
Sí, d’acord. Això dels Països Catalans com a idea romàntica està molt bé, però només és això: una utopia irrealitzable. A més la constitució espanyola –vigent, ens agradi o no- prohibeix la federació de comunitats autònomes, i per tant no podem pas intervenir en una autonomia que no és la nostra. Concentrem, doncs, tots els nostres esforços en la defensa de la llengua, de la cultura i de l’autogovern de Catalunya i oblidem-nos dels valencianets; que s’espavilin sols, que al cap i a la fi són una colla de blaveros anticatalanistes. Cadascú a casa seva.
Cadascú a casa seva... i Espanya a la de tots, naturalment. Com? Que no? Que amb Espanya no hi tenim res a fer? Doncs una de dues: o entenem que la llengua, la cultura i els drets nacionals cal defensar-los a tots els racons dels Països Catalans i que l’autogovern no és la gestió descentralitzada de les gracioses concessions estatals, sinó la capacitat de decidir democràticament sobre tots els àmbits que afecten al país –a tot el país- i a la seva gent – a tota la seva gent-, inclòs per tant, i en un lloc destacat, el model econòmic, actualment sotmès al dictat inqüestionable dels grans interessos capitalistes. O això o, pel contrari, ens fem tots i totes blaveros i blaveres (del nord, del sud, de terra endins o de mar enllà), ens oblidem del país, de la llengua, de la cultura, dels drets col·lectius i dels individuals i ens dediquem a “ofrendar nuevas glorias a España”.
Que no? Que aquesta última opció no us acaba de convèncer? Doncs dissabte tenim manifestació a València, per la llibertat dels Països Catalans, per la memòria, la dignitat, l'emancipació i la justícia social, per dir-li a l’Estat espanyol i als seus còmplices que cadascú a casa seva, que a casa nostra, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ens toca decidir a nosaltres.
3 comentaris:
molt bo, hehe
Noi, 10 punts per tu!
bandido, al començament feies patir
Publica un comentari a l'entrada