Que Sa Majestat ens perdoni.

Va durar una època que escrivia moltes “cartes al director”, sobretot a la premsa comarcal. Normalment solien publicar-me-les totes. Aquesta, escrita amb motiu de la polèmica que va aixecar el programa de TV3 “Persones Humanes" (Vídeo de dalt), on Mikimoto i Quim Monzó parlaven de la reialesa, va ser una excepció. No me la van publicar; encara no sé el perquè.

Que Sa Majestat ens perdoni.

En tant que sensible a les angoixes i patiments de la família reial espanyola, no puc estar-me de manifestar la meva profunda indignació per l’emissió del programa “Persones Humanes” dedicat a la infanta Elena.

Nosaltres, miserables catalanets i catalanetes, sense aspirar a que se’ns elevi a la categoria d’espanyols, hem de ser respectuosos amb la dinastia que ens alliberà dels nostres feixucs drets nacionals i ens acollí sota la seva tutela protectora. De cap manera podem permetre la lletania de disbarats dits darrerament.

Sense ànim d’exhaustivitat podem citar que hi ha gent que afirma que la Corona origina unes despeses desorbitades, quan aquestes tampoc són tan exagerades i, a més, no permeten gaudir de l’anonimat que proporciona un contracte d’aprenentatge de 40.000 pessetes mensuals. D’altres, incapaços de copsar els avantatges de l’atur, no veuen bé el caràcter vitalici de la feina de cap d’estat, ignorant l’enorme sacrifici que fa el Rei per a tirar endavant la seva Pàtria, amb el llast que suposa haver d’arrossegar amb ella colònies subdesenvolupades com ara Catalunya. I encara hi ha qui nega el patriotisme de Ses Majestats en dir que entre ells empren el bàrbar parlar de Shakespeare, en lloc de la formosa i pulcra llengua de Marianico el corto. Males llengües qualifiquen de frau que el Príncep rebi títols acadèmics a cabassos, quan és de sobres conegut que la tradicional endogàmia que practica la reialesa europea dóna, a la llarga, individus d’un elevat nivell intel·lectual. N’hi ha que, més males bèsties, atribueixen a un suposat nerviosisme de bragueta molts dels viatges que, pel bé dels seus súbdits, el Rei es veu obligat a fer. Per si no n’hi hagués prou, alguns gosen preguntar-se si la infanta amazona practica, amb altius genets de casa bona, les modalitats d'equitació que el populatxo incult i salvatjot troba més plaents...

Davant de totes aquestes atzagaiades, i en nom de l’ancestral afecte entre el poble català i els Borbons, cal demanar perdó al Sobirà per tots aquests improperis. Uns improperis difosos per indesitjables catalanets i catalanetes, fruit de considerar vulgars “persones humanes” els membres d’una monarquia reinstaurada per intervenció divina: ens agradi o no, Juan Carlos és cap d’Estat per designació del “Generalisimo”, que ho fou, al seu torn, per la Gràcia inqüestionable de Déu Nostre Senyor.

Josep A. Vilalta
(Membre de la Reial Assemblea d’Unitat Popular)