23 de febrer, 2007

El virrei cabró.

Succeeix molt de tant en tant que el primer cop d’ull a les primeres pàgines dels diaris ens provoqui un somriure com el que avui provoca el titular que encapçala el Segre. El protagonista és un personatge actualment apartat de la vida política, però que a alguns dels que ja tenim una incerta edat ens porta records no massa agradables: Francisco Martí Jusmet.
Martí Jusmet va ser Delegado del Gobierno español en Cataluña en el període 1982-1993, els primers 11 anys d'un govern estatal “d’esquerres” després del franquisme. Durant els 11 anys que el personatge en qüestió va exercir de Virrei al Principat van ser detingudes centenars de persones a causa de la seva militància independentista i d’esquerres, més d’un centenar d’elles sota la llei antiterrorista; la llista de detinguts per altres formes de dissidència, com per exemple la insubmissió, també va ser llarguíssima. Es clar que els esbirros de Martí Jusmet no detenien a la gent perquè sí, ni per les seves idees polítiques; i ara! Faltaría más! Que ell era el representant d’un govern d’esquerres, del govern de l’Espanya amiga, l’Espanya plural i democràtica. Un govern d’aquesta naturalesa només deté gentussa que no respecta les lleis de l’Estat ocupant. No fotem! Que ell era (i se suposa que continua sent) un home respectuós amb l’Estat de dret i que havia de vetllar escrupolosament pel compliment de la legalitat vigent.
Per això m’ha fet gràcia llegir el Segre d’avui: tot un exdelegat del Gobierno de la Nassión enxampat practicant la caça furtiva al Pallars Sobirà. Es veu que el personatge en qüestió ara és president de la delegació catalana del Safari Club Internacional, una organització (segons sembla armada) que organitza caceres arreu del món. Podeu veure un ampli repertori de fotografies amb animals de tota mena visitant el seu web. Un web que naturalment està tota en espanyol; que, com deia l’Alfonso Guerra, això del català fa burgès! I, per molta delegació catalana que siguin, ell és del PSOE, de los descamisaos, gent d’esquerres de tota la vida, treballadors amb aficions gens elitistes...

El divertit del cas és que el Virrei i el seu acompanyant, que ja tenia antecedents per caça furtiva, no van ser enxampats havent caçat un ós com els que, prèvia borratxera, mata el Juan Carlos; ni tan sols amb un exemplar de cérvol, d’aquells que tenen unes banyes com la Sofía. No; a Don Francisco van enxampar-lo després de pelar i tallar el cap a un exemplar assilvestrat de cabra domèstica, una espècie que no està considerada apta per a la caça. Segons sembla es sospita que els denunciats falsificaven trofeus de caça venent caps de cabra domèstica com si fossin d’exemplars de les cabres salvatges mallorquines de la serra de Tramuntana, animals que es veu que sí que tenen “valor cinegètic”.

Ja ho veieu com es tornen els catalanets desarrelats: comencen volent ser espanyols i acaben tornant-se més cutres que el Torrente... Suposo que a molts dels que van patir algun episodi repressiu menor (alguna multa arbitrària, alguna retenció...) la denúncia patida pel pobre Virrei els farà gràcia i que, en canvi, els que van patir conseqüències més greus no en tindran prou amb aquest esperpèntic personatge faci el ridícul. La cabra i el lleó suposo que serien partidaris de la llei del Talió.

A la foto Martí Jusmet presumint d'haver matat un lleó a Namíbia, com anys enrera es vanagloriava d'haver desarticulat no-sé-quantes vegades organitzacions independentistes (totes elles definitivament).


16 de febrer, 2007

Canvi d’institut per a l’alumnat de Torà?

El 1995, coincidint amb la posada en funcionament de l’IES Guissona, el Departament d’Ensenyament va acordar que els nois i noies de Torà que havien de cursar l’ESO ho fessin en aquest nou institut. Així ho va exposar públicament en una reunió informativa, celebrada a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Torà, l’aleshores Delegat territorial d’aquest departament Josep Giné (veure escrits anterior i posterior a aquella visita)

Davant l’opinió de la majoria del nombrós grup de mares i pares presents a la xerrada en el sentit de preferir l’adscripció a l’IES de Calaf, el delegat territorial va manifestar que no hi havia cap problema; que si preferíem Calaf a Guissona el Departament no hi posaria cap obstacle. Es va acordar, doncs, que s’aniria a l’institut de Calaf.

D’això ja fa 12 anys i des d’aleshores la immensa majoria de nois i noies de Torà han cursat l’ESO a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf tenint el transport escolar subvencionat amb total normalitat en tant que institut al que (es creia) que estava adscrit el CEIP de Torà.

Fa uns tres anys un grup de mares i pares d’alumnes van decidir que els seus fills i filles anessin a l’IES de Guissona. Aquest fet, en principi, no havia de comportar cap canvi perquè la immensa majoria d’alumnes que iniciaven l’ESO continuaven fent-ho a Calaf. Els canvis van venir al cap d’un temps, quan aquest grup de mares i pares van sol·licitar tenir una línia de transport escolar subvencionada per ensenyament; aleshores, després de recórrer a vàries administracions, se’ls va donar la raó atenent a que Torà, segons el mapa escolar, continuava pertanyent a l’IES Guissona. Es veu que ni el Departament d’Ensenyament, ni l’Ajuntament de Torà d’aquella època, van caure en el “detall” d’oficialitzar un canvi que va produir-se de facto, i que va consolidar-se amb els anys, per la voluntat explícita de la majoria de pares i mares d’alumnes.

I així, amb dues línies de transport subvencionades simultàniament a dos instituts de dues poblacions diferents, hem passat un parell d’anys. L’any passat, però, va arribar el primer avís de que això s’havia d’acabar: a primers d’any la delegació territorial del Departament d’Educació va adreçar-se a l’Ajuntament de Torà sol·licitant un acord de ple en el sentit de triar una de les dues línies de transport.

Que sol·liciten un acord de ple i ens insten a triar? Doncs l’alcaldessa de Torà, espavilada ella, opta per no fer ni una cosa ni l’altra: envia una carta sol·licitant el manteniment d’ambdues línies de transport. Des d’Educació insisteixen: volen un Acord de Ple (no una carta de l’Alcaldessa) i insisteixen en que triem una de les dues opcions.

Després d’aquest segon requeriment l’Alcaldessa (i regidora d’Ensenyament) convoca un ple extraordinari amb un punt únic a l’ordre del dia: que l’Ajuntament de Torà acordi (en sessió plenària, ara sí) sol·licitar el manteniment de les dues línies de transport. La proposta s’aprova per unanimitat. Els dos vots de la CUP també van ser, doncs, favorables a la proposta –per demanar que no quedi!- però vam fer constar el nostre escepticisme amb la moció aprovada. Copio textualment de l’acta part de la intervenció que, com a portaveu de grup, vaig fer: “com que probablement no podrem mantenir sempre les dues línies de transport, caldria que des de Torà s’escollís el més aviat possible, del contrari ens vindrà imposat des de fora. Una bona manera d’escollir quina adscripció de centre i quina línia de transport es prefereix seria mitjançant una consulta als pares i mares, aprofitant les eleccions de l’AMPA del CEIP Sant Gil”. Pels comentaris de membres de la resta de grups municipals, va semblar que a tothom li semblava bé fer aquesta consulta. Només ho va semblar.

Ha passat gairebé un altre any i, sense que l’Ajuntament hagi consultat l’opinió de pares i mares, ha tornat a arribar una altre escrit d’Educació. En aquesta ocasió ja ens diuen que suprimeixen la línia de transport a l’IES de Calaf. Com que no hem triat nosaltres ho han fet ells, escollint la supressió de la que, almenys fins ara, ha estat l’opció triada majoritàriament a la nostra vila. La resposta de l’Ajuntament de Torà, segons llegeixo en l’acta (rebuda avui) de la Junta de Govern celebrada el 26 de gener: “La Sra. Alcaldessa manifesta que es contestarà aquest escrit en el sentit de demanar que es continuïn mantenint les dues línies fins a la definició territorial”. Continuem sense triar... Després ens queixarem de que les coses ens vénen imposades des de fora!

Per a tractar aquesta problemàtica, ahir, abans d’haver vist l’acta de la Junta de Govern, els dos grups a l’oposició vam sol·licitar un ple extraordinari (per sol·licitar-ho fan falta les signatures de tres regidors i la CUP només en té dos) que s’haurà de celebrar abans de quinze dies. El ple tindrà dos punt a l’ordre del dia: en el primer es debatrà una moció instant a l’Ajuntament a consultar a pares i mares d’alumnes quina línia prefereixen; si no s’aprova el primer punt, en el segon es proposa acordar escollir la línia de transport de Calaf, que actualment utilitzen la immensa majoria d’alumnes.

08 de febrer, 2007

El Brut i la Bruta 2007


Arriba el cap de setmana de la Festa del Brut i la Bruta. Com cada any haurem de posar-nos a punt i aguantar el tipus, especialment per a l’exercici de Memòria Històrica dels fets de rabiosa actualitat del municipi. A veure com ens deixen aquest any!

L’any passat els de la Cremallera Teatre van fer cantar i ballar a uns quants membres del consistori davant mateix de la Casa de la Vila.
A la foto de dalt, a la dreta del pregoner (de neng) i del barman, podeu veure al regidor no adscrit i als portaveus de la CUP, d’Independents per Torà i de CiU.

Veure el Programa 2007.

04 de febrer, 2007

Tornen a arxivar la querella per tortures.

Mala notícia en relació a la querella per les tortures patides per Jordi Vilaseca, el primer dels detinguts en l'operació de Garzón contra els joves de Torà, l'abril de 2003.

El passat mes de desembre la jutgessa del jutjat número 2 de Lleida va ser substituïda. El nou jutge, després de mirar-se l'expedient i sense practicar cap diligència, va decidir abans d'ahir, 2 de febrer de 2007, arxivar el cas per segona vegada (més informació a www.justiciatora.net).



"Sembla que ja és un costum que cada cop que canvien de jutge arxiven la querella". Jordi Vilaseca, durant la xerrada "Malgrat la repressió, seguim avançant!", inclosa en els actes del primer aniversari de La Fura, Casal Popular de Solsona.

La tortura contra persones detingudes en sumaris polítics és una pràctica habitual a l'Estat espanyol. També és habitual que aquestes denúncies no es tinguin en compte perquè els membres de l'aparell de l'estat tenen la consigna de negar-ne l'existència, malgrat els informes d'organismes internacionals independents, i perquè sovint és dificilíssim de poder-les provar. En aquest sentit el cas de Jordi Vilaseca és una excepció per l'existència d'un informe mèdic que acredita que el detingut va ser drogat durant el període d'incomunicació. Aquesta constància documental de l'existència de tortures fa encara més aberrant l'arxivament de la querella.

Més informació sobre el cas en una de les primeres entrades d'aquest bloc (Els fronts oberts del cas Torà)


Vídeo del secretari d'estat de seguretat del govern de Rodríguez Zapatero negant l'existència de tortures a l'Estat espanyol, en una entrevista en una televisió australiana.

01 de febrer, 2007

Que s'apague la llum.

Aquests dies m’han arribat uns quants mails d’una de les darreres campanyes que corren per la xarxa. Es tracta de l’apagada de llums convocada per aquest vespre (veure la notícia a vilaweb) per a “prendre consciència del perill d'una pujada accelerada de la temperatura terrestre i del malbaratament d'energia”. A aquesta acció simbòlica s’hi han afegit algunes administracions. No em sembla pas malament que des de les institucions públiques es promoguin campanyes de sensibilització respecte a problemàtiques ambientals; al contrari. Ara, no deixa de ser contradictori com des d’algunes administracions es pretén conscienciar la ciutadania de la necessitat de fer front al canvi climàtic, de fomentar l’estalvi de recursos energètics o hídrics i, en general, de preservar el medi natural i, al mateix temps, no es fa res per evitar aquests efectes negatius sobre el territori. La relació d’exemples concrets seria llarguíssima: des de l’aigua malgastada en camps de golf o estacions d’esquí fins al malbaratament energètic causat per la ineficiència (o la inexistència) del transport públic, per la proliferació d’aparells d’aire condicionat o, per posar un cas extrem, la instal·lació d’un sistema de calefacció en un carrer de Salardú (subvencionada per la Generalitat mitjançant el Puosc). Després ens parlen de sostenibilitat. Fets, no paraules!


Una altra de les campanyes que circulen darrerament per internet és la de promocionar, mitjançant els blocs, la música cantada en la llengua que Tete Maragall, aquell il·luminat que fot de conseller, malda per disminuir-ne la presència al món de l'ensenyament. La idea va sorgir
d'un dels blocs de vilaweb. Aquesta campanya i la noticia comentada més amunt m’han fet decidir a penjar la següent cançó:

Feliu Ventura. Que no s'apague la llum.