18 de desembre, 2008

Alerta amb Iberdrola: del Segre a Rajadell i de Cardona al Sió.

Notícia del diari Segre d’avui, a plana sencera: “Iberdrola busca ubicació a Lleida per a un dipòsit subterrani de gas”. Val a dir que quan el Segre diu Lleida no es refereix a la capital del Segrià sinó que pot tractar-se de qualsevol altre municipi de la “província”. En el cas que ens ocupa la notícia afecta 21 “municipis de Lleida” i 8 “de Barcelona”, pertanyents a les comarques administratives de la Segarra (10), el Solsonès (6), el Bages (5), la Noguera (4), l’Anoia (3) i l’Urgell (1). Aquí en teniu el mapa:
.
.
Segons la notícia publicada per Segre, la companyia energètica espanyola hauria demanat al departament d’Economia de la Generalitat permís per a fer prospeccions de d’hidrocarburs en tota aquesta zona. De fet la majoria de mitjans (Vilaweb, 3/24) parlen de que Iberdrola està buscant reserves de gas. Segons el diari lleidatà però, la direcció general d’Energia hauria reconegut que l’objectiu real d’aquestes prospeccions seria el de trobar una ubicació que reunís les condicions idònies per a instal·lar-hi un dipòsit subterrani on poder emmagatzemar gas. Es tractaria doncs d’una instal·lació semblant al Projecte Castor, que tanta oposició ha generat a les comarques centrals de la nació.

L’article de Segre també deia que els ajuntaments havien rebut una carta de la direcció general d’Energia informant-los d’aquest tema. He anat a l’ajuntament de Torà a demanar informació. M’han dit que de moment no havien rebut res. Caldrà estar al cas.

PS: uns dies més tard des de l'Ajuntament vaig rebre el plànol sol·licitat. Com podeu veure la zona autoritzada ocupa una superfície menor a la publicada pel diari Segre i molt més centrada en la Vall del Llobregós. Al lloro!
.

08 de desembre, 2008

Mori el Borbó (però que no es mori gaire)!

6 de desembre; el dia que Joan Ridao afirma la necessitat de reformar la constitució espanyola, amb l’argument "ferm i combatiu" de que la "carta magna" està deslegitimada perquè el 55% de la població actual de l’estat, els de menys de 51 anys, no van poder-la votar i que en aquests trenta anys la Constitución ha passat de ser una núvia verge i pura a convertir-se en una mena de fadrina vella i solterona. Que la Constitución no ens reconeix com a poble i ens nega els nostres drets nacionals? Tant se val! Cal reformar-la, a veure si així dura força anys; cal rejovenir la núvia, que torni a ser verge i pura.

6 de desembre; el mateix dia que Joan Tardà, company de partit de Ridao, clou el seu discurs amb un "Visca la República, mori el Borbó". Les paraules de Tardà són pronunciades en un acte de les JERC i, és clar, ja se sap, en un acte amb els joves s’ha de fer alguna que altra proclama radical, que l’organització juvenil del partit encara es defineix independentista i, si s’escau, de tant en tant, fins i tot parlen de socialisme. Ara bé, com en tantes altres ocasions (llegiu "Si l’encerto, rectifico"), ERC, en tant que partit adult, seriós i amb responsabilitats de govern, no pot pas assumir aquest tipus de discurs i, per tant, cal desmentir el malentès. Desitjar la mort del cap d’un dels estats que ens ocupen? I ara! Això de "Visca la República, mori el Borbó" és una frase feta de la guerra de contra Felipe V; tothom ho sap que Basset, Moragues i la resta de combatents austriacistes eren republicans de tota la vida! Com podeu pensar que algú pugui desitjar cap mal a qui és cap d’Estat justament per ser descendent d’aquell criminal? Déu nos en guard!

6 de desembre; el dia en que la CUP de Berga organitza un magnífic acte commemoratiu dels 40 anys de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. Un acte on es repassa –especialment en el parlament de l’Anna Maria Guijarro, regidora de la CUP a Berga- els fets més destacats de l’independentisme en aquestes quatre dècades de lluita, els encerts i els errors que van marcar l’evolució del moviment i que ens han dut on som ara. I entre els encerts, i ocupant un lloc destacat, el clar i contundent –i per això silenciat i criminalitzat- No a la Constitució espanyola del 1978, que va situar l’Esquerra Independentista en unes coordenades polítiques totalment allunyades d’aquelles formacions que acabarien integrant-se al sistema, seduïdes per aquella núvia verge i pura que, per a Ridao i companyia, va ser la "Constitución española".

03 de desembre, 2008

Una altra relíquia.

Aprofitant que en els darrers temps es parla molt de memòria històrica, penjo un altre dels documents desclassificats, procedents de Cals Picolos. "Los Estatutos remitidos corresponden al sector crítico del MOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA (MDT), por lo que se desprende que la escisión dentro de este movimiento es definitiva..."

Clicant sobre la imatge podeu veure-la més gran

En relació a la Història recent d'aquest país i de l'independentisme en particular, aquest dissabte la CUP de Berga organitza un acte commemoratiu dels 40 anys d'Esquerra Independentista als Països Catalans. Un acte que pinta molt bé, "lo que se participa de este Servicio, para su conocimiento".