27S. Autonòmiques? Plebiscitàries? Constituents?

Article d'opinió publicat als diaris SEGRE i LA MAÑANA.

27S. Autonòmiques? Plebiscitàries? Constituents?

Després de molts mesos de parlar-ne ja és oficial. El passat dilluns, 3 d’agost, Artur Mas, 129è president de la Generalitat de Catalunya, signava el decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. Si limitem el nostre camp visual a allò que la Constitució espanyola ens permet veure la convocatòria no té res d’extraordinari, res que justifiqui la seva retransmissió en directe i en prime time per TV3: només són unes eleccions més al Parlament de Catalunya, les onzenes de l’etapa postfranquista, en que els ciutadans i ciutadanes d’aquest tros de país podrem escollir les persones que ens hauran de representar en una trista cambra autonòmica amb una capacitat legislativa força limitada. Però encara hi ha algú que cregui que les del 27S seran unes eleccions autonòmiques més?

Per a les forces polítiques i les entitats partidàries de la independència les eleccions són plebiscitàries. Es tracta de plantejar obertament al conjunt de la població quin futur polític volem per a la gent i el territori de l’actual comunitat autònoma de Catalunya: independència o submissió? Contràriament, els més abrandats defensors de l’actual ordre constitucional, encapçalats per Mariano Rajoy i el seu govern, insisteixen en recordar-nos que ens trobem davant de la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques ordinàries però alhora, malgrat aquesta ordinarietat, les consideren vitals per a evitar el que anomenen “el trencament de Catalunya amb la resta d’Espanya” i proposen mesures extraordinàries, com la necessitat d’arribar a un acord postelectoral entre el PP, el PSC i Ciutadans defensada pel xenòfob Garcia Albiol. Els únics que de facto neguen el caire plebiscitari del 27S són CSQEP i les restes d’Unió Democràtica de Catalunya.

Volem ser un estat independent? Una pregunta clara requereix una resposta inequívoca: sí o no. I, situats en aquest punt, podem dir que les paperetes dels partits i formacions polítiques amb representació parlamentària seran fàcilment computables a efectes plebiscitaris: els vots a la CUP-Crida Constituent i a Junts pel Sí comptaran com a vots afirmatius mentre que els dels partits ferotgement espanyolistes (PP, PSC-PSOE, C’s) i els de les candidatures que neguen el carácter refrendari d'aquest 27S (CSQEP, UDC) faran cap al munt dels vots negatius.

Sembla evident, doncs, que les eleccions del mes que ve, legalment autonòmiques,  seran clarament plebiscitàries, però... i constituents? Si l’anomenat procés tingués una evolució lineal i perfectament calendaritzada, condició que requeriria un acord (impossible) entre totes les parts implicades, les eleccions pròpiament constituents serien les següents. Primer hi hauria un referèndum d’autodeterminació (o, en aquest cas, unes plebiscitàries) i després, un cop ratificada la voluntat popular d’independència, unes eleccions per a escollir el Parlament constituent de la República catalana (i aranesa), encarregat de proposar un nou marc juridicopolític, més o menys allunyat del vigent en funció de la corresponent correlació de forces. Però el procés no és lineal, ni pactat, i el seu desenllaç vindrà determinat per la correlació de forces, de tota mena de forces, incloses les invisibles, que hi interactuïn fins al seu desenllaç.

Esdevenir una República independent dependrà, doncs, de la força dels seus partidaris -a les urnes però també al carrer; votant però també desobeint- però la naturalesa del nou estat dependrà també de quins sectors socials i polítics esdevenen hegemònics al si de l’independentisme. En aquest sentit les eleccions del 27S també són, en part, constituents: és evident que, malgrat compartir els anhels d’independència, no tot el bloc del sí defensa el mateix model de societat i, per tant, en funció de quina papereta del Sí triï cadascú podrà explicitar, o no, si vol que la nova República catalana (i aranesa) sigui no només nacionalment lliure sinó també socialment molt més justa i políticament molt més democràtica que els estats que ara ens toca patir. I si bé és cert que a la Llista de Junts pel Sí podem trobar-hi gent que sense cap mena de dubte també comparteix aquests objectius no ho és menys que també inclou hooligans de les privatitzacions i executors de les retallades. En canvi el vot a la CUP-Crida Constituent no té dobles lectures sinó que és una aposta clara i decidida pel doble sí -sí la independència i sí a la justícia social- i, per tant, vol ser la resposta de tothom que se senti doblement emprenyat: de qui s’indigna tant si volen fer cantar “viva España” a la canalla al sortir d’escola com el número de compte corrent als malalts a l’entrar a l’hospital. Un vot a la independència per a canviar-ho tot, per a canviar tot allò que democràticament decidim canviar.

CUP-Crida Constituent Ponent-Pirineu

Ramon Usall, Mireia Boya, Josep A. Vilalta, Clara Barbal i Ferran Dalmau