Des de fa uns anys en alguns municipis veïns (Pinós, Castellfollit...) s’han construït, o s’estan construint, granges de porcs de dimensions molt superiors a les que acostumen a tenir les empreses familiars agràries locals. En la majoria dels casos es tracta d’instal·lacions pertanyents a empreses de comarques on, pel tema dels purins o de les distàncies entre granges, es molt difícil construir-ne de noves i que busquen territoris que encara no estan saturats. Aquest fenomen té molts efectes negatius i molt pocs de positius: els llocs de treball que crea són escassos, molt inferiors als que hi hauria si el mateix nombre de caps de bestiar que hi ha en cadascuna d’aquestes macrogranges estigués repartit en quatre o cinc granges familiars; unes granges familiars que els pagesos de la zona els costarà molt més de situar perquè les distàncies fixades entre instal·lacions ramaderes motius sanitaris i la quantitat d’hectàrees de conreu que les granges d’aquestes dimensions necessiten incloure en el seu pla de dejeccions ramaderes faran que aviat el territori quedi saturat, de manera que el pagès que vulgui fer una granja de mil porcs a la seva finca de tota la vida no podrà complir els requisits per a la seva construcció mentre que les empreses que hauran provocat aquesta saturació només hauran d’anar a repetir el mateix procés en una altra zona.
Des dels ajuntaments aturar aquesta pràctica és complicat però segurament que s’hi podria fer alguna cosa per la via de limitar, no sé si a l’ordenança ramadera o directament al planejament urbanístic, la construcció de granges noves a un determinat nombre de caps de bestiar o de superfície edificada. És complicat però segur que es podria fer alguna cosa.
Dins de l’ordenança que regula els impostos municipals, l’Ajuntament de Torà té establertes un seguit de bonificacions a l’impost de construccions, instal·lacions i obres, l’ICIO (el que popularment és conegut com a “llicència d’obres”) que en el cas de les construccions agrícoles i ramaderes és del 75%. En el cas de les construccions agrícoles i ramaderes s’acostuma a pagar més que en obres d’altres tipus amb els mateixos costos reals: mentre que a l’hora de sol·licitar la “llicència d’obres” la majoria de gent escurça el pressupost per no haver de pagar tant, moltes de les noves construccions agràries acostumen a estar incloses en plans de millora, subvencionats per l’administració autonòmica, i per tant no es desinflen els pressupostos d’obra i no s’escaqueja l’import d’ICIO a liquidar.
Una de les qüestions que debatíem a l’hora de redactar el programa electoral de la CUP de Torà era la possibilitat de condicionar la bonificació del 75% de l’import de la “llicència d’obres” de granges i similars al fet que la persona titular de l’explotació fos veïna del municipi. Es tractava d’una mesura pensada precisament per a evitar afavorir casos com els que citava a l’inici d’aquest escrit; a manca d’una mesura efectiva per aturar grans “fàbriques porcines”, com a mínim fem que hagin de pagar la totalitat de l’ICIO, sense haver de retornar-los-hi tres quartes parts de l’import. Debatent sobre si posàvem aquesta limitació al programa electoral o si, pel contrari, no l’explicitàvem va resultar que el redactat final que vam dur a impremta va acabar dient el contrari del què volíem dir: el programa de la CUP que les toraneses i els toranesos tenen a casa, quan parla d’agricultura, diu que “cal restringir les ajudes municipals”!!! És evident que on diu "restringir" hauria de dir "potenciar".
Amb propostes d’aquest tipus no sé pas quin pagès ens votarà! Com a molt podem aspirar als vots de la gent que es queixa de que els pagesos “cobren massa subvencions”. En aquest punt coincideixen ultraliberals, com Sala Martín, i hippiflowersmulticultitxupiguais d’algunes ONG “per al desenvolupament”, que afirmen, sense cap tipus de vergonya, que les subvencions a l’agricultura europea mantenen en la misèria els pagesos del tercer món, i presumptes ecologistes urbanites, que veuen en la pagesia al principal enemic del medi natural. Tots ells passen per alt que la majoria d’ecosistemes i la major part dels paisatges “naturals” dels Països Catalans i de tota la conca mediterrània són fruit de segles d’activitat humana, especialment de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels recursos forestals. Precisament per això des de la CUP de Torà defensem –encara que el programa imprès sembla que vulgui dir el contrari- l'agricultura com a activitat fortament lligada a la preservació del medi natural i d’arrelament de la població al territori. Una preservació del medi i un arrelament al territori que només garanteixen les explotacions familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada