Amb motiu de la xerrada que organitza la CUP de Torà aquest dissabte, estava llegint el pròleg de la reedició, ara en un sol volum, de les “Cròniques” de Manuel de Pedrolo (Edicions el Jonc) –en el seu moment publicades per separat com a “Cròniques colonials” i “Cròniques d’una ocupació”. En aquest text introductori Josep Poveda, vicepresident de la Fundació Pedrolo, qualifica el desaparegut escriptor de l’Aranyó d’”ésser estrany i molest”. Rellegint els seus articles jo també el qualificaria de “molest”, però sobretot d’”actual”.
Només cal seguir l’actualitat i veure la cua que a portat la visita de l’hereu de Franco a la ciutat de Girona. La repressió que amenaça tothom qui vulgui exercir la llibertat d’expressió, la complicitat de la classe política regional amb la presumpta justícia espanyola, el linxament mediàtic cap als sectors populars que diuen les coses pel seu nom i, sobretot, el silenci mesell de la intel·lectualitat catalana... Totes aquestes misèries avalen la vigència de les idees d’un dels pocs intel·lectuals que van denunciar en tot moment el parany de la reforma política postfranquista. En canvi qualificar d’”estrany” un independentista d’esquerres com Pedrolo perd vigència cada dia que passa: amb episodis com els de Girona cada cop hi ha més gent que obre els ulls i veu que a la nostra terra els estranys no són els que planten cara a la mascota de l’Estat i el seu seguici de llepaculs sinó aquells que, mudats i cada cop més grassos, s'amaguen a l’altre costat del cordó policial.
Per solidaritzar-vos amb el jove de Banyoles citat per l’Audiencia Nacional, acusat d'expressar fallísticament allò que molts pensem, podeu adherir-vos al manifest de suport que hi ha al web: http://www.noalrei.elsud.org/
Només cal seguir l’actualitat i veure la cua que a portat la visita de l’hereu de Franco a la ciutat de Girona. La repressió que amenaça tothom qui vulgui exercir la llibertat d’expressió, la complicitat de la classe política regional amb la presumpta justícia espanyola, el linxament mediàtic cap als sectors populars que diuen les coses pel seu nom i, sobretot, el silenci mesell de la intel·lectualitat catalana... Totes aquestes misèries avalen la vigència de les idees d’un dels pocs intel·lectuals que van denunciar en tot moment el parany de la reforma política postfranquista. En canvi qualificar d’”estrany” un independentista d’esquerres com Pedrolo perd vigència cada dia que passa: amb episodis com els de Girona cada cop hi ha més gent que obre els ulls i veu que a la nostra terra els estranys no són els que planten cara a la mascota de l’Estat i el seu seguici de llepaculs sinó aquells que, mudats i cada cop més grassos, s'amaguen a l’altre costat del cordó policial.
Per solidaritzar-vos amb el jove de Banyoles citat per l’Audiencia Nacional, acusat d'expressar fallísticament allò que molts pensem, podeu adherir-vos al manifest de suport que hi ha al web: http://www.noalrei.elsud.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada