01 de desembre, 2009

Els ajuntaments i els temes de competència no municipal.

Llegeixo que l’ajuntament de Camprodon ha rebutjat donar suport a la celebració d’una consulta sobre la independència. Res d’estrany vista la composició del consistori, format per set regidors del Psc-PsoE, tres de CiU i un d’ERC, i vist el paper obstruccionista amb les consultes populars que el partit de Montilla ha dut a terme en la pràctica totalitat d’ajuntaments. El curiós del cas és l’excusa donada per a no donar suport a un acte democràtic. A diferència d’altres municipis, començant pel mateix Arenys de Munt, en aquesta ocasió no ha estat el model d’Estat que diu defensar la sucursal catalunyesa del partit de Zapatero, Bono i Chaves, l’excusa per a votar-hi en contra, sinó que “pel PSC i CiU la moció trencava l'acord de no tractar temes de competència no municipal. Val a dir que, basant-se en el mateix argument, en aquest municipi del Ripollès els convergents tampoc han donat suport a la consulta.
.
.
Tot i que encara no l’havia sentit en relació al tema que ens ocupa (i que els preocupa), l’excusa de la no competència municipal és més vella que l’anar a peu i sovint s’ha esgrimit, per part de grups municipals i ajuntaments de tonalitats cromàtiques lleugerament diferents, per tal de no debatre temes compromesos: en aquest sentit només caldria recordar que alguns ajuntaments de la Segarra, amb majories “nacionalistes”, “independentistes” i/o “d’esquerres” van evitar pronunciar-se en relació a l’aplicació de la “llei antiterrorista” a tres joves de Torà. Independentment del tema que s’eviti tractar en cada moment, el fet de limitar el debat polític als ajuntaments a aquelles qüestions de competència municipal és diametralment oposat a allò que prediquen tots els partits polítics (“s’ha d’atansar la política a la ciutadania”) i la pràctica totalitat d’electes municipals (“l’ajuntament és la institució més pròxima als ciutadans”). Si acceptem com a certes les dues afirmacions, que al meu entendre si més no haurien de ser-ho, els més desitjable, en tant que democràtic, és que els ajuntaments es pronunciïn en el màxim de temes possibles. Pel què sembla els que manen a Camprodon no ho veuen així. Tot són maneres de mirar-s’ho. Per cert, aplicant aquesta lògica, caldria suposar que els càrrecs electes d’aquest municipi quan van prendre possessió de la seva condició de regidores i regidors van estalviar-se el tràmit de prometre o jurar fidelitat a la constitució espanyola, a la seva mascota i al compliment de la legalitat il·legítima. Ni imperatiu legal ni hòsties: aquesta comèdia, per molt obligatòria que sigui, depassa de molt la competència municipal! Però no us penséssiu pas que sempre apliquen el mateix criteri: segons les tesis d’aquest “municipalisme limitadet”, l’únic que cal impedir als ajuntament en relació als “temes competència no municipal” és el debat –no fos cas que als ajuntaments s’arribés a acords que en els parlaments competents ja es cuiden prou bé de no aprovar- però no pas l’acatament, l’adulació i altres comportaments acrítics, covards i llepaculs.

Si continuem llegint la mateixa notícia trobarem un exemple d’aquesta coherència: “Esteve Pujol (l’alcalde) ha explicat a més que proposarà a la propera junta de portaveus consensuar un suport del consistori a l'editorial dels dotze principals diaris de paper del Principat per la seva defensa dels interessos nacionals de Catalunya". Ja ho veieu: un ajuntament no dona suport a una Consulta sobre la Independència perquè no és un “tema de competència municipal” i, en canvi, el mateix ajuntament es planteja adherir-se a un manifest autonomista, que sí que deu ser-ho. Visca la coherència!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Lamentabel la teva aportació:
Fas una interpretació interessada i a partir d'aquí construeixes un discurs tremendista absurd.
Els grups que no van votar a favor de la proposta d'ERC ho van argumentar perquè hi tenen un pacte de que no es portarien al Ple mocions de temes no estrictament de competència municipal SI PRÈVIAMENT NO HI HA HAGUT CONSENS A LA JUNTA DE PORTAVEUS.
És evident que el regidor d'ERC es va passar pel forro aquest pacte i que la proposta de l'Alcalde de donar suport a l'editorial està condiconada a que prèviament es pronuncii favorablement le Junta de Portaveus. També van explicar que a Camprodon sempre s'ha donat suport a les iniciatives cíviques de les entitats del poble sense necessitat de que s'hi pronuncii prèviament el Ple de l'Ajuntament.

kira ha dit...

L'article no és gens absurd ni molt menys lamentable -de fet l'únic que ho seria és que hi hagi "anònims" que emprin aquest to tant irrespectuós- sinó tot el contrari. Primer, pel que fa a l'ajuntament al que et refereixes, sincerament si el consens de la junta de portaveus actua de filtre de qualsevol proposta o moció al ple amb l'excusa que depassen les competències municipals, diga-li com tu vulguis, però objectivament es tracta, en el millor dels casos, d'una limitació a la presentació de mocions que incideix directament en els drets de participació política i que, mal emprat, pot suposar l'exercici d'un vet sistemàtic a determinades opcions polítiques o temes de debat. Per tant, a nivell formal i procedimental pot ser netament legal, però no es pot negar que tendent a limitar l'àmbit de la participació i decisió, i per tant amb ben poca legitimitat democràtica. És com allò dels pactes entre partits que fan diferir, a l'hora de formar govern, els resultats obtinguts a les urnes. Serà lícit, però sincerament deixa poc que desitjar des del punt de vista democràtic. En segon lloc, coincideixo al 100% amb l'amic Vilalta perquè precisament en parlava amb el regidor d'un altre partit que també ha votat no a la moció de suport a les consultes ciutadanes, en aquest cas del psc lleidatà. El seu regidor de joventut en un debat públic deia haver votat no a la moció, a part de per ser espanyol i no voler la independència, pel fet que el tema depassa la competència municipal. Això sí que és un argument absurd! I et donaré dues raons de pes: una, si no es podés tractar en ple cap tema extramunicipal no podríem adoptar ni una sola mesura o posicionament contra la crisi global, el canvi climàtic o la violència masclista, temes que s'hi aborden amb normalitat. I l'altra fonamental, té la dona el mateix caràcter no vinculant de la consulta. Si es tracta d'obtenir un posicionament ciutadà sense conseqüències legals, ni pel propi estatus polític de la nació ni molt menys encara pel municipi en qüestió, què importarà si l'ajuntament té o no té competència?? És més. Qui parla de l'Ajuntament?? Parlem de consultar i pronunciar-se la ciutadania, no pas l'ajuntament. Les mocions de la CUP, d'ERC, de CIU no demanen que l'Ajuntament exerceixi cap de competència, tan sols plantegen un suport més simbòlic que material a unes plataformes ciutadanes que tan sols recullen una opinió sense efectes legals. És la ciutadania la que hem de ser competents per pronunciar-nos! I i tant que ho som. Per acabar deixa'm dir-te que, sense perjudici dels anteriors arguments, el dia en que aquest país pugui fer un referendum de debò i vinculant, ja vindran tots a dir-nos que no som competents, que és il·legal i si poden encara ens titllaran de violents i terroristes.. se'n diu defensa de la unidad territorial del Estado i consta en la seva constitució, en els nostres DNIs i en les fronteres que han aixecat, ja en parlaràs amb ells de competència i et diran que allò legítim i legalment competent és que tots els espanyols decideixin que ha de ser catalunya.

Anònim ha dit...

Vull veure aquest pacte!!! Aquest pacte no el poden dir que hi és ja que només es verval i es va establir quan encara no hi havia ni ERC a l'Ajuntament de Camprodon.

cal·lo ha dit...

A veure, ja està bé. Si vols parlar dóna la cara. Digues el nom i no t' amaguis. Qui escriu l' article té nom i cognoms; i tu què no en tens? No cal que anem escribint anònimament als blocs, no et sembla?