S'ha acabat el judici. Cas Torà: punt final?

Avui ha començat i ha acabat el judici contra Jordi Vilaseca i dos joves més de Torà detinguts i empresonats l’abril de 2003. Quatre anys d’angoixes, d’incerteses i de por ventilats en pocs minuts. Al final s’ha arribat a un acord: 2 anys de presó; o sigui, que no hauran d’entrar-hi. S’ha acabat la part més angoixant del malson però queden molts caps per lligar, molts dubtes per aclarir, d’alguns dels quals no en traurem mai l’entrellat –Com se n’haurien sortit si tots haguessin anat a una, negant les acusacions i denunciant la tortura?- i queda, sobretot això, l’arxivament del sumari del principal cas de terrorisme patit per un veí de la nostra vila: les tortures que van portar Jordi Vilaseca a l’UCI de l’Hospital de Santa Maria de Lleida i que no haurien de quedar impunes.

Avui però no estic per analitzar el qui, el com i el perquè de tot plegat. Bona part de les meves neurones han marxat de viatge a la veïna Espanya. Així que els companys, les companyes i les neurones tornin de l’estranger, abans de la reflexió, el primer que caldrà fer serà celebrar-ho, perquè, malgrat tot, avui s’ha acabat la pitjor part del malson.

27 de juny: Judici contra Jordi Vilaseca.

Aquest dimecres comença a Madrid (Espanya) el judici contra Jordi Vilaseca i contra dos joves toranesos més. Avui els mitjans de comunicació ja recollien la notícia amb l'objectivitat que els caracteritza: la majoria esmentaven que els acusats estaven imputats per un suposat incendi de la casa d'un regidor del PP a Torà, quan aquesta formació política (afortunadament) no ha tret mai representació a les eleccions municipals de la nostra vila. Si en un tema tan fàcilment demostrable com la composició del consistori la informació ja no s'ajusta a la realitat... quina credibilitat poden tenir aquests mitjans quan parlen d'altres informacions referents al cas?

Més informació sobre el judici i sobre el cas al web del Grup de Suport

Més informació sobre el cas en les entrades d'aquest bloc amb l'etiqueta "Antirepressiu"

Un parell d'entrevistes i un gag.

D'ençà dels bons resultats aconseguits en les eleccions municipals del 27 de maig, la CUP surt molt més als mitjans. Aquí teniu un parell d'entrevistes que m'han fet aquestes setmanes:

Entrevista a Tribuna Catalana.

Entrevista al programa de RAC1 "Minoria Absoluta". Per escoltar-la heu d'anar a la pàgina de RAC a la carta i descarregar-vos en mp3 el programa corresponent al dimarts 19 de juny (l'entrevista comença a les 13:21h). Durant el programa un conegut personatge va oferir-se per encapçalar la llista de la CUP a les pròximes eleccions autonòmiques...

Veureu que en gairebé totes les entrevistes a membres de la CUP ens pregunten sobre "prendre vots a ERC".

Per cert, casualment la mateixa setmana que sortim al Minoria també ho fem al Polònia, tot i que en aquest cas no directament sinó posant-la en boca de...

CiU governarà Torà en solitari.

El dilluns 4 de juny va tenir lloc una reunió entre la candidatura guanyadora de les municipals a Torà, CiU, i la CUP. Per part convergent van assistir-hi Domènec Oliva, Montse Solé, Joan Irla, Ramon Vila i Celi Vila; per part de la CUP vam anar-hi l’Ivan Solé i jo mateix. La reunió va iniciar-se d’una manera un pèl atípica: els convocants (CiU) preguntant-nos als convocats com veiem el nou ajuntament i la nostra predisposició a col·laborar-hi, però sense fer-nos en cap moment cap proposta concreta.

Els vam dir que la CUP ja havia deixat molt clar en el programa la política de pactes a seguir; que hi havia un seguit de temes (en matèria d’urbanisme, de medi ambient, de participació ciutadana i de política antirepressiva) que havíem posat per escrit que consideràvem innegociables a l’hora de pactar amb qualsevol de les altres dues forces polítiques i que això, per respecte als electors i electores que havien dipositat la seva confiança en nosaltres, ho consideràvem igual d’innegociable en la situació actual com en l’hipotètic cas d’haver estat necessaris per a formar majoria. Van dir-nos que havent guanyat per majoria no podien assumir el nostre programa –ja ens ho pensàvem!-, que els seus electors no ho entendrien, però que durant els propers quatre anys “podríem parlar de tots aquests temes” –es clar que en podem parlar: només cal que la CUP els porti al ple i se n’haurà de parlar, es vulgui o no. En resum, finalitzada la visita de cortesia, va quedar clar que CiU governaria i que la CUP estaria a l’oposició (val a dir que en cap moment van oferir-nos explícitament entrar al govern). També van dir-nos que un parell de dies abans havien parlat amb ERC i que havien de tornar a fer-ho perquè aquests no els havien donat una resposta tan ràpida com la de la CUP. Pel que he pogut saber avui mateix, ERC tampoc entrarà al govern. Estem doncs davant d’una situació d’absoluta normalitat: qui té majoria absoluta governa en solitari.

Cada dia sóc més jove. Aquí podeu veure’m en una imatge recent.

En la meva primera etapa de regidor, fa vuit anys, era el regidor “del mig”: n’hi havia 4 de més joves i 4 de més vells. En la segona ocasió, l’ajuntament sortint, ja era el tercer més jove. Aquest dissabte, després de prometre per imperatiu legal fidelitat a la constitució, a la mascota de Baquèira i a no sé quantes animalades més, passaré a ser el regidor més jove del consistori toranès. Els mals resultats de la CUP, l’única formació que situava gent jove en llocs destacats (el segon, la tercera, la cinquena...) ha deixat un amplíssim segment d’edat sense presència directa a l’ajuntament.

Feliu Ventura a Calaf, contra la tortura.

Aquest dissabte, 9 de juny, a partir de 2/4 d’11, es durà a terme al Casino de Calaf un acte de solidaritat amb Jordi Vilaseca, el jove de Torà que va ser víctima de tortures fins a l’extrem d’acabar a l’UCI d’un hospital durant el període d’incomunicació previst per la LAT del “democràtic” Estat espanyol.

L’acte de Calaf consistirà en la presentació del vídeo “Silenci... aquí es tortura!”. A continuació actuarà Feliu Ventura presentant el seu últim disc “Alfabets de Futur”. El bo d’ajut a la campanya de denúncia de les tortures és de 5 €.

Vídeo: Feliu Ventura. "El que diuen els arbres".

“L’ajuntament assumirà la defensa política dels represaliats”. Aquesta és una de les cinc condicions innegociables que la CUP de Torà va posar en el seu programa de govern per a iniciar negociacions amb qualsevol de les altres dues forces polítiques de Torà. El resultat electoral ens ha deixat sense possibilitats de negociar res des d’una postura de força. Amb tot, aquest és un dels punts que hem defensat, defensem i defensarem, tot i que ens pugui restar suport electoral. També hi ha qui no entén el que vol dir això de defensar políticament els represaliats.

La defensa política dels represaliats vol dir que l’ajuntament de Torà s’ha de posicionar de manera clara i pública exigint la llibertat dels tres joves toranesos acusats de “terrorisme”. Que ha d’exigir l’aclariment del cas de les tortures patides pel Jordi Vilaseca. Que ha de rebutjar públicament l’existència d’una legislació antiterrorista que jutja les persones no en funció dels fets que els atribueix sinó en funció de les seves idees (o de les idees que els atribueix). Que ha de fer les gestions davant la classe política catalana per a que trobin una solució al cas. Que ha de donar suport als actes de solidaritat que s’organitzin (perquè actes com el d’aquest dissabte puguin fer-se a Torà). En definitiva que faci tot el que calgui per a evitar que tres joves de Torà vagin a la presó. Si des de l'ajuntament no s'assumeix això ja m'explicareu com es poden aprovar després “plans locals de joventut” on es parli de fomentar la participació dels joves en aquelles qüestions que els afecten més directament i bla, bla, bla...

Tot el que abans no volien saber de la CUP i que ara s’atreveixen a preguntar.

El dimecres 2 de maig la CUP va convocar una roda de premsa a Barcelona, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per a presentar la cinquantena de candidatures que concorrerien a les eleccions municipals del 27 de maig. Gràcies al treball i a la insistència de la gent de la comissió de premsa (el Carles, l’Adam, el Vicent...) un nombre considerable de mitjans va assistir a la presentació. L’endemà però la notícia de la CUP va ocupar un raconet insignificant a les pàgines dels diaris; com a exemple podem citar que a l’Avui sortíem en una petita columna a la secció de política, al costat d’una notícia que ocupava gairebé tota la pàgina (i que per tant devien considerar molt més important per a la política catalana): la detenció de la tonadillera espanyola Isabel Pantoja. Durant la precampanya i la campanya electoral la CUP va anar traient el nas als mitjans, però amb molta menys assiduïtat que altres formacions com la xenòfoba PxC o, sobretot, la catalanòfoba Ciutadans (tot i que aquesta no tenia cap tipus de representació municipal).

De diumenge passat ençà les coses han canviat. La reiterada aparició del logo de la CUP en els especials informatius sobre els resultats electorals, com a conseqüència d’uns magnífics resultats ens diferents municipis del Principat, especialment l’entrada als ajuntaments de set capitals de comarca, han capgirat la tendència a ignorar-nos que tenien diferents mitjans. Fins i tot una editorial especialitzada en llibres de butxaca ha encarregat la redacció d’un llibre sobre la CUP a un conegut militant. Així doncs els darrers dies hem rebut força trucades dels mitjans de comunicació; les preguntes però sovint es repetien: Creieu que heu pres vots a Esquerra? Fareu una CUP a Barcelona? Us presentareu a les autonòmiques?.

Hem pres vots a ERC? Cal partir de la base que els vots no són dels partits sinó de cadascun dels ciutadans i ciutadanes, i que aquests a cada elecció cedeixen el seu vot a qui consideren oportú. Que una part dels vots que van rebre les CUP provingui de gent que amb anterioritat hagués votat ERC és molt probable. Com és molt probable que una part de vots vinguin de gent que fins ara s’abstenia davant la inexistència al seu municipi de candidatures de l’Esquerra Independentista. O de gent que senzillament s’ha cansat de les polítiques dutes a terme per ajuntaments suposadament de progrés i que ha vist que la CUP era l’única oposició d’esquerres al poder municipal establert, ja fos dins de l’ajuntament (com en el cas de Vilafranca) o des de fora (Manresa, Mataró...). Com sempre trobaríem tantes motivacions de vot com votants.

Farem una CUP a Barcelona? No podem oblidar que Barcelona és un municipi molt important; també ho són Ciutat de Mallorca, València, la Pobla de Benifassà o Sant Llorenç de Morunys. Hem d’anar-hi, doncs, i presentar-hi una CUP? No. Les coses no van així. La CUP no anirà a crear una candidatura a Barcelona. En tot cas seran els col·lectius de Barcelona vinculats a l’Esquerra Independentista i als moviments socials els que han de treballar per a constituir una CUP a la ciutat que esdevingui un referent unitari de tots aquests sectors; la CUP no pot ser la marca adoptada per un sector de l’independentisme local, no pot convertir-se en una capelleta més. Cal avançar cap a la construcció d'una CUP realment unitària a Barcelona amb pas ferm i sense presses.

Ens presentarem a les autonòmiques? La feina de la CUP actualment es consolidar els nuclis de lluita municipal existents i crear-ne de nous. Tot el que hagi de venir més endavant ja es parlarà en el seu moment. Fer-ho ara, en plena eufòria per uns bons resultats en poblacions d’una part del país, potser ens duria a una anàlisi equivocada.

Alguns, més agosarats, també ens fan altres tipus de preguntes com ara si ens paga Convergència. Suposo que es deuen referir a uns quants banners a Vilaweb i unes quantes falques a RAC-1, els últims tres dies de campanya (que el pressupost no arribava per més!). Aquesta pregunta potser millor que la contestessin els candidats de CiU en municipis on la CUP ha esdevingut decisiva, com ara Sant Celoni, Vilafranca o Berga. A veure que diuen els alcaldables regionalistes...

El vídeo és d’una altra de les sorpreses positives de la jornada electoral: la CUP de Molins de Rei; un altre Molins surt de l’ou!

Torà: després de la derrota.

Les eleccions municipals del 27 de maig a Torà han tingut una força guanyadora i dues clarament derrotades. CiU ha obtingut la majoria absoluta augmentant 66 vots respecte les municipals anteriors. La CUP n'ha perdut 81 i ERC n'ha tret 86 menys dels que havia obtingut Indepedents per Torà.

Després del contundent resultat de les eleccions municipals a Torà, en les que CiU ha obtingut una majoria més que àmplia -6 dels 9 regidors i 61,89% dels vots, amb una participació del 77,84%- cal fer dues coses, una de manera pública i una altra de caire intern.

En primer lloc felicitar públicament la llista guanyadora. En segon lloc cal analitzar el perquè d’aquests resultats, amb la màxima objectivitat de que siguem capaços i capaces.

Hi ha coses que, pel contrari, crec que s’haurien d’evitar. Els comentaris del tipus “el poble s’ha equivocat” només poden ser fruit de la no acceptació dels resultats. I els resultats han estat claríssims; a diferència de les eleccions de fa quatre anys, els toranesos i les toraneses han deixat molt clar qui volen al govern i qui no. A partir d’aquí cadascú ha de fer tan bé com pugui el paper que ens ha adjudicat el resultat dels comicis. I punt. I d’aquí a quatre anys tornarà a ser el poble, mitjançant el vot de cadascun dels toranesos i les toraneses, el que podrà jutjar si “s’ha equivocat” o no.

Un altre dels comentaris que circulen per Torà després de la victòria convergent fa referència a “qui ens donarà subvencions ara”, tenint en compte que la federació regionalista no només no governa la Generalitat sinó que acaba de perdre la Diputació de Lleida, un dels reductes de poder que li quedava, i diversos consells comarcals, entre ells el de la Segarra. La “lògica” existència de favoritismes cap als ajuntaments del mateix color polític que les institucions que tenen per sobre és un argument miserable, que CiU ha utilitzat amb força èxit durant dues dècades i que ara, amb la constant pèrdua de parcel·les de poder polític dels de Mas i Duran, se’ls gira en contra. La teoria de que si no ets dels que manen et tanquen l’aixeta de les subvencions, a banda de falsa –hi ha una infinitat d’exemples de governs municipals de formacions minoritàries, d’agrupacions independents o de partits d’oposició als governs de rang superior-, és indefensable. Defensar això és justificar l’amiguisme a les institucions. Durant anys ho han fet des de CiU; ara n’hi ha que fan el mateix i, a sobre, diuen que són d’esquerres. Lamentable.

Decepció local i moltes alegries arreu.

Alguna decepció local i moltes alegries arreu del país:

CUP Arenys de Munt 329 vots (9,51%) 1 regidor

CUP-Els Verds Badalona 1.571 vots (2,12%)

CUP Barxeta 98 vots (8,13%)

CUP Berga 938 vots (13,20%) 2 regidors

CUP Biosca 51 vots (31,68%)

VdC-CUP Capellades 354 vots (12,78%) 2 regidors

CUP Cardedeu 411 vots (6,07%) 1 regidor

CUP Celrà 210 vots (11,90%) 1 regidor

Independents per Centelles-CUP 78 vots (2,12%)

CUP Dosrius 26 vots (1,22%)

CUP Girona 916 vots (2,83%)

CUP-Els Verds Granollers 444 vots (2,08%)

CUP La Vansa i Fòrnols 42 vots (33,07%)

CUP Lleida 1.030 vots (2,15%)

CUP Manresa 1.590 vots (6,00%) 1 regidor

CUP Martorell 475 vots (4,45%)

CUP Mataró 2.173 vots (5,48%) 1 regidor

CUP Molins de Rei 539 vots (5,24%) 1 regidor

CUP Montesquiu 83 vots (16,12%) 1 regidor

CUP Navarcles 195 vots (5,91%)

CUP Pineda de Mar 333 vots (3,32%)

CUP Ripoll 77 vots (1,37%)

CUP Sallent 356 vots (8,95%) 1 regidor

CUP Sant Celoni 729 vots (9,54%) 2 regidors

CUP Sant Cugat del Vallès 895 vots (3,02%)

CUP Sant Joan de les Abadesses 123 vots (5,47%)

CUP Terrassa 859 vots (1,31%)

CUP Torà 92 vots (12,43%) 1 regidor

CUP Valls 763 vots (7,51%) 1 regidor

CUP Vic 1.174 vots (7,64%) 2 regidors

CUP Viladamat 66 vots (22,07%) 1 regidor

CUP Vilafranca del Penedès 1.643 vots (10,81%) 2 regidors

CUP Vilanova i la Geltrú 1.366 vots (5,75%) 1 regidor

CUP Vilassar de Dalt 163 vots (4,20%)

CUP Vilassar de Mar 275 vots (3,30%)

UM9 Sant Pere de Ribes (UM9) 1.734 vots (18,79%) 4 regidors

CUPA Arbúcies 400 vots (13,56%) 2 regidors

Vídeo de campanya d'una de les alegries de la nit. Felicitats a tota la gent que ens ha alegrat el dia després de la derrota que hem tingut a Torà.

Deprés de reflexionar-hi molt...

Imma Noguerola: “Han estat vàries les motivacions que han fet que avui siguem aquí, són vàries les que han fet que joves com nosaltres, la majoria estudiants, haguem decidit sumar-nos a aquest projecte. I sí, molts de nosaltres som joves i poc entesos en política municipal, però si hi ha quelcom que tenim clar és que volem, en un futur, un espai en aquest municipi, i que el futur l’hem de començar a construir ara, i és ara quan hem de començar a assumir responsabilitats que ens permetran crear un demà més nostre, una mica més de tots.”

Laura Badia: “Entenem que la CUP no només és una candidatura, sinó també un projecte i un projecte que volem compartir amb tot el municipi. Un municipi gran, heterogeni i que viu realitats molt diferents.”

“Les coses han de canviar, però que per fer-ho també cal canviar la manera de funcionar. Cal aconseguir que la participació ciutadana prengui tot el pes, i que les persones, presents o no a la CUP se sentin seu aquest projecte: se sentin responsables del futur que es vol anar construint.”

Mercè Garganté: “Des de la CUP donem molta importància a aquesta manera de funcionar, on l’assemblea és la base, i els regidors no són persones que parlen a títol propi sinó portaveus de l’assemblea.”

Ivan Solé: “Per tant, les CUP som el referent polític de l’esquerra independentista als ajuntaments, però també de tots aquells col·lectius de persones treballadores, i de classes populars que aspiren a una vida més digna, solidària i igualitària i que tenen quelcom a decidir sobre aspectes essencials de la vida pública.

Nosaltres, volem posar mecanismes perquè, des dels ajuntaments, que es l’àmbit institucional més proper al ciutadà, en cada poble, ciutat o comarca, puguem construir des de la base i amb la participació directa de la seva gent, uns Països Catalans lliures, responsables, justos, integradors, participatius...”

Fragments de les quatre primeres intervencions en l’acte de final de campanya de la CUP de Torà. El que va intervenir a continuació se'm va fer més pesat. Ara bé, les quatre primeres intervencions em van convèncer; els/les votaré.

Una setantena de persones van assistir a l'acte final de campanya de la CUP de Torà.

Tortures: ara cap al Constitucional.

Ahir, dimecres 23 de maig, va dur-se a terme una roda de premsa davant de l’Audiència Provincial de Lleida. El motiu d’aquesta és l’arxivament definitiu, per part d’aquest tribunal, de la querella per tortures interposada pel jove de Torà.

En ella hi han participat una trentena de persones de suport i ha comptat amb la intervenció de Jordi Vilaseca, jove denunciant de tortures, Carles López, advocat de l’associació Memòria Contra la Tortura, que ha exercit d’acusació popular, i una membre del Grup de Suport al Jove de Torà.

Podeu llegir l’article sencer a Suport Ponent.

Divendres 25. Acte final de campanya

Per accedir al programa de govern, en format PDF, clica aquí.

Fantasmes.

Aquesta nit comença oficialment la campanya electoral de les eleccions municipals. Unes eleccions on sobre el paper es presenten més candidatures que mai. Dic sobre el paper perquè algunes de les candidatures presentades són de les anomenades llistes fantasmes: candidatures presentades normalment pels dos principals partits espanyols, integrades per persones d’aneu a saber on, sense cap relació amb els municipis on es presenten. Amb aquesta pràctica PP i PsoE tracten d’aconseguir que algun despistat incrementi el seu còmput de vots per als organismes supramunicipals (consells comarcals i diputacions) i, de passada, els permet anunciar un nombre de llistes molt per sobre de la seva implantació real al territori.

En aquesta ocasió a Torà no hem estat exempts d’aquesta pràctica, si bé en aquest cas qui s’ha decidit a embrutar el nom del nostre poble no són cap de les dues forces esmentades. Es tracta d’una llista promoguda per un personatge de Cervera, conegut per ser l’autor material de dos atacs incendiaris (llegiu Justícia bòrnia), que esgrimeix com a discurs gairebé monotemàtic el fantasma de la immigració. Preocupats perquè els immigrants no s’integren a la nostra vila, el partit xenòfob presenta com a candidat a l’alcaldia de Torà un individu domiciliat al carrer Doctora Castells, 11 de la ciutat de Lleida. Un pàjaro fortament integrat al nostre municipi.

I si uns presenten fantasmes uns altres ressusciten mòmies. Uns cartells signats amb el fantàstic nom d’”Independents per CiU” –la candidatura no es diu així- ens anuncien per a demà la presència en un acte públic a la nostra vila de l’expresident regional Jordi Pujol. Un personatge que, per molt que el pas del temps i les atzagaiades del seus successors en difuminin la imatge, té alguns punts foscos que no podem oblidar: tant a nivell autonòmic i estatal, com els seus pactes amb els populares (llegiu El 69 d’Aznar i Pujol), com a nivell local, on els últims mesos del seu llarg mandat va obsequiar-nos amb un episodi digne de pel·lícula de terror (només que ni es tractava d’un film de ficció, ni sabem encara el final de la història... ni qui en va escriure el guió). Més informació sobre els fets en aquest web.

Un altre fenomen paranormal va produir-se ahir a la Toranesa: els membres de la Comissió de Sanitat vam rebre la visita del diputat d’ERC Carmel Mòdol, que va explicar-nos el molt que treballen ells per a millorar la situació de l’assistència sanitària a la Vall del Llobregós. Val a dir que aquest diputat ja havia vingut una altra vegada a explicar-nos això mateix: va ser, quina casualitat, just abans de les darreres eleccions autonòmiques...

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquí deveu pensar que us parlo totes les candidatures menys de la CUP. Naturalment que no en parlo... Que no heu llegit el títol? Si voleu saber coses de la CUP de Torà aneu al nostre web, que ja podeu llegir-hi el programa de govern i altres documents, a més d'una enquesta sobre quina creieu que és la problemàtica real més important del nostre municipi.

Debat a Ràdio Altiplà.

Dissabte passat Ràdio Altiplà va emetre el primer dels debats (que en aquest cas caldria qualificar-lo de preelectoral perquè la campanya oficial no comença fins aquest divendres) que l’emissora municipal de Calonge de Segarra dedica a les eleccions del 27 de maig. En aquesta ocasió vam participar-hi els caps de llista de les tres candidatures toraneses (CUP, ERC i CiU); en els dissabtes següents hi participaran els candidats i candidates de Calaf i de Calonge.

Tenint en compte que CiU és l’única candidatura que ha renovat totalment la seva llista respecte a les eleccions del 2003 (però no pas respecte a comicis anteriors: 6 dels candidats de la federació regionalista havien estat regidors el segle passat). Amb tanta “renovació” la principal incògnita era el discurs que podia fer el candidat convergent a l’alcaldia. La idea més innovadora de la seva intervenció va ser quan va destacar que "a Torà hi ha molts temes encallats des de feia una anys", que "mentre a l’ajuntament hi havia hagut llistes úniques s’anaven fent coses i que, en canvi, des del 99 cap aquí les coses no anaven bé" i que per això es presentaven ells, per a desencallar tots els projectes necessaris pel poble.

Les afirmacions del candidat de CiU em van posar la rèplica molt fàcil. D’una banda vaig dir-li que si creia que l’augment de candidatures era negativa pel municipi el millor que podien fer, per coherència, era retirar la seva. Respecte a que a Torà “es paralitzen els projectes”, vaig recordar-li que una de les característiques de l’administració local és l’enorme volum de paperassa que genera i que això, que en molts casos pot ser negatiu, té l’avantatge de que tots i cadascun dels passos seguits per aquests projectes paralitzats està perfectament documentat (des de les votacions en els plens fins a la resolució de les al·legacions presentades). Amb aquesta documentació a la mà, no pot parlar-se en abstracte de que “a Torà els projectes s’encallen” sinó que cal concretar una mica més: quins projectes s’encallen, on estan paralitzats, qui ha fet què per a aturar-los (sentit de vot dels diferents grups, recursos presentats, resolucions...). El que pretenia dir en la meva intervenció, en definitiva, és que tothom que vulgui pot saber qui, durant aquests vuit anys d’imperfecte pluripartidisme, ha tingut la responsabilitat de la paralització de determinats temes que prèviament s’havien consensuat entre els diferents grups municipals (ubicació i extensió de la superfície industrial, parc de bombers...). Clar que potser és més fàcil repartir responsabilitats a tort i a dret –tant és qui governava i qui estava a l’oposició- i així poder-se presentar com a salvadors del poble. Cal remarcar, però, que Oliva va desmarcar-se de les dues darreres candidatures de CiU, destacant que cap de les persones que van anar a les llistes convergents el 99 i el 2003 continuava ara.

L’única novetat destacable en l’argumentari de l’ara candidat d’ERC és aquella teoria que fins fa poc feia servir CiU (i que ara se’ls gira en contra): els avantatges que suposa per un ajuntament ser del mateix color polític que el govern autonòmic. Si això fos una veritat absoluta CiU no només hauria guanyat les municipals de 1983 a la majoria de poblacions del Principat sinó que el 1987 la federació regionalista s’hauria fet amb el control del cent per cent dels ajuntaments d’aquesta comunitat autònoma. El discurs de la necessitat de ser del mateix partit que els que remenen les cireres no deixa de ser, a més, una defensa de la normalització d'uns conceptes (l’amiguisme, el clientelisme... en resum: el caciquisme) que caldria eradicar de la política i que es continuen justificant, ara des de l'esquerra i potser inconscientment, "pel bé del poble".

Dels punts que, no sé si amb més o menys encert, vaig tractar de defensar del programa de la CUP ja en faré un altre escrit...

27 de maig: 51 fronts de lluita

Llocs on la CUP presenta llista en solitari:

Alt Camp: Valls
Alt Empordà: Viladamat
Alt Penedès: Vilafranca del Penedès
Alt Urgell: La Vansa i Fórnols
Anoia: Capellades
Bages: Manresa, Navarcles, Sallent
Baix Llobregat: Martorell, Molins de Rei
Berguedà: Berga
Costera: Barxeta
Garraf: Vilanova i la Geltrú
Gironès: Girona, Celrà
Maresme: Mataró, Dosrius, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Arenys de Munt
Osona: Vic, Montesquiu, Centelles
Ripollès: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses
Segarra: Torà, Biosca
Segrià: Lleida
Vallès Occidental: Sant Cugat del Vallès, Terrassa
Vallès Oriental: Sant Celoni, Cardedeu

Llistes en coalició amb altres formacions polítiques:

Barcelonès: Badalona (CUP + Els Verds)
Granollers: Granollers (CUP + Els Verds)

Llistes amb plataformes àmplies on participa la CUP o candidatures dependents d'altres partits:

Baix Empordà: Platja d'Aro (Agrupació d'electors), Palamós (Entesa de Palamós-Sant Joan - EPM), Begur (Independents Begur-Esclanyà - EPM), Sant Feliu de Guíxols (AV).
Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet (Gent de Gramenet)
Garraf: Sant Pere de Ribes (UM9)
Gironès: Salt (Independents per Salt –EPM)
Selva: Arbúcies (CUPA)
Osona: Calldetenes (Agrupació d'electors)
Pla d’Urgell: Barbens (Junts per Barbens – AM)
Tarragonès: Tarragona (Nosaltres Som - Unitat Popular)
Vallès Occidental: Sabadell (Entesa per Sabadell), Cerdanyola (PAS), Barberà del Vallès (Assemblea d'Esquerres - Unitat Popular)
Urgell: Castellserà (Independents per Castellserà – AM)

La notícia a Llibertat.cat, El Debat, Europa Press, Tribuna Catalana

Dones contra Franco

Ja sé que a un document emès per imperatiu legal, i que d’entrada m’atribueix una nacionalitat que no és la meva, no cal donar-li massa credibilitat. Ara bé, és de suposar que aquest tros de cartró plastificat que duc a la cartera conté alguna dada certa: Cabanabona, 18 d’abril de 1967. Ni que només sigui per la mandra de contrastar la informació, podem donar-ho per bo. Segons aquesta data i el tòpic establert avui enceto la crisi dels quaranta. Bé, com deia un grup de per allà els any setanta: Crisis? What crisis?

Sumar un any a la meva edat ha suposat sumar un llibre a la meva modesta biblioteca. La veritat és que, a casa, quan em volen regalar alguna cosa solen tenir-ho bastant fàcil; a la tauleta de nit o a la taula de l’ordinador sempre hi ha algun catàleg del Grup del Llibre amb algun que altre títol subratllat. D’aquesta manera, per exemple, els Reis d’Orient –els únics reis del món que en comptes d’arreplegar per a ells reparteixen entre els altres- van assabentar-se de les meves preferències literàries i, com que molt en el fons em porto bé, van dur-me un bon assortit de novel·les que, tres mesos i mig després, encara no he aconseguit acabar de llegir. Normalment els llibres que em regalen son de ficció. Els de no-ficció els acostumo a triar personalment; aquí costa més encertar-me els gustos.

Avui, abans de desembolicar un regal que tenia tota l’aparença de ser un llibre, m’he parat un instant a pensar de quin títol podia tractar-se, tot repassant mentalment alguns llibres de ficció que tinc al llistat de futuribles. No ho he endevinat pas. El que s’amagava darrera l’embolcall de coloraines no era pas una història de ficció en format paper sinó tot el contrari. No, el que contenen les 160 pàgines del llibre en qüestió no és una història sinó sis, i no pas fruit de la fabulació literària sinó de la més crua realitat.

“Dones contra Franco”, el darrer llibre de Jordi Creus, narra la vida de mitja dotzena de dones excepcionals, la seva militància política, sindical, cultural i, fins i tot, guerrillera en els moments més durs de la nostra història recent, les seves vivències més personals, les detencions, les tortures, les presons i els camps de concentració, els exilis i els retorns... Encara no l’he començat però ja sé que m’agradarà. Han ben endevinat la tria; deu ser que em faig vell i ja em coneixen els gustos. L’amic Jordi té l’habilitat de narrar de manera planera històries de persones excepcionals. Ho feia en el seu llibre anterior “Memòria dels Pirineus”, recollint les vivències d’homes i dones de les comarques de muntanya del nostre país, gent convertida en excepcional pels canvis experimentats per la societat que els envolta. Ara ens presenta la vida de sis dones que justament lluitaven per canviar la societat que els tocava patir.

Torà amb la Núria Pòrtulas.

Avui divendres, fa només una estona el Ple de l'Ajuntament de Torà ha aprovat una moció de solidaritat amb la Núria Pòrtulas, la jove de Sarrià de Ter empresonada des de fa més dos mesos per pertinença a una banda armada inexistent. La moció va presentar-la la CUP i s'ha aprovat per unanimitat després que la resta de grups municipals acceptessin recolzar-la si s'eliminava el quart punt dels acords. A continuació podeu llegir el text de la moció aprovada:

"Hem sabut de la detenció primer i empresonament després de la Núria Pòrtulas, veïna de Sarrià de Ter, per una falsa imputació de pertinença a organització terrorista, preparada i executada per l’Àrea Central d’Informació Interior dels Mossos d’Esquadra.
Ho hem sabut malgrat el silenci dels comandaments policials i dels seus responsables polítics en aquests darrers dies i també malgrat la incomunicació de la llei antiterrorista que li va ser aplicada injustificadament a la Núria; ho hem sabut per la bestialitat de la seva detenció, per la brutalitat amb què va ser escorcollat tant el domicili de la Núria, a can Rusc, com el dels seus pares a Sarrià de Ter i per la contundent ocupació policíaca a què van sotmetre la zona desenes de furgones dels Mossos d’Esquadra el passat dimecres 7 de febrer del 2007. Uns escorcolls que buscaven, com en tants altres muntatges policials, armes i explosius amb què realitzar imaginats atemptats i que van acabar amb la intervenció de mera propaganda de caràcter polític i documents personals dels pisos escorcollats.

Hem sabut també que la investigació dels Mossos d’Esquadra es basa en dos fets: en la relació de la Núria amb en Joan Surroche i amb una llibreta que li va ser il•legítimament intervinguda fa unes setmanes a la Núria quan tornava d’una manifestació, juntament amb pòsters i fulls volants amb propaganda d’ideologia anarquista. Res d’això pot servir per justificar ni la imputació de terrorisme cap a la Núria ni la seva detenció; però a més volem deixar ben clar que no tolerarem que es criminalitzi ni la solidaritat amb les persones preses ni tampoc cap tipus de plantejament ideològic, al mateix temps que denunciem la persecució política dels Mossos d’Esquadra cap a les persones i moviments socials.Finalment hem sabut també que l’Audiència Nacional ha empresonat preventivament la Núria, amb el seu automatisme habitual, assumint el dictat de totes i cadascuna de les falsedats escrites pels cossos policials, després d’un breu interrogatori i que resta a l’espera del resultat de les investigacions dels Mossos. Així en una aplicació a petita escala de la guerra preventiva, primer es deté i després s’investiga.

Per tot això, convençuts que la imputació de terrorisme de la Núria no és més que un nou muntatge policial dels Mossos d’Esquadra.

Proposem que aquest ple acordi:

1. Exigir la posada en llibertat immediata de Núria Pòrtulas.
2. Expressar el suport de l'Ajuntament de Torà a la Núria Pòrtulas i la seva família.

3. Expressar la preocupació generada per la falta d’informació que ha tingut la família i per la situació d’aïllament en què ha viscut la Núria els primers dies de la seva detenció.
4. Exigir la derogació de la llei antiterrorista i de l'Audiència Nacional espanyola (hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista). (Punt suprimit)

5. Fer arribar la moció al Ministeri de Justícia, Ministeri de l'Interior, a la Fiscalia General de l'Estat, a l'Audiència Nacional, a la conselleria d'Interior, a la família Pòrtulas Oliveras i a l’advocat de la Núria Pòrtulas."

Candidat.

Coincidint amb el mercat firal de divendres sant, avui ha sortit el número 23 del Llobregós informatiu, corresponent als mesos d'abril i maig. La publicació conté un monogràfic dedicat a les diferents candidatures municipals que es presenten a la Vall del Llobregós, entre elles les CUP de Torà i de Biosca. En el cas de Torà, després d'una foto a l'estil tres mosqueters (dos d'ells amb cara de trobar divertida l'escena i un altre amb cara de no veure-li la gràcia) hi ha uns formularis amb preguntes idèntiques per als diferents grups que es presenten: CiU, la CUP i ERC.

A continuació podeu llegir la corresponent a la CUP. Veureu que algunes respostes en el moment de formular-se les preguntes eren provisionals. La darrera assemblea de la CUP, celebrada el passat divendres 30 de març, amb l'aprovació definitiva del programa i de la llista, va donar-les per bones. On diuen "cap de grup" s'entén que volen dir "cap de llista". Les respostes estaven limitades per un total de 25 línies.

0.- Nom del cap de grup.

Josep A. Vilalta (pendent d’aprovació definitiva)

1.- Presentació de la candidatura (partit, ideologia, noms de la llista... ).

Les CUP són candidatures independentistes i d’esquerres, de funcionament assembleari, obertes a la participació de persones i col·lectius que, des de l’àmbit local i des de diferents ideologies, treballen per un poble més lliure i més just. En el moment d’escriure aquestes línies encara no s’ha aprovat la composició de la llista electoral. Podeu llegir-la a www.tora.cup.cat.

2.- Balanç de la legislatura anterior

Molt negativa. Després de la legislatura 1999-2003 que ja havia estat negativa, la coalició de govern entre InTo i CUP podia haver canviat aquesta tendència. Si les coses haguessin seguit el seu curs ara es podria avaluar la tasca de govern. Això no ha estat així perquè una etapa que, gràcies al pacte entre la CUP i InTo, es creia acabada va reiniciar-se, per culpa de persones de la llista d’InTo

3.- Projectes concrets que penseu realitzar.
Creiem que cal fomentar la participació ciutadana a l’hora de prendre decisions que afecten al poble, que els ciutadans no s’han de limitar a votar cada quatre anys.
A nivell urbanístic cal defensar un model sostenible de població, fomentant el desenvolupament dels espais que encara queden dins de la zona urbana, abans d’augmentar el sòl residencial. Pel que fa al sòl industrial, amb l’aprovat actualment al camí de Palouet creiem que és suficient. S’ha de mantenir la legalitat urbanística i evitar abusos, apartant de responsabilitats públiques en aquest àmbit a aquelles persones que hi tinguin interessos particulars.
A nivell d’inversions cal prioritzar la construcció d’un local polivalent a l’antic cinema Glòria. Altres prioritats serien la millora de les instal·lacions escolars i la construcció d’un tanatori.
L’actuació de l’ajuntament ha de tenir sempre presents criteris ambientals i de defensa de tot el seu territori.
Independentment del resultat electoral i de la composició del govern estem a favor de la unitat d’acció de tots els grups a l’hora de defensar els serveis públics de Torà davant les altres administracions

4.- Què no fareu mai?

Actuar en sentit contrari al programa que presentem davant dels toranesos i les toraneses.

Evidenciar la misèria política d’aquest (tros de) país.

Fins fa pocs anys que un destacat dirigent d’un partit hagués plantejat la possibilitat de canviar el color polític del govern autonòmic hauria provocat una expectació enorme en aquest (tros de) país. I si, tal com a fet aquest cap de setmana passat Xavier Vendrell, hagués posat com a condició d’aquest canvi, que el govern entrant hauria de convocar un referèndum d’autodeterminació dins de la mateixa legislatura hauria estat al país veí (o als països veïns) on haurien saltat totes les alarmes.

En canvi ara això no ha passat. Sí, es cert que se’n parla, però no en els termes que en que se’n parlaria si la gent percebés les declaracions del dirigent republicà com una proposta real d’exercir, de manera immediata, un dels drets fonamentals dels pobles. La gent en parla, però ho fa especulant sobre quins són els motius reals de les declaracions de Vendrell. Declaracions de consum intern per a acontentar els seguidors de Carretero? Recerca de titulars en clau electoral? Cortina de fum per a tapar la submissió, en temes com la tercera hora d’espanyol o el tancament de TV3 al sud, del govern Montilla respecte el govern Zapatero? I així fins a tantes teories com teòrics de cafè puguem trobar. Ningú però es pren seriosament la possibilitat que els de Carod facin president Mas, i encara menys que aquest darrer alliberi aquest (tros de) país abans del 2010. La collita de bolets al·lucinogens de la tardor passada no devia ser gaire abundant!

La meva opinió és que, efectivament, l’abrandada defensa del dret a l’autodeterminació que, entre calçot i calçot, va fer el secretari d’organització d’ERC va adreçada a la militància i a l’electorat del partit republicà; i més en concret a aquells sectors del seu partit reticents a la reedició del tripartit, i que haurien vist amb més bons ulls un pacte amb CiU.

Amb aquesta proposta, que saben d’entrada que els regionalistes no acceptaran, ERC es presentarà davant l’opinió pública com l’únic partit que defensa l’autodeterminació d’aquest (tros de) país i podrà presentar CiU -amb tota la raó del món- com un partit espanyolista contrari a l’exercici de l’autodeterminació. I si es demostra de manera clara que CiU és tan espanyolista com el PSC, quins arguments els resta als republicans defensors del pacte nacional amb Convergència? Segons l’argumentari de Carod i Puigcercós, almenys el PSC és d’esquerres...

Amb tota la resta de les forces parlamentàries evidenciant les misèries de la política catalunyesa, oposant-se a l’autodeterminació, encara que sigui amb arguments del tipus “encara no és el moment”, ERC pot presentar-se públicament als ulls de molta gent com el menys dolent dels "partits polítics existents" (que són els que surten als mitjans). Com és allò d’”en el país dels cecs...”?

Qui llegeixi això pot entendre el meu posicionament com una crítica ferotge cap a uns partits amb els que no em sento identificat. No és això. La gent que militem (i la molta que al llarg dels anys hi ha militat) a les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista hem de ser els primers a fer autocrítica, perquè no estem exempts de responsabilitats en aquest panorama desolador. Si una força com ERC pot permetre’s rebaixar contínuament el sostre reivindicatiu del país és, efectivament, perquè els seus companys d’hemicicle aspiren a un nivell de llibertats encara més minso, però també perquè aquells i aquelles que aspirem a que algun dia aquest país (no només aquest tros sinó en la seva totalitat) esdevingui nacionalment lliure i socialment just hem estat incapaços d’articular un referent polític per al conjunt del nostre poble.

Lluís Llach contra la tortura

Aquí teniu un parell d'imatges de l'acte contra la tortura celebrat divendres passat a Tàrrega. A la foto de dalt, i d'esquerra a dreta: Martí Majoral, d'Alerta Solidària, Lluís Llach, Jordi Vilaseca i Ramon Piqué, de l' Associació Memoria contra la Tortura.

Més informació sobre aquest acte clicant aquí.

Aquest divendres: Lluís Llach contra la tortura.

Ara fa gairebé quatre anys, a partir de l'1 d'abril de 2003, al voltant de les detencions de tres joves de Torà i de les tortures patides pel primer d'ells va generar-se un ampli moviment de solidaritat, organitzant multitud d'actes a contrarellotge, amb una capacitat de mobilització molt superior a la que podia esperar-se inicialment.

Si fa quatre anys la improvisació a l'hora d'organitzar mogudes solidàries anava a remolc de la repressió, en aquesta ocasió l'organització a corre-cuita dels actes d'aquest divendres ha estat motivada per la solidaritat d'un artista de primera fila. Fa escassos dies que Lluís Llach confirmava la seva predisposició a participar en un acte d'aquest tipus a una setmana vista. A partir d'aquí la gent que organitza l'acte ha hagut de córrer a trobar artistes i ponents que completessin el cartell i a donar-hi la màxima difusió possible. Aquesta entrada és la meva petita contribució a difondre els actes d'aquest divendres. S'agraeixen les contribucions que, en aquest sentit, puguin fer els lectors i lectores d'aquest bloc enviant la notícia per correu electrònic, penjant-ho en altres blocs o en agendes de webs diverses...