12 d’abril, 2006

La desatenció sanitària a Torà

A Torà, en matèria sanitària i des de fa 6 o 7 anys, a cada bugada perdem un llençol. La posada en funcionament del CAP de Calaf havia de comportar el poder disposar a pocs quilòmetres d’uns serveis (bàsicament especialistes) que no teníem al consultori de Torà, sense que minvés el servei d’atenció continuada que teníem a la nostra vila. Això teòricament perquè al cap de poc temps van començar a sovintejar els dies, sobretot caps de setmana, en que al consultori de Torà només hi havia un rètol anunciant que, en cas d’urgències, calia anar al CAP, ja fos perquè el metge de Torà feia festa i el seu lloc el cobria un metge de Calaf o, encara pitjor, perquè el metge de Torà havia de fer la guàrdia a Calaf, en detriment de la nostra vila, per a cobrir l’absència (per baixa, festiu, vacances...) d’un facultatiu d’aquella població. Aquest deteriorament també es va fer extensiu al transport sanitari: amb la privatització d’aquest servei vam passar de tenir ambulàncies raonablement properes a dependre –i en aquest cas vol dir dependre’n la vida- d’un servei situat a Igualada. Però el desmantellament del servei encara continua.

El passat dijous 5 d’abril, representants de la regió sanitària, de l’àrea bàsica i del CAP als que estem adscrits, ens van presentar, en un acte públic a l’Ajuntament, la darrera remodelació del servei. Alguns veïns en sentir anunciar l’acte ja preveien que hi tornaríem a perdre alguna cosa o altra. Efectivament: ens van anunciar que si fins ara, teòricament, a Torà hi havia d’haver metges de guàrdia tots els dies però que, a la pràctica, molts caps de setmana ens quedàvem sense, la millor manera de poder complir amb el que estava previst no era augmentar la presència real de metges sinó suprimir les guàrdies dels metges els caps de setmana. Que no poden complir el que ells mateixos havien promès? Doncs rebaixen el llistó i llestos! Naturalment això van presentar-ho com una millora, anunciant que amb el nou sistema durant els caps de setmana no hi ha mai cap metge ni metgessa però que, en canvi, hi ha infermer o infermera sempre. Dic “hi ha” perquè el nou sistema és vigent des de l’1 d’abril; o sigui que, a sobre, no ens ho van comunicar fins que ja havia entrat en vigor.

Així doncs aquest nou model de (des)atenció continuada teòricament ja funciona. Només teòricament. Dissabte passat, només dos dies després de la seva presentació, va haver-hi un accident dins del casc urbà de Torà; un noi que conduïa un quad va xocar amb una furgoneta i va quedar estès al mig del carrer. Ja sabíem que amb la darrera “millora” no hi havia metge però és que resulta que l’infermera que ens havien anunciat que hi havia al seu lloc –teòricament des de la setmana anterior- tampoc no hi era; per a acabar-ho d’arreglar l’ambulància va trigar prop d’una hora en arribar. Pel que fa a l’arribada d’ambulàncies en la xerrada del dia 5 ens van prometre 19 minuts amb un sistema que encara no és vigent però cal recordar que en la presentació, l’octubre de 2000, de la concessionària actual van assegurar que des d’Igualada arribarien a qualsevol punt de la seva àrea en 25 minuts!

Que podem fer davant d’aquesta situació? En la reunió informativa algunes persones van proposar crear una comissió que vetllés per la sanitat del nostre municipi. En el ple de l’Ajuntament de l’endemà va semblar que el primer pas per a impulsar una comissió (o plataforma, o com vulguem dir-li) en defensa de la sanitat de Torà havia de donar-lo el propi Ajuntament convocant a tots els veïns i veïnes del municipi –la sanitat és un tema que afecta tothom i, per tant, s’ha de convocar a la totalitat de la població- per tal de constituir-la. Un cop constituïda, aquesta comissió o plataforma seria l’encarregada d’impulsar les accions que es creguessin convenients. Em sembla que ja triguem massa. Aquest dijous (operació sortida) hauria estat un bon dia per a assegurar l’imprescindible ressò mediàtic en cas de mobilització i el divendres (el mercat més concorregut de l’any) un bon dia per a difondre un manifest i recollir signatures.
Que potser hem de començar a mobilitzar-nos quan ja no ens quedi cap llençol per perdre?