La porra de les eleccions toraneses: entre el 5-3-1 i el 4-3-2.

A l’hora de fer un pronòstic dels resultats de les eleccions de diumenge a Torà cal tenir en compte quatre dades:

• La primera llista convergent encapçalada per Mercè Valls, el 1999, va obtenir  453 vots. El 2003, després de quatre anys molt moguts, va baixar fins els 392 (-61). L’any 2007, amb Domènec Oliva de candidat, CiU va arribar als 458 (+66 respecte el 03 però només +5 respecte el 99).
• L’evolució electoral de les candidatures encapçalades per Magí Coscollola ha estat la següent: Independents per Torà 239 (2003), ERC 153 (-86, 2007)
• La CUP va obtenir 204 vots el 1999, va baixar a 173 (-31) el 2003 i es va enfonsar fins a 92 (-81) el 2007.
• El 1999 hi havia només dues candidatures. El 2003 i el 2007 n’hi havia tres, igual que el 2011. No compto les candidatures “testimonials” del PP (1999, 17 vots) i PxC (2007, formada tota per gent de fora, 6 vots).

Algunes conclusions:

• CiU té un percentatge de votants fidels molt alt, que voten la federació regionalista peti qui peti, encara que presentessin els personatges més infames del municipi.
• Els vots perduts per InTo-ERC (ara AIT-AM) el 2007 van anar a parar majoritàriament a CiU. La majoria dels que va perdre la CUP van anar a parar a l’abstenció.

Vist això, el resultat que veig més clar és el d’AIT-AM: la llista blanca d’ERC recuperarà els vots de la gent que els 2007 van perdre en mans de CiU, votants habitualment convergents que el 2007 van votar el Domènec però que no poden veure la Valls.

CiU baixarà algun que altre vot respecte al seu mínim històric del 2003. Als votants habituals de CiU que no traguen la seva cap de llista cal afegir-hi alguns crítics amb altres integrants de candidatura, en especial els seu número dos, que no gaudeix de gaire bona fama després de que el pre-prejubilessin de la Caixa de Catalunya.

Aquesta hipotètica pèrdua addicional de vots de CiU, pot pescar-los la candidatura del Magí? Psè... Algun potser sí, però a la seva llista també hi ha algunes peces que  grinyolen, especialment que s’acabés de fer l’últim dia, amb la intervenció per via d’urgència del president del Consell Comarcal de la Segarra, que veia que si ERC no aconseguia fer llista a Torà era pràcticament segur que CiU recuperava el poder al Consell (cosa que crec que acabarà passant igualment) i, amb les presses, segur que s’ha perdut en cohesió.

Part del vot que pugui perdre CiU anirà cap a l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul. No seria estrany veure paperetes convergents amb algun nom tatxat.

La CUP és difícil que baixi més. Fa quatre anys la llista l’encapçalava el pesat que escriu aquestes ratlles, un individu amb una imatge molt cremada després d’unes quants anys arrossegant-se per l’ajuntament. Ara la candidatura s’ha rejovenit força. No veig cap motiu perquè qui votés la CUP l’últim cop no ho faci ara i, en canvi, pot ser que alguns sectors que a mi no em podien veure ni en pintura ara, en canvi, votin la llista encapçalada per l’Ivan, el Jordi, la Mercè i el Ramon. Costarà molt, però, recuperar bona part del vot d’un jovent molt desmobilitzat.



Tot això, traduït en números, vol dir que AIT-AM recuperarà el tercer regidor. CiU, tot i baixar, està més a prop de treure’n cinc que de quedar-se en quatre. La CUP és possible que continuï amb un sol regidor, tret que es mobilitzi una part de l’electorat que va perdre fa quatre anys i obtingui el suport d’una bona part dels joves que voten per primer cop. Per assolir el segon regidor caldria arribar, com a mínim i comptant una participació lleugerament inferior a anteriors comicis, als 140 vots. Si s’hi arriba el més probable és un 4-3-2, en cas contrari aposto per una majoria de CiU (5-3-1)

I si no ningú no té majoria absoluta què pot passar? Crec que el més probable seria  un govern en minoria de la llista més votada. La CUP té redactat un document de mínims, amb un llistat de punts innegociables i d’aplicació immediata en cas d’haver de decidir l’alcaldia. Que voleu saber quins són? Els farem públics demà al vespre, a l’acte de cloenda de campanya...

CUP Torà: tres, dos, un... zero? (IV i últim?)

A hores d’ara, a dos mesos d’haver-ho de lligar tot, continua l’incertesa sobre la presència de la CUP a les properes eleccions municipals de Torà. Per a poder-nos presentar ens calen dues coses; una d’immediata i legalment preceptiva i una altra que legalment podríem ignorar però imprescindible per a funcionar amb un mínim de garanties: necessitem un/-a cap de llista, que ens representi a l’ajuntament, i un gruix de gent que s’impliqui en l’assemblea, en la presa de decisions sobre el què ha de defensar la CUP a l’ajuntament i fora d’aquest.

Ja fa un parell de mesos que vaig comentar a l’assemblea local de la CUP la meva intenció de no repetir com a cap de llista a les municipals del 22 de maig. Després de dotze anys de regidor, als plens de la pròxima “legislatura” vull anar-hi com a espectador. Crec que és el millor per a mi i per a la CUP. No té cap mena de sentit que una candidatura defensi, com un dels punts més destacats del seu programa polític, la necessitat de canviar els models de funcionament de l’ajuntament, fomentant la participació ciutadana, i que aquesta mateixa formació vagi repetint el cap de llista elecció rere elecció.

 

En una població més gran, amb més militants a l’assemblea i, sobretot, amb un teixit associatiu proper més gran encara, el relleu al capdavant de la llista electoral acostuma a ser més senzill. A Torà, però, la CUP es troba amb dos obstacles que en dificulten el relleu. Un d’ells, extensiu a molts altres municipis rurals és allò que sovint s’anomena la pèrdua de capital humà: més de la meitat de membres actuals de l’assemblea local de la CUP, per raons laborals o d’estudis, la major part del temps fan vida fora del municipi de Torà. Aquesta fuita de militants s’hauria de compensar amb noves incorporacions, fet que gairebé no es produeix. Aquesta no-incorporació de gent nova segurament també té diverses causes, algunes d’elles generals arreu d’un país i altres més específiques de Torà. El fet de veure sempre el mateix individu encapçalant la llista electoral n’és una. Una altra és la desmobilització generalitzada del jovent toranès un cop la campanya antirepressiva per les detencions del 2003 va desinflar-se, especialment quan va perdre el caire unitari fruit de les estratègies divergents de les diferents defenses. Bona part del jovent de Torà que, sense estar gaire polititzat, es movia per campanyes concretes –per exemple, poc abans de les detencions va haver-hi una concentració contra la guerra a la rotonda de Biosca- va entendre el missatge: si no voleu tenir problemes, val més que us passeu el dia mig col•locats i no us fiqueu en política. D’aquesta manera, encara que de rebot i amb retard, el que deia l’advocat Arnau al programa del Cuní (llegiu la segona entrada d’aquesta sèrie) s’acabava complint, si més no parcialment.

Així, doncs... ara què hem de fer? Tanquem la paradeta de la lluita municipal de l’esquerra independentista a Torà, a l’espera que d’aquí uns anys, com deia el poeta, en rebroti algun empelt?

En cas de plegar caldrà allargar aquesta tirallonga amb una cinquena part, per a poder fer un balanç del pas de la CUP per la política municipal toranesa. Una trajectòria en la que no deuen haver estat tot errors. Sense representació cupaire, quina hauria estat la posició de la resta de grups en qüestions que s’han acabat aprovant per unanimitat? I no em refereixo només a posicionaments polítics “simbòlics” (des de ser el primer municipi català en rebutjar la llei de partits fins a la moció en defensa de la immersió lingüística) sinó sobretot a qüestions molt properes que ens afectaven directament. Per posar només dos dels temes més mediàtics, sense la CUP a l’ajuntament, Torà s’hauria posicionat públicament en defensa de la llibertat dels seus presos i contra la tortura? I s’hauria oposat fermament i sense ambigüitats, especialment la primera de les dues vegades, a l’abocador de residus industrials de Pinós? O potser, si ningú hagués portat aquests temes al ple, hauria estat més còmode mantenir un silenci còmplice? Només ho podrem saber el dia que una nova amenaça plani sobre la nostra terra i/o la nostra gent i la CUP ja no tingui representació municipal. El balanç de la nostra actuació també haurà d’incloure temes més tangibles, com ara el parc de bombers voluntaris i el polígon industrial del Camí de Palouet, que mereixerien un post monogràfic cadascun d’ells, per a deixar clara la postura que ha mantingut cada grup municipal, algunes força sorprenents, en diferents etapes d’aquests últims anys.

De moment però no vull fer cap balanç de comiat. Que jo deixi de ser regidor no ha de significar pas un punt i final sinó un punt i apart. Si hi ha algun company o companya que vulgui encapçalar la candidatura jo estic disposat a continuar dedicant temps a la CUP i a ocupar qualsevol dels altres llocs de la llista (tot i que millor el tercer que el segon, tot i que millor el quart que el tercer, tot i que...). Bé, n’haurem de parlar aviat perquè el calendari corre en contra dels (no sé si pocs o molts) toranesos i toraneses que volem que l’esquerra independentista continuï present a l’ajuntament del nostre municipi.

Continuarà?

CUP Torà: tres, dos, un... zero? (III)

Tres. Quan, després de les eleccions de 2003, vam decidir pactar amb Independents per Torà (InTo) per a fer fora CiU del govern municipal ens vam equivocar. No, no és que ara consideri que la CUP no hagués hagut de pactar amb els Independents per a, després de tants anys, fer fora CiU del govern municipal. Al contrari, segueixo creient que era la millor decisió que podíem prendre davant dels primers resultats electorals que deixaven l’Ajuntament de Torà sense majoria absoluta. O, si ho preferiu, la menys dolenta. Però en decidir-nos pel pacte vam cometre, com a mínim, dos errors.

El primer, que és extensiu a altres actuacions al llarg d’aquests dotze anys, és no haver-ho sabut explicar. Moltes vegades hem donat per fet que la gent està més o menys al corrent de l’activitat municipal, dels acords que es prenen en les sessions plenàries, dels posicionaments de cada grup en els temes que generen discrepàncies, del què defensa cadascú, etc... Al marge d’una major o menor assistència als plens, a vegades augmentada pel morbo d’una sessió tensa i la majoria de cops limitada a un nombre reduït de partidaris d’un o altre grup, el nombre de gent informada del que es cou a l’Ajuntament de Torà és escàs. El primer error va ser pensar que la nostra actuació al govern al llarg de quatre anys s’explicaria per si sola, que la gent podria veure i valorar els canvis que preteníem fer al llarg del quadrienni.

El segon error va ser, precisament, comptar que teníem quatre anys per endavant i que, per tant, no calia córrer a l’hora de dur a la pràctica alguns dels objectius que ens havíem fixat. A poc a poc i bona lletra. Doncs no. A risc de que la pressa ens fes entrebancar havíem d’haver premut l’accelerador des del primer dia.

Un dels punts en negreta, majúscules i subratllat del programa polític de la CUP ha estat sempre dotar Torà d’un Reglament d’Organització Municipal (ROM) que fomentés la participació ciutadana en un municipi que sempre ha estat políticament poc participatiu. Amb aquest objectiu a finals de la “legislatura” anterior, quan CiU havia perdut la majoria absoluta per les seves desavinences internes, vam redactar i presentar un ROM que, entre altres coses, preveia la participació veïnal en tots els punts de l’ordre del dia dels plens, la creació de comissions municipals sectorials i territorials o la convocatòria de referèndums municipals. Quan aquesta proposta es va votar al ple va ser rebutjada perquè CiU ja havia recuperat la majoria perduda (veure el primer “capítol” d’aquesta “sèrie”). Ara, un cop al govern municipal, volíem que això s’aprovés. No havia d’haver-hi cap problema, era un dels punts pactats amb InTo. Doncs, per allò de fer-ho bé i perquè recentment hi havien hagut canvis en la Llei Municipal, en comptes d’aprovar el reglament en la primera sessió ordinària, vam preferir fer una consulta externa sobre el document i un cop validada la seva legalitat aprovar-lo sense por a que pogués ser revocat a la primera al·legació que ens presentessin. Total, que quan ens vam tenir la certesa de que tot estava correcte el vam portar a ple... i no es va aprovar! Vist ara, sembla clar que hauria estat millor aprovar de manera immediata el ROM i, per exemple, posar en marxa diferents comissions municipals. Això hauria estat més efectiu, en el cas que el govern posterior hagués mantingut els mecanismes de participació ciutadana endegats, o si més no més pedagògic, en el supòsit que els hagués suprimit.

La causa de la no aprovació esmentada, que va ser segurament l’exemple més representatiu del nostre fracàs, cal buscar-la en el fet que la majoria de govern va durar menys d’un any. Poc després de que el cap de llista dels Independents, Magí Coscollola, prengués possessió de l’alcaldia el número 4 de la seva candidatura, Jaume Garrabou, va demanar una llicència d’obra que no s’ajustava a l’ordenament urbanístic del municipi. Naturalment, no se li va donar i l’interessat va iniciar la seva particular croada d’al·legacions i recursos contra l’Ajuntament. Això no hauria tingut especial importància si, al cap d’uns mesos, el número 2 de la llista independent no hagué dimitit, fet que va provocar l’entrada a l’Ajuntament, i efímerament a l’equip de govern, d’una persona que tenia presentats recursos contra acords municipals. La inestabilitat tornava a estar garantida i, al cap de poc, ja es veia que tot plegat acabaria en una moció de censura, que va arribar a primers de 2005 i que va retornar CiU al govern municipal. (més informació clicant aquí). El govern de coalició d’InTO i la CUP havia durat vint mesos, dels quals més de la meitat en una minoria de facto, i acabava amb un balanç totalment estèril als ulls de la ciutadania. El curiós del cas és que CiU tornava a governar gràcies a integrants de la candidatura que el 2003 havia aconseguit visualitzar-se com el vot útil per acabar amb anys de governs convergents.

El cas és que els dos anys següents van ser, una altra vegada, farcits de bronques i episodis surrealistes (llegiu les cròniques de les sessions plenàries sobre portada d'aigües a Cellers o sobre el transport escolar) i, a finals dels seu segon mandat, Valls va anunciar que no optaria a la reelecció.

D’aquesta manera, CiU va presentar-se a les eleccions de 2007 amb una llista “nova”. Nova entre cometes perquè, si bé canviava tots els integrants respecte als darrers vuit anys, els cinc primers noms ja havien estat regidors en diferents períodes dels anys 80 i 90. Independents per Torà va convertir-se en ERC, mantenint el mateix cap de llista. Per la nostra banda, la CUP va presentar-se per tercera vegada consecutiva, tornant a posar (error!) de cap de llista el titular d’aquest bloc. D'aquesta manera CiU aconseguia presentar-se com l'única de les candidatures que era aliena als merders que els últims anys havien sovintejat a l'Ajuntament.



El resultat de tot plegat: CiU va obtenir 458 vots (61,89% dels vots vàlids) i 6 regidors, ERC 153 vots (20,68%) i 2 regidors i la CUP es va enfonsar amb només 92 vots (12,43%) i un regidor. Vist en relació als resultats de quatre anys enrere, i amb 36 electors menys al cens, CiU va guanyar 66 vots, ERC en va perdre 86, la CUP en va perdre 81 i la suma de l’abstenció, els blancs i els nuls en va augmentar 62. Tot i que mai se sap qui vota què i, per tant no en podem tenir la certesa, sembla que CiU va guanyar vots a ERC i que la CUP va perdre’ls per la banda de l’abstenció. Una altra dada que apuntaria en aquesta mateixa direcció seria el clar augment de l’abstenció entre els sectors més joves de l’electorat, que el 2003, en plena mobilització antirepressiva, havien participat massivament a les eleccions i que el 2007 van preferir quedar-se al bar.

Un parell d'entrevistes i un gag.

D'ençà dels bons resultats aconseguits en les eleccions municipals del 27 de maig, la CUP surt molt més als mitjans. Aquí teniu un parell d'entrevistes que m'han fet aquestes setmanes:

Entrevista a Tribuna Catalana.

Entrevista al programa de RAC1 "Minoria Absoluta". Per escoltar-la heu d'anar a la pàgina de RAC a la carta i descarregar-vos en mp3 el programa corresponent al dimarts 19 de juny (l'entrevista comença a les 13:21h). Durant el programa un conegut personatge va oferir-se per encapçalar la llista de la CUP a les pròximes eleccions autonòmiques...

Veureu que en gairebé totes les entrevistes a membres de la CUP ens pregunten sobre "prendre vots a ERC".

Per cert, casualment la mateixa setmana que sortim al Minoria també ho fem al Polònia, tot i que en aquest cas no directament sinó posant-la en boca de...

Tot el que abans no volien saber de la CUP i que ara s’atreveixen a preguntar.

El dimecres 2 de maig la CUP va convocar una roda de premsa a Barcelona, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per a presentar la cinquantena de candidatures que concorrerien a les eleccions municipals del 27 de maig. Gràcies al treball i a la insistència de la gent de la comissió de premsa (el Carles, l’Adam, el Vicent...) un nombre considerable de mitjans va assistir a la presentació. L’endemà però la notícia de la CUP va ocupar un raconet insignificant a les pàgines dels diaris; com a exemple podem citar que a l’Avui sortíem en una petita columna a la secció de política, al costat d’una notícia que ocupava gairebé tota la pàgina (i que per tant devien considerar molt més important per a la política catalana): la detenció de la tonadillera espanyola Isabel Pantoja. Durant la precampanya i la campanya electoral la CUP va anar traient el nas als mitjans, però amb molta menys assiduïtat que altres formacions com la xenòfoba PxC o, sobretot, la catalanòfoba Ciutadans (tot i que aquesta no tenia cap tipus de representació municipal).

De diumenge passat ençà les coses han canviat. La reiterada aparició del logo de la CUP en els especials informatius sobre els resultats electorals, com a conseqüència d’uns magnífics resultats ens diferents municipis del Principat, especialment l’entrada als ajuntaments de set capitals de comarca, han capgirat la tendència a ignorar-nos que tenien diferents mitjans. Fins i tot una editorial especialitzada en llibres de butxaca ha encarregat la redacció d’un llibre sobre la CUP a un conegut militant. Així doncs els darrers dies hem rebut força trucades dels mitjans de comunicació; les preguntes però sovint es repetien: Creieu que heu pres vots a Esquerra? Fareu una CUP a Barcelona? Us presentareu a les autonòmiques?.

Hem pres vots a ERC? Cal partir de la base que els vots no són dels partits sinó de cadascun dels ciutadans i ciutadanes, i que aquests a cada elecció cedeixen el seu vot a qui consideren oportú. Que una part dels vots que van rebre les CUP provingui de gent que amb anterioritat hagués votat ERC és molt probable. Com és molt probable que una part de vots vinguin de gent que fins ara s’abstenia davant la inexistència al seu municipi de candidatures de l’Esquerra Independentista. O de gent que senzillament s’ha cansat de les polítiques dutes a terme per ajuntaments suposadament de progrés i que ha vist que la CUP era l’única oposició d’esquerres al poder municipal establert, ja fos dins de l’ajuntament (com en el cas de Vilafranca) o des de fora (Manresa, Mataró...). Com sempre trobaríem tantes motivacions de vot com votants.

Farem una CUP a Barcelona? No podem oblidar que Barcelona és un municipi molt important; també ho són Ciutat de Mallorca, València, la Pobla de Benifassà o Sant Llorenç de Morunys. Hem d’anar-hi, doncs, i presentar-hi una CUP? No. Les coses no van així. La CUP no anirà a crear una candidatura a Barcelona. En tot cas seran els col·lectius de Barcelona vinculats a l’Esquerra Independentista i als moviments socials els que han de treballar per a constituir una CUP a la ciutat que esdevingui un referent unitari de tots aquests sectors; la CUP no pot ser la marca adoptada per un sector de l’independentisme local, no pot convertir-se en una capelleta més. Cal avançar cap a la construcció d'una CUP realment unitària a Barcelona amb pas ferm i sense presses.

Ens presentarem a les autonòmiques? La feina de la CUP actualment es consolidar els nuclis de lluita municipal existents i crear-ne de nous. Tot el que hagi de venir més endavant ja es parlarà en el seu moment. Fer-ho ara, en plena eufòria per uns bons resultats en poblacions d’una part del país, potser ens duria a una anàlisi equivocada.

Alguns, més agosarats, també ens fan altres tipus de preguntes com ara si ens paga Convergència. Suposo que es deuen referir a uns quants banners a Vilaweb i unes quantes falques a RAC-1, els últims tres dies de campanya (que el pressupost no arribava per més!). Aquesta pregunta potser millor que la contestessin els candidats de CiU en municipis on la CUP ha esdevingut decisiva, com ara Sant Celoni, Vilafranca o Berga. A veure que diuen els alcaldables regionalistes...

El vídeo és d’una altra de les sorpreses positives de la jornada electoral: la CUP de Molins de Rei; un altre Molins surt de l’ou!

Torà: després de la derrota.

Les eleccions municipals del 27 de maig a Torà han tingut una força guanyadora i dues clarament derrotades. CiU ha obtingut la majoria absoluta augmentant 66 vots respecte les municipals anteriors. La CUP n'ha perdut 81 i ERC n'ha tret 86 menys dels que havia obtingut Indepedents per Torà.

Després del contundent resultat de les eleccions municipals a Torà, en les que CiU ha obtingut una majoria més que àmplia -6 dels 9 regidors i 61,89% dels vots, amb una participació del 77,84%- cal fer dues coses, una de manera pública i una altra de caire intern.

En primer lloc felicitar públicament la llista guanyadora. En segon lloc cal analitzar el perquè d’aquests resultats, amb la màxima objectivitat de que siguem capaços i capaces.

Hi ha coses que, pel contrari, crec que s’haurien d’evitar. Els comentaris del tipus “el poble s’ha equivocat” només poden ser fruit de la no acceptació dels resultats. I els resultats han estat claríssims; a diferència de les eleccions de fa quatre anys, els toranesos i les toraneses han deixat molt clar qui volen al govern i qui no. A partir d’aquí cadascú ha de fer tan bé com pugui el paper que ens ha adjudicat el resultat dels comicis. I punt. I d’aquí a quatre anys tornarà a ser el poble, mitjançant el vot de cadascun dels toranesos i les toraneses, el que podrà jutjar si “s’ha equivocat” o no.

Un altre dels comentaris que circulen per Torà després de la victòria convergent fa referència a “qui ens donarà subvencions ara”, tenint en compte que la federació regionalista no només no governa la Generalitat sinó que acaba de perdre la Diputació de Lleida, un dels reductes de poder que li quedava, i diversos consells comarcals, entre ells el de la Segarra. La “lògica” existència de favoritismes cap als ajuntaments del mateix color polític que les institucions que tenen per sobre és un argument miserable, que CiU ha utilitzat amb força èxit durant dues dècades i que ara, amb la constant pèrdua de parcel·les de poder polític dels de Mas i Duran, se’ls gira en contra. La teoria de que si no ets dels que manen et tanquen l’aixeta de les subvencions, a banda de falsa –hi ha una infinitat d’exemples de governs municipals de formacions minoritàries, d’agrupacions independents o de partits d’oposició als governs de rang superior-, és indefensable. Defensar això és justificar l’amiguisme a les institucions. Durant anys ho han fet des de CiU; ara n’hi ha que fan el mateix i, a sobre, diuen que són d’esquerres. Lamentable.

Decepció local i moltes alegries arreu.

Alguna decepció local i moltes alegries arreu del país:

CUP Arenys de Munt 329 vots (9,51%) 1 regidor

CUP-Els Verds Badalona 1.571 vots (2,12%)

CUP Barxeta 98 vots (8,13%)

CUP Berga 938 vots (13,20%) 2 regidors

CUP Biosca 51 vots (31,68%)

VdC-CUP Capellades 354 vots (12,78%) 2 regidors

CUP Cardedeu 411 vots (6,07%) 1 regidor

CUP Celrà 210 vots (11,90%) 1 regidor

Independents per Centelles-CUP 78 vots (2,12%)

CUP Dosrius 26 vots (1,22%)

CUP Girona 916 vots (2,83%)

CUP-Els Verds Granollers 444 vots (2,08%)

CUP La Vansa i Fòrnols 42 vots (33,07%)

CUP Lleida 1.030 vots (2,15%)

CUP Manresa 1.590 vots (6,00%) 1 regidor

CUP Martorell 475 vots (4,45%)

CUP Mataró 2.173 vots (5,48%) 1 regidor

CUP Molins de Rei 539 vots (5,24%) 1 regidor

CUP Montesquiu 83 vots (16,12%) 1 regidor

CUP Navarcles 195 vots (5,91%)

CUP Pineda de Mar 333 vots (3,32%)

CUP Ripoll 77 vots (1,37%)

CUP Sallent 356 vots (8,95%) 1 regidor

CUP Sant Celoni 729 vots (9,54%) 2 regidors

CUP Sant Cugat del Vallès 895 vots (3,02%)

CUP Sant Joan de les Abadesses 123 vots (5,47%)

CUP Terrassa 859 vots (1,31%)

CUP Torà 92 vots (12,43%) 1 regidor

CUP Valls 763 vots (7,51%) 1 regidor

CUP Vic 1.174 vots (7,64%) 2 regidors

CUP Viladamat 66 vots (22,07%) 1 regidor

CUP Vilafranca del Penedès 1.643 vots (10,81%) 2 regidors

CUP Vilanova i la Geltrú 1.366 vots (5,75%) 1 regidor

CUP Vilassar de Dalt 163 vots (4,20%)

CUP Vilassar de Mar 275 vots (3,30%)

UM9 Sant Pere de Ribes (UM9) 1.734 vots (18,79%) 4 regidors

CUPA Arbúcies 400 vots (13,56%) 2 regidors

Vídeo de campanya d'una de les alegries de la nit. Felicitats a tota la gent que ens ha alegrat el dia després de la derrota que hem tingut a Torà.

Deprés de reflexionar-hi molt...

Imma Noguerola: “Han estat vàries les motivacions que han fet que avui siguem aquí, són vàries les que han fet que joves com nosaltres, la majoria estudiants, haguem decidit sumar-nos a aquest projecte. I sí, molts de nosaltres som joves i poc entesos en política municipal, però si hi ha quelcom que tenim clar és que volem, en un futur, un espai en aquest municipi, i que el futur l’hem de començar a construir ara, i és ara quan hem de començar a assumir responsabilitats que ens permetran crear un demà més nostre, una mica més de tots.”

Laura Badia: “Entenem que la CUP no només és una candidatura, sinó també un projecte i un projecte que volem compartir amb tot el municipi. Un municipi gran, heterogeni i que viu realitats molt diferents.”

“Les coses han de canviar, però que per fer-ho també cal canviar la manera de funcionar. Cal aconseguir que la participació ciutadana prengui tot el pes, i que les persones, presents o no a la CUP se sentin seu aquest projecte: se sentin responsables del futur que es vol anar construint.”

Mercè Garganté: “Des de la CUP donem molta importància a aquesta manera de funcionar, on l’assemblea és la base, i els regidors no són persones que parlen a títol propi sinó portaveus de l’assemblea.”

Ivan Solé: “Per tant, les CUP som el referent polític de l’esquerra independentista als ajuntaments, però també de tots aquells col·lectius de persones treballadores, i de classes populars que aspiren a una vida més digna, solidària i igualitària i que tenen quelcom a decidir sobre aspectes essencials de la vida pública.

Nosaltres, volem posar mecanismes perquè, des dels ajuntaments, que es l’àmbit institucional més proper al ciutadà, en cada poble, ciutat o comarca, puguem construir des de la base i amb la participació directa de la seva gent, uns Països Catalans lliures, responsables, justos, integradors, participatius...”

Fragments de les quatre primeres intervencions en l’acte de final de campanya de la CUP de Torà. El que va intervenir a continuació se'm va fer més pesat. Ara bé, les quatre primeres intervencions em van convèncer; els/les votaré.

Una setantena de persones van assistir a l'acte final de campanya de la CUP de Torà.

Divendres 25. Acte final de campanya

Per accedir al programa de govern, en format PDF, clica aquí.

Fantasmes.

Aquesta nit comença oficialment la campanya electoral de les eleccions municipals. Unes eleccions on sobre el paper es presenten més candidatures que mai. Dic sobre el paper perquè algunes de les candidatures presentades són de les anomenades llistes fantasmes: candidatures presentades normalment pels dos principals partits espanyols, integrades per persones d’aneu a saber on, sense cap relació amb els municipis on es presenten. Amb aquesta pràctica PP i PsoE tracten d’aconseguir que algun despistat incrementi el seu còmput de vots per als organismes supramunicipals (consells comarcals i diputacions) i, de passada, els permet anunciar un nombre de llistes molt per sobre de la seva implantació real al territori.

En aquesta ocasió a Torà no hem estat exempts d’aquesta pràctica, si bé en aquest cas qui s’ha decidit a embrutar el nom del nostre poble no són cap de les dues forces esmentades. Es tracta d’una llista promoguda per un personatge de Cervera, conegut per ser l’autor material de dos atacs incendiaris (llegiu Justícia bòrnia), que esgrimeix com a discurs gairebé monotemàtic el fantasma de la immigració. Preocupats perquè els immigrants no s’integren a la nostra vila, el partit xenòfob presenta com a candidat a l’alcaldia de Torà un individu domiciliat al carrer Doctora Castells, 11 de la ciutat de Lleida. Un pàjaro fortament integrat al nostre municipi.

I si uns presenten fantasmes uns altres ressusciten mòmies. Uns cartells signats amb el fantàstic nom d’”Independents per CiU” –la candidatura no es diu així- ens anuncien per a demà la presència en un acte públic a la nostra vila de l’expresident regional Jordi Pujol. Un personatge que, per molt que el pas del temps i les atzagaiades del seus successors en difuminin la imatge, té alguns punts foscos que no podem oblidar: tant a nivell autonòmic i estatal, com els seus pactes amb els populares (llegiu El 69 d’Aznar i Pujol), com a nivell local, on els últims mesos del seu llarg mandat va obsequiar-nos amb un episodi digne de pel·lícula de terror (només que ni es tractava d’un film de ficció, ni sabem encara el final de la història... ni qui en va escriure el guió). Més informació sobre els fets en aquest web.

Un altre fenomen paranormal va produir-se ahir a la Toranesa: els membres de la Comissió de Sanitat vam rebre la visita del diputat d’ERC Carmel Mòdol, que va explicar-nos el molt que treballen ells per a millorar la situació de l’assistència sanitària a la Vall del Llobregós. Val a dir que aquest diputat ja havia vingut una altra vegada a explicar-nos això mateix: va ser, quina casualitat, just abans de les darreres eleccions autonòmiques...

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquí deveu pensar que us parlo totes les candidatures menys de la CUP. Naturalment que no en parlo... Que no heu llegit el títol? Si voleu saber coses de la CUP de Torà aneu al nostre web, que ja podeu llegir-hi el programa de govern i altres documents, a més d'una enquesta sobre quina creieu que és la problemàtica real més important del nostre municipi.

Debat a Ràdio Altiplà.

Dissabte passat Ràdio Altiplà va emetre el primer dels debats (que en aquest cas caldria qualificar-lo de preelectoral perquè la campanya oficial no comença fins aquest divendres) que l’emissora municipal de Calonge de Segarra dedica a les eleccions del 27 de maig. En aquesta ocasió vam participar-hi els caps de llista de les tres candidatures toraneses (CUP, ERC i CiU); en els dissabtes següents hi participaran els candidats i candidates de Calaf i de Calonge.

Tenint en compte que CiU és l’única candidatura que ha renovat totalment la seva llista respecte a les eleccions del 2003 (però no pas respecte a comicis anteriors: 6 dels candidats de la federació regionalista havien estat regidors el segle passat). Amb tanta “renovació” la principal incògnita era el discurs que podia fer el candidat convergent a l’alcaldia. La idea més innovadora de la seva intervenció va ser quan va destacar que "a Torà hi ha molts temes encallats des de feia una anys", que "mentre a l’ajuntament hi havia hagut llistes úniques s’anaven fent coses i que, en canvi, des del 99 cap aquí les coses no anaven bé" i que per això es presentaven ells, per a desencallar tots els projectes necessaris pel poble.

Les afirmacions del candidat de CiU em van posar la rèplica molt fàcil. D’una banda vaig dir-li que si creia que l’augment de candidatures era negativa pel municipi el millor que podien fer, per coherència, era retirar la seva. Respecte a que a Torà “es paralitzen els projectes”, vaig recordar-li que una de les característiques de l’administració local és l’enorme volum de paperassa que genera i que això, que en molts casos pot ser negatiu, té l’avantatge de que tots i cadascun dels passos seguits per aquests projectes paralitzats està perfectament documentat (des de les votacions en els plens fins a la resolució de les al·legacions presentades). Amb aquesta documentació a la mà, no pot parlar-se en abstracte de que “a Torà els projectes s’encallen” sinó que cal concretar una mica més: quins projectes s’encallen, on estan paralitzats, qui ha fet què per a aturar-los (sentit de vot dels diferents grups, recursos presentats, resolucions...). El que pretenia dir en la meva intervenció, en definitiva, és que tothom que vulgui pot saber qui, durant aquests vuit anys d’imperfecte pluripartidisme, ha tingut la responsabilitat de la paralització de determinats temes que prèviament s’havien consensuat entre els diferents grups municipals (ubicació i extensió de la superfície industrial, parc de bombers...). Clar que potser és més fàcil repartir responsabilitats a tort i a dret –tant és qui governava i qui estava a l’oposició- i així poder-se presentar com a salvadors del poble. Cal remarcar, però, que Oliva va desmarcar-se de les dues darreres candidatures de CiU, destacant que cap de les persones que van anar a les llistes convergents el 99 i el 2003 continuava ara.

L’única novetat destacable en l’argumentari de l’ara candidat d’ERC és aquella teoria que fins fa poc feia servir CiU (i que ara se’ls gira en contra): els avantatges que suposa per un ajuntament ser del mateix color polític que el govern autonòmic. Si això fos una veritat absoluta CiU no només hauria guanyat les municipals de 1983 a la majoria de poblacions del Principat sinó que el 1987 la federació regionalista s’hauria fet amb el control del cent per cent dels ajuntaments d’aquesta comunitat autònoma. El discurs de la necessitat de ser del mateix partit que els que remenen les cireres no deixa de ser, a més, una defensa de la normalització d'uns conceptes (l’amiguisme, el clientelisme... en resum: el caciquisme) que caldria eradicar de la política i que es continuen justificant, ara des de l'esquerra i potser inconscientment, "pel bé del poble".

Dels punts que, no sé si amb més o menys encert, vaig tractar de defensar del programa de la CUP ja en faré un altre escrit...

27 de maig: 51 fronts de lluita

Llocs on la CUP presenta llista en solitari:

Alt Camp: Valls
Alt Empordà: Viladamat
Alt Penedès: Vilafranca del Penedès
Alt Urgell: La Vansa i Fórnols
Anoia: Capellades
Bages: Manresa, Navarcles, Sallent
Baix Llobregat: Martorell, Molins de Rei
Berguedà: Berga
Costera: Barxeta
Garraf: Vilanova i la Geltrú
Gironès: Girona, Celrà
Maresme: Mataró, Dosrius, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Arenys de Munt
Osona: Vic, Montesquiu, Centelles
Ripollès: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses
Segarra: Torà, Biosca
Segrià: Lleida
Vallès Occidental: Sant Cugat del Vallès, Terrassa
Vallès Oriental: Sant Celoni, Cardedeu

Llistes en coalició amb altres formacions polítiques:

Barcelonès: Badalona (CUP + Els Verds)
Granollers: Granollers (CUP + Els Verds)

Llistes amb plataformes àmplies on participa la CUP o candidatures dependents d'altres partits:

Baix Empordà: Platja d'Aro (Agrupació d'electors), Palamós (Entesa de Palamós-Sant Joan - EPM), Begur (Independents Begur-Esclanyà - EPM), Sant Feliu de Guíxols (AV).
Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet (Gent de Gramenet)
Garraf: Sant Pere de Ribes (UM9)
Gironès: Salt (Independents per Salt –EPM)
Selva: Arbúcies (CUPA)
Osona: Calldetenes (Agrupació d'electors)
Pla d’Urgell: Barbens (Junts per Barbens – AM)
Tarragonès: Tarragona (Nosaltres Som - Unitat Popular)
Vallès Occidental: Sabadell (Entesa per Sabadell), Cerdanyola (PAS), Barberà del Vallès (Assemblea d'Esquerres - Unitat Popular)
Urgell: Castellserà (Independents per Castellserà – AM)

La notícia a Llibertat.cat, El Debat, Europa Press, Tribuna Catalana

Candidat.

Coincidint amb el mercat firal de divendres sant, avui ha sortit el número 23 del Llobregós informatiu, corresponent als mesos d'abril i maig. La publicació conté un monogràfic dedicat a les diferents candidatures municipals que es presenten a la Vall del Llobregós, entre elles les CUP de Torà i de Biosca. En el cas de Torà, després d'una foto a l'estil tres mosqueters (dos d'ells amb cara de trobar divertida l'escena i un altre amb cara de no veure-li la gràcia) hi ha uns formularis amb preguntes idèntiques per als diferents grups que es presenten: CiU, la CUP i ERC.

A continuació podeu llegir la corresponent a la CUP. Veureu que algunes respostes en el moment de formular-se les preguntes eren provisionals. La darrera assemblea de la CUP, celebrada el passat divendres 30 de març, amb l'aprovació definitiva del programa i de la llista, va donar-les per bones. On diuen "cap de grup" s'entén que volen dir "cap de llista". Les respostes estaven limitades per un total de 25 línies.

0.- Nom del cap de grup.

Josep A. Vilalta (pendent d’aprovació definitiva)

1.- Presentació de la candidatura (partit, ideologia, noms de la llista... ).

Les CUP són candidatures independentistes i d’esquerres, de funcionament assembleari, obertes a la participació de persones i col·lectius que, des de l’àmbit local i des de diferents ideologies, treballen per un poble més lliure i més just. En el moment d’escriure aquestes línies encara no s’ha aprovat la composició de la llista electoral. Podeu llegir-la a www.tora.cup.cat.

2.- Balanç de la legislatura anterior

Molt negativa. Després de la legislatura 1999-2003 que ja havia estat negativa, la coalició de govern entre InTo i CUP podia haver canviat aquesta tendència. Si les coses haguessin seguit el seu curs ara es podria avaluar la tasca de govern. Això no ha estat així perquè una etapa que, gràcies al pacte entre la CUP i InTo, es creia acabada va reiniciar-se, per culpa de persones de la llista d’InTo

3.- Projectes concrets que penseu realitzar.
Creiem que cal fomentar la participació ciutadana a l’hora de prendre decisions que afecten al poble, que els ciutadans no s’han de limitar a votar cada quatre anys.
A nivell urbanístic cal defensar un model sostenible de població, fomentant el desenvolupament dels espais que encara queden dins de la zona urbana, abans d’augmentar el sòl residencial. Pel que fa al sòl industrial, amb l’aprovat actualment al camí de Palouet creiem que és suficient. S’ha de mantenir la legalitat urbanística i evitar abusos, apartant de responsabilitats públiques en aquest àmbit a aquelles persones que hi tinguin interessos particulars.
A nivell d’inversions cal prioritzar la construcció d’un local polivalent a l’antic cinema Glòria. Altres prioritats serien la millora de les instal·lacions escolars i la construcció d’un tanatori.
L’actuació de l’ajuntament ha de tenir sempre presents criteris ambientals i de defensa de tot el seu territori.
Independentment del resultat electoral i de la composició del govern estem a favor de la unitat d’acció de tots els grups a l’hora de defensar els serveis públics de Torà davant les altres administracions

4.- Què no fareu mai?

Actuar en sentit contrari al programa que presentem davant dels toranesos i les toraneses.