en 948.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8P3nFGzu3B1VXbC5Wgl65i6gXMpxaZT4b2bBGg1luGbLRgdqZkELXun2LHSiDi15bAB8h0m58KV6JR-8Y8aJzQw9T_0qKDVaoRjRzXXIMbz0ABv7FRNCzpmmSxxiTyk_kP2er/s1600/DSC01470.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8P3nFGzu3B1VXbC5Wgl65i6gXMpxaZT4b2bBGg1luGbLRgdqZkELXun2LHSiDi15bAB8h0m58KV6JR-8Y8aJzQw9T_0qKDVaoRjRzXXIMbz0ABv7FRNCzpmmSxxiTyk_kP2er/s320/DSC01470.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2.015. </span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’any en que ha de girar
la truita. Els canvis que s’estan produint en aquest país –inicialment en un
tros d’ell- són, han de ser, una oportunitat de replantejar-nos molts aspectes.
Tothom coincideix en que la independència no només ha de comportar millores en
l’aspecte nacional sinó que també en el social, però... i en el territorial? Un
estat nacionalment lliure i socialment just no hauria de ser també
territorialment més equilibrat que l’actual? Parlem de construir un Estat i de
fer-ho des de baix cap dalt. A nivell territorial això hauria de comportar
l’arraconament definitiu dels criteris únicament demogràfics a l’hora de
definir el mapa administratiu de la nova República. Per molt que diguin els que
pretenen justificar la supressió de municipis amb criteris d’economia d’escala,
el problema no és que Viacamp i Lliterà tingui ajuntament malgrat tenir només
43 persones empadronades, el drama és que en els seus 107,7 km² només hi hagi
aquesta xifra d’habitants, deu vegades inferior a la que tenia fa cent anys. Suprimint
municipis poc poblats el problema real no desapareix, només s’amaga
estadísticament. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Construir un estat
des de baix, pel que fa a la divisió territorial i administrativa, ha de significar
començar per donar veu i dret de decisió a les entitats de població més petites
i anar pujant: els nuclis de població han de poder escollir lliurement el
municipi on pertanyen, els municipis han de fer el mateix respecte a la comarca
i així successivament fins a completar, si ho fem bé, la República dels Països
Catalans. Tota la resta, tota entitat geogràfica que no es basi en la lliure
adhesió, no deixa de ser una còpia dels vells models<i> modernitzadors</i> de de Burg</span>os.<o:p></o:p></span></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-23807244.post-65404166510718305442015-08-15T13:09:00.003+02:002015-09-15T15:40:22.730+02:0027S. Autonòmiques? Plebiscitàries? Constituents?<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">Article d'opinió publicat als diaris SEGRE i LA MAÑANA.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;"></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;">
<div style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt; text-transform: uppercase;">27S. Autonòmiques? Plebiscitàries? Constituents?<o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt; text-transform: uppercase;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">Després
de molts mesos de parlar-ne ja és oficial. El passat dilluns, 3 d’agost, Artur
Mas, 129è president de la Generalitat de Catalunya, signava el decret de
convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. Si limitem el nostre camp
visual a allò que la Constitució espanyola ens permet veure la convocatòria no
té res d’extraordinari, res que justifiqui la seva retransmissió en directe i
en <i>prime time</i> per TV3: només són unes
eleccions més al Parlament de Catalunya, les onzenes de l’etapa postfranquista,
en que els ciutadans i ciutadanes d’aquest tros de país podrem escollir les
persones que ens hauran de representar en una trista cambra autonòmica amb una
capacitat legislativa força limitada. Però encara hi ha algú que cregui que les
del 27S seran unes eleccions autonòmiques més?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">Per
a les forces polítiques i les entitats partidàries de la independència les
eleccions són plebiscitàries. Es tracta de plantejar obertament al conjunt de
la població quin futur polític volem per a la gent i el territori de l’actual
comunitat autònoma de Catalunya: independència o submissió? Contràriament, els
més abrandats defensors de l’actual ordre constitucional, encapçalats per
Mariano Rajoy i el seu govern, insisteixen en recordar-nos que ens trobem
davant de la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques ordinàries però alhora,
malgrat aquesta ordinarietat, les consideren vitals per a evitar el que
anomenen “el <i>trencament</i> de Catalunya
amb <i>la resta</i> d’Espanya” i proposen
mesures extraordinàries, com la necessitat d’arribar a un acord postelectoral
entre el PP, el PSC i Ciutadans defensada pel xenòfob Garcia Albiol. Els únics
que de facto neguen el caire plebiscitari del 27S són CSQEP i les restes d’Unió
Democràtica de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">Volem
ser un estat independent? Una pregunta clara requereix una resposta inequívoca:
sí o no. I, situats en aquest punt, podem dir que les paperetes dels partits i
formacions polítiques amb representació parlamentària seran fàcilment
computables a efectes plebiscitaris: els vots a la CUP-Crida Constituent i a
Junts pel Sí comptaran com a vots afirmatius mentre que els dels partits
ferotgement espanyolistes (PP, PSC-PSOE, C’s) i els de les candidatures que neguen el
carácter refrendari d'aquest 27S (CSQEP, UDC) faran cap al munt dels vots
negatius.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkjVD5SUC929za3_eVHr4ai60RqaNwvyMejlZPDhPAddr6PqSXkMiDv_952F4McOG-m1atPJxnyS05lG23elOZzNswp3tQQR37sgqAs3jmJs1-RGPyOfmonoVR6Q2gYJOhXnV0/s1600/governemnos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkjVD5SUC929za3_eVHr4ai60RqaNwvyMejlZPDhPAddr6PqSXkMiDv_952F4McOG-m1atPJxnyS05lG23elOZzNswp3tQQR37sgqAs3jmJs1-RGPyOfmonoVR6Q2gYJOhXnV0/s320/governemnos.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; letter-spacing: -.1pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">Sembla evident, doncs, que les eleccions del mes que ve,
legalment autonòmiques, seran clarament
plebiscitàries, però... i constituents? Si l’anomenat<i> procés</i> tingués una evolució lineal i perfectament calendaritzada,
condició que requeriria un acord (impossible) entre totes les parts implicades,
les eleccions pròpiament constituents serien les següents. Primer hi hauria un
referèndum d’autodeterminació (o, en aquest cas, unes plebiscitàries) i
després, un cop ratificada la voluntat popular d’independència, unes eleccions
per a escollir el Parlament constituent de la República catalana (i aranesa), encarregat
de proposar un nou marc juridicopolític, més o menys allunyat del vigent en
funció de la corresponent correlació de forces. Però el procés no és lineal, ni
pactat, i el seu desenllaç vindrà determinat per la correlació de forces, de
tota mena de forces, incloses les invisibles, que hi interactuïn fins al seu
desenllaç. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; letter-spacing: -.1pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">Esdevenir una República independent dependrà, doncs, de
la força dels seus partidaris -a les urnes però també al carrer; votant però
també desobeint- però la naturalesa del nou estat dependrà també de quins
sectors socials i polítics esdevenen hegemònics al si de l’independentisme. En
aquest sentit les eleccions del 27S també són, en part, constituents: és
evident que, malgrat compartir els anhels d’independència, no tot el bloc del
sí defensa el mateix model de societat i, per tant, en funció de quina <i>papereta del Sí</i> triï cadascú podrà
explicitar, o no, si vol que la nova República catalana (i aranesa) sigui no
només nacionalment lliure sinó també socialment molt més justa i políticament
molt més democràtica que els estats que ara ens toca patir. I si bé és cert que
a la <i>Llista de Junts pel Sí</i> podem
trobar-hi gent que sense cap mena de dubte també comparteix aquests objectius no
ho és menys que també inclou hooligans de les privatitzacions i executors de
les retallades. En canvi el vot a la CUP-Crida Constituent no té dobles
lectures sinó que és una aposta clara i decidida pel doble sí -sí la
independència i sí a la justícia social- i, per tant, vol </span><span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">ser
la resposta de tothom que se senti doblement emprenyat: de qui s’indigna tant si
volen fer cantar <i>“viva España”</i> a la
canalla al sortir d’escola com el número de compte corrent als malalts a
l’entrar a l’hospital<i>.</i> Un vot a la
independència per a canviar-ho tot, per a canviar tot allò que democràticament
decidim canviar.<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt; text-align: right;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">CUP-Crida Constituent Ponent-Pirineu<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI","sans-serif";">Ramon
Usall, Mireia Boya, Josep A. Vilalta, Clara
Barbal i Ferran Dalmau<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Josep A. Vilaltahttp://www.blogger.com/profile/08586487715285118109noreply@blogger.com0