Diuen que el vot és secret. En el meu cas no ho acostuma a ser; no he amagat mai les meves opinions polítiques ni les meves preferències electorals. No cal ser cap Xèrloc Holms per esbrinar el sentit del meu vot a les municipals, a les darreres europees o als referèndums de l’Estatutet i de la Constitució europea; en totes aquestes ocasions he triat opcions de vot clarament perdedores. En canvi, per variar, en les autonòmiques gairebé sempre m’he decantat per l’opció majoritària.En aquesta ocasió, però, he decidit no abstenir-me; em decantaré, no podia ser d’una altra manera, per un vot clarament minoritari.
Si aneu bé de temps i -sobretot- de paciència podeu llegir "Entre la fatiga i el fàstic", un article meu sobre les eleccions del dia 1, publicat a La Fàbrica.
A www.justiciatora.net trobareu més informació sobre la campanya i les paperetes de vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada