La ministra non grata i l'alcalde ...

Quan ho he sentit per la ràdio del cotxe m’ha semblat que no podia ser, no ho havia entès prou bé. A l’arribar a casa he vist la notícia penjada al web que apareix quan engego l’ordinador: "Els Mossos investiguen l'aparició d'uns cartells contra la ministra Chacón enganxats als panels informatius municipals de la Bisbal del Penedès" és el titular de la notícia de l'Avui digital, que recull la notícia sobre els cartells sense signar (La Bisbal Rebel) que qualifiquen la ministra de guerra Carme Chacón com a "persona non grata". L'Ajuntament de la localitat del Baix Penedès ha denunciat els fets als Mossos d'Esquadra, de la mà del seu alcalde Josep Maria Puigibet (ERC), que s'ha afanyat en atacar els cartells amb la consigna "Fora les forces d'ocupació" amb la foto de Chacón”.

Els cartells que un alcalde suposadament independentista ha anat a denunciar són com el següent:

Em sembla que no conec ningú de la Bisbal del Penedès i, per tant, no tinc ni la més remota idea de qui són els autors i autores del cartell en qüestió, però tinc molt clara una cosa: que el que ha de fer qualsevol independentista amb aquest cartellet no és aviar els gossos contra la llibertat d’expressió sinó donar-li la màxima difusió possible. Que els intents de silenciar i criminalitzar les veus crítiques els surtin per la culata.

Ah! Si voleu deixar un missatge a l’alcalde ... (poseu-hi l’adjectiu que vulgueu) podeu fer-ho clicant aquí: Línia directa amb l'alcalde de la Bisbal del Penedès.

Reconec que el fet que la protagonista d’aquest episodi sigui la Chacón em motiva especialment a l’hora de penjar la imatge al bloc: sempre l’he trobat una exponent clara d’aquella classe de polítics que fan el paperot que calgui per a obtenir la poltrona, en aquest cas d’aduladora oficial del mentider que els espanyols tenen per president, i em repugna encara més des de que, després de jurar com a ministra de defensa i dels preceptius i fastigosos vivaspanyes, va declarar que l’amor a Espanya l’havia mamat des de ben petita. De ben segur que tots i totes durant la tendra infantesa vam empassar-nos coses que amb el temps hem anat expulsant. A mi, per exemple, mai m’han agradat les mongetes. Recordo que quan vaig començar a anar a escola a Cabanabona, devia ser l’any 70, em quedava a dinar a una casa del poble. Un dia van obligar-me a menjar les odiades llegums. No només vaig escopir-les sinó que vaig escapar-me escales avall i vaig fugir per la carretera del poble que, com diria el president Núñez, s’anomena com el meu primer cognom. Van atrapar-me al cap d’uns quants centenars de metres, que em devien semblar llarguíssims. Em van fotre una bronca de cal déu i aquell fet em va quedar marcat a la memòria com el meu primer acte de rebel·lia. En canvi, es veu que la Carmensita Chacón no va aprendre a escopir el calostre alienant i ara escup menyspreu cap al país que la va veure néixer. Sap que fent-ho així l’Estat sempre li tindrà a punt un plat de llenties o de mongetes, encara que per a guanyar-se’l hagi de dirigir un ministeri que té com a principal missió la d’impedir-nos fugir de la seva estimada presó de pobles.