Es veu que ahir a Torà es va celebrar la Fiesta del Rosario. Me’n vaig assabentar ben bé de casualitat. De fet, molta gent encara no ho sap ara, convençuda de que la festa que cada any a primers de maig se celebra a la nostra vila és la del Roser. Quanta crosta que queda encara! Només els afortunats i afortunades que tenim la immensa sort de disposar de la “Guia d’activitats primavera 2009”, editada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida vam poder assabentar-nos de l’existència de la Festa del Roser – Fiesta del Rosario, correctament citada entre la Fira de Sant Ponç - Feria de San Ponce, de Prades de la Molsosa, i l’Aplec de Sant Bonifaci – Romería de Sant Bonifaci, de Vinaixa. Per cert, no acabo d’entendre perquè no li tradueixen el nom al Bonifaci garriguenc, que potser no era prou constitucionalista? La pràctica totalitat d’actes inclosos en l’agenda provincial gaudeixen de la corresponent traducció, incloses les festes tradicionals. Potser sense aquesta acuradíssima traducció els aplecs a les ermites o les processons de setmana santa desapareixerien de les ofertes dels principals tour operators internacionals!
No sé si hi ha altres versions d’aquesta guia d’activitats, al marge de l’edició català –espanyol que em va caure a les mans i em va obrir els ulls. No sé si aquests curiosos usos lingüístics són fruit de l’actual equip de govern de la corporació provincial o herència de l’anterior. No ho sé i m’és igual. Al cap i a la fi aquest breu escrit sobre el bilingüisme en la paperassa turística de la Diputació de Lleida només és una excusa per a criticar l’ementada institució, que jo estic en contra de les diputacions provincials però no en contra del bilingüisme. Crec que les diputacions, en tant que organismes fruit d’una divisió administrativa espanyola haurien de desaparèixer del nostre país. Una altra cosa ben diferent és el bilingüisme. Mentre es mantingui l’actual divisió administrativa, la Diputació de Lleida (i la Generalitat de Catalunya) haurien de practicar el més escrupolós bilingüisme, tractant amb la màxima equitat les dues llengües pròpies dels territoris administrats.
No sé si hi ha altres versions d’aquesta guia d’activitats, al marge de l’edició català –espanyol que em va caure a les mans i em va obrir els ulls. No sé si aquests curiosos usos lingüístics són fruit de l’actual equip de govern de la corporació provincial o herència de l’anterior. No ho sé i m’és igual. Al cap i a la fi aquest breu escrit sobre el bilingüisme en la paperassa turística de la Diputació de Lleida només és una excusa per a criticar l’ementada institució, que jo estic en contra de les diputacions provincials però no en contra del bilingüisme. Crec que les diputacions, en tant que organismes fruit d’una divisió administrativa espanyola haurien de desaparèixer del nostre país. Una altra cosa ben diferent és el bilingüisme. Mentre es mantingui l’actual divisió administrativa, la Diputació de Lleida (i la Generalitat de Catalunya) haurien de practicar el més escrupolós bilingüisme, tractant amb la màxima equitat les dues llengües pròpies dels territoris administrats.
.
.Algunes de les poques festes tradicionals que s’han lliurat de la barroera i innecessària traducció dels seus noms de la Guia d’activitats esmentada anteriorment són la majoria de les de la Val d’Aran, que només apareixen amb el nom en la llengua pròpia de la Val, qui sap si per a compensar que el text explicatiu sigui només bilingüe català-espanyol. Per a la resta, l’aranès (l’occità de l’Aran) no existeix per al Patronat de Turisme, que en altres publicacions incorpora una tercera llengua –l’anglès- però prescindint d’una de les dues llengües pròpies de la absurda divisió provincial i, en conseqüència, d’una de les dues llengües pròpies de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Naturalment que en la promoció turística han d’emprar-se l’anglès, l’espanyol o el francès, però sense prescindir de l’occità; en fer-ho, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida es posa al mateix nivell que Air Berlín amb el català.
4 comentaris:
Ei, hola,
la foto de la xiqueta despullada, malgrat que debia ser una mena de campanya per la llengua (no ho sé)i està relacionada amb el tema, estaràs d' acord amb mi que és fruit del patriarcat i, per tant, l' hauríem de denunciar i combatre.
Au, cuida' t i salut!
En el mateix entit que elcomentari anterior, reproduint models estètics mantenim les brides que ens lliguen als rols i a l'estètica consumista i patriarcal.
Que visquin tots els cossos i la seva bellesa!
Cal·lo i Ana:
La imatge està treta d'internet i suposo que és d'alguna campanya de normalització lingüística de l'occità. Això que dieu vaig estar-ho pensant i no vaig arribar a una conclusió tan clara com vosaltres. És veritat que reprodueix un tipus d'imatge usada reiteradament per fomentar el consumisme (el cos nu d'una dona que segueix el cànon de bellesa establert) però no veig gens clar que la imatge en el seu conjunt, amb lemes i tot, reprodueixi un missatge patriarcal. Si en fem una lectura en clau sexual, el missatge incita a donar plaer al cos de la foto. No crec que el plaer sexual femení sigui -ni hagi estat mai- cap prioritat del patriarcat. D'altra banda, si les meves escassíssimes nocions d'anglès no em fallen, el "Be Occitan" de la capçalera tant incita a "ser occità" com a "ser occitana"; no cau, per tant, tampoc enun altre dels preceptes inamobibles de les societats patriarcals: la visió inequivocament heterosexista de les relacions. No ho sé, si ha de generar rebuig no em fa res retirar la imatge. De moment, si només genera debat, encara que sigui d'un tema que no era el de l'entrada, la deixaré.
Com ho veieu?
Hola!
Usar la imatge estèticament "correcta" del cos d'una dona per a vendre el que sigui comporta reproduir els valora patriarcals del sistema capitalista.
Amb ho de "imatge correcta" vull referir al model físic emprat com a cànon o com a objectiu al que arribar per a ser acceptada en el grup social.
Podé resulta recargolada l'explicació. La qüestió és que SEMPRE s'usa una imatge per a vendre, una imatge concreta que no trasmet més que sotmetiment: a una manera de vestir, de menjar, de relacionar-se, i que aparta del imaginari col·lectiu la bellesa que hi ha en tots els cossos de totes les persones.
És un model i som prou intel·ligents per a saber que ho és, però això no treu que sigui qüestionada una imatge com aquesta, almenys per parlar de l'antipatriarcalisme, que ens afecta a TOTES (les persones).
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada