Durant l’any 2010 els ajuntaments de Torà i de Biosca
i el consell comarcal del Solsonès van aprovar
els primers passos per al canvi de comarca d’aquests municipis de la
Vall del Llobregós (veure entrada
anterior). El pas següent era que la Comissió de Delimitació Territorial
emetés un informe sobre la sol·licitud dels dos municipis. Posteriorment l’acord
de canvi de comarca de cadascun dels dos municipis ha d’ésser ratificat en
referèndum per més de la meitat del cens electoral del municipi afectat i, si
la ratificació referendària prospera, els ajuntaments han d’adoptar l’acord
definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de
regidors.
El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya
del 28 de novembre de 2010 van posar fi a set anys de govern tripartit. Al
constituir-se el govern d’Artur Mas la conselleria de Governació, que en els
dos últims anys del govern Montilla havia assumit el republicà Jordi Ausàs, va
passar a dependre de la vicepresidenta Joana Ortega.
El 22 de maig de 2011, només mig any més tard del
canvi del retorn de CiU al Govern de la Generalitat, es van celebrar les
eleccions municipals. A Torà la gent que durant el període 2007-11 havia estat
a l’equip de govern i que havien integrat la llista de CiU quatre anys enrere,
encapçalat per l’alcalde Domènec Oliva, no presenta a la reelecció. La llista
convergent l’encapçala de nou Mercè Valls (alcaldessa en els períodes 1999-2003
i 2005-07 i regidora 1987-2007), que el setembre del 2009 havia abandonat la
militància a CDC (veure carta de comiat). Com sempre, i posin el qui
hi posin a les llistes, CiU va tornar a guanyar les municipals a Torà –em
sembla que l’única manera de que perdessin seria si jo anés a les seves llistes-
i va tornar a fer-ho per majoria absoluta. D’aquesta manera l’Ajuntament de
Torà queia en mans d’una de les poques persones que, en l’assemblea popular del
4 de març de 2010, s’havia manifestat crítica amb el fet d’iniciar un
procediment de canvi de comarca. Ara bé, si l’Ajuntament no acordava legítimament i democràtica el
contrari calia suposar que el procés de canvi d’adscripció comarcal seguia els
seus passos.
Van passar uns mesos i no es movia res: als plens de
l’Ajuntament, on els nous regidors convergents es mostraven partidaris de
continuar el procés, les preguntes dels regidors acabaven sempre sense cap
resposta clara per part de l’alcaldessa –“hauríem de reunir-nos i parlar-ne en
profunditat”, “hauríem de fer un estudi”, “preguntarem com està el tema”- i a
Governació semblava com l’expedient s’hagués perdut en el fons d’un calaix de
la conselleria o entre un fardo de
tabac andorrà. Van passar encara més mesos i, el 25 de novembre de 2012 vam tenir unes altres eleccions al
Parlament de Catalunya, que no van comportar canvis en el Govern; Mas va
repetir presidència i el departament competent en la matèria que ens ocupa
continuava en mans de la demòcrata-cristiana Ortega.
Les eleccions van comportar, però, una petita novetat:
la CUP, aquells penjats que deu anys enrere només teníem algun que altre
regidor en quatre pobles mal comptats, va obtenir representació parlamentària. Amb
tres escons no es poden fer moltes coses però serveixen per a poder fer sentir
la nostra veu i per a demanar explicacions. En aquest sentit el 19 de març de
2013 el diputat David Fernàndez va entrar al registre del Parlament una
pregunta per escrit adreçada a la Consellera de Governació i Relacions
Institucionals: “En quina situació es
troba l’expedient de canvi d’adscripció comarcal iniciat el 2010 pels municipis
de Torà i Biosca, actualment a la Segarra i que van sol•licitar incorporar-se
al Solsonès?”. Però anava passant el temps i no es rebia cap resposta...
El 5 de maig de 2013 Francesc Homs, Conseller de la
Presidència i portaveu del Govern, va visitar Torà amb motiu de la Festa del
Roser. Entre signatures al llibre d’honor de la vila i balls de priors i priores,
un regidor d’AIT-AM va preguntar-li sobre el tema va respondre que tenien una
pregunta parlamentària de la CUP en el mateix sentit pendent de resposta perquè no sabien quina era la postura de l’Ajuntament
de Torà. L’alcaldessa va intervenir dient que precisament volin parlar
d’això amb ell.
Governació no sabia quina era la postura de
l’Ajuntament de Torà? L’última
comunicació oficial de l’Ajuntament a Governació era ben clara: l’aprovació
per unanimitat del text de la
pregunta que volíem que es fes en referèndum. D’això ja feia més de dos anys
però l’Ajuntament no aprovava cap acord en sentit contrari aquesta continuava
sent, a tots els efectes, la posició oficial de Torà. D’altra banda hi havia
dos motius que feien com a mínim curiós que s’hagués esperat la visita de Quico
Homs per a traslladar a la Generalitat quina era la posició de l’Ajuntament
sobre el tema: perquè no era el conseller responsable d’aquestes qüestions i
perquè havien tingut ocasions més adients per fer-ho.
Vuit mesos abans, l’1 de setembre de 2012, el dia gros
de la festa major, qui havia vingut en visita oficial a Torà a veure ballar els
priors i les priores i a ballar amb el regidor més mediàtic del consistori
toranès, havia estat Joana Ortega, la Vicepresidenta del Govern que, per la
seva condició de Consellera de Governació era (i continua sent) la responsable
de l’afer que ens ocupa. Per què no se li va traslladar a ella quina era la
posició oficial de l’Ajuntament? Que havia canviat durant aquells vuit mesos?
L’únic que hi havia entremig era una pregunta d’un diputat pendent de resposta.
La resposta va arribar el 10 de juny de 2013: “Els expedients de canvi d’adscripció
comarcal dels municipis de Torà i Biosca (Segarra) van iniciar la seva
tramitació amb una normativa que s’ha vist modificada per legislació nova en
matèria d’ordenació territorial. És en aquest sentit, doncs, que des de
l’assessoria jurídica del Departament de Governació i Relacions Institucionals
s’està estudiant l’abast de l’impacte dels canvis legislatius en aquests casos
concrets amb la voluntat d’informar aquests ajuntaments de com es veuen
afectats els seus expedients i, si s’escau, del procediment a seguir per
assolir el seu objectiu.” Que la llei havia canviat ja ho sabíem.
Precisament si l’expedient de canvi d’adscripció comarcal es va iniciar de
pressa i corrent (veure entrada anterior) va ser al veure que la Llei de
vegueries preveia suprimir l’article 7 del Text refós de la Llei de
l’organització comarcal de Catalunya (el dret a decidir en quina comarca volem
estar), com finalment així va ser. Ara calia estudiar si els canvis legislatius
tenien caràcter retroactiu?
El 20 de juny del 2013 el ple de l’Ajuntament de Torà
acorda per unanimitat crear la Comissió pel Canvi de Comarca, integrada per
membres dels tres grups municipals. Aquesta comissió, que teòricament ha de
servir per a impulsar el procés i debatre els passos a seguir, semblava que
serviria per a fer just el contrari, que era una maniobra de dilació de
l’alcaldessa per a entretenir uns regidors que, inclosos els de CiU, es mostraven
partidaris de continuar el procés iniciat durant l’anterior mandat municipal. Mentre el tema “s’estudia i es debat” a nivell
municipal l’alcaldessa -que també és consellera comarcal de la Segarra... de
participació ciutadana!- pot continuar
dient, de cara als regidors, que veu bé seguir els tràmits pertinents sense
haver de pronunciar-se ni públicament ni oficialment en aquest sentit, evitant
que aquest posicionament transcendeixi més enllà del municipi. Calia trobar
alguna manera d’acabar amb aquest putaramonetisme, d’aclarir com estava
realment el tema i de que la postura de l’Ajuntament, la que determinessin
democràticament la majoria dels seus membres, es traslladés de manera clara i
inequívoca a totes les institucions relacionades amb aquest tema (ajuntaments,
consells comarcals, Parlament, Departament de Governació).
Durant el 2013 al Parlament van iniciar-se els tràmits
per a la redacció d’una nova Llei de governs locals. A mitjans d’octubre, en
conèixer el redactat de l’avantprojecte, els dos grups municipals van redactar
una esmena (“DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Onzena.
Expedients de canvi d’adscripció comarcal ja iniciats. En qualsevol cas, els expedients de canvi
d’adscripció comarcal iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei 30/2010,
de 3 d’agost, de vegueries, es continuaran tramitant d’acord amb el que disposa
l’article 7 del Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya,
aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre”) que va ser
tramesa al Grup Mixt (CUP) per a que es presentés un cop s’obrís el període
d’esmenes parcials.
El debat de la nova Llei de governs locals també
preveia la compareixença de les institucions i entitats que tinguessin alguna
cosa a dir al respecte. Els diferents grups parlamentaris podien proposar la
compareixença d’entitats a davant la Comissió d’Afers Institucionals del
Parlament per a que aquestes fessin les seves aportacions i suggeriments a la
nova llei. A finals de novembre de 2013, preguntats per la CUP del Parlament si
des de la nostra assemblea local volia proposar alguna entitat vam respondre
que sí, que volíem que hi comparegués la Comissió pel Canvi de Comarca de
l’Ajuntament de Torà. Calia aprofitar la possibilitat que una representant de l’Ajuntament
de Torà comparegués davant una comissió parlamentària i es trobés davant d’una
cosa pitjor que una sandàlia alçada: una pregunta clara i concisa. “Vostès volen continuar el procés de canvi
d’adscripció comarcal iniciat el 2010? Sí o no?”. Potser va ser casualitat
però a partir d’aquí, després de tres anys de no passar absolutament res, van
comença a moure’s les coses.
El 4 de desembre de 2013 els membres de la Comissió
pel Canvi de Comarca de l’Ajuntament de Torà, acompanyats per l’alcalde de Biosca,
Corneli Caubet, van reunir-se al Parlament amb Albert Batalla, diputat de CiU per
Lleida, redactor de (i curiosament substitut de Jordi Ausàs a l’alcaldia de la
Seu d’Urgell). De fet les reunions amb Batalla van ser dues: primer va
reunir-se amb una part de la delegació, els del seu partit, i posteriorment amb
la totalitat d’ells. Dit d’una altra manera: la regidora de la CUP, Mercè Garganté, i el regidor
d’AIT-AM, Magí Coscollola, van entrar al despatx del diputat quan la resta de
la delegació de Torà i Biosca ja feia una hora que s’hi reunien. Val a dir també
que ja els havien advertit prèviament d’aquesta curiosa convocatòria. Els membres
de la delegació van traslladar al diputat la voluntat de continuar el procés.
Finalment la Comissió municipal no va ser entre les
escollides per a comparèixer físicament al Parlament -on van anar representants
de l’ACM, de la FMC, de les diputacions provincials, etc..- però sí que va
poder fer la seva aportació. El 12 de febrer de 2014 la Comissió d’Afers
Institucionals del Parlament va convidar la Comissió pel Canvi de Comarca de
l’Ajuntament de Torà a fer les seves aportacions per escrit. Davant d’aquesta
invitació, i a instàncies de la representant de la CUP i del d’AIT-AM, la
Comissió municipal va reunir-se i va aprovar per unanimitat traslladar a la
comissió parlamentària un document on s’expressava la voluntat de l’Ajuntament
de Torà de continuar el procés de canvi d'adscripció i se sol·licitava als i
les ponents del Projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya “que tinguin en
compte aquesta situació per tal que l’esmentat projecte de Llei faciliti el procediment
de canvi de comarca de Tora i Biosca iniciat el 2010, amb la incorporació en el
mateix d'una disposició que derogui el punt 2. de la disposició derogatòria
única de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries”. Aquesta escrit va ser
tramès a finals de març.
Finalment el 15 de maig de 2014, al cap de tres anys i
mig, la Comissió de Delimitació Territorial va tractar el tema de Torà i Biosca
informant-ne favorablement. Ara l’expedient podrà continuar el seu curs i, si
no es torna a extraviar, haurà d’acabar amb un referèndum vinculant en el que
els veïns i veïnes dels municipis de Torà i de Biosca podran votar si volen que
els seus respectius municipis passin a formar part de la comarca del Solsonès o
restin a la de la Segarra.
-“Sí, vosaltres
voleu decidir a quina comarca pertànyer però vareu negar aquest dret als veïns
de Llanera, que volien canviar de municipi, hipòcrites!”
El tema de la segregació de les masies de Llanera per
a incorporar-se al municipi de Llobera... (continuarà)
