Les eleccions municipals del 27 de maig a Torà han tingut una força guanyadora i dues clarament derrotades. CiU ha obtingut la majoria absoluta augmentant 66 vots respecte les municipals anteriors. La CUP n'ha perdut 81 i ERC n'ha tret 86 menys dels que havia obtingut Indepedents per Torà.Després del contundent resultat de les eleccions municipals a Torà, en les que CiU ha obtingut una majoria més que àmplia -6 dels 9 regidors i 61,89% dels vots, amb una participació del 77,84%- cal fer dues coses, una de manera pública i una altra de caire intern.
En primer lloc felicitar públicament la llista guanyadora. En segon lloc cal analitzar el perquè d’aquests resultats, amb la màxima objectivitat de que siguem capaços i capaces.
Hi ha coses que, pel contrari, crec que s’haurien d’evitar. Els comentaris del tipus “el poble s’ha equivocat” només poden ser fruit de la no acceptació dels resultats. I els resultats han estat claríssims; a diferència de les eleccions de fa quatre anys, els toranesos i les toraneses han deixat molt clar qui volen al govern i qui no. A partir d’aquí cadascú ha de fer tan bé com pugui el paper que ens ha adjudicat el resultat dels comicis. I punt. I d’aquí a quatre anys tornarà a ser el poble, mitjançant el vot de cadascun dels toranesos i les toraneses, el que podrà jutjar si “s’ha equivocat” o no.
Un altre dels comentaris que circulen per Torà després de la victòria convergent fa referència a “qui ens donarà subvencions ara”, tenint en compte que la federació regionalista no només no governa la Generalitat sinó que acaba de perdre la Diputació de Lleida, un dels reductes de poder que li quedava, i diversos consells comarcals, entre ells el de la Segarra. La “lògica” existència de favoritismes cap als ajuntaments del mateix color polític que les institucions que tenen per sobre és un argument miserable, que CiU ha utilitzat amb força èxit durant dues dècades i que ara, amb la constant pèrdua de parcel·les de poder polític dels de Mas i Duran, se’ls gira en contra. La teoria de que si no ets dels que manen et tanquen l’aixeta de les subvencions, a banda de falsa –hi ha una infinitat d’exemples de governs municipals de formacions minoritàries, d’agrupacions independents o de partits d’oposició als governs de rang superior-, és indefensable. Defensar això és justificar l’amiguisme a les institucions. Durant anys ho han fet des de CiU; ara n’hi ha que fan el mateix i, a sobre, diuen que són d’esquerres. Lamentable.
En primer lloc felicitar públicament la llista guanyadora. En segon lloc cal analitzar el perquè d’aquests resultats, amb la màxima objectivitat de que siguem capaços i capaces.
Hi ha coses que, pel contrari, crec que s’haurien d’evitar. Els comentaris del tipus “el poble s’ha equivocat” només poden ser fruit de la no acceptació dels resultats. I els resultats han estat claríssims; a diferència de les eleccions de fa quatre anys, els toranesos i les toraneses han deixat molt clar qui volen al govern i qui no. A partir d’aquí cadascú ha de fer tan bé com pugui el paper que ens ha adjudicat el resultat dels comicis. I punt. I d’aquí a quatre anys tornarà a ser el poble, mitjançant el vot de cadascun dels toranesos i les toraneses, el que podrà jutjar si “s’ha equivocat” o no.
Un altre dels comentaris que circulen per Torà després de la victòria convergent fa referència a “qui ens donarà subvencions ara”, tenint en compte que la federació regionalista no només no governa la Generalitat sinó que acaba de perdre la Diputació de Lleida, un dels reductes de poder que li quedava, i diversos consells comarcals, entre ells el de la Segarra. La “lògica” existència de favoritismes cap als ajuntaments del mateix color polític que les institucions que tenen per sobre és un argument miserable, que CiU ha utilitzat amb força èxit durant dues dècades i que ara, amb la constant pèrdua de parcel·les de poder polític dels de Mas i Duran, se’ls gira en contra. La teoria de que si no ets dels que manen et tanquen l’aixeta de les subvencions, a banda de falsa –hi ha una infinitat d’exemples de governs municipals de formacions minoritàries, d’agrupacions independents o de partits d’oposició als governs de rang superior-, és indefensable. Defensar això és justificar l’amiguisme a les institucions. Durant anys ho han fet des de CiU; ara n’hi ha que fan el mateix i, a sobre, diuen que són d’esquerres. Lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada