29 d’octubre, 2007

Lluites: territori i treball.

Després d'uns dies en que, atrafegat en altres coses, he tingut el bloc mig oblidat, faig un "copia i enganxa" dels actes que la CUP de Torà i Biosca organitza, conjuntament amb la COS, el dissabte 10 de novembre:

"El proper dissabte 10 de novembre la CUP de Torà i Biosca, conjuntament amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS) organitza una jornada de formació i debat al voltant de dos eixos: les lluites de defensa del territori i el sindicalisme.

LLUITES EN DEFENSA DEL TERRITORI.

El matí estarà dedicat a les lluites en defensa del territori. A les 10 del matí es projectarà ARRELS DE LLUITA, un documental realitzat per Maulets sobre la destrucció de l’Horta de València.

A continuació, cap a les 11, hi haurà una RODA DE PRESENTACIONS de les diferents entitats presents a les jornades. Cada entitat exposarà la problemàtica que pateix en la seva població o comarca. Està previst que hi participin plataformes d’oposició a diferents tipus d’agressions al territori: urbanístiques (la construcció d’urbanitzacions en espais naturals de muntanya), relacionades amb els residus (la utilització de zones rurals per a ubicar-hi abocadors i plantes de tractament de residus aliens al propi territori), de tipus energètic (com per exemple la proliferació de parcs eòlics). Tot seguit hi haurà un DEBAT entorn la possibilitat de que les diferents plataformes i col·lectius de defensa del territori puguin coordinar esforços per a plantar cara a les agressions.

Des d’aquestes breus línies volem fer-vos saber que totes les persones i entitats que compartiu el desig de preservar el nostre territori hi esteu convidades.

DINAR

Al migdia, a les 2, hi haurà un DINAR organitzat per l’Associació de Dones de Torà. Tothom que vulgui apuntar-s’hi pot fer-ho mitjançant l’a/e
tora@cup.cat o el número 665 666 006 .

SINDICALISME

Havent dinat, dedicarem la tarda a la lluita sindical. A les 4 es projectarà el documental TUPAC AMARU: CONSTRUYENDO UN MILAGRO, sobre el model sindical de la CTA argentina.

Una hora més tard, a les 5, PRESENTACIÓ DE LA COS I DEL SEU MODEL SINDICAL. Posteriorment hi haurà un DEBAT sobre sindicalisme que clourà la jornada.

Des d’aquí convidem a totes les persones i entitats interessades en aquest tema a participar-hi.


Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Torà i Biosca."

11 d’octubre, 2007

12-O: 300 anys de l'ocupació espanyola de Lleida

El 12 d'octubre no només és el "Día de la Hispanidad", "de la Raza", "de la patrona del Benémerito Cuerpo de la Guardia Civil" i de no sé quantes animalades més. Demà també es commemora el tercer centenari de l'ocupació espanyola de la ciutat de Lleida. L'exèrcit del Borbó Felipe V va culminar la seva proesa assassinant els prop de 700 resistents lleidatans que s'havien refugiat al l'edifici del Roser.
La brutalitat de l'ocupació borbònica va convertir el Roser en un símbol de resistència del poble català (llegiu "Què és el Roser"). Des de fa uns anys l'Ajuntament de Lleida -tripartit Psc-Erc-Icv fins fa uns mesos, ara amb majoria absoluta del Psc- vol convertir un símbol de la defensa de les llibertats nacionals catalanes en un Parador Nacional de Turismo. Si aneu al web dels Paradores veureu que el seu objectiu és la restauració de monuments vinculats al patrimoni històric cultural espanyol i la millora de la imatge internacional d'Espanya. Si consideren patrimoni històric cultural espanyol l'etnocidi patit als Països Catalans sotmesos a l'Estat espanyol durant aquests tres segles s'ha de reconèixer que, a diferència dels partits catalans amb representació a la Paeria de Lleida, com a mínim els espanyols són coherents.
Però en aquest país també en queda encara de gent coherent: demà a la tarda les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista, entre elles la CUP, convoquen una manifestació a la ciutat de Lleida sota el lema "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència".
Més informació al web de la CUP de Lleida.

03 d’octubre, 2007

Més merda?

Plànol de situació del projecte de planta de compostatge del Cos.

Com el títol pot donar peu a confusions, començaré amb un aclariment: aquest post no va del rei dels espanyols, ni de la seva Audiencia Nacional. Avui em limitaré a parlar d’una problemàtica ambiental que pot afectar el nostre municipi.

El BOP de l’Onze de Setembre publicava un edicte de l’Ajuntament de Pinós en el que se sotmetia a informació pública “el projecte de planta de compostatge de material fermentable, al polígon 16, parcel·la 6 a la finca Cos, promogut per Josep Ramells Soler”. Això és una mica més amunt d’Ardèvol, prop d’un dels torrents que desguassen a la capçalera de la riera de Llanera. La riera de Llanera travessa de nord a sud el terme municipal de Torà i és una dels més ben conservats de la comarca. Precisament per aquest motiu al programa electoral de la CUP dèiem que calia promoure la declaració d’algun tipus de protecció a la capçalera de la riera de Llanera”.

Assabentats fa pocs dies d’aquesta publicació al BOP, el passat dilluns un regidor de cada grup municipal –Joan Irla, de CiU, Magí Coscollola, d’ERC, i jo mateix-, acompanyats d’un tècnic, vam anar a les oficines municipals de Pinós a veure el projecte, que fins demà està a exposició pública. Allà vam poder veure que la planta s’ubicaria en sòl rústic, justificant-se aquest fet perquè el producte resultant és adob per a ús agrícola. Segons el projecte la planta està dimensionada per a rebre 34.000 tones anuals de diferents residus fermentables. El llistat de materials a tractar és llarguíssim i comença amb un llistat bastant innocu (residus ramaders, agrícoles, forestals...), continua amb altres com ara la fracció orgànica de la recollida selectiva de residus domèstics i acaba parlant de "llots de depuradora urbana i/o industrial". No cal entendre-hi gaire per a veure que per aquí s’obre la porta per a convertir aquesta zona en un abocador encobert de residus industrials.

Segons el mateix projecte, aquestes 34.000 tones de fangs i composicions diverses (654 tones setmanals) es converteixen en 266,77 m3 de compost. El projecte no explica el destí d’aquesta producció fet que genera alguns dubtes: si es per a comercialitzar semblaria més lògic que el procés es dugués a terme en una zona industrial, més propera tant als punts d’origen del residu com als punts de comercialització del producte elaborat. Si pel contrari el producte elaborat vol escampar-se pels camps, com sembla deduir-se de la justificació que el projecte fa de la ubicació, cal tenir en compte que d’acord amb els criteris del Departament de Medi Ambient, referents a l’aplicació de fertilitzants per hectàrea, farien falta més de 2000 ha per a donar sortida al compost generat, suposant que totes elles complissin els nivells admissibles de metalls pesants. (Dades extretes del projecte de la planta i de l’informe tècnic encarregat per l’Ajuntament de Torà, per a la redacció de les corresponents al·legacions).

Estem tan acostumats a que tractin de col·locar residus industrials en zones on la industrialització va passar de llarg que, si volem preservar el nostre medi, ens veiem obligats a estar sempre a l’aguait de rebre algun que altre regal enverinat. No havíem quedat, segons els diferents Plans Territorials del DPTOP que els nuclis rurals havien de mantenir les seves característiques agrícoles i ramaderes i fomentar activitats respectuoses amb la natura com ara l’agroturisme?