El perquè de la impunitat

Publicat a Lluita, número 233, octubre-novembre 2003.

“Així va la justícia amb la vena de cantó,
Porta un ull tapat perquè amb l’altre ja veu prou
I el criminal cap rapat fa i desfà el que vol...”(Àngel Soro, Primera línia de foc).

Les detencions que patí a l'abril la vila de Torà sembla que han despertat l'esperit crític de molta gent inicialment crèdula davant les mentides dels corifeus del sistema. Així podem sentir, en boca de gent no polititzada, comentaris que qüestionen tant la presumpció de culpabilitat dels tres joves toranesos com la presumpta igualtat de tots i totes davant la justícia: «Com és que cremar un caixer automàtic es consideri terrorisme i cremar un bosc, no?».

Aquestes qüestions es fan especialment evidents quan els mitjans de comunicació es fan ressò de notícies com les agressions feixistes a Castellar del Vallès. «A aquests no els faran res; com que són dels seus!».Els sectors de població propers a fets especialment greus, que tenen informació de primera mà, descobreixen aspectes d'aquest estat de dret(.es) fins ara només visibles des d'òptiques que, com la independentista, es miren el sistema des de fora.

I és que sembla que ara s'hagi descobert el fenomen de la violència feixista quan, dissortadament, fa molt de temps que en coneixem causes i conseqüències. La lletra del cantautor fragatí Àngel Soro, que encapçala aquest escrit, continua així:
“...però Guillem Agulló, ni oblit ni perdó
Esvàstiques tatuades, banderes d'Espanya,
aquest és el perfil del teu assassí...
La premsa que calla, el govern que somriu...”

Coincidint amb els empresonaments de Torà es van complir 10 anys de l'assassinat de Guillem en mans de gentussa d'aquesta. Durant anys aquests grups han actuat impunement al nostre país i resulta que hem hagut d'esperar els fets de Castellar per a descobrir que són perillosos!

Cal destacar que, com les detencions de Torà, les agressions de Castellar no han estat cap cosa excepcional, i això no vol dir negar-ne la gravetat sinó tot el contrari: el més preocupant és la proliferació dels atacs feixistes arreu de la nació catalana i la impunitat (policíaca, judicial, mediàtica...) de què gaudeixen. No és només un fet puntual en què uns quants policies fatxes d'un determinat lloc protegeixin uns amics caps rapats «que s'han passat una mica».

A l'abril vàrem veure com s'acusava de «terrorisme» i de formar part d'una banda armada tres nois que no tenien armes. En canvi, aquestes acusacions no recauen mai en personatges d'ideologia feixista i espanyolista, ni tant sols quan se'ls acusa de col·locar explosius (com va passar fa dos anys amb motiu d'un concert a les cotxeres de Sants), tot i que si alguna cosa tenen en comú la pràctica totalitat d'aquests grups -des dels realment organitzats fins als quillos espanyolets amb dèficit neuronal- és la seva voluntat d'atemorir la gent.

Si (ingènuament) ens preguntem el perquè d'aquesta impunitat, la resposta és clara: només mereixen el qualificatiu de terroristes aquells que, amb les seves accions i independentment de la naturalesa d'aquestes, pretenen «enderrocar l'actual sistema democràtic», i que són, ves per on, aquells que més agressions reben de «joves d'estètica skin». La repressió estatal i les agressions feixistes són dues creus de la mateixa moneda.
Com és que, des d'institucions que s'autoanomenen democràtiques, es considera que els grups que es declaren obertament feixistes no són enemics d'aquesta suposada democràcia? Per a molts espanyols, fatxes confessos o constitucionalistes pretesament demòcrates, ser partidaris de règims polítics nominalment diferents és una qüestió secundària; tenen molt clar que el realment important, l'únic valor suprem, és allò que tots ells comparteixen: l'espanyolitat, por supuesto!

Josep A. Vilalta, regidor de la CUP a l'Ajuntament de Torà