Amb un sincrotró i una espardenya.

Fa dies que tinc el bloc una mica abandonat. Entre plens municipals, una altra qüestió de caire local i que des del nou nucli de suport de la CUP del Solsonès i l’Alt Cardener m’han fet rumiar una mica sobre el paper del municipalisme en el món rural, aquestes darreres setmanes no he tingut massa temps per a escriure res que fos mínimament penjable.

Ara mateix, en el moment d’escriure aquestes ratlles, no ha canviat gran cosa; no estic especialment inspirat, ni disposo de molt temps per a grans parrafades. Hi ha hagut, però, una notícia que m’ha impulsat a escriure: la posada en marxa del sincrotró Alba, que el web de la Generalitat de Catalunya anuncia com la major infraestructura científica construïda mai a... a Catalunya? Als Països Catalans? A la Península Ibèrica? A l'Europa mediterrània? A Espanya i olé!!

No, no és que jo hi entengui gens d’innovacions tècniques d’aquesta mena, ni de cap altra. De fet algun cop he dit que jo més aviat sóc de lletres (...i si són vocals molt millor). No, el que m’ha impulsat a escriure no és pròpiament el sincrotró, sinó el fet de que la posada en marxa d’aquesta (pel què ens diuen) meravella de la ciència i la tècnica, no té res a veure amb el tema sobre el que he estat escrivint aquests dies. Sí, ja ho sé que sembla una contradicció però...

Una de les característiques d’aquest allargassat país nostre, que no només persisteix en el temps sinó que s’accentua, és el fort desequilibri demogràfic entre les comarques interiors i muntanyoses, poc poblades, i les de la costa, on hi ha la majoria de grans concentracions urbanes. Tot i que això és així des de sempre, des de fa una anys els diferents partits polítics han anat incorporant en els seus discursos el concepte d’equilibri territorial. Aquesta expressió sovinteja en la pràctica totalitat d’inauguracions fetes en la majoria de municipis rurals del nostre país. També és el caramel amb el que els professionals de la política tracten d’engormandir a molts ajuntaments “de poble” a l’hora de buscar ubicacions per a aquelles instal·lacions que generen rebuig social, com ara abocadors de residus o centrals energètiques perilloses. “Sí, ja ho sabem que això no ho vol gairebé ningú a prop de casa seva però, aquestes instal·lacions són necessàries i s’han de repartir solidàriament pel territori, i creen ocupació... que, per cert, aquí no en teniu gaires de llocs de treball”. I és cert, la principal causa del despoblament és la manca de llocs de treball i la seva escassa diversificació. I, és clar, les autoritats en això poca cosa poden fer-hi, perquè en una economia de mercat la creació de llocs de treball depèn principalment de l’empresa privada. Per tant si l’administració regional o estatal ofereix un abocador de residus industrials a qualsevol poble sense indústria, els rústics habitants de la bucòlica contrada encara haurien de donar les gràcies per la merda al govern de torn.

Llegeixo que el sincrotró Alba, construït a Cerdanyola del Vallès, amb el cent per cent del cost a càrrec dels impostos pagats pels catalanets i les catalanetes, serà un important pol de dinamització econòmica. En algun moment, ni que sigui fugaçment, ha passat pel cap d’alguna de les moltes autoritats “competents” o d’algun representant de la nostra mai prou ben estimada classe política, que a l’hora de demanar el vot “a pagès” s’omplen la boca de reequilibri territorial, la possibilitat d’ubicar el sincrotró a la Terra Alta o al Pallars Jussà???