Sorpresa és el que hauria de causar la notícia publicada per diversos mitjans (dimarts, 4 de maig de 2004) on es relata que l’ atac incendiari contra la mesquita de Cervera s’ha saldat amb una multa de 25 € a Mateu Figuerola, regidor ultradretà de l’Ajuntament de Cervera, autor confés de l’acció. I dic “hauria de causar” perquè crec que en realitat només pot haver sorprès al cada cop més reduït grup d’ingenus i ingènues que encara creuen en aquell dogma de fe de “la igualtat de tots i totes davant de la justícia”; una Justícia representada per una figura femenina amb els ulls embenats, sostenint una balança en equilibri.
Ara fa poc més d’un any, tres joves de Torà van ser empresonats acusats de diversos atacs incendiaris, bàsicament contra entitats bancàries, la majoria dels quals, per la seva magnitud, si la “justícia” fos igual per a tothom s’haurien de resoldre amb multes de 25 € per caixer (en el supòsit que pogués demostrar-se'n la culpabilitat). Però la “justícia” qualifica aquells fets de “terrorisme” -raó suficient per a sol·licitar penes de bastants anys de presó- argumentant que pel tipus d’accions podria tractar-se d’un “grup antisistema”, i que per tant hi hauria una intencionalitat més o menys política en aquests fets. Cal recordar, perquè alguns semblen haver-ho oblidat, que les acusacions contra els tres joves toranesos es mantenen.
En el cas de Cervera sembla ser que “no va haver-hi cap motivació racista” en l’atemptat perpetrat pel regidor ultra, sinó que hauria estat motivat per problemes personals i familiars, per tant, independentment del tipus d’acció i de la voluntat d’atemorir, això es veu que no es considera “terrorisme”. Ignoro el que hi ha de cert en els rumors referents als motius familiars en qüestió, i per tant no els comentaré, però el que sí que és un fet àmpliament conegut és la posterior obtenció d’una acta de regidor a l’Ajuntament de Cervera per part de l’autor material d’aquest intent d’incendi, encapçalant un partit racista, després d’una campanya en contra, precisament, de la immigració d’origen magrebí.
Ens hem de creure, doncs, que en l’intent d’incendiar la mesquita no hi havia cap motivació racista o xenòfoba quan la majoria de declaracions a la premsa de l’incendiari frustrat són en contra dels estrangers? Bé, potser no és ben bé xenòfob; cal admetre que el seu discurs rebutja només una part dels estrangers -els més pobres, els quals, segons els postulats ultres, només venen a fotre’ns el lloc de treball o directament a delinquir- mentre que en defensa d’altres –els que ens foten sense haver de treballar, als que es veu que cal felicitar pel seu proper enllaç matrimonial.
El que sí que és evident és que, més enllà de l’esperpèntica decisió judicial, dels motius més o menys sucosos que provocaren l’intent d’incendi o de la ideologia del només multat, caldria canviar la figura representativa de la justícia per un personatge amb un sol ull tapat i que inclini la balança no en funció de la gravetat dels fets i de les proves aportades per la defensa i per l’acusació sinó segons si les persones acusades se situen més cap a l’esquerra o, com en el cas de la capital de la Segarra, a la dreta del tot, fora del camp visual d'una “justícia” que només mira cap a un costat.
Josep A. Vilalta