01 d’agost, 2007

Hi ha vida més enllà de Barcelona?

D’un temps cap aquí sovintegen les queixes per la progressiva espanyolització dels mitjans de comunicació de la Generalitat principatina. I si bé és innegable que el marc de referència informativa de TV3 i Catalunya Ràdio cada vegada és menys la Comunitat Autònoma de Catalunya –el conjunt de la nació catalana no ho ha estat mai- i cada vegada és més l’Estat espanyol –si bé ells en diuen Espanya-, també és cert que molts cops els mitjans de comunicació de titularitat autonòmica sembla que vulguin exercir d’emissores locals de la ciutat de Barcelona.

Quan temps fa que, dia sí, dia també, engeguem la tele o la ràdio i sentim a parlar de la gran apagada de Barcelona? A l’Alt Urgell, al Priorat o a la Garrotxa -ja no dic el Matarranya el Comtat o el Capcir- no n’hi ha hagut mai de talls de subministrament elèctric? Quants pobles de les comarques pirinenques, van quedar despoblats, sense haver tingut mai subministrament elèctric mig segle després que en aquestes mateixes comarques es construïssin les primeres centrals hidroelèctriques del país? Quantes comarques hi ha encara avui sense cobertura de TDT, de telefonia mòbil o d’ADSL? També podríem parlar de l’estat de la xarxa viària o, fins i tot, del subministrament d’aigua corrent en moltes poblacions de les comarques rurals dels Països Catalans. Però no; tot això es veu que no és notícia...

Aquests pensaments m’han vingut al cap tot escoltant la tertúlia d’avui al "Matí de Catalunya Ràdio". Una tertuliana –no sé qui era- ha explicat que ella no s’havia assabentat de l’apagada fins al cap d’un parell de dies. No ho havia sabut abans perquè era “molt lluny”, a dos-cents quilòmetres, a la muntanya, i no hi havia cobertura de mòbil. Al tornar a la capital va veure, sorpresa i indignada, el que hi havia passat. La tertuliana urbanita s’indigna per les greus mancances temporals d’electricitat a la ciutat i en canvi esmenta sense donar-hi cap importància, com si fos la cosa més natural del món, que venia d’una zona on hi havia una mancança (és de suposar que permanent) de cobertura telefònica. I això no ho comenta en una emissora municipal barcelonina sinó en un programa de la que, fins fa poc, s’autoanomenava "la ràdio nacional de Catalunya".

Molts urbanites –i el que és pitjor: aquest “molts” inclou periodistes, tertulians, columnistes i altres “creadors d’opinió”- tenen una idea de país que acaba al peatge de Martorell. Més enllà és tot un parc temàtic per a esbarjo de pixapins; un decorat on la manca d’aquells serveis que a ciutat són imprescindibles és tan natural com la foscor del tren de la bruixa, que afegeix emoció a l'estada; un lloc on quan ja han desconnectat el temps suficient tanquen les portes i tots cap al món civilitzat de les grans aglomeracions urbanes. La possibilitat que la gent que queda al medi rural necessiti els mateixos serveis que ells no els cap al cap. Una altra cosa és que pensin en les zones rurals a l’hora de repartir “solidàriament” aquelles instal·lacions –incloses les energètiques- que puguin generar rebuig entre la població...

2 comentaris:

Jose Martín ha dit...

TV3 és la Televisió de Barcelona.

http://totum-revolutum.blogspot.com/2007/05/tv3-televisi-de-barcelona.html

Josep GV ha dit...

Des del Penedès, cada dia ens tribem més condicionats per la gran metròpoli, però tot i així encara es respira aquest sentiment que tan bé descrius, en què més enllà del peatge de Martorell tot ve a ser de segona categoria.
Crec que això també es deu a la manca de poder polític que tenim a "comarques", ja que aquest es concentra a BCN. Crec que no deixem de ser un país centralista, fet a imatge del que ens oprimeix.