06 de març, 2007

Bye, bye, Valls


Aquest primer divendres de març l’Ajuntament va celebrar una doble sessió plenària; la primera des de la confirmació de la “renúncia” de Mercè Valls a encapçalar la llista convergent a les eleccions del 27 de maig. L’encara alcaldessa va obsequiar al nombrós públic amb l’actuació més esperpèntica i vergonyosa que recordo haver vist mai durant un ple municipal.

A dos quarts de nou del vespre s’iniciava el ple extraordinari sol·licitat el 15 de febrer pels dos grups municipals a l’oposició, per a tractar el tema del transport escolar de l’alumnat toranès d’ESO a l’IES de Calaf i/o a l’IES de Guissona (veure Canvi d'institut... ). El primer (i, en cas d’aprovar-se, únic) punt de l’ordre del dia era la nostra proposta de traslladar als pares i mares d’alumnes, mitjançant una consulta, la decisió d’escollir quina de les dues línies de transport es preferia, davant de la voluntat del Departament d’Educació de deixar de subvencionar-ne una. En comptes d’entrar a debatre la proposta presentada, l’alcaldessa va fer una breu i parcial cronologia dels fets, que començava el 1995, any en que va plantejar-se per primer cop el debat sobre quin havia de ser el nostre institut de referència, fins a la tarda del mateix divendres, en la que Antoni Llevot, director dels serveis territorials d’Educació, li hauria promès telefònicament el manteniment de les dues línies de transport per un període de temps indeterminat. En virtut d’aquesta promesa, de la qual no va aportar cap constància documental, Valls pretenia que retiréssim la nostra proposta de consultar pares i mares.

En la meva intervenció vaig tractar de defensar la postura que sempre ha mantingut la CUP en aquest tema: que era millor que la tria d’institut es fes des de Torà a que ens vingués imposada des de fora i que la presa d’aquesta decisió fos el més democràtica possible. Per aquest motiu proposàvem consultar les mares i els pares d’alumnes d’ESO, de primària i d’educació infantil. Un cop es tingués el resultat de la consulta, es podia continuar defensant el manteniment de les dues línies el màxim de temps possible, però tenint clar quina era la resposta que calia donar en cas de que Educació ens obligués a triar de manera imminent. No podíem per tant retirar la nostra proposta. Quan va poder intervenir, perquè ningú dirigia el funcionament del ple i les intervencions dels regidors s’alternaven amb les del públic assistent, el portaveu dels independents també va manifestar-se en termes semblants.

Després de moltes intervencions a favor d’una tria o de l’altra i a favor de decidir el tema via consulta, mitjançant acord de ple o per imposició directa del departament, i vist que els arguments es repetien sense cap aportació nova al debat, vaig sol·licitar poder fer el que se suposa que s’ha de fer en un ple (i encara més en un ple extraordinari, on l’ordre del dia és tancada): llegir i votar la proposta presentada. A partir d’aquí el surrealisme va assolir nivells antològics: segons Valls si la proposta de l’oposició era fer una consulta als pares això ja s’estava fent, “a veure que aixequi la mà qui vulgui anar a Calaf...”. Al cap d’una estona d’insistir vaig poder llegir la proposta, però abans que es posés a votació encara va iniciar-se un nou torn d’intervencions (a vegades simultànies) del públic.

Va haver de ser el regidor no adscrit Garrabou que va haver de dir-li que allò no era seriós, que els regidors que havíem presentat la proposta teníem tot el dret a que es votés el contingut d’aquesta. Després d’un darrer intent de Valls d’evitar la votació amb absurdes sortides de to (“Què diu la proposta: Proposta d’acord per a escollir, mitjançant consulta a pares i mares, la línia de transport escolar subvencionada per a l’alumnat d’ESO de Torà. D’acord, doncs”. I adreçant-se al públic assistent: “Va, pares, voteu”), que l’únic que feien era crispar els ànims de regidors i públic, es va poder passar a la votació.

Vots a favor de la proposta de consultar la decisió a les mares i els pares: cinc (2 de CUP, dos d’Independents i 1 no adscrit). Valls torna a intervenir: “Bé, passem al següent punt de l’orde del dia...”. Algú li diu que no hi ha cap més punt a l’ordre del dia. Faig notar que la votació no s’ha acabat, que falten els vots negatius i les abstencions. L’alcaldessa fa repetir la votació per a “fer-ho bé”. Repetim: vots a favor de la proposta que volia fer-nos retirar de l’ordre del dia: nou. Aprovada per unanimitat! Se’m va escapar un I per això hem estat discutint dues hores?”. És evident que no era per això sinó perquè, al veure que no podia evitar la votació i que el resultat no era el que desitjava, va voler apuntar-se a la proposta guanyadora. Motius al marge, l’important és que la proposta de fer una consulta va aprovar-se per unanimitat, ara bé... tenim alguna certesa que la consulta es durà a terme?

A l’hora de jutjar el paper d’algú que ha ocupat un càrrec públic s’hauria de valorar tota la seva trajectòria, amb tots els encerts i tots els errors situats a cada platet de la balança. No és menys cert, però, que els darrers dies de permanència en el càrrec poden ajudar a corroborar o a maquillar la imatge de la cessant. En el cas que ens ocupa caldrà veure si l’acord adoptat divendres es materialitzarà o si, aplicant aquella dita espanyola del convent, es convertirà en l’enèsim incompliment d’un acord plenari.

Corren diversos rumors sobre el destí de Valls un cop abandoni l’alcaldia. Diuen que li han reservat un lloc a l’aparell del partit. Ja es veurà. La foto, a tall de suggeriment, és de Mururoa, un paradísiac atol polínèsic; el primer lloc que m’ha vingut al cap a l’hora de pensar en unes més que merescudes vacances.

3 comentaris:

jordi ha dit...

es una impresentable i qui no ho vegui de auqesta manera es que no te ulls a la cara.pero be ja la tenim"a la puta calle"veurem que ens depare el futur.ejem ejem ejem

arnau ha dit...

m'ha agradat lo de mururoa, visca els assajos nuclears amb polítics com aquesta vostra alcaldessa

Alexandre Maymó López ha dit...

Si que són entretinguts els plens de Torà... El cas de la senyora aquesta no és únic, partits com el PSOE també a vegades voten a nivell local el contrari del que fa el mateix partit a la Generalitat o l'estat. Tot es tracta d'enganyar als habitants d'un municipi encara que després des de "dalt" facin el contrari.