Article publicat aquesta setmana a "El 3 de vuit", en resposta a un article del número anterior d'aquest setmanari penedesenc.
Puntualització sobre la política de pactes de les CUP.
Un article a “El 3 de vuit” sobre la política de pactes de les CUP, signat pel periodista d’aquest setmanari Joan Raventós, conté algunes declaracions meves que l’autor de l’article va demanar-me per la meva condició de membre del Secretariat Nacional de la CUP. En el decurs de la xerrada amb el redactor vaig explicar, com molt bé recull l’article, que cada assemblea local és plenament sobirana a l’hora d’establir la política de pactes que, en funció de la situació política local, cregui més convenient i que des de cap òrgan nacional de la CUP es qüestionen les decisions que es puguin prendre a cada nucli. També vaig remarcar que nosaltres no entraríem en cap cas en el mercadeig que duen a terme algunes formacions polítiques que negocien governs locals en funció d’interessos partidistes supramunicipals –“tu em dones l’alcaldia de tal ciutat i la presidència de dos consells comarcals i jo et dono aquell altre municipi i una vicepresidència a la Diputació”-, sovint imposant pactes a les seves seccions locals en contra de l’opinió dels mateixos afectats.
Des de la CUP entenem que qualsevol decisió d’aquest tipus sempre correspon prendre-la a cada assemblea, i més encara quan aquesta determina el color polític d’un govern municipal. En aquesta ocasió aquesta circumstància es donava en diferents municipis i des de les diferents CUP es van donar, com també recull l’article, posicionaments diferents, com els dos que amb més insistència cita el redactor: a Vilafranca la CUP va votar el seu cap de llista, permetent que el PSC mantingués l’alcaldia en tant que llista més votada, i en canvi a Sant Celoni el vot de la CUP va donar l’alcaldia a CiU en detriment del PSC, que també havia obtingut més vots que la llista convergent. En virtut d’aquesta diferència en el sentit de vot d’aquestes dues ciutats podem parlar d’incoherència? De cap manera; només podem parlar d’anàlisis diferents fruit de realitats locals diferents.
El que no sé d’on surt és la darrera frase de l’article:“Vilalta reconeix que en el cas de Vilafranca hi ha hagut moltes veus contràries a la decisió final de la CUP”. Deu ser que no sé explicar-me amb la claredat suficient, perquè l’únic que vaig dir és que, quan del vot dels nostres regidors i regidores en depèn el color del govern, és lògic que dins de cada assemblea –a Vilafranca, a Sant Celoni o, si s’hagués donat el cas, a Torà- pugui haver-hi posicionaments en un sentit o en un altre. El que no entenc, ingenu de mi, és perquè el redactor m’atribueix la cita de l’existència de “moltes veus contràries a la decisió final de la CUP” –que, sincerament, dubto que hi fossin- en el cas on l’alcaldia va continuar en mans del PSC i, en canvi, no troba “veus contràries” allà on el govern va anar a parar a mans de CiU; no sé pas perquè deu ser.
Josep Antoni VILALTA
Membre del Secretariat Nacional de la CUP
Un article a “El 3 de vuit” sobre la política de pactes de les CUP, signat pel periodista d’aquest setmanari Joan Raventós, conté algunes declaracions meves que l’autor de l’article va demanar-me per la meva condició de membre del Secretariat Nacional de la CUP. En el decurs de la xerrada amb el redactor vaig explicar, com molt bé recull l’article, que cada assemblea local és plenament sobirana a l’hora d’establir la política de pactes que, en funció de la situació política local, cregui més convenient i que des de cap òrgan nacional de la CUP es qüestionen les decisions que es puguin prendre a cada nucli. També vaig remarcar que nosaltres no entraríem en cap cas en el mercadeig que duen a terme algunes formacions polítiques que negocien governs locals en funció d’interessos partidistes supramunicipals –“tu em dones l’alcaldia de tal ciutat i la presidència de dos consells comarcals i jo et dono aquell altre municipi i una vicepresidència a la Diputació”-, sovint imposant pactes a les seves seccions locals en contra de l’opinió dels mateixos afectats.
Des de la CUP entenem que qualsevol decisió d’aquest tipus sempre correspon prendre-la a cada assemblea, i més encara quan aquesta determina el color polític d’un govern municipal. En aquesta ocasió aquesta circumstància es donava en diferents municipis i des de les diferents CUP es van donar, com també recull l’article, posicionaments diferents, com els dos que amb més insistència cita el redactor: a Vilafranca la CUP va votar el seu cap de llista, permetent que el PSC mantingués l’alcaldia en tant que llista més votada, i en canvi a Sant Celoni el vot de la CUP va donar l’alcaldia a CiU en detriment del PSC, que també havia obtingut més vots que la llista convergent. En virtut d’aquesta diferència en el sentit de vot d’aquestes dues ciutats podem parlar d’incoherència? De cap manera; només podem parlar d’anàlisis diferents fruit de realitats locals diferents.
El que no sé d’on surt és la darrera frase de l’article:“Vilalta reconeix que en el cas de Vilafranca hi ha hagut moltes veus contràries a la decisió final de la CUP”. Deu ser que no sé explicar-me amb la claredat suficient, perquè l’únic que vaig dir és que, quan del vot dels nostres regidors i regidores en depèn el color del govern, és lògic que dins de cada assemblea –a Vilafranca, a Sant Celoni o, si s’hagués donat el cas, a Torà- pugui haver-hi posicionaments en un sentit o en un altre. El que no entenc, ingenu de mi, és perquè el redactor m’atribueix la cita de l’existència de “moltes veus contràries a la decisió final de la CUP” –que, sincerament, dubto que hi fossin- en el cas on l’alcaldia va continuar en mans del PSC i, en canvi, no troba “veus contràries” allà on el govern va anar a parar a mans de CiU; no sé pas perquè deu ser.
Josep Antoni VILALTA
Membre del Secretariat Nacional de la CUP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada