Torà... al Solsonès? (II)

Descartada la proposta de la CUP de realitzar una doble consulta popular que, d’una banda, permetés saber les preferències veguerials de les veïnes i veïns del municipi i, alhora, tensés una mica més la corda en el tema de les consultes sobre el futur estatus nacional, quina era la postura de les altres dues forces polítiques de l’ajuntament? Mentre ERC insistia en la necessitat urgent de fer passos per a que facilitessin que en el futur Torà fos inclosa a les Comarques Centrals, CiU deia que el tema de les vegueries anava per llarg i que no calia precipitar-se. Tots coincidien, però, en que la millor opció era la vegueria central, perquè es tenia (i es té) la percepció és que la majoria de la població del municipi així ho vol.

Parlant-ho a l’assemblea de la CUP ens va semblar que sí, que la voluntat majoritària va en aquest sentit, però que això no deixa de ser una percepció que, en tot cas hauria estat millor comprovar en una consulta prèvia a qualsevol posicionament oficial de l’Ajuntament, independentment que per a aprovar el primer pas cap a la vegueria de les Comarques Centrals fos preceptiva la ratificació mitjançant un referèndum popular de la decisió presa prèviament per l’Ajuntament, enteníem que el procés correcte era l’invers: primer una consulta popular i, en funció dels resultats, iniciar o no els tràmits corresponents.

Perquè en el supòsit de voler canviar l’adscripció territorial que ens proposa/imposa el mapa de vegueries d’Ausàs, el primer pas era inequívoc: la manera més fàcil de canviar de vegueria era (encara és) canviant de comarca; anant a petar a una comarca que està previst que s’inclogui a la vegueria de les Comarques Centrals i que, de moment està a la mateixa demarcació provincial que Torà: el Solsonès. A més hi ha arguments de caire històric (el 80% de l’actual terme municipal de Torà formava part del Solsonès a la divisió comarcal del 36), administratius (partit judicial) i, sobretot, avantatges pràctiques derivades de ser comarca de muntanya (sobretot per a la pagesia, però també per a les estudiants, etc).

Canviar de comarca fins ara era (encara és) relativament senzill. La llei comarcal ho preveu. Cal un acord de ple de l’ajuntament del municipi que ho sol·licita, l’aprovació de la comarca receptora i una ratificació via referèndum amb una majoria absoluta dels veïns i veïnes amb dret de vot. Però això està (o pot estar) a punt de canviar: l’avantprojecte de llei de vegueries deroga l’article de la Llei comarcal que permet el canvi de comarca. Si s’aprova la llei sense esmenar aquesta disposició derogatòria ja no es podrà canviar de comarca (i per tant tampoc de vegueria).

Ara vénen les presses i els dubtes. Què passa si iniciem els tràmits per a canviar de comarca i s’aprova la llei de vegueries (que impedeix els canvis comarcals) abans de finalitzar el procés? Tornem amb la cua entre les cames a trucar la porta d’allà on ja havíem dit adéu?

Tot i l’error de no haver fet una consulta formal, prèvia a qualsevol acord del ple de l’Ajuntament, en la situació actual penso que iniciar els tràmits per a sol·licitar la incorporació al Solsonès és la menys dolenta de les solucions.

El perquè ja l’explicaré en una altra entrada. Continuarà.