Ajuntament de Torà, divendres 29 de setembre. Els regidors dels dos grups de l’oposició assistim a una reunió convocada per la (dissortadament) alcaldessa del nostre municipi per a parlar de la portada d'aigua a les masies i al nucli de Cellers. A part de la convocant també hi assisteixen el regidor Benet Molins i el bioscà Jaume Font, tècnic del Consell Comarcal en temes d’aigua. Cap al final de la reunió també s’hi incorpora Carme Segura, secretària de l’ajuntament. En aquesta reunió l’alcaldessa manifesta la seva voluntat en arribar a un acord per tal de donar prioritat a aquesta obra, que al cap i a la fi tots estem d’acord en tirar-la endavant, bla, bla, bla... Una voluntat d’entesa que, coneixent la personatja, resulta poc creïble...Quan un equip de govern vol consensuar un tema amb l’oposició sol ser per algun d’aquests motius: a) perquè hi ha bon rotllo entre tots els grups o, com a mínim, perquè hi ha el costum de buscar el consens, b) perquè l’equip de govern no disposa dels vots necessaris per a l’aprovació o c) perquè es vol prendre alguna decisió diguem-ne dubtosa, que no en té prou amb la majoria preceptiva sinó que necessita el silenci còmplice de tots els grups, en forma d’unanimitat. Coneixent-los, l’opció a) podem descartar-la d’entrada. En principi en queden dues. Quina serà, serà?
Després de moltíssima estona parlant de temes tècnics (que si diàmetres de tubs, que si aigües avall, que si bombejos amunt, Rialb, la Llosa, el cavall, els rucs i els espavilats del Consell...) entrem en la qüestió que realment els preocupa: el sistema d’adjudicació de l’obra. Amb l’excusa de que l’obra s’hauria de fer abans que els pagesos sembrin –per no causar danys als sembrats- proposen adjudicar l’obra a dit (a CASSA); així, si l’empresa té la completa seguretat d’adjudicar-se l’obra, pot iniciar els moviments de terres que afectin les parcel·les agrícoles els propers dies, just abans de la sembra. Amb aquesta excusa pretenen que acceptem l’adjudicació a una empresa concreta “per la gràcia de déu” d’una obra que pel seu import econòmic (300.000 €) s’ha d’adjudicar per concurs obert. Prenc la paraula per dir que des de la CUP no podem acceptar aquest mètode tan peculiar d’adjudicació; acceptem que es tramiti per urgència la contractació de l’obra per a reduir els terminis per a la seva adjudicació, però sempre que es faci mitjançant procediment obert per concurs i d’acord amb el Text Refós de la Llei de Contractes de l’Administració Pública. Per “culpa” de la CUP, que s’oposa a que una obra de 50 quilos s’adjudiqui de manera irregular, l’obra es pot retardar 15 dies o tres setmanes! Perquè, es clar, ara s’haurà d’aprovar el plec de clàusules de la contractació en un ple, publicar-ho al BOP, esperar les ofertes de les empreses interessades, valorar totes les ofertes presentades... en definitiva: fer-ho bé. S’obliden del detall que el projecte d’abastament d’aigua a la Vall de Cellers va aprovar-se per unanimitat dels presents (3 vots de CiU, 2 de la CUP, 1 dInTo i 1 no adscrit) en el ple ordinari que va celebrar-se el 7 de juliol; des d’aleshores –fa gairebé tres mesos- no se n’ha fet cap més, tot i tenir establert la celebració de plens ordinaris tots els primers divendres de mes. Si l’alcaldessa complís la periodicitat de sessions plenàries acordada la contractació de l’abastament d’aigua de Cellers s’hauria pogut adjudicar fa setmanes, fins i tot sense cap procediment d’urgència.
Ajuntament de Torà, dimecres 4 d’octubre. Avui hi ha un ple extraordinari. Hi vaig una estoneta abans i consulto la paperassa que, si s’escau, cal aprovar. El plec de clàusules que han de regir la contractació de la portada d’aigües, en general està bé. No té cap particularitat destacable: es tracta d’un “copia i enganxa” de les clàusules de contractació d’una obra anterior. Hi ha, però, un detall curiós: a la mesa de contractació hi ha, a banda del tècnic i la secretària, dos membres de CiU i un dels InTo, curiosament s’han descuidat de posar-hi algú de la CUP. Haurem de fer-los coneixedors del seu oblit.
El mateix lloc, una mica més tard. Comença el ple. Hi ha tres punts a l’ordre del dia. El primer és la declaració d’urgència per a la contractació de l’obra. El segon el plec de clàusules que he vist abans. El tercer no té res a veure: es tracta del sorteig dels membres de les meses de les “ditxoses” eleccions de tots sants. Però –oh, sorpresa!- tot i que als plens extraordinaris no s’hi poden afegir temes que no estiguin a l’ordre del dia, CiU pretén canviar-ne el contingut. Així, en una mena de “punt 0” pretenen aprovar que en comptes de declarar la contractació de l’obra “d’urgència” es declari “d’imperiosa urgència”. Aquesta declaració comporta que es consideri encara més urgent l’execució de l’obra –normalment s’utilitza en casos de catàstrofes causats per factors imprevistos que requereixin una reparació imminent- i té l’”avantatge” de poder evitar l’adjudicació de l’obra per concurs obert (les clàusules d’adjudicació que he anat a veure a secretaria fa una estona no servirien per a res); en comptes d’això s’adjudicaria per “procediment negociat sense publicitat”. Això traduït al llenguatge planer vol dir que l’ajuntament no convocaria cap concurs per adjudicar l’obra sinó que la negociaria directament amb (teòricament) tres empreses. Això en teoria; a la pràctica l’empresa escollida portaria tres sobres (el de la seva oferta i dos ofertes pitjors de dues empreses a les que en una altra ocasió tornaria el favor) i així es garantirien una adjudicació que han decidit a priori. Des de la CUP ens oposem a aquest canvi; som partidaris que la portada d’aigües es declari d’urgència (no d”imperiosa urgència” com si es tractés d’un terratrèmol) i que s’adjudiqui per concurs obert amb publicitat (es a dir, que hi puguin concórrer les constructores que ho desitgin). Els InTo sembla que dubten. No han previst aquesta maniobra de CiU. Demanen interrompre el ple i poder sortir de la sala un moment per parlar entre ells. Així ho fan. Aviat tornen a entrar amb la decisió presa. Consideren que no hi ha motius suficients per a declarar-ho d’”imperiosa urgència” i que cal anar a concurs. El mateix que havíem dit nosaltres. 4 a 3.
Després d’això comença el ple de debò. Punt 1: declarar la urgència (no imperiosa) de la contractació de l’obra. Aprovada per unanimitat dels presents (7 vots). Punt 2. La secretaria llegeix les bases d’adjudicació que he anat a veure abans del ple. En acabat prenc la paraula per a dir que estem d’acord amb la major part del contingut del plec de clàusules i per a fer l’observació que a l’ajuntament hi ha tres grups municipals però a la mesa de contractació només han posat representants de dos. El Magí diu que els InTo no votaran aquest plec sinó es dona un lloc a la CUP com s’ha fet sempre amb tots els grups municipals. La Valls diu que s’ha fet com altres vegades que s’han copiat d’una altra adjudicació i passa la pilota a la secretària (“oi, Carme?”). Aquesta s’espolsa la responsabilitat com pot i l’alcaldessa li diu que vagi a buscar el plec de clàusules que han agafat de model. Al moment la secretària torna amb el document on, efectivament, es pot veure que en els concursos d’adjudicació d’obres anteriors hi havia representants de tots els grups municipals. L’alcaldessa atribueix l’oblit a un error i proposa incloure a la mesa de contractació al regidor de la CUP Pere Feixes, veí de Cellers i part afectada per l’obra. El Pere diu que ell, en tant que veí afectat, considera que es més correcte que el lloc de la CUP a la mesa de contractació l’ocupi jo. Els de CiU no ho volen de cap manera. Que aquesta mena de gent no em vulgui m’afalaga: tanta nosa els faig? Al final s’acorda posar un representant de la CUP a la mesa. Que hi posin el que vulguin. Amb la correcció d’aquest “oblit” el plec de clàusules per a la contractació de l’obra d’abastament d’aigua a Cellers s’aprova per unanimitat. Punt i final.
Punt i final? Encara no. Minuts més tard la (desgraciadament) alcaldessa de Torà reinicia el seu discurs basat en una sola idea: la portada d’aigua a Cellers es retardarà respecte al previst per l’Ajuntament pels obstacles que posa l’oposició. Tornem-hi! Fotuda demagoga; no cal ser matemàtic per a veure que, en un ple on els dos grups de l’oposició sumen un regidor més que l’equip de govern, si tinguéssim cap interès en retardar l’obra no hauríem aprovat la seva urgència, ni el plec de clàusules per a la seva contractació. Al que si que ens oposarem, almenys des de la CUP, és a que adjudiquin a dit obres que s’han d’adjudicar per concurs. I si els pica que es rasquin.
Les cares de la imatge corresponen a un relleu d'un dels capitells de la cripta romànica del monestir de Cellers i a la (desgraciadament) alcaldessa de Torà. Quina cara creieu que és més dura? Ah, per si no la coneixeu, la cara de la Mercè Valls és la que veieu més a la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada