06 d’agost, 2011

20N. Quan votar no serveix de res... i abstenir-se de no gran cosa.

Convocades les eleccions espanyoles. Reobert el debat sobre quina ha de ser la postura de l’independentisme respecte aquestes eleccions, de la possibilitat d’acord entre les diferents organitzacions independentistes per a impulsar una campanya per l’abstenció activa en aques...
- Ja hi tornem a ser amb la ruqueria del boicot!!?? Això no serveix de res! S’ha d’anar a votar perquè les coses importants continuen decidint-se a Madrid...
-Sí? Segur? Bé, sí... malgrat que algunes coses força importants es decideixen a Brussel·les o a Frankfurt , és cert que moltes de les decisions que ens afecten continuen prenent-se a la capital espanyola, i algunes d’aquestes qüestions fins i tot pot ser que es prenguin en alguna de les dues cambres parlamentàries. Ara, d’aquí a que el nostre vot a les eleccions espanyoles pugui fer variar les polítiques que afecten les coses important hi ha un bon tros.
- Sí, sí... però s’ha d’anar a votar perquè el PP no obtingui majoria absoluta...
-Ah, sí? I això com s’evita? Votant el PSOE, els de l’”Espanya plural”, del “govern amic”? Sorprèn que encara hi hagi gent en aquest país que amb l’argument de la por a la dreta anticatalana –uuuuhhh, que ve el PP!!- corri a votar, amb la pinça al nas i com a mal menor, els que hi governen ara, i que retallen drets laborals o prestacions socials amb la mateixa facilitat que ho fan amb els estatutets d’autonomia,  i que a sobre tenen la poca vergonya d’anomenar-se d’esquerres...
-Deixa’t de dretes i esquerres! Del què es tracta és de que cap dels dos grans partits espanyols pugui governar prescindint dels nostres diputats. Cal que Catalunya sigui decisiva a Madrid... 
-Ja. I per ser decisius a Madrid, oblidant-nos de dretes i esquerres, el millor deu ser votar aquells que aquí centren la seva campanya en la defensa dels interessos de Catalunya i que, un cop instal·lats a Madrid, del què s’obliden no és pas de les polítiques de dretes sinó de totes les reivindicacions nacionals i, per responsabilitat, tenen com a prioritat contribuir a la governabilitat de l’Estat.
-També hi ha altres partits catalans que es presenten. Sempre pots votar un partit independentista, encara que siguin els titabullides d’Esquerra, que això a l’Estat sempre li toca els collons... Només per veure les reaccions de la caverna mediàtica ja paga la pena.
-Ui, sí, és un gran què, això de votar pensant en les visceres dels cavernícoles! Només cal recordar els magnífics resultats d’ERC després del linxament mediàtic a Carod... Què en queda ara de tota aquella flamarada? Tres diputats a Madrid que sovint parlen de temes espanyols en primera persona del plural...
-Bé, potser  sí... potser no hi ha cap partit que s’ho mereixi... Però s’ha de votar sempre perquè la democràcia va costar molt d’aconseguir... La gent que va lluitar tants anys contra la dictadura no ho va fer perquè ara que podem votar....
-Sí, molta gent –no tanta com després en presumia- va lluitar contra la dictadura. Una part d’aquesta gent ho va fer perquè volia un règim polític com l’actual. A una part d’aquests darrers pot ser que encara els convenci aquest règim. Però la qüestió principal és què volem ara nosaltres: seguir sotmesos a l’Estat espanyol (i al francès) o lluitar per un Estat català independent i plenament democràtic?




-Però les eleccions sempre poden servir per a comptar-nos, per a demostrar que l’independentisme creix dia a dia, que cada cop tenim més força...
- Cert, cada cop som més i ho hem demostrat en diverses ocasions. Una bona demostració de força van ser les consultes sobre la independència, on, a part del creixement del suport a la independència, es va evidenciar un altre element imprescindible per avançar cap aquest objectiu: la capacitat d’autoorganització popular, al marge (i en alguns casos enfront) de les institucions. Unes consultes en que, per cert, els partidaris de l’ocupació espanyola del nostre país no van voler participar-hi, en lloc d’aprofitar per comptar-se van preferir boicotejar-les, amenaçant-les amb la repressió judicial i la violència feixista i menystenint-les i ridiculitzant-les públicament.
-Normal, preferien no contribuir a augmentar la participació de les consultes, per a desacreditar-les. Al cap i a la fi ni les consultes no eren legals ni els seus resultats vinculants. Per a ells no servien de res.
-Exacte. Per a l’espanyolisme les consultes sobre la independència servien tant com per a nosaltres les eleccions legislatives espanyoles. Per als que volen mantenir el nostre país sota domini espanyol i francès només compta la legalitat, que juga al seu favor, prescindint del legítim dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles. Davant d’això, nosaltres hem de diferenciar clarament legalitat de legitimitat i, allà on topin, fer prevaldre la legitimitat, deslegitimant la legalitat imposada.
- Així, doncs, no hauríem de votar mai, perquè totes les eleccions que es convoquen, incloses les municipals i les autonòmiques, formen part de la legalitat espanyola...
- Les eleccions són una eina més que cal utilitzar o no, depenent de la situació de cada moment, en funció de si serveixen per avançar o no cap als objectius que ens fixem. Els mitjans no s’han de mitificar: alguns dels que fa anys eren imprescindibles ara serien contraproduents i a l’inrevés. Al marge de poder decidir (o influir en) les polítiques que duen a terme les diferents institucions locals i regionals dels Països Catalans, en un procés d’independència  les eleccions municipals i autonòmiques han de servir per a legitimar mitjançant el vot popular els i les integrants dels òrgans que hauran de proclamar-la. Tant en el cas que la independència l’hagués de proclamar un Parlament autonòmic, com defensen alguns, o que ho fes una Assemblea d’electes dels Països Catalans, caldria que abans l’independentisme (en un sentit ampli) copés el màxim nombre possible de càrrecs d’ajuntaments, consells i parlaments autònoms del país.
En canvi, de què serveix tenir un parell de diputats independentistes a Madrid? Per a fer pedagogia? La pedagogia no s’ha d’anar a fer a las Cortes Generales sinó entre el nostre poble, estenent de manera entenedora i coherent el missatge independentista en aquelles zones i entre aquells sectors on encara és dèbil.
- Entesos: el PP i el PsoE són igualets, els objectius del Duran són més espanyols que els cagallons de la cabra de la legión, el vot simbòlic és perdre el temps... Total, que votar el 20N no serveix de res. Però de  què serveix l’abstenció?
- De no gran cosa.
-??
-És que hem d’entendre que la independència no és un objectiu que s’aconsegueix d’avui per demà sinó que es tracta d’un llarg procés de lluita. Per a què va servir la manifestació del 10 de juliol de l’any passat? Per a què va servir cadascuna de les consultes sobre la independència, des de la primera a Arenys de Munt fins la de Bellmunt d’Urgell? Per a què serveixen les mobilitzacions de l’11 de Setembre, del 25 d’Abril, del 7 de Novembre? Cadascuna d’aquestes activitats, per separat, no serveix pràcticament de res. Totes juntes, en canvi, contribueixen a crear una majoria social favorable a la independència.
Una campanya ben parida per l’abstenció a les eleccions espanyoles, per si sola no serviria de gran cosa. Potser podria suposar algun avenç organitzatiu si aconseguís posar a treballar conjuntament gent de diferents organitzacions i col·lectius; potser podria fer augmentar lleugerament, però tampoc no gaire, l’abstenció... Però, a banda de donar una imatge de coherència a l’independentisme, l’extensió de la pràctica del boicot a les diferents eleccions espanyoles hauria de servir com a assaig per a un futur trencament amb l’estat. Imagineu que en un futur no gaire llunyà, posem d’aquí a quatre anys, totes les formacions que es declaren independentistes (inclosa la que ara corre per tractar de salvar un escó que li garanteixi uns ingressos a les arques del partit) cridessin a l’abstenció a les eleccions espanyoles, que els ajuntaments catalans governats per independentistes (inclosos els de partits que no en són) no col·laboressin en la logística electoral (ni cessió de locals, ni elecció de meses...), que integrants de les meses electorals poguessin declarar-se objectors de consciència sabent que tenen el suport polític, jurídic i econòmic d’institucions catalanes, que s’organitzessin una quantitat important de piquets informatius a les portes dels col·legis electorals, que alguns col·lectius duguessin a terme actes de boicot actiu... Tot això sumat, naturalment, a la creixent desafecció política que ja fa disminuir la participació any rere any. El resultat de tot plegat podria situar l’abstenció a uns nivells de rècord.
-Sí, però el PsoE i el Pp obtindrien la majoria de representants “catalans” al Congrés espanyol...
-Sí, i què? Però no tindrien cap representativitat real i les institucions polítiques espanyoles estarien més allunyades que mai del nostre poble. Si a això hi suméssim uns bons resultats en les eleccions locals i autonòmiques de les forces polítiques catalanes que aposten per la constitució d’un Estat propi, hauríem fet un pas més, dels molts que encara hem de fer, cap al trencament amb l’Estat.
Foto. "Atado y bién atado". Els pares d'una Constitució que nega els drets democràtics al poble català.

Un parell d'entrades antigues sobre el mateix tema: