Quin (tros de) país! El pacte postelectoral que farà president José Montilla ha portat el debat –si se’n pot dir així- polític a nivells surrealistes. D’una banda tenim un govern “catalanista i de progrés” encapçalat per un president que no fa gaire temps, i en la seva condició de diputado a cortes pel grup parlamentari del PsoE, va votar en contra de la unitat de la llengua pròpia del (tros de) país que ara li tocarà presidir. Un any abans el mateix Montilla va negar, en una entrevista a la Vanguardia (29 de juliol de 2005), la legitimitat dels drets històrics de Catalunya i ara esdevindrà el 128è president d’una històrica institució sorgida en ple segle XIV.
D’altra banda tenim la histèria dels regionalistes convergents que encara no han paït la patacada dels resultats electorals i, de la mateixa manera que convoquen cassolades, han enviat tota la seva artilleria mediàtica (columnistes, tertulians, periodistes afins...) a bombardejar presumptes arguments contra els que els han pres la seva Generalitat. Els blocs d’internet també han esdevingut un camp de batalla amb arguments d’allò més absurds, i més tenint en compte que els que els esgrimeixen van tenir 23 anys per fer una llei electoral que evités “injustícies” com la que els toca patir (però, es clar, quan guanyaven ells tan el resultat electoral com l’elecció parlamentària del president eren d’allò més just i democràtic...). Com a mostra del “nivell” d’alguns arguments podeu fer una visita a un bloc de títol revelador, on es proposa votar directament el president en una segona volta electoral, tot respectant la composició del Parlament sorgida l’1 de novembre, és de suposar que per tal de tenir un president a la Generalitat amb la majoria del Parlament en contra. Visca l’estabilitat; i aquests eren els que volien guanyar per majoria perquè deien que Catalunya necessitava un Govern fort!
Amb personatges com Montilla i Mas la política institucional principatina ens mostra un panorama força trist i decebedor. Però com que diuen que val més riure que plorar, i posats a fer propostes innovadores per escollir president, potser que en comptes d’escollir-lo entre els 135 escons del Parlament, surtin a buscar-ne algun o alguna a l’aire lliure que, amb el fenomen Caçadors de bolets –veieu com la tele pot crear referents propis?- els boscos estan plens de gent. Segur que en qualsevol clariana troben algun personatge més capacitat intel·lectualment i, sobretot, molt més arrelat al país que el Pepe o l’Arturo per a assolir la presidència d’aquesta (part de) nació. Com a mostra el següent vídeo:
D’altra banda tenim la histèria dels regionalistes convergents que encara no han paït la patacada dels resultats electorals i, de la mateixa manera que convoquen cassolades, han enviat tota la seva artilleria mediàtica (columnistes, tertulians, periodistes afins...) a bombardejar presumptes arguments contra els que els han pres la seva Generalitat. Els blocs d’internet també han esdevingut un camp de batalla amb arguments d’allò més absurds, i més tenint en compte que els que els esgrimeixen van tenir 23 anys per fer una llei electoral que evités “injustícies” com la que els toca patir (però, es clar, quan guanyaven ells tan el resultat electoral com l’elecció parlamentària del president eren d’allò més just i democràtic...). Com a mostra del “nivell” d’alguns arguments podeu fer una visita a un bloc de títol revelador, on es proposa votar directament el president en una segona volta electoral, tot respectant la composició del Parlament sorgida l’1 de novembre, és de suposar que per tal de tenir un president a la Generalitat amb la majoria del Parlament en contra. Visca l’estabilitat; i aquests eren els que volien guanyar per majoria perquè deien que Catalunya necessitava un Govern fort!
Amb personatges com Montilla i Mas la política institucional principatina ens mostra un panorama força trist i decebedor. Però com que diuen que val més riure que plorar, i posats a fer propostes innovadores per escollir president, potser que en comptes d’escollir-lo entre els 135 escons del Parlament, surtin a buscar-ne algun o alguna a l’aire lliure que, amb el fenomen Caçadors de bolets –veieu com la tele pot crear referents propis?- els boscos estan plens de gent. Segur que en qualsevol clariana troben algun personatge més capacitat intel·lectualment i, sobretot, molt més arrelat al país que el Pepe o l’Arturo per a assolir la presidència d’aquesta (part de) nació. Com a mostra el següent vídeo:
Si, després de la videoteràpia, voleu llegir dues anàlisis serioses, de dues organitzacions de l’Esquerra Independentista, sobre els resultats electorals i els pactes de govern, aquí les teniu:
Comunicat de l’MDT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada