No us esvereu pel títol. No em consta que s’hagi vist el personatge en qüestió en cap dels bons restaurants de la comarca, ni visitant cap dels monuments del nostre ric patrimoni històric i artístic, ni que vulgui inscriure’s en la XXIV Caminada Popular de Torà del proper 24 d’abril. No van per aquí les perdigonades.
Ara fa un any, després d’una cadena de salvatges atemptats a Madrid, que es va saldar amb prop de dos centenars de persones innocents assassinades, varem assistir a un dels intents de manipulació partidista més descarats de tots els temps. Tot i que des de bon principi les característiques de les accions apuntaven clarament cap a la xarxa integrista islàmica Al Qaeda, el govern de l’Estat espanyol, i molt especialment el ministre Ángel Acebes, va insistir en negar aquesta evidència i en atribuir-ne l’autoria, sense cap mena de fonament, a l’organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna. La raó era clara: l’autoria islamista es relacionaria fàcilment amb la participació de l’Estat espanyol en la guerra d’Iraq, on s’havien assassinat salvatgement milers de persones tan innocents com les víctimes de Madrid. Així si la gent vinculava les accions de la capital espanyola amb la política internacional del govern Aznar era molt probable que el PP perdés vots en les imminents eleccions legislatives estatals. Contràriament, si la falsa notícia de l’autoria basca podia mantenir-se fins passades les eleccions el cost electoral era per al PsoE; per increïble que pugui semblar des de mitjans com la COPE o la Razón es defensa la teoria –i molta gent a Espanya se la creu- que “els socialistes” són aliats dels “separatistes” que, a l’hora, són amics dels “terroristes”, i que per tant l’únic govern que podria lluitar contra el “terrorisme separatista” seria el presidit per Rajoy. Tots sabem que, gràcies en bona part a les noves tecnologies, la mentida de la línia basca d’investigació no va poder mantenir-se tres dies i les eleccions van portar Zapatero al govern de l’Estat, i a Rajoy, Acebes, Zaplana i companyia a l’oposició. Amb tot Acebes, malgrat acceptar l’autoria islamista, encara manté la delirant teoria d’una hipotètica participació d’ETA en els fets de l’11-M; el súmmum del maquiavel·lisme: l’extrema esquerra (independentista basca) col·laborant amb l’extrema dreta (islamista). Que ningú dubti que si el PP hagués guanyat aquelles eleccions, al costat de la cinta gravada amb versicles alcorànics, la bòfia hauria trobat algun exemplar del diari Gara, alguna recepta de txangurro o algun carnet de l’Athletic o de l’Osasuna.
Però deixem la veïna Espanya i tornem als Països Catalans i més concretament a Torà. Poc abans de la moció de censura, Mercè Valls, Jaume Garrabou i companyia van afirmar categòricament, com uns Acebes qualsevols, que tenien proves de que la subvenció per a la primera fase del Parc de Bombers havia estat revocada, i van justificar amb aquesta mentida la presentació de la moció contra l’anterior equip de govern. Si això hagués estat cert (i no només una simple excusa d’una moció de censura amb motivacions molt diferents a les exposades) el que pertocava fer a la nova minoria governant era presentar la prova documental d’aquesta presumpta revocació en el primer ple ordinari que se celebrés. No només no van fer això sinó que el document que van portar al ple demostrava –qualsevol que el llegeixi detingudament ho pot veure- que a primers de març aquesta revocació no s’havia produït. Però, tot i la prova documental de la inexistència d’aquesta revocació, Mercè Valls insisteix, com un Acebes qualsevol, en afirmar públicament que aquesta s’ha produït, afegint-hi, a més, afirmacions gratuïtes contra l’anterior equip de govern, al que acusa d’haver fet un ús “punible” de la subvenció en qüestió. Si aquesta actuació punible que diu Valls fos certa, i no una altra mentida de les seves, el que hauria de fer és anar al jutjat i presentar una denúncia (no diuen això els seus correligionaris del Parlament?). Una altra mentida de Valls a la premsa que es pot demostrar documentalment és l’afirmació, feta a “La Veu de la Segarra”, de que ella es va assabentar de la licitació de les obres del Parc de Bombers perquè ho va llegir al Diari Oficial de la Generalitat! Només cal consultar les actes dels plens de l’Ajuntament per a comprovar que Valls i part dels seus regidors eren presents, si més no físicament, en la sessió plenària del 4 de febrer on es va aprovar el plec de clàusules per a l’adjudicació d’aquesta obra.
En la seva desesperada recerca d’arguments per a justificar el seu accés al govern municipal, la flamant alcaldessa de Torà no té cap escrúpol –per què hauria de tenir-lo?- en imitar l’actitud d’Acebes, un personatge capaç de manipular unes morts per a mantenir-se al govern estatal, seguint aquella màxima goebbeliana que diu que una mentida repetida molts cops acaba sent acceptada com a veritat absoluta. No poden evitar, però, que la gent amb criteri propi pugui contrastar les versions de totes les bandes i treure’n conclusions: “Valls i Garrabou ens volen enganyar. Passa-ho!”
Josep A. Vilalta
Portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Torà
Ara fa un any, després d’una cadena de salvatges atemptats a Madrid, que es va saldar amb prop de dos centenars de persones innocents assassinades, varem assistir a un dels intents de manipulació partidista més descarats de tots els temps. Tot i que des de bon principi les característiques de les accions apuntaven clarament cap a la xarxa integrista islàmica Al Qaeda, el govern de l’Estat espanyol, i molt especialment el ministre Ángel Acebes, va insistir en negar aquesta evidència i en atribuir-ne l’autoria, sense cap mena de fonament, a l’organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna. La raó era clara: l’autoria islamista es relacionaria fàcilment amb la participació de l’Estat espanyol en la guerra d’Iraq, on s’havien assassinat salvatgement milers de persones tan innocents com les víctimes de Madrid. Així si la gent vinculava les accions de la capital espanyola amb la política internacional del govern Aznar era molt probable que el PP perdés vots en les imminents eleccions legislatives estatals. Contràriament, si la falsa notícia de l’autoria basca podia mantenir-se fins passades les eleccions el cost electoral era per al PsoE; per increïble que pugui semblar des de mitjans com la COPE o la Razón es defensa la teoria –i molta gent a Espanya se la creu- que “els socialistes” són aliats dels “separatistes” que, a l’hora, són amics dels “terroristes”, i que per tant l’únic govern que podria lluitar contra el “terrorisme separatista” seria el presidit per Rajoy. Tots sabem que, gràcies en bona part a les noves tecnologies, la mentida de la línia basca d’investigació no va poder mantenir-se tres dies i les eleccions van portar Zapatero al govern de l’Estat, i a Rajoy, Acebes, Zaplana i companyia a l’oposició. Amb tot Acebes, malgrat acceptar l’autoria islamista, encara manté la delirant teoria d’una hipotètica participació d’ETA en els fets de l’11-M; el súmmum del maquiavel·lisme: l’extrema esquerra (independentista basca) col·laborant amb l’extrema dreta (islamista). Que ningú dubti que si el PP hagués guanyat aquelles eleccions, al costat de la cinta gravada amb versicles alcorànics, la bòfia hauria trobat algun exemplar del diari Gara, alguna recepta de txangurro o algun carnet de l’Athletic o de l’Osasuna.
Però deixem la veïna Espanya i tornem als Països Catalans i més concretament a Torà. Poc abans de la moció de censura, Mercè Valls, Jaume Garrabou i companyia van afirmar categòricament, com uns Acebes qualsevols, que tenien proves de que la subvenció per a la primera fase del Parc de Bombers havia estat revocada, i van justificar amb aquesta mentida la presentació de la moció contra l’anterior equip de govern. Si això hagués estat cert (i no només una simple excusa d’una moció de censura amb motivacions molt diferents a les exposades) el que pertocava fer a la nova minoria governant era presentar la prova documental d’aquesta presumpta revocació en el primer ple ordinari que se celebrés. No només no van fer això sinó que el document que van portar al ple demostrava –qualsevol que el llegeixi detingudament ho pot veure- que a primers de març aquesta revocació no s’havia produït. Però, tot i la prova documental de la inexistència d’aquesta revocació, Mercè Valls insisteix, com un Acebes qualsevol, en afirmar públicament que aquesta s’ha produït, afegint-hi, a més, afirmacions gratuïtes contra l’anterior equip de govern, al que acusa d’haver fet un ús “punible” de la subvenció en qüestió. Si aquesta actuació punible que diu Valls fos certa, i no una altra mentida de les seves, el que hauria de fer és anar al jutjat i presentar una denúncia (no diuen això els seus correligionaris del Parlament?). Una altra mentida de Valls a la premsa que es pot demostrar documentalment és l’afirmació, feta a “La Veu de la Segarra”, de que ella es va assabentar de la licitació de les obres del Parc de Bombers perquè ho va llegir al Diari Oficial de la Generalitat! Només cal consultar les actes dels plens de l’Ajuntament per a comprovar que Valls i part dels seus regidors eren presents, si més no físicament, en la sessió plenària del 4 de febrer on es va aprovar el plec de clàusules per a l’adjudicació d’aquesta obra.
En la seva desesperada recerca d’arguments per a justificar el seu accés al govern municipal, la flamant alcaldessa de Torà no té cap escrúpol –per què hauria de tenir-lo?- en imitar l’actitud d’Acebes, un personatge capaç de manipular unes morts per a mantenir-se al govern estatal, seguint aquella màxima goebbeliana que diu que una mentida repetida molts cops acaba sent acceptada com a veritat absoluta. No poden evitar, però, que la gent amb criteri propi pugui contrastar les versions de totes les bandes i treure’n conclusions: “Valls i Garrabou ens volen enganyar. Passa-ho!”
Josep A. Vilalta
Portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Torà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada