Aquest juny que ja
s’acaba ens ha deixat dues notícies sobre l’Assemblea de Municipis per la
Independència, que curiosament han passat bastant desapercebudes.
La primera no deixa
de ser anecdòtica però, aficionats com som a omplir pàgines amb estadístiques i
amb percentatges sovint més irrellevants, sobta que no hagi merescut més
atenció mediàtica. Amb els municipis que han formalitzat la seva adhesió la
primera quinzena de juny l’AMI ja
agrupa 475 ajuntaments de la comunitat autònoma de Catalunya. Dit d’una altra
manera, més de la meitat dels 947 municipis d’aquest (tros de) país ja s’hi han
afegit. Una xifra gens menyspreable, que mereixeria una major atenció,
especialment d’aquells –mitjans de comunicació, partits polítics, institucions-
que tenen l’àmbit autonòmic com a espai de referència.
Si ens ho mirem,
però, amb una visió nacional també hi ha una dada a destacar: dels 910
municipis de la resta de país no se n’hi ha adherit ni un. Sí, ja sé quina és
la resposta típica i tòpica a aquesta limitació: tot allò de la necessitat que
els processos de cadascuna de les regions dels Països Catalans segueixin ritmes
diferents, adaptats a la realitat de cada territori, als diferents nivells de
consciència, etcètera, etcètera, etcètera. La qüestió, però, no és tant
l’actual implantació regional de l’AMI sinó els motius d’aquesta limitació. Dit
d’una altra manera: a l’AMI no hi ha cap municipi de les altres regions de la
nació per la manca d’interès d’absolutament tots i cadascun dels municipis en
qüestió o per desídia de la pròpia Associació? En l’article dels estatuts de
l’AMI que fa referència a l’àmbit
territorial es diu que “la present
associació té vocació nacional, per tant, el seu funcionament i actuació es
regirà sense més limitacions que les establertes per les lleis vigents que
siguin d’aplicació i pels presents Estatuts”. Malgrat aquesta “vocació nacional”
als seus documents no veig que s’hi parli de la independència dels Països
Catalans sinó de la de Catalunya, sense explicitar, però, l’abast territorial
que es reconeix a aquest corònim. Es refereix, aplicant la terminologia
guiïsta, a tota la nació? Al territori de l’actual Comunitat Autònoma de
Catalunya? A la regió històrica formada per l’actual CAC, la Catalunya Nord i
la Franja de Ponent? És volgudament inconcret, en un exercici d’ambigüitat
calculada, per a acontentar alhora l’independentisme de sempre –d’abast
nacional- i el nou sobiranisme sorgit de la radicalització de l’autonomisme?
És poc probable
obtenir adhesions de municipis del País Valencià o de la Franja, ja sigui per
la composició política dels mateixos ajuntament, pels “ditxosos” ritmes o per
por a les reaccions d’institucions supramunicipals, que tenen l’aixeta de les
subvencions, però... des de l’AMI s’ha fet algun pas per a superar els límits
geogràfics regionals? Fa prop de quatre mesos Llibertat.cat es feia
ressò de que “34 pobles de
Catalunya Nord debatran donar suport a l'AMI”. Una hipotètica incorporació
d’aquest tipus tindria prou transcendència política, malgrat que les
possibilitats de fructificar fossin remotes, per a merèixer un sobreesforç per
part d’una entitat que vol “esdevenir un ampli espai de debat on
compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació,
eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya
cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals”.
Un dels principals actius de qualsevol entitat unitària que des del
municipalisme treballi en el foment i la defensa dels drets nacionals és la
seva capacitat d’arribar a la ciutadania, de socialitzar el discurs
independentista, difonent-ne els objectius, per damunt de tàctiques i
estratègies partidistes. I un dels objectius principals de qualsevol
organització “amb vocació nacional” que treballi per la independència hauria de
ser trencar les fronteres interiors, que ens esquarteren com a país i que ens
han estat imposades pels mateixos estats que ens neguen la independència, no?
Una cosa, segurament inevitable, és la diversitat de ritmes que calgui ballar
en cada moment a cadascun dels territoris i una altra de molt diferent,
totalment inacceptable, seria excloure mig país de la festa.
L’altra notícia
referent a l’AMI és més desconcertant. Al seu web
podem llegir que “l’Associació de
Municipis per la Independència (AMI), reunida aquest matí al municipi bagenc
de Santpedor en Comissió Executiva, ha anunciat que presentarà la
proposta, en la seva propera Assemblea, de no donar suport a cap iniciativa de
pacte fiscal que no impliqui la sobirania fiscal plena per a Catalunya”.
Pacte fiscal? Si l’objectiu és la independència que hi pinta aquí el pacte
fecal? Quin pacte d’aquest tipus pot implicar la plena sobirania? La plena
sobirania és, precisament, disposar d’un estat propi plenament independent, que
abasti tot el territori nacional i que pugui gestionar democràticament tots els
aspectes de la seva economia, inclosa la seva fiscalitat. Un estat independent
no pacta la seva fiscalitat amb l’estat veí.
La Comissió Executiva
de l’AMI està formada per 7 alcaldes de CiU, 3 d'ERC i 1 de la CUP. Vista
la composició de la majoria d’ajuntaments adherits -i de la majoria
d’ajuntaments d’aquest tros de país- és normal que així sigui i potser fins i
tot és positiu; que alcaldes i regidors d’una formació no independentista
reivindiquin la independència ajuda a estendre la idea a sectors més allunyats
dels partits declaradament independentistes. El què no s’hauria de considerar
normal, en cas de produir-se, és la instrumentalització partidista d’una institució
unitària per a objectius que no només difereixen de l’objectiu declarat –la
independència- sinó que n’esdevenen obstacles.
Ja ho cantava fa
trenta anys la Trinca: “I per asserenar
els ànims d’aquest poble tant tossut/ es firmà un tractat de pau que li diuen
l’Estatut./ Però com sempre passa al cine, a l’hora de la veritat/ els tractats
amb rostres pàl·lids sempre són paper mullat”. Compte, doncs, amb les receptes
pactistes dels bruixots de la tribu.
Foto: Biosca, a la Vall del Llobregós, 475è municipi en adherir-se a l'AMI
Foto: Biosca, a la Vall del Llobregós, 475è municipi en adherir-se a l'AMI