Fa un parell de mesos que veïns i veïnes de quatre cases del nord del terme municipal de Torà van tornar a sol·licitar –ja ho havien fet anteriorment- la segregació d’una part del terme i la seva agregació al municipi de Llobera. Una sol·licitud semblant també s’ha presentat respecte a diverses masies del terme municipal de Biosca.
El document presentat (“Memòria justificativa de la concurrència de causes legals d’alteració dels termes municipals de Llobera i Torà”) és massa llarg –una trentena de pàgines- per a tractar-lo en una sola entrada d’aquest bloc. Faré un primer post estrictament informatiu, centrat en explicar quin és el territori en qüestió, i deixaré l’opinió sobre els continguts de la memòria presentada per a una altra ocasió. Quan ho faci em tocarà recordar, una vegada més, que les meves opinions personals no són les del grup municipal de la CUP de Torà per molt que en sigui l’únic regidor, sinó que l’opinió del grup municipal és la que determina l’assemblea de la CUP de Torà.
Què demanen els veïns i veïnes signants d’aquesta sol·licitud? Segons diu la “memòria justificativa” presentada, “el territori objecte de la petició de segregació es troba situat als sectors nord i nord-est, respectivament, dels termes municipals de Torà i de Biosca. D’acord amb la representació cartogràfica adjunta a l’informe, es tracta d’una zona adjacent al terme municipal de Llobera i situada, per tant, a la mateixa partió entre les comarques de la Segarra (sud) i Solsonès (nord). Comprèn, a grans trets, una superfície de 25,41 km2 (20,49 km2 del terme de Torà i 4,92 km2 del terme de Biosca), i està composta exclusivament per masies, en nombre de vint-i-sis. D’acord amb les dades de l’expedient, el nombre d’habitants que té actualment la zona amb caràcter permanent és d’una trentena”. (L’expedient és de la primera meitat dels 90 i per tant la xifra actual d’habitants no seria la mateixa).
El document presentat (“Memòria justificativa de la concurrència de causes legals d’alteració dels termes municipals de Llobera i Torà”) és massa llarg –una trentena de pàgines- per a tractar-lo en una sola entrada d’aquest bloc. Faré un primer post estrictament informatiu, centrat en explicar quin és el territori en qüestió, i deixaré l’opinió sobre els continguts de la memòria presentada per a una altra ocasió. Quan ho faci em tocarà recordar, una vegada més, que les meves opinions personals no són les del grup municipal de la CUP de Torà per molt que en sigui l’únic regidor, sinó que l’opinió del grup municipal és la que determina l’assemblea de la CUP de Torà.
Què demanen els veïns i veïnes signants d’aquesta sol·licitud? Segons diu la “memòria justificativa” presentada, “el territori objecte de la petició de segregació es troba situat als sectors nord i nord-est, respectivament, dels termes municipals de Torà i de Biosca. D’acord amb la representació cartogràfica adjunta a l’informe, es tracta d’una zona adjacent al terme municipal de Llobera i situada, per tant, a la mateixa partió entre les comarques de la Segarra (sud) i Solsonès (nord). Comprèn, a grans trets, una superfície de 25,41 km2 (20,49 km2 del terme de Torà i 4,92 km2 del terme de Biosca), i està composta exclusivament per masies, en nombre de vint-i-sis. D’acord amb les dades de l’expedient, el nombre d’habitants que té actualment la zona amb caràcter permanent és d’una trentena”. (L’expedient és de la primera meitat dels 90 i per tant la xifra actual d’habitants no seria la mateixa).
Aquí teniu el mapa:
Les línies vermelles del mapa corresponen a la divisió municipal actual. El territori marcat en blau passaria de Torà a Llobera (1) i de Biosca a Llobera (2)
Aquesta zona correspon a alguna divisió territorial anterior? L’antic municipi de Llanera que el 26 de desembre de 1968 va ser agregat al de Torà era molt més extens (74,04 km2) i, per tant, la zona que es pretén agregar a Llobera només seria, segons diu la memòria justificativa, “el sector meridional de l’antic municipi de Llanera”. La causa de l’extensió del terme municipal de Llanera existent fins fa quaranta anys era també a causa d’agregacions anteriors. Es tracta de quatre antics municipis, el de Vallferosa, el de Claret de Figuerola, el de Cellers i el de Fontanet i Puigredon, que el 17 de febrer de 1847 van ser agregats al municipi que fins aleshores s’anomenava "Llanera i Sant Serni" (fruit d’una agregació anterior?). En la mateixa data el municipi de l’Aguda va agregar-se al de Torà. Si comparem el mapa del territori que es proposa segregar de Torà i el comparem amb aquesta divisió municipal més antiga tampoc hi trobem cap coincidència. Des d’aquest punt de vista, la superfície del territori en qüestió es correspondria a part del terme de Vallferosa (a la zona més occidental) i a el que podríem considerar com la totalitat del terme del nucli de Llanera (a la zona oriental), es a dir, a la part situada a la dreta de la riera del mateix nom, de l’antic municipi de Llanera i Sant Serni.
Foto: l'amagadíssim molí de Llanera, que passaria de pertànyer al municipi de Torà a ser un dels punts més meridionals del municipi de Llobera.
1 comentari:
Hole, primeramnet dir que l'article és molt interessant. Complicat si no es coneix suficientment bé aquella zona. A mi per desgràcia mi manquen uns quants viatges més.
Només era per deixar salutacions des de Lleida a la gent de Ponent (si Torà si pot considerà) que té blocs.
Res més, i
Visca la Terra!
Publica un comentari a l'entrada