La Comissió Sanitària de Torà ha enviat a la premsa una carta per a publicar-la a les seccions d'opinió dels diferents mitjans, en relació a una problemàtica que actualment patim a Torà i als municipis veïns, i molt possiblement a molts altres municipis rurals d'arreu dels Països Catalans:
"El desmantellament de l’atenció sanitària a Torà.
Torà, municipi d’uns 1300 habitants, situat a l’extrem nord-oriental de la Segarra, ha esdevingut un clar exemple del desmantellament del sistema d’atenció sanitària patit a la Catalunya rural els darrers anys. Des de feia molts anys Torà disposava de dos metges de medicina general que donaven servei al nostre municipi i a diversos municipis veïns (Biosca, Pinós, la Molsosa), amb una població total no molt nombrosa (poc més de 2.000 habitants) però repartida en 220 km2, un territori més extens que el Barcelonès o el Garraf.
La posada en funcionament del CAP de Calaf, teòricament havia de comportar el poder disposar a pocs quilòmetres d’uns serveis (bàsicament especialistes) que no teníem al consultori de Torà, sense que minvés el servei d’atenció continuada existent a la nostra vila. Això teòricament perquè al cap de poc temps van començar a sovintejar els dies, sobretot caps de setmana, en que al consultori de Torà només hi havia un rètol anunciant que, en cas d’urgències, calia anar al CAP, ja fos perquè el metge de Torà feia festa i el seu lloc el cobria un metge de Calaf o, encara pitjor, perquè el metge de Torà havia de fer la guàrdia a Calaf, en detriment de la nostra vila, per a cobrir l’absència (per baixa, festiu, vacances...) d’un facultatiu d’aquella població. Aquest deteriorament també es va fer extensiu al transport sanitari: amb la privatització d’aquest servei vam passar de tenir ambulàncies raonablement properes a dependre –i en aquest cas vol dir dependre’n la vida- d’un servei situat a Igualada.
Des de l’1 d’abril però les coses han empitjorat: els responsables de la Regió Sanitària Centre van anunciar-nos la seva decisió (presa unilateralment, sense consensuar-la amb els ajuntaments afectats) de suprimir les guàrdies dels metges al consultori de Torà: si fins aleshores, sobre el paper, havia d’haver-hi metges però, a la pràctica, molts caps de setmana no n’hi havia, la millor manera de poder complir les guàrdies establertes era suprimir-les també a nivell teòric. Si a això hi afegim la reducció horària de les guàrdies, hem passat de tenir assistència medica del 100% (24 hores, 365 dies) a tenir-la només del 28% del temps
Fa poc va celebrar-se el Congrés del Món Rural de Catalunya, on es va afirmar que un dels drets prioritaris de les persones que vivim en aquest àmbit, era la salut. Resulta paradoxal que la Generalitat organitzi congressos on s’omplen la boca de bones intencions cap als municipis rurals i, simultàniament, buidi aquests territoris dels serveis que tots coincidim en considerar prioritaris.
Aquesta és la Catalunya rural que volem per al segle XXI?
Comissió Sanitària de Torà."
Torà, municipi d’uns 1300 habitants, situat a l’extrem nord-oriental de la Segarra, ha esdevingut un clar exemple del desmantellament del sistema d’atenció sanitària patit a la Catalunya rural els darrers anys. Des de feia molts anys Torà disposava de dos metges de medicina general que donaven servei al nostre municipi i a diversos municipis veïns (Biosca, Pinós, la Molsosa), amb una població total no molt nombrosa (poc més de 2.000 habitants) però repartida en 220 km2, un territori més extens que el Barcelonès o el Garraf.
La posada en funcionament del CAP de Calaf, teòricament havia de comportar el poder disposar a pocs quilòmetres d’uns serveis (bàsicament especialistes) que no teníem al consultori de Torà, sense que minvés el servei d’atenció continuada existent a la nostra vila. Això teòricament perquè al cap de poc temps van començar a sovintejar els dies, sobretot caps de setmana, en que al consultori de Torà només hi havia un rètol anunciant que, en cas d’urgències, calia anar al CAP, ja fos perquè el metge de Torà feia festa i el seu lloc el cobria un metge de Calaf o, encara pitjor, perquè el metge de Torà havia de fer la guàrdia a Calaf, en detriment de la nostra vila, per a cobrir l’absència (per baixa, festiu, vacances...) d’un facultatiu d’aquella població. Aquest deteriorament també es va fer extensiu al transport sanitari: amb la privatització d’aquest servei vam passar de tenir ambulàncies raonablement properes a dependre –i en aquest cas vol dir dependre’n la vida- d’un servei situat a Igualada.
Des de l’1 d’abril però les coses han empitjorat: els responsables de la Regió Sanitària Centre van anunciar-nos la seva decisió (presa unilateralment, sense consensuar-la amb els ajuntaments afectats) de suprimir les guàrdies dels metges al consultori de Torà: si fins aleshores, sobre el paper, havia d’haver-hi metges però, a la pràctica, molts caps de setmana no n’hi havia, la millor manera de poder complir les guàrdies establertes era suprimir-les també a nivell teòric. Si a això hi afegim la reducció horària de les guàrdies, hem passat de tenir assistència medica del 100% (24 hores, 365 dies) a tenir-la només del 28% del temps
Fa poc va celebrar-se el Congrés del Món Rural de Catalunya, on es va afirmar que un dels drets prioritaris de les persones que vivim en aquest àmbit, era la salut. Resulta paradoxal que la Generalitat organitzi congressos on s’omplen la boca de bones intencions cap als municipis rurals i, simultàniament, buidi aquests territoris dels serveis que tots coincidim en considerar prioritaris.
Aquesta és la Catalunya rural que volem per al segle XXI?
Comissió Sanitària de Torà."
Que quedi clar donc que el metge (o metgessa) el volem a Torà tots els dies de l'any! A Calaf val més anar-hi de festa: aquí teniu l'enllaç amb la programació del Festival de Música Tradicional d'aquest cap de setmana.
A la foto el petit nucli de Lloberola, al municipi de Biosca, situat a uns 11 quilometres del Consultori Local de Torà, a uns 25 del CAP de Calaf i a una cinquantena llarga de la Base d'ambulàncies d'Igualada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada