Des de l’MDT van demanar-me quatre ratlles sobre l’independentisme
a la Segarra per al número 103 de
la Veu. Va sortir-me això:
Hereva d’un
topònim de límits històrics i geogràfics imprecisos, la Segarra és avui a
efectes oficials una comarca administrativa de la comunitat autònoma de
Catalunya, la més oriental de les comarques de Ponent. Formada actualment per
21 municipis, concentra més de dues terceres parts de la seva població (23.191 h)
a Cervera (9.440 h), la capital comarcal, i a Guissona (6.763 h), que en deu
anys ha doblat el seu padró a conseqüència de les onades migratòries
propiciades pel creixement industrial de la Corporació Alimentària de Guissona,
la principal indústria de la comarca. De la resta de municipis només Torà (1.333
h) i Sant Guim de Freixenet (1.104 h) superen el miler d’habitants i la majoria
tenen una evolució demogràfica negativa. Tret de les poblacions més grans, la
major part de la comarca manté una economia basada en l’agricultura de secà i
la ramaderia.
En el terreny
polític la Segarra es caracteritza, com moltes altres comarques d’aquest tros
de país, per una hegemonia clara de CiU, amb victòries molt àmplies en la
majoria d’eleccions, i amb ERC instal·lada en segon lloc des de fa força temps.
CiU governa al Consell Comarcal i en 14 municipis, entre ells Cervera i Torà, i
ERC ho fa en 6, com ara Guissona i Sant Guim de Freixenet.
La presència
organitzada de l’Esquerra Independentista a la Segarra cal anar a buscar-la a
mitjans dels 80, amb l’aparició d’una assemblea comarcal del Moviment de
Defensa de la Terra, força nombrosa en els seus inicis. Malgrat l’abandonament
de part de la militància els anys 1987 i 1990, la presència de l’MDT a la
Segarra s’ha mantingut de manera ininterrompuda i alguns dels seus militants
van participar activament en la formació dels primers nuclis de la CUP.
La primera
experiència municipal de l’Esquerra Independentista a la comarca administrativa
de la Segarra es produeix l’any 1995 a Biosca, quan un grup de gent
majoritàriament jove decideix presentar candidatura a les eleccions municipals,
aconseguint un 30,05 € dels vots i els dos primers regidors de la CUP a les
comarques de Ponent. Quatre anys més tard la CUP repeteix els dos regidors a
Biosca i hi afegeix els tres aconseguits a Torà, on es presenta per primer cop.
A les eleccions de 2003 es perd la representació a l’ajuntament de Biosca,
malgrat obtenir percentatges de vot similars als d’anteriors comicis, a causa
de la disminució del nombre de regidors deguda a la pèrdua d’habitants, i es
baixa a dos a Torà, on augmenten el nombre de llistes que concorren a les
eleccions. En aquestes dates Torà es veu immersa en una onada repressiva sense
precedents a la comarca, amb la detenció de tres joves sota la llei
antiterrorista en una operació dirigida pel jutge Garzón. Aquest fet, que
inicialment provoca una mobilització solidària molt per sobre del que es
preveia, acabarà comportant una desmobilització general dels sectors juvenils del
municipi. A les següents eleccions municipals, l’any 2007, a les portes del
judici als tres joves detinguts i en un ambient de divisió dels sectors
(des)mobilitzats per l’onada repressiva, la CUP toca fons i es queda amb un sol
regidor a Torà. A Biosca es repeteix la situació de quatre anys enrere, quedant
fora de l’ajuntament malgrat obtenir un percentatge de vot del 30 % (en aquest
sentit caldria que els defensors acrítics de les llistes obertes analitzessin
amb deteniment quin efecte tenen en els municipis on són vigents). Les últimes
municipals a Torà la CUP van suposar una certa remuntada, amb la recuperació
del segon regidor, gràcies en part a la renovació dels primers llocs de la
llista.
La
participació ciutadana, la transparència de l’activitat municipal i la defensa
del caire polític dels ajuntaments, fugint de la visió d’institucions de gestió
i fent-los posicionar públicament en els principals temes que afecten el poble,
han estat alguns dels eixos de lluita impulsats per la CUP al si dels
consistoris. Al marge de l’acció política dels grups municipals, l’assemblea de
Torà i Biosca de la CUP ha participat activament en les principals
mobilitzacions i lluites que s’han dut a terme, no només a la vall del
Llobregós sinó en altres zones de la Segarra, el Solsonès i comarques properes,
especialment en el camps antirrepressiu, de lluita per la llengua i de defensa
del territori. En aquest últim front de lluita ara s’estan centrant els
esforços en la campanya contra el fracking,
o fractura hidràulica, un agressiu sistema d’extracció d’hidrocarburs que
amenaça diverses comarques del país.
El 25 d’abril
de 2010 van celebrar-se consultes sobre la independència a cinc municipis Cervera,
Guissona, Torà, Torrefeta i Florejacs i Ivorra, seguint el model iniciat el 13
de setembre de l’any anterior a Arenys de Munt. La percentatges de participació
sobre el cens ampliat van oscil·lar entre el 24,26 % de la capital comarcal i
el 60,18 % d’Ivorra. Pel que fa als resultats van ser molt més coincidents: el
sí va obtenir percentatges d’entre el 89,90%
de Torrefeta i Florejacs i el 97,06 % d’Ivorra. A diferència dels altres
quatre municipis, a Torà es va preguntar si "Esteu
d'acord en que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure,
independent i democràtic?", sense cap referència a la Unió Europea. Una
part de l’experiència organitzativa de les consultes va concretar-se en la creació
de Segarra per la Independència, l’assemblea comarcal de l’Assemblea Nacional Catalana.
L’augment del independentisme
sociològic constatat en les consultes també va veure’s reflectit, de manera més
àmplia encara des del punt de vista territorial, amb l’adhesió de 17 municipis
(tots menys Montoliu de Segarra, Sant Ramon, Talavera i les Oluges, els tres
primers amb majoria absoluta convergent i l’altre governat per una agrupació
independent) i del Consell comarcal a l’Associació de Municipis per la Independència.
Els darrers
anys també hi ha hagut un augment de la presència organitzada de l’esquerra
independentista, sobretot a Cervera, amb l’aparició de l’Assemblea de Joves de
Cervera (AJC), d’un nucli estable del SEPC i, més recentment, d’una assemblea local
de la CUP. També cal destacar la participació de militants de l’esquerra
independentista en entitats més àmplies, com l’esmentada SxI-ANC o el Centre
Obrer Instructiu d’Unió Republicana, veterana institució local cerverina.
Les eleccions
del passat 25 de novembre han reflectit en bona mesura el panorama comarcal
descrit, tant pel que respecta al creixement del sobiranisme en sentit ampli,
amb una majoria absolutíssima dels partits favorables al dret a decidir, com
pel que fa a la implantació de l’esquerra independentista, visualitzada en els
resultats de la CUP. La suma de partits que es declaraven autodeterministes va
obtenir un 78.43 % dels vots vàlids, encapçalada per CiU, amb un 48,73 %, i
seguida per ERC (19,69 %), ICV-EUiA (3,99 %), CUP (3,8 %) i SI (2,22 %) . La
suma de les tres formacions parlamentàries declarament espanyolistes va sumar
un discret 17,31 %: PP (9,03 %), PSC (6,24
%) i C’s(2,04 %).
Analitzant amb
més detall el vot de la CUP, podem veure un repartiment molt desigual en les
diferents zones de la comarca, en bona part en funció de la existència o no de
militància organitzada de l’esquerra independentista i de presència pública de
la pròpia CUP. Així podem veure que a Torà s’arriba a un 10,11 % i, en conjunt,
a la zona de la Vall de Llobregós, incloent-hi el municipis del Solsonès i de
l’Anoia limítrofs amb Biosca i Torà, els percentatges de vot se situen en una
mitjana del 7,2 %. També podem observar com a Cervera, amb presència com hem
dit de diferents col·lectius de l’esquerra independentista, s’arriba a un 3,63
%, mentre que a Guissona, plaça forta d’ERC, costa més d’entrar-hi (2,53 %). De
la zona central de la Segarra destaquen els percentatges de Tarroja (10 %) i
d’Estaràs (9,1 %). En sentit contrari també hem d’esmentar que a Montornès de
Segarra, a l’extrem sud de la comarca, no es va obtenir ni un vot. Val a dir
que en la majoria dels casos estem parlant de municipis poc poblats, i que per
tant amb pocs vots es pot variar molt els percentatges, però que en tot cas les
xifres són indicatives de la permeabilitat dels municipis rurals al discurs de
la CUP... si és que som capaços de fer-lo arribar a tots els racons. Radiografies
polítiques comarcals a banda, la campanya electoral del passat mes de novembre ha
de servir per a avançar a nivell organitzatiu, fent que la suma d’esforços
esmerçats al voltant de la CUP no es quedi en una intensa mobilització puntual
sinó que esdevingui el primer pas per a articular una esquerra independentista
forta a la Segarra. Malgrat les receptes messiàniques dels líders
neosobiranistes hem de tenir clar que només amb un poble organitzat i
permanentment mobilitzat podem assolir la
independència total dels Països Catalans i que aquesta tasca cadascú l’ha de
dur a terme al seu entorn més immediat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada