Sorpresa a Cellers.

Sorpresa en llegir el diari SEGRE del passat divendres, 24 de maig. El regidor de cultura de l’Ajuntament de Torà, Màrius Codina, qualifica de “lamentables” les obres de rehabilitació que s’estan duent a terme al monestir romànic de Cellers. Certament sorprenent, però no pas perquè el gruix de l’obra, malgrat ser subvencionada amb 130.000€ pel programa Romànic Obert no es destinés a la restauració del monestir romànic sinó a la reconstrucció de l’habitatge annex, sense gaire interès patrimonial. El que resulta sorprenent és que el regidor se’n sorprengui. Que potser l’expedient d’aquesta obra no va passar per la Junta de Govern Local, previ informe favorable del tècnic corresponent? Que potser a l’Ajuntament no en tenen el projecte tècnic? En cas afirmatiu, que potser ningú no ha fet un seguiment de les obres, iniciades deu fer cosa d’un any, per a assegurar-se que aquestes s’ajusten al projecte aprovat? Que no van veure si el projecte incloïa l’ús de “materials poc adequats”? Que potser unes obres majors que afecten l’entorn d’un monestir declarat Bé Cultural d’Interès Nacional han gaudit d’un control menys estricte que un cobert de palla o la cabana d’un hort? Això sí que ens hauria de sorprendre.

 

I si dic que ens hauria de sorprendre, en condicional, és perquè en aquest tema la sorpresa cal relativitzar-la: a primers d’any la CUP va denunciar que l’Ajuntament de Torà havia perdonat al Bisbat de Solsona l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO), el conegut popularment com a “llicència d’obres”, corresponent a la rehabilitació que ara el regidor Màrius Codina troba lamentables. Es veu que qualsevol veí que posa quatre rajoles a la cuina o canvia el plat de dutxa ha de pagar l’esmentat impost i, en canvi, al Bisbat de Solsona se li perdona malgrat fer obres d’una certa magnitud. Ves per on, els seus tributs no són d’aquest món. No sé si aquest tracte de favor cap al Bisbat és o no sorprenent i poc adequat. En tot cas és força lamentable.