L'Ajuntament de
Lleida, els Consells Comarcals de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, les
Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la
Segarra, el Segrià, el Solsonès i l'Urgell i la Diputació de Lleida. Són els
tretze ens locals (deu governats per CiU, dos per ERC i un pel PSC)
representats al Consell del Centre de Normalització Lingüística “de Lleida”. També hi tenen representació dos organismes de la
Generalitat de Catalunya (la Direcció General de Política Lingüística i el
Departament d'Ensenyament), entitats culturals, veïnals i sindicals (Òmnium
Cultural, l’Ateneu Popular de Ponent, la Federació d'Associacions de Veïns i la
UGT) i el personal del propi Centre de Normalització Lingüística. És a dir,
d’un total de vint representants al Consell del CNL “provincial” n’hi ha quinze que en són d’administracions i catorze
d’aquestes quinze estan governades per partits independentistes.
Amb l’actual
composició de l’òrgan de direcció del CNL resulta força sorprenent que
n’ostenti la presidència Montse Parra, representant de l’Ajuntament de Lleida, del
qual és regidora pel PSC, especialment d’ençà del pacte de govern municipal que
el seu partit va signar amb Ciutadans per tal de mantenir a la poltrona Àngel
Ros, en altres temps líder del sector catalanista dels “socialistes”.
A C’s se’ls pot fer
moltíssimes crítiques en molts terrenys, començant pel seu pretès paper
d’abanderats de la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció,
però no se’ls pot pas dir que en matèria lingüística tractin d’enganyar ningú.
Van néixer com a partit després d’un manifest impulsat per catalanòfobs de pota
negra (Boadella, de Azúa, de Carreras, Arcadi Espada...) amb la lluita contra
la normalització lingüística com a punt estrella del seu programa. El compromís
d’”actualitzar” el reglament d’usos lingüístics de la Paeria, l’aprovació d’una
moció per a incloure l’espanyol en la senyalització viària o l’amenaça per part
d’un regidor de C’s de suprimir el Consorci per la Normalització Lingüística en
l’hipotètic cas d’arribar a governar són alguns dels lamentables episodis
viscuts a la Paeria d’un any ençà.
La defensa del
bilingüisme és una opció legítima, sovint tramposa però legítima. Tramposa
perquè un tractament igualitari a dues llengües en un àmbit concret –en aquest
cas a l’administració municipal-, prescindint de la situació de desigualtat
prèvia i de l’existència de legislacions d’àmbit superior que prioritzen la
llengua de l’Estat, perpetua la situació
de minorització de la llengua globalment més feble. Legítima perquè, òbviament,
tothom pot defensar el que cregui oportú, inclosa l’eutanàsia lingüística i el consegüent
descoloriment de l’atles lingüístic mundial en pro de la comunicació, l’entesa
i el bon rotllo universals. Per cert, aquests que fan tanta bandera del
bilingüisme, la legalitat i la lleialtat institucional ho saben que des de fa
deu anys en aquest tros de país no hi ha dues llengües oficials sinó que n’hi
ha tres?
Menys justificable
és governar la Paeria amb els vots dels qui s’oposen a la normalització
lingüística i, al mateix temps, pretendre presidir el Centre de Normalització
Lingüística amb els vots dels que la defensen. I encara ho és menys que aquests
últims ho permetin. L’amplíssima majoria sobiranista al si del Consell del CNL
es posarà les piles i en normalitzarà aviat la presidència o haurem d’esperar a
que les gallines pixin? Mentrestant la representant d’un ajuntament
espanyolista i espanyolitzador continua presidint en funcions, com un Rajoy
qualsevol, un ens que ha de fomentar la normalització lingüística a Ponent i al
Pirineu. I qui dia passa any empeny...
