Dimecres, 14 de maig de 2014. La Comissió de
Delimitació Territorial de la Generalitat aprova per unanimitat un informe preceptiu
per a continuar el procés de canvi de comarca, de la Segarra al Solsonès, dels
municipis de Torà i Biosca. “Per què s’aprova això ara?” –s’estranyen alguns.
“Per què no s’ha aprovat fins ara?”-es pregunten uns altres.
El debat sobre l’encaix comarcal de Torà no és un tema
nou. Els 93,31 km2 de l’actual municipi de Torà és el resultat de l’agregació
de l’antic municipi de Llanera (75,32 km2 i Solsonès en la divisió comarcal de
1936) a l’antic municipi de Torà (17,99 km2 i Segarra en la divisió comarcal de
1936). Els dos municipis fusionats el 1968 eren, al seu torn, fruit de
l’agregació de municipis preexistents a mitjan segle XIX. Com a conseqüència de
l’última agregació, podem dir que durant dinou anys (1968-87) el 80,7% del territori
del municipi de Torà i la majoria dels seus nuclis pertanyien al Solsonès i el
19,3% restant i la majoria dels seus habitants a la Segarra, comarques que per
a la majoria de població només existien al llibres que donaven a la caixa per
Sant Jordi.
El 14 de setembre de 1987 l’ajuntament de Torà vota
“la integració del seu municipi a la comarca de la Segarra, que li assigna
l’annex de la Llei 6/1987, sobre l’Organització Comarcal de Catalunya”. Malgrat
tractar-se d’un ajuntament monocolor –tots els seus membres han estat escollits
a les llistes de CiU- no hi ha pas unanimitat en l’acord a adoptar. Voten a
favor de la proposta l’alcaldessa Neus Molins i Vilaseca i els regidors Jordi
Vila i Codina, Ramon Pla i Ramells, Jaume Badia i Torra i Celdoni Solé i
Caelles. Ho fan en contra Mercè Valls i Querol (actual alcaldessa), Magí
Coscollola i Andreu (actual portaveu d’AIT-Acord municipal), Celi Vila i Torra
i Jaume Vendrells i Guals. 5 a 4. El debat al si de l’ajuntament es tancava
fins bastants anys més tard.
L’any 2000 l'Informe sobre la revisió del model
d'organització territorial de Catalunya, més conegut per Informe Roca , que proposa l’agregació
del municipi d’Ivorra al de Torà i l’adscripció d’aquest a una nova comarca,
l’Alta Segarra, amb capital a Calaf i a la vegueria de la Catalunya Central,
amb capital a Manresa, mig-reobre el debat. La polèmica generada per l’informe,
sobretot pel que fa a la proposta de supressió dels municipis de menys de 250
habitants, fa que el document es desi en un calaix.
En el programa polític presentat per la CUP amb motiu
de les eleccions municipals de 2007, s’hi inclou el següent punt: “Davant una
hipotètica revisió de la divisió territorial (comarcal i vegueries) hem defensat
i continuem defensant el dret de Torà a decidir en quins àmbits territorials
vol estar, sense imposicions exteriors”.
El juliol de 2009 el conseller de governació de la
Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs, anuncia la seva voluntat d’aprovar la
Llei de Vegueries durant la legislatura en curs. Tot i que aquest anunci
gairebé coincideix amb el d’un altre projecte estrella de la mateixa
conselleria, la Llei de Consultes Populars, no sembla que es prevegi consultar
els municipis sobre la seva adscripció a una o altra vegueria. Davant d’aquest
anunci, i coincidint amb l’inici de les consultes populars sobre la
independència, la CUP proposa a la resta de grups de l’Ajuntament (CiU, que
governa amb majoria absoluta, i ERC) la celebració d’una consulta popular sobre
l’adscripció comarcal i de vegueria del nostre municipi (veure Torà al Solsonès? I). CiU i ERC veuen bé
impulsar una consulta popular sobre la independència dels Països Catalans però
no sobre l’adscripció supramunicipal de Torà, que és un tema que consideren que
va per a llarg.
A primers de 2010 amb el projecte de Llei de Vegueries
a punt de debatre’s al Parlament tot són presses. L’esborrany de la nova llei
preveu la derogació de l’article de la llei comarcal que permet als municipis
canviar de comarca. Si s’aprova amb aquest redactat els municipis ja no podran
iniciar els tràmits per a cap canvi comarcal. Davant d’aquesta urgència històrica, l’Ajuntament convoca
una assemblea popular on planteja iniciar els tràmits per a incorporar Torà a
la comarca del Solsonès, i conseqüentment a la vegueria Central. Els veïns i
veïnes, a mà alçada, hi voten majoritàriament a
favor. Les dues úniques veus discrepants surten de la primera fila del públic:
l’aleshores exalcaldessa Mercè Valls –que el 1987 havia votat contra la inclusió de Torà
a la Segarra- i el propietari d’un restaurant que té com a plat estrella l’ofegat de la Segarra.
A partir d’aquí Torà inicia els tràmits del canvi de
comarca abans de que es derogui l’article que permet aquest pas. De seguida el
municipi veí de Biosca fa el mateix:
El dia 5 de març de 2010 l’Ajuntament de Torà aprova,
per unanimitat iniciar el procediment de canvi de comarca per a que el municipi
de Torà deixi de formar part de la comarca de la Segarra i sigui adscrit a la
comarca del Solsonès, d’acord amb l’establert a l’article 7 del Decret
Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’organització comarcal de Catalunya. El dia 7 d'abril de 2010 l’Ajuntament de
Biosca adopta el mateix acord.
El dia 22 d’abril de 2010, el Ple del Consell Comarcal
del Solsonès aprova, per majoria absoluta i sense cap vot en contra,
l’acceptació del canvi d’adscripció comarcal dels municipis de Torà i Biosca
per tal que restin adscrits a la comarca del Solsonès
El dia 7 de maig de 2010 l’Ajuntament de Torà aprova,
per unanimitat de tots els presents, la memòria justificativa de la
incorporació del municipi a la comarca del Solsonès. El dia 1 d'octubre de 2010
l’Ajuntament de Biosca aprova, per unanimitat, la memòria justificativa de la
incorporació del seu municipi a la comarca del Solsonès.
Posteriorment i a requeriment del Departament de
Governació, els Ajuntaments de Torà i Biosca aproven la pregunta i les
possibles respostes pel referèndum previst per l’article 7.2.d del Decret
Legislatiu 4/2003.
El pas següent, segons el mateix Decret Legislatiu, és
que les propostes i memòries trameses pels ajuntaments de Biosca i de Torà
durant el 2010 se sotmetin a informe de la Comissió de Delimitació Territorial.
El més normal seria que aquest informe s’acordés a finals de 2010 o a principis
de 2011, però... (Continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada