Un parell de posts més avall em preguntava si després de la mobilització del dia 16 la consellera Marina Geli continuaria sense donar-nos cap resposta. Ja ens n’ha donat una. El passat dijous mitja dotzena de membres de la “Comissió de Sanitat de Torà” -entre els quals, curiosament, no hi havia ni un sol membre de l’equip de govern- vam ser rebuts per la consellera de Salut.
La veritat és que no hi ha gran cosa a explicar d’aquesta visita. La consellera va defensar la tesi exposada per Carme Riera, directora del servei d’atenció primària de l’Anoia (que ja ens l’havia exposat a l’abril conjuntament amb la resta de responsables (?) regionals del Departament): que no poden mantenir el servei mèdic que teníem des de feia dècades, que això de tenir metges a tots els pobles era un model del segle passat, que ara les comunicacions són més bones i que per tant els serveis es poden donar des de poblacions més allunyades, etc. Va proposar-nos de fer un seguiment del model actual, per veure quins aspectes es poden millorar, i tornar-ne a parlar més endavant, “que ja veureu com tot funcionarà” i, en definitiva, va dir-nos que tot era replantejable però que, ara com ara, a Torà no ens toca tenir metges o metgesses de forma continuada. En resum que encantada de rebre’ns però que ja ens en podíem tornar cap a casa. La resposta de la delegació toranesa va ser que no hi estàvem d’acord i que continuaríem reivindicant el servei que ens han tret. Geli va replicar que teníem tot el dret de reivindicar-ho però que, això sí, només ens demanava que no talléssim carreteres.
La recepció no va aportar res de positiu. La consellera ens va rebre per a que no poguéssim continuar dient que no rebíem cap resposta per part seva, però sense cap voluntat de solucionar un problema que (si callem) per a ells no existeix. Suposo que si va rebre’ns també va ser degut a la mobilització del 16 de juliol i a les possibles mogudes que es puguin organitzar d’ara en endavant. En concret sembla que van decidir-se a concedir-nos audiència davant el rumor que gent de Torà volia anar a “liar-la” durant la inauguració, per part de la consellera, del nou consultori local de Sant Guim de Freixenet el passat dia 22.
S’acosten eleccions regionals i alguns convergents de la comarca estan frisosos per a fotre canya als que “els van prendre la Generalitat”. Només així s’explica que algun alcalde de CiU d’una població veïna es mostrés disposat a pagar autocars per a portar veïns del seu poble i de Torà a protestar davant d’una consellera del PSC durant la inauguració del consultori local d’un municipi governat per ERC.
Ara fa poc més d’un any la Generalitat de dalt –en aquell cas el Departament de Justícia- va tenir la brillant idea de projectar la instal·lació d’una presó per a cinc-cents interns i un nombre igual o superior de funcionaris a Ferran, un petit poble segarrenc del municipi d’Estaràs, de només una seixantena d’habitants. El projecte va generar la lògica reacció d’uns pobles que sembla que només existeixen per a ubicar-hi aquelles instal·lacions que, amb més o menys raó, generen rebuig entre la població i va sortir la corresponent plataforma. Una plataforma “apolítica” que aviat va ser instrumentalitzada per sectors propers a la dreta regionalista, que va trobar en la presó un argument per a fotre canya al govern tripartit, i que va organitzar una insòlita manifestació a Barcelona encapçalada per prop d’una vintena d’alcaldes convergents, alguns dels quals si havien assistit mai a alguna cosa semblant a una mani devia ser el Congrés Eucarístic de 1952. Al final el govern regional va desistir de fer la presó a Ferran i CiU va poder presentar-ho com una victòria dels que defensen la Catalunya rural, o sigui ells.
Ara, amb el desmantellament de l’atenció sanitària a Torà, el Departament de Salut obsequia a tota la colla d’aspirants a manifestants encorbatats amb la possibilitat de tornar a erigir-se en “defensors de les zones rurals maltractades pel govern actual” (oblidant-se, naturalment, dels 23 anys que ells han potinejat el territori al servei dels interessos més mesquins) i, es clar, els borrokilles convergents de la comarca es freguen les mans: “La Marina ha dit que no. Visca la Revolució!”. El que costa d’entendre és que, fins i tot a només tres mesos de les eleccions, els extraterrestres del PSC tinguin tan poca vista amb les problemàtiques d’unes comarques que són les que fan que CiU, tot i tenir menys vots, els guanyi en escons al Parlament regional.
Aquests tripijocs electoralistes a la gent de la Vall del Llobregós ens haurien d’importar ben poc. Hem de continuar lluitant pel manteniment de l’atenció sanitària a Torà, si convé tallar carreteres es tallen i sinó sempre podem anar a tallar alguna autovia (llàstima que l’aeroport sigui tan lluny!), prescindint de quin sigui el partit que governi o el que, tot i importar-li una merda la nostra situació, vulgui aprofitar-se’n políticament. Ja s’ho faran. I si convé per Tots Sants es pot organitzar un boicot electoral i tot!
La foto és de l’edifici modernista de la Maternitat, al barri barceloní de Les Corts, seu del Departament de Salut de la Generalitat principatina.
Aquests tripijocs electoralistes a la gent de la Vall del Llobregós ens haurien d’importar ben poc. Hem de continuar lluitant pel manteniment de l’atenció sanitària a Torà, si convé tallar carreteres es tallen i sinó sempre podem anar a tallar alguna autovia (llàstima que l’aeroport sigui tan lluny!), prescindint de quin sigui el partit que governi o el que, tot i importar-li una merda la nostra situació, vulgui aprofitar-se’n políticament. Ja s’ho faran. I si convé per Tots Sants es pot organitzar un boicot electoral i tot!
La foto és de l’edifici modernista de la Maternitat, al barri barceloní de Les Corts, seu del Departament de Salut de la Generalitat principatina.
