Plànol de situació del projecte de planta de compostatge del Cos.Com el títol pot donar peu a confusions, començaré amb un aclariment: aquest post no va del rei dels espanyols, ni de la seva Audiencia Nacional. Avui em limitaré a parlar d’una problemàtica ambiental que pot afectar el nostre municipi.
El BOP de l’Onze de Setembre publicava un edicte de l’Ajuntament de Pinós en el que se sotmetia a informació pública “el projecte de planta de compostatge de material fermentable, al polígon 16, parcel·la 6 a la finca Cos, promogut per Josep Ramells Soler”. Això és una mica més amunt d’Ardèvol, prop d’un dels torrents que desguassen a la capçalera de la riera de Llanera. La riera de Llanera travessa de nord a sud el terme municipal de Torà i és una dels més ben conservats de la comarca. Precisament per aquest motiu al programa electoral de la CUP dèiem que calia “promoure la declaració d’algun tipus de protecció a la capçalera de la riera de Llanera”.
Assabentats fa pocs dies d’aquesta publicació al BOP, el passat dilluns un regidor de cada grup municipal –Joan Irla, de CiU, Magí Coscollola, d’ERC, i jo mateix-, acompanyats d’un tècnic, vam anar a les oficines municipals de Pinós a veure el projecte, que fins demà està a exposició pública. Allà vam poder veure que la planta s’ubicaria en sòl rústic, justificant-se aquest fet perquè el producte resultant és adob per a ús agrícola. Segons el projecte la planta està dimensionada per a rebre 34.000 tones anuals de diferents residus fermentables. El llistat de materials a tractar és llarguíssim i comença amb un llistat bastant innocu (residus ramaders, agrícoles, forestals...), continua amb altres com ara la fracció orgànica de la recollida selectiva de residus domèstics i acaba parlant de "llots de depuradora urbana i/o industrial". No cal entendre-hi gaire per a veure que per aquí s’obre la porta per a convertir aquesta zona en un abocador encobert de residus industrials.
Segons el mateix projecte, aquestes 34.000 tones de fangs i composicions diverses (654 tones setmanals) es converteixen en 266,77 m3 de compost. El projecte no explica el destí d’aquesta producció fet que genera alguns dubtes: si es per a comercialitzar semblaria més lògic que el procés es dugués a terme en una zona industrial, més propera tant als punts d’origen del residu com als punts de comercialització del producte elaborat. Si pel contrari el producte elaborat vol escampar-se pels camps, com sembla deduir-se de la justificació que el projecte fa de la ubicació, cal tenir en compte que d’acord amb els criteris del Departament de Medi Ambient, referents a l’aplicació de fertilitzants per hectàrea, farien falta més de 2000 ha per a donar sortida al compost generat, suposant que totes elles complissin els nivells admissibles de metalls pesants. (Dades extretes del projecte de la planta i de l’informe tècnic encarregat per l’Ajuntament de Torà, per a la redacció de les corresponents al·legacions).
Estem tan acostumats a que tractin de col·locar residus industrials en zones on la industrialització va passar de llarg que, si volem preservar el nostre medi, ens veiem obligats a estar sempre a l’aguait de rebre algun que altre regal enverinat. No havíem quedat, segons els diferents Plans Territorials del DPTOP que els nuclis rurals havien de mantenir les seves característiques agrícoles i ramaderes i fomentar activitats respectuoses amb la natura com ara l’agroturisme?
El BOP de l’Onze de Setembre publicava un edicte de l’Ajuntament de Pinós en el que se sotmetia a informació pública “el projecte de planta de compostatge de material fermentable, al polígon 16, parcel·la 6 a la finca Cos, promogut per Josep Ramells Soler”. Això és una mica més amunt d’Ardèvol, prop d’un dels torrents que desguassen a la capçalera de la riera de Llanera. La riera de Llanera travessa de nord a sud el terme municipal de Torà i és una dels més ben conservats de la comarca. Precisament per aquest motiu al programa electoral de la CUP dèiem que calia “promoure la declaració d’algun tipus de protecció a la capçalera de la riera de Llanera”.
Assabentats fa pocs dies d’aquesta publicació al BOP, el passat dilluns un regidor de cada grup municipal –Joan Irla, de CiU, Magí Coscollola, d’ERC, i jo mateix-, acompanyats d’un tècnic, vam anar a les oficines municipals de Pinós a veure el projecte, que fins demà està a exposició pública. Allà vam poder veure que la planta s’ubicaria en sòl rústic, justificant-se aquest fet perquè el producte resultant és adob per a ús agrícola. Segons el projecte la planta està dimensionada per a rebre 34.000 tones anuals de diferents residus fermentables. El llistat de materials a tractar és llarguíssim i comença amb un llistat bastant innocu (residus ramaders, agrícoles, forestals...), continua amb altres com ara la fracció orgànica de la recollida selectiva de residus domèstics i acaba parlant de "llots de depuradora urbana i/o industrial". No cal entendre-hi gaire per a veure que per aquí s’obre la porta per a convertir aquesta zona en un abocador encobert de residus industrials.
Segons el mateix projecte, aquestes 34.000 tones de fangs i composicions diverses (654 tones setmanals) es converteixen en 266,77 m3 de compost. El projecte no explica el destí d’aquesta producció fet que genera alguns dubtes: si es per a comercialitzar semblaria més lògic que el procés es dugués a terme en una zona industrial, més propera tant als punts d’origen del residu com als punts de comercialització del producte elaborat. Si pel contrari el producte elaborat vol escampar-se pels camps, com sembla deduir-se de la justificació que el projecte fa de la ubicació, cal tenir en compte que d’acord amb els criteris del Departament de Medi Ambient, referents a l’aplicació de fertilitzants per hectàrea, farien falta més de 2000 ha per a donar sortida al compost generat, suposant que totes elles complissin els nivells admissibles de metalls pesants. (Dades extretes del projecte de la planta i de l’informe tècnic encarregat per l’Ajuntament de Torà, per a la redacció de les corresponents al·legacions).
Estem tan acostumats a que tractin de col·locar residus industrials en zones on la industrialització va passar de llarg que, si volem preservar el nostre medi, ens veiem obligats a estar sempre a l’aguait de rebre algun que altre regal enverinat. No havíem quedat, segons els diferents Plans Territorials del DPTOP que els nuclis rurals havien de mantenir les seves característiques agrícoles i ramaderes i fomentar activitats respectuoses amb la natura com ara l’agroturisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada