Els dos darrers llibres de Jordi Borràs són ben diferents físicament l’un de l’altre. El primer és força gruixut i, com
correspon a un llibre gràfic, amb les pàgines prou grans per a no perdre’s cap
detall dels centenars de fotografies que conté. Les fotos –curioses algunes, espectaculars
altres, impactants la majoria, totes en color però amb predomini del vermell i
el groc- van acompanyades de textos que prèviament ens situen sobre el que
veurem en cada capítol. En resum, que quan el vaig veure anunciat per primer
cop vaig pensar que segur que es tractava d’un llibre ben fet i sobre un tema prou
interessant i molt poc tractat... i que no me’l compraria (i no pas pel preu).
Plus ultra. Una
crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és
un recull complet i documentat dels principals protagonistes dels sectors més
bel·ligerants del “no-nacionalisme” en aquest tros de colònia. N’hi surten de pràcticament
tots els sectors, des dels falangistes més nostàlgics fins a la progressista Chacón,
des de petits grupuscles declaradament neonazis fins a la transversal Societat
Civil Catalana, des dels que s’exhibeixen en estadis de futbol o passegen
marrans per casernes fins als que tenen càrrecs institucionals. Un munt de gent
molt diversa que, malgrat les aparents discrepàncies ideològiques, els darrers
anys no han tingut cap mania en compartir carrer amb la intenció, de moment
infructuosa, d’omplir-lo per a oposar-se a les reivindicacions democràtiques
del poble català. Todo por la patria! Un munt de fotos de personatges que,
malgrat ser qui-sap-lo desagradables i perillosos, o precisament per això, no
podem ignorar. Finalment, doncs, m’ho vaig repensar i "Plus Ultra" va fer cap a un dels prestatges de la biblioteca
casolana, al costat dels sis volums de la Fauna
dels Països Catalans: Mamífers, Amfibis i rèptils, Ocells (I i II), Peixos
(I i II) i Fauna xunga.
Curiosament l’últim llibre del fotoperiodista no té ni
una foto. Però sense càmera Borràs també sap retratar
amb precisió l’entramat espanyolista, mostrant-ne la cara més lletja. Si Plus Ultra és un exhaustiu inventari d’espècies
de l’extrema dreta i l’espanyolisme més fatxa que volta per aquest racó de món,
Desmuntant Societat Civil Catalana, com
el seu nom indica, és un extens reportatge periodístic sobre el biòtop on cohabiten
individus de totes les espècies inventariades. Dos treballs que es
complementen: una selecció de fotografies de cinc anys de treball a peu de
carrer i un magnífic treball d’investigació.
“Els mitjans
catalans només parlen d’independentisme!” Sovint des del hooliganisme
espanyolista es fan afirmacions d’aquest tipus, adreçats principalment a les
emissores de la CCMA. Una mentida més, en to ploricó, de les moltes que
repeteixen i que es poden desmentir amb una simple comparació del temps i els
espais que dediquen els mitjans catalans i els espanyols a cadascun dels
diferents posicionaments polítics respecte el conflicte entre la legalitat constitucional
espanyola i la legitimitat constituent catalana. Sí que és cert, però, que els
mitjans catalans (i els estrangers) haurien de dedicar més temps a parlar
d’entitats com SCC, però no per a obsequiar-los amb espais apologètics, com
pretenen, sinó per a fer una mica de llum entre les ombres: quina classe de
gent hi ha, qui en mou els fils, qui els paga les factures, etc... Tot esperant
(asseguts) monogràfics televisius en prime
time sobre el tema, qualsevol que
vulgui veure per on van els trets pot fer-ho gràcies a dos llibres lletjos i
valents.
