D’enquestes i altres estafes

Diuen que de mentides n’hi ha de tres classes: de petites, de grosses i d’estadístiques. No cal, per tant, agafar-se al peu de la lletra els resultats de la majoria d’enquestes que es publiquen, especialment les que fan referència a intenció de vot i/o publicades per mitjans mereixedors de figurar a la guia Michelin. Malgrat totes les prevencions, però, sempre hi ha alguna dada que, per ella mateixa o per contrast amb altres conclusions del mateix estudi, crida l’atenció. Una d’aquestes ens l’oferia el diari tres estrelles del Conde de Godó el passat 8 de desembre.

Segons publicava la Vanguardia, a la pregunta de “quin partit està lluitant més i millor contra la corrupció” el 20,3% de les persones enquestades responia que la CUP, seguida a força distància per P’s (6,9%), ERC (5,3%), ICV-EUiA (4,8%), PSC (4,2%), PP (2,6%), C’s (1,9%) i, tancant la classificació, CiU amb un miserable 1,8%. Val a dir que un 45,5% responia amb un contundent “cap”. Què voleu que us digui... aquestes respostes, a diferència d’altres resultats i conclusions de la mateixa enquesta, em semblen força creïbles, i no només perquè veig poc probable que els xefs de la Vanguardia retoquin els plats al gust de la seva escassa clientela cupaire.

Vint-i-tants de setembre, fent cua per a comprar el pa. Hi ha la tele engegada amb el 324 posat i flequer i clients no s’estan de comentar la notícia destacada d’aquells dies: la compareixença, amb sermó inclòs, de l’expresident Pujol davant la Comissió d’Afers Institucionals. El client de davant ho té clar:

-“Son todos iguales. Los únicos que están limpios son esos que se levantaron y se fueron. No m’acuerdo como se llaman. El de la barba recortá...”

Més enllà de resultats concrets, el paper de la CUP en la denúncia de la corrupció, amb episodis memorables al Parlament –davant de membres de la cosa nostra, com Pujol, Serra, Todó o els exdirectius de Caixa Penedès, o de la cosa seva, com Rato- però també en alguns ajuntaments –i aquí cal destacar Reus- és d’aquelles coses que, per dir-ho en paraules d’un capo d’una destacada família de mafiosos, omple d’orgull i satisfacció. Més enllà de resultats concrets, veient David Fernández presidint la Comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política costa no girar la vista enrere i recordar aquells anys en que la CUP anava no amb una sabata i una espardenya sinó completament descalça.

Cellers, Claret i Sant Serni són tres petits nuclis de població del municipi de Torà als quals s’accedia per camins sense asfaltar fins el 2000. Aquell any es van dur a terme les obres de millora i asfaltat de les tres vies d’accés, adjudicades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a l’empresa MJ Gruas SA per un import de 76.422.999 de les aleshores extremunciades pessetes. A finals d’any les obres es van donar per finalitzades. Va ser en aquell moment quan des del grup municipal de la CUP vam veure que no s’havia fet la totalitat de l’obra prevista al projecte. En concret vam adonar-nos que hi mancaven alguns elements, els més visibles dels quals eren bona part de les cunetes. Algú pot trobar irrellevant aquesta mancança però, segons el pressupost del projecte, estaríem parlant d’uns 7 milions de pessetes –un 10% del total- i, a més, si ens escatimaven elements tan visibles a ulls de profans en la matèria com nosaltres, qui ens garantia que no ens la fotien en apartats més difícils de controlar? A partir d’aquí, i tenint en compte la precarietat organitzativa de la CUP, totalment mancada de recursos jurídics i econòmics, vam centrar-nos en denunciar públicament el fet: notes de premsa, cartes al director als diaris, una carta entregada en mà al conseller Pere Macias durant la inauguració exigint explicacions, una moció en el mateix sentit aprovada per unanimitat i adreçada al seu successor Felip Puig... Ens pensàvem, ingenus de nosaltres, que fent-ho públic algú es veuria obligat a explicar què havia passat. No ens en vàrem sortir.

Potser us preguntareu que què hi té a veure aquesta batalleta insignificant amb els casos dels peixos grossos de que parlàvem més amunt, que de martingales com aquesta n’hi ha hagut i n’hi ha moltes i a tot arreu, que no té res d’excepcional... Precisament per això. És perquè de casos com aquests n’hi ha a cabassos, i perquè, el que és més greu, aquests casos encara són acceptats amb naturalitat per bona part de la gent –“Mira que n’arribeu a ser de torracollons! I què si no hi ha tota la cuneta? Abans teníem un camí de terra i ara ens han fet una carretera asfaltada...”- que cal continuar denunciant, als tribunals però també políticament, i combatent la normalització de pràctiques opaques i corruptes. Hi ha molta feina per fer, moltíssima. Això també ens ho confirma el diari tres estrelles del Conde...

Al marge de preguntar per la corrupció, l’enquesta publicada per la Vanguardia el cap de setmana de la puríssima constitució també ho feia -només faltaria!- per la intenció de vot. Així, segons l’enquesta, la CUP, “el partit que està lluitant més i millor contra la corrupció”, obtindria un 6,5% de vots i 8 escons. Un augment considerable respecte les eleccions de fa dos anys però a moltíssima distància de la força guanyadora que, amb el 26,7% dels vots i 40 escons, seria precisament la que la mateixa enquesta situa en l’últim lloc quan pregunta per la lluita contra la corrupció. Una dada per a fer-s’ho mirar.

En aquest país de guenyos alguns voldrien que només miréssim cap al costat de les reivindicacions nacionals i ens oblidéssim fins l’endemà d’altres reivindicacions, entre elles la lluita contra la corrupció i per la regeneració democràtica; contràriament uns altres ens diuen que deixem de banda independències que no porten enlloc i mirem de regenerar el putrefacte Estat espanyol. Que no ens enganyin ni els uns ni els altres: res de triar entre corrupció o submissió, entre veure-hi per un ull o per l’altre. El què cal és tenir tots els ulls ben oberts i veure i fer veure la independència com una oportunitat de fer, també en aquest àmbit, un país millor. En una nació ocupada com la nostra la regeneració democràtica és -ha de ser- sinònim d’independència per a canviar-ho tot, d’independència per a netejar-ho tot.