30 de setembre, 2003

El perquè de la impunitat

Publicat a Lluita, número 233, octubre-novembre 2003.

“Així va la justícia amb la vena de cantó,
Porta un ull tapat perquè amb l’altre ja veu prou
I el criminal cap rapat fa i desfà el que vol...”
(Àngel Soro, Primera línia de foc).

Les detencions que patí a l'abril la vila de Torà sembla que han despertat l'esperit crític de molta gent inicialment crèdula davant les mentides dels corifeus del sistema. Així podem sentir, en boca de gent no polititzada, comentaris que qüestionen tant la presumpció de culpabilitat dels tres joves toranesos com la presumpta igualtat de tots i totes davant la justícia: «Com és que cremar un caixer automàtic es consideri terrorisme i cremar un bosc, no?».

Aquestes qüestions es fan especialment evidents quan els mitjans de comunicació es fan ressò de notícies com les agressions feixistes a Castellar del Vallès. «A aquests no els faran res; com que són dels seus!».Els sectors de població propers a fets especialment greus, que tenen informació de primera mà, descobreixen aspectes d'aquest estat de dret(.es) fins ara només visibles des d'òptiques que, com la independentista, es miren el sistema des de fora.

I és que sembla que ara s'hagi descobert el fenomen de la violència feixista quan, dissortadament, fa molt de temps que en coneixem causes i conseqüències. La lletra del cantautor fragatí Àngel Soro, que encapçala aquest escrit, continua així:
“...però Guillem Agulló, ni oblit ni perdó
Esvàstiques tatuades, banderes d'Espanya,
aquest és el perfil del teu assassí...
La premsa que calla, el govern que somriu...”

Coincidint amb els empresonaments de Torà es van complir 10 anys de l'assassinat de Guillem en mans de gentussa d'aquesta. Durant anys aquests grups han actuat impunement al nostre país i resulta que hem hagut d'esperar els fets de Castellar per a descobrir que són perillosos!

Cal destacar que, com les detencions de Torà, les agressions de Castellar no han estat cap cosa excepcional, i això no vol dir negar-ne la gravetat sinó tot el contrari: el més preocupant és la proliferació dels atacs feixistes arreu de la nació catalana i la impunitat (policíaca, judicial, mediàtica...) de què gaudeixen. No és només un fet puntual en què uns quants policies fatxes d'un determinat lloc protegeixin uns amics caps rapats «que s'han passat una mica».

A l'abril vàrem veure com s'acusava de «terrorisme» i de formar part d'una banda armada tres nois que no tenien armes. En canvi, aquestes acusacions no recauen mai en personatges d'ideologia feixista i espanyolista, ni tant sols quan se'ls acusa de col·locar explosius (com va passar fa dos anys amb motiu d'un concert a les cotxeres de Sants), tot i que si alguna cosa tenen en comú la pràctica totalitat d'aquests grups -des dels realment organitzats fins als quillos espanyolets amb dèficit neuronal- és la seva voluntat d'atemorir la gent.

Si (ingènuament) ens preguntem el perquè d'aquesta impunitat, la resposta és clara: només mereixen el qualificatiu de terroristes aquells que, amb les seves accions i independentment de la naturalesa d'aquestes, pretenen «enderrocar l'actual sistema democràtic», i que són, ves per on, aquells que més agressions reben de «joves d'estètica skin». La repressió estatal i les agressions feixistes són dues creus de la mateixa moneda.
Com és que, des d'institucions que s'autoanomenen democràtiques, es considera que els grups que es declaren obertament feixistes no són enemics d'aquesta suposada democràcia? Per a molts espanyols, fatxes confessos o constitucionalistes pretesament demòcrates, ser partidaris de règims polítics nominalment diferents és una qüestió secundària; tenen molt clar que el realment important, l'únic valor suprem, és allò que tots ells comparteixen: l'espanyolitat, por supuesto!

Josep A. Vilalta, regidor de la CUP a l'Ajuntament de Torà

28 d’abril, 2003

Subvencions a l’esport multimèdia

Sabíeu que el Club de Tir El Casalot de Torà va rebre subvencions en concepte d’iniciació a l’esport multimèdia presentant un llistat d’alumnes de Torà i de pobles veïns d’entre 6 i 10 anys? Sabíeu que en la mateixa època un Club Gimnàstic de Guissona, amb una junta directiva majoritàriament toranesa, va rebre subvencions pel mateix concepte? Com és la gimnàstica multimèdia? I el tir al plat?

Informació publicada al
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, número 177, pàgina 80, de 25 d’abril de 2001.

1-Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre les subvencions rebudes pel Gimnàs Nova Forma de Torà i la relació d’alumnes matriculats del 1990 ençà. (Joan Boada, diputat d’ICV. Expedient 314-05466/06).

Resposta de Jordi Vilajoana, Conseller de Cultura: No s’ha atorgat cap subvenció a aquesta entitat que, d’altra banda, no consta al registre d’entitats esportives del Consell Català de l’Esport.

2-Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre les subvencions rebudes pel Club de Tir Casalot de Torà i la relació d’alumnes matriculats del 1990 ençà. (Joan Boada, diputat d’ICV. Expedient 314-05467/06).

Resposta de Jordi Vilajoana, Conseller de Cultura: Dues subvencions de 100.000 ptes (anys 1998 i 1999) per a la iniciació de l’esport multimèdia i s’indica que s’adjunta annex amb la informació relativa a aquest centre.


Informació publicada al
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, número 182, pàgina 50, de 15 de maig de 2001.

1-Pregunta al Consell Executiu sobre els titulars del Gimnàs Nova Forma i del Club de Tir el Casalot, les subvencions que han rebut i les inspeccions que s’hi ha fet. (Josep Casajoana, diputat del PSC-Ciutadans pel Canvi. Expedient 314-05623/06)

Resposta de Jordi Vilajoana, Conseller de Cultura: El Club Gimnàstic Nova Forma 2, de Guissona, figura inscrit al registre d’entitats esportives amb el número 8611. A continuació hi ha la relació de la Junta directiva de l’entitat, la majoria familiars de l’actual alcaldessa de Torà, regidora d’esports els anys en que el “Club Gimnàstic” va rebre subvencions (president. Josep Valls i Santamaria, vice-presidenta: Maria Huguet i Pla, secretària: Leonor Querol i Padullés, tresorera: Francisca Valls i Querol,vocal: “Vicens” Tió i Farrés); en relació al Club de Tir el Casalot, de Torà, figura inscrit al registre d’entitats esportives amb el número 4929. A continuació hi ha la llista de directius, encapçalats pel que era l’alcalde de Torà en l’època de les subvencions (president: Antonio Ferrer i Farré, vice-president: Ramon Sales i Codina, secretari: Max Vilà i Torra, tresorer: Pere Mases i Vilaseca i vocals: Josep Alarcón i Bernal, Josep Mases i Vilaseca i Pere Vilaró i Codina). En relació a la segona part de la pregunta, la Secretaria General de l’Esport va atorgar a cada entitat 100.000 ptes per any el 1998 i el 1999 per al desenvolupament del programa d’iniciació a l’esport multimèdia.

O sigui que a partir de les respostes a aquestes tres preguntes parlamentàries es podia saber: a) el nom dels directius de les dues entitats esportives, b) la quantia de les subvencions rebudes i c) la relació d’alumnes matriculats al Club de Tir el Casalot. En canvi, seguia sense saber-se la relació d’alumnes matriculats al “Club Gimnàstic” Nova Forma 2.

Aquesta informació però només la tenien els lectors i lectores del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, que no deu ser una quantitat gaire nombrosa i entre els quals no ens comptem nosaltres. Així doncs, a la
CUP de Torà no en sabíem res. No va ser fins a la tardor de 2002 que, des del grup parlamentari d’ICV ens van informar de l’existència d’aquest tema, La proximitat d’une eleccions municipals sempre fa que els partits parlamentaris comencin a festejar les diferents candidatures municipals dels partits minoritaris o d’agrupacions d’independents que hi ha escampades arreu del país. En aquest cas ens van posar al corrent de les preguntes parlamentàries esmentades anteriorment i vam quedar que ens enviarien el llistat d’”alumnes que havien anat a fer tir al plat” i que demanarien novament la relació dels “alumnes que havien fet gimnàstica multimèdia”. Vam rebre la primera relació (el fax que tenim porta la data 12-11-2002) però la segona relació trigava més del compte.

Així, a una nova pregunta del diputat Boada (número d’expedient 314-12059/06), recollida al
BOPC 375, pàgina 32, el conseller Vilajoana respon (amb data 9 de desembre de 2002 informant de la quantia de les subvencions (informació que ja era coneguda) però diu que pel que fa a la relació d’alumnes matriculats, val a dir que el Consell Català de l’Esport no disposa d’aquesta informació”.

El fet que neguessin aquesta informació era força estrany: com era que no disposessin d’aquesta informació i, en canvi, sí que donessin la referent al Club de Tir, quan les subvencions van ser atorgades a les mateixes dates, pel mateix import i justificades pel mateix motiu?

Amb data 13 de febrer de 2003, el Conseller de Cultura torna a respondre una altra pregunta del mateix diputat exigint la relació del alumnes (número d’expedient 314-12519/06,
DOPC 393, pàgina 62) en el que tampoc es dóna el llistat de noms però es diu que el nombre d’alumnes matriculats els cursos 1997-98 i 1998-99 va ser de 15 i 31 respectivament. Continuaven negant una informació que havia de ser pública.

Va caldre una cinquena pregunta (número d’expedient 314-12932/06,
BOPC 408, pàgina 25) sobre el mateix club per a que el Conseller de Cultura es decidís a facilitar la relació d’alumnes que havien fet “gimnàstica multimèdia”. La resposta de Vilajoana porta data de registre de 15 d’abril de 2003; nosaltres la vam rebre per fax el 25 d’abril.

La relació d’alumnes matriculats al Club de Tir “el Casalot” està formada per una quarentena de nens i nenes que, en aquelles dates, tenien a partir de 6 anys (una edat molt adient per a aquest esport); es tracta de la majoria de nens i nenes de Torà (i alguns de Castellfollit, Biosca i Ivorra que anaven al CEIP Sant Gil) nascuts entre els anys 88 i 91. A la relació d’alumnes matriculats al Club Gimnàstic Nova Forma 2 no hi havia alumnes de Torà.

Degut al delicadíssim moment en que vam rebre aquestes informacions (abril de 2003) en uns moments que a la nostra vila era necessària la màxima unitat possible davant l’empresonament de tres joves toranesos) vam considerar que no era oportú fer-les públiques.

Relació d’alumnes del Club de Tir el Casalot. Curs 97-98:
Rocío F.T., Ivan G.B., Eloi F.A., Jaume G.C., Íngrid M.P., Meritxell M.F., Laura M.C., Raquel V.C., Pol V.B., Daniel A.L., Anna B.R., Vicenç B.B., Sandra D.L., Anna E.M., Marta F.F., Marta G.B., Cristina G.N., Albert M.S., Meritxell O.M., Manel O.S., Xavier R.S., Ramon S.R., Eva T.T., Erika T.P., Núria T.G., Jordi H.B., Judith L.M., Laura M.P., Azahara P.F., Eva S.S., Natàlia T.C., Pere T.S., Adrià T.C., Eusebi U.R., Iolanda U.R., Laura V.C., Laia C.N., Jordi C.T., Roger E.M. i Xavier P.M.

La relació corresponent al curs 98-99 és pràcticament idèntica; hi ha una alumna menys.