Aigua del Segre per a Barcelona?

Més enllà d’accions espontànies anteriors, la lluita contra el pantà de Rialb, durant la segona meitat de la dècada dels 80, va ser la primera campanya en la que vaig participar d’una manera que més o menys podríem qualificar d’organitzada. Va ser, per tant, la meva primera modesta participació en una batalla perduda. Com tothom deu saber a mitjans dels 90 l’embassament ja estava construït i les aigües del Segre van cobrir per sempre les terres i pobles d’aquella vall. L’excusa oficial del pantà era la transformació de les comarques més àrides de Ponent en pròsperes zones de regadiu. En canvi, des de sectors opositors a l’embassament, algunes veus denunciaven que els destinataris d’aquesta aigua no eren els pagesos de secà de la Segarra o les Garrigues sinó Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ara, en ple debat sobre la sequera, es torna a parlar de la possibilitat de que l’aigua del Segre acabi a Barcelona. Potser aquells quatre radicalots que ja deien això fa més de vint anys no eren bojos del tot.

He fet un article sobre aquest mateix tema, però un pèl més llarg, a Llibertat.cat: Torna el PHN?

Les fotos són de l’última vegada que vaig anar a Tiurana, quan les aigües començaven a cobrir-la per primera vegada. A dalt una vista general d’aquesta població. Les tres o quatre teulades que es veuen prop de l’altra riba són del poblet de Miralpeix –que en pot arribar a ser de cruel la toponímia!. A baix una vista dels carrers de Tiurana des de la finestra d’una casa on encara no havia arribat l'aigua. (Les imatges poden ampliar-se clicant-hi al damunt)