Dones contra Franco

Ja sé que a un document emès per imperatiu legal, i que d’entrada m’atribueix una nacionalitat que no és la meva, no cal donar-li massa credibilitat. Ara bé, és de suposar que aquest tros de cartró plastificat que duc a la cartera conté alguna dada certa: Cabanabona, 18 d’abril de 1967. Ni que només sigui per la mandra de contrastar la informació, podem donar-ho per bo. Segons aquesta data i el tòpic establert avui enceto la crisi dels quaranta. Bé, com deia un grup de per allà els any setanta: Crisis? What crisis?

Sumar un any a la meva edat ha suposat sumar un llibre a la meva modesta biblioteca. La veritat és que, a casa, quan em volen regalar alguna cosa solen tenir-ho bastant fàcil; a la tauleta de nit o a la taula de l’ordinador sempre hi ha algun catàleg del Grup del Llibre amb algun que altre títol subratllat. D’aquesta manera, per exemple, els Reis d’Orient –els únics reis del món que en comptes d’arreplegar per a ells reparteixen entre els altres- van assabentar-se de les meves preferències literàries i, com que molt en el fons em porto bé, van dur-me un bon assortit de novel·les que, tres mesos i mig després, encara no he aconseguit acabar de llegir. Normalment els llibres que em regalen son de ficció. Els de no-ficció els acostumo a triar personalment; aquí costa més encertar-me els gustos.

Avui, abans de desembolicar un regal que tenia tota l’aparença de ser un llibre, m’he parat un instant a pensar de quin títol podia tractar-se, tot repassant mentalment alguns llibres de ficció que tinc al llistat de futuribles. No ho he endevinat pas. El que s’amagava darrera l’embolcall de coloraines no era pas una història de ficció en format paper sinó tot el contrari. No, el que contenen les 160 pàgines del llibre en qüestió no és una història sinó sis, i no pas fruit de la fabulació literària sinó de la més crua realitat.

“Dones contra Franco”, el darrer llibre de Jordi Creus, narra la vida de mitja dotzena de dones excepcionals, la seva militància política, sindical, cultural i, fins i tot, guerrillera en els moments més durs de la nostra història recent, les seves vivències més personals, les detencions, les tortures, les presons i els camps de concentració, els exilis i els retorns... Encara no l’he començat però ja sé que m’agradarà. Han ben endevinat la tria; deu ser que em faig vell i ja em coneixen els gustos. L’amic Jordi té l’habilitat de narrar de manera planera històries de persones excepcionals. Ho feia en el seu llibre anterior “Memòria dels Pirineus”, recollint les vivències d’homes i dones de les comarques de muntanya del nostre país, gent convertida en excepcional pels canvis experimentats per la societat que els envolta. Ara ens presenta la vida de sis dones que justament lluitaven per canviar la societat que els tocava patir.