Resumint: que, segons la dissortadament alcaldessa de Torà, sóc molt lleig i molt dolent per haver repartit un document amb l'opinió del nostre grup sense demanar-li permís a ella. On s'és vist! Dolent és poc; un malparit acabat és el que sóc! Fixeu-vos fins on arriba la meva dolenteria que, no només no en tinc prou amb haver repartit el paper que li va fer perdre els papers, sinó que ara en penjo el contingut aquí per a que pugui llegir-ho tothom.
29 de juny, 2006
L'alcaldessa perd els papers.
Resumint: que, segons la dissortadament alcaldessa de Torà, sóc molt lleig i molt dolent per haver repartit un document amb l'opinió del nostre grup sense demanar-li permís a ella. On s'és vist! Dolent és poc; un malparit acabat és el que sóc! Fixeu-vos fins on arriba la meva dolenteria que, no només no en tinc prou amb haver repartit el paper que li va fer perdre els papers, sinó que ara en penjo el contingut aquí per a que pugui llegir-ho tothom.
22 de juny, 2006
La (des)atenció sanitària a les zones rurals
Torà, municipi d’uns 1300 habitants, situat a l’extrem nord-oriental de la Segarra, ha esdevingut un clar exemple del desmantellament del sistema d’atenció sanitària patit a la Catalunya rural els darrers anys. Des de feia molts anys Torà disposava de dos metges de medicina general que donaven servei al nostre municipi i a diversos municipis veïns (Biosca, Pinós, la Molsosa), amb una població total no molt nombrosa (poc més de 2.000 habitants) però repartida en 220 km2, un territori més extens que el Barcelonès o el Garraf.
La posada en funcionament del CAP de Calaf, teòricament havia de comportar el poder disposar a pocs quilòmetres d’uns serveis (bàsicament especialistes) que no teníem al consultori de Torà, sense que minvés el servei d’atenció continuada existent a la nostra vila. Això teòricament perquè al cap de poc temps van començar a sovintejar els dies, sobretot caps de setmana, en que al consultori de Torà només hi havia un rètol anunciant que, en cas d’urgències, calia anar al CAP, ja fos perquè el metge de Torà feia festa i el seu lloc el cobria un metge de Calaf o, encara pitjor, perquè el metge de Torà havia de fer la guàrdia a Calaf, en detriment de la nostra vila, per a cobrir l’absència (per baixa, festiu, vacances...) d’un facultatiu d’aquella població. Aquest deteriorament també es va fer extensiu al transport sanitari: amb la privatització d’aquest servei vam passar de tenir ambulàncies raonablement properes a dependre –i en aquest cas vol dir dependre’n la vida- d’un servei situat a Igualada.
Des de l’1 d’abril però les coses han empitjorat: els responsables de la Regió Sanitària Centre van anunciar-nos la seva decisió (presa unilateralment, sense consensuar-la amb els ajuntaments afectats) de suprimir les guàrdies dels metges al consultori de Torà: si fins aleshores, sobre el paper, havia d’haver-hi metges però, a la pràctica, molts caps de setmana no n’hi havia, la millor manera de poder complir les guàrdies establertes era suprimir-les també a nivell teòric. Si a això hi afegim la reducció horària de les guàrdies, hem passat de tenir assistència medica del 100% (24 hores, 365 dies) a tenir-la només del 28% del temps
Fa poc va celebrar-se el Congrés del Món Rural de Catalunya, on es va afirmar que un dels drets prioritaris de les persones que vivim en aquest àmbit, era la salut. Resulta paradoxal que la Generalitat organitzi congressos on s’omplen la boca de bones intencions cap als municipis rurals i, simultàniament, buidi aquests territoris dels serveis que tots coincidim en considerar prioritaris.
Aquesta és la Catalunya rural que volem per al segle XXI?
Comissió Sanitària de Torà."
19 de juny, 2006
Tranquil•litat
També des de l’Esquerra Independentista i les plataformes que defensaven el No hem de fer una anàlisi de com tenim el pati, però hem de fer-ho tranquil·lament, sense presses -no tenim cap urgència electoralista, ni cues de periodistes frisant per a emetre la nostra opinió en horari de màxima audiència- i, sobretot, amb rigor; cal fugir de discursos derrotistes però també de triomfalismes irreals basats en la deslegitimació del sistema autonòmic per l’alt índex d’abstenció, com defensen alguns blocaires. No fotem! Això seria així si la tria entre platja i muntanya es produís fruit d’un elevat nivell de consciència política, però em fa l'efecte que no és el cas.
A la foto, per despamfletitzar una mica el bloc, un racó tranquil sota la Torre de Vallferosa, al municipi de Torà.
17 de juny, 2006
Les raons del NO
- Llibret informatiu editat per la CUP: "Prou d'estatuts. Ara cap a a la Independència" (pot descarregar-se en format PDF).
- Manifest del Partit Socialista d'Alliberament Nacional davant del referèndum i editorial de la seva publicació Lluita
- Document públic del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans davant el procés de reforma estatutària.
Plataformes diverses que defensen el no:
... i els que em deixo!
16 de juny, 2006
Les raons de l'abstenció.
Les raons del Sí
Per molt que m’hi esforci no acabo d’entendre cap de les presumptes raons del tripartit del Sí (o bipartit, ja que ICV demostra ser al Psc-PsoE el mateix que Unió respecte a Convergència).
Segons els de la sucursal regional del PsoE, “El PP utilitzarà el teu No contra Catalunya”. Segurament tenen raó: tots els partits utilitzaran els vots en benefici seu, fent la lectura del resultat del referèndum que més els convingui en cada cas. El PP tractarà d’utilitzar el meu No contra Catalunya, de la mateixa manera que el PsoE utilitzarà contra Catalunya el Sí dels mesells (o dels claudicants, segons la imatge manllevada del bloc de l'escriptor Víctor Alexandre).
En la seva escassa publicitat, els de CiU ens mostren una foto d’un Seat 600 acompanyada de l’eslògan “1979 o futur”. No ens diuen quin és el futur (el 850?). L’únic que entenc és que reconeixen que l’any 79 ja ens van ensarronar amb l’acceptació d’un estatut petit i atrotinat: el 600 va deixar de fabricar-se el 1973.
L’apèndix del Psc-PsoE, ICV, ens anima a votar “Un estatut catalanista, ecologista i d’esquerres”. Deu ser per això que l’estatutet té el suport de reconeguts separatistes, ecologistes i (sobretot) rojos com Duran o de la ultradretana i racista Plataforma per Catalunya.
14 de juny, 2006
Continuen prenent-nos el pèl i els quartos.
Com a independentista votaré NO a aquesta imposició, com hauria votat no a l’estatut del 30 de setembre o a qualsevol altre pacte de submissió del nostre país (o d’una part d’ell) a un Estat estranger (en aquest cas l’espanyol). Sóc conscient però que aquesta postura és vista com a pròpia de minories radicals i arrauxades per molta gent assenyada, partidària de fer passos endavant (cap al precipici?). Segons els sectors assenyats, amb aquest estatutet “avancem una mica i, és clar, val més això que res!”, però quan intentes que t’expliquin en què avancem no n’acabes de treure l’entrellat...
Els partits defensors declarats del sí esgrimeixen com a principal argument de la seva opció “que no es pot votar el mateix que el PP”. Un gran argument, certament, quan ells ho han fet en incomptables ocasions: sense anar més lluny en el darrer referèndum celebrat (el de la mal anomenada Constitució europea). Els únics que ens donen arguments per a votar afirmativament són, justament, Acebes, Zaplana i tota la resta del circ: segons ells l’Estat espanyol es trenca, el català s’imposa, els feixistes són perseguits per les institucions... Afirmacions que no pot abonar ningú amb plenes facultats mentals.
Un argument que, dissortadament, ha arrelat entre la gent del carrer disposada a dir amén a l’estatutet és la suposada millora del finançament. Cal tenir en compte que degut a l’espoli fiscal als Països Catalans perdem anualment prop del 10% del nostre PIB (el 3,5% al País Valencià, el 10% al Principat i el 17% a les Illes), mentre que les dues comunitats autònomes basques (Euskadi i Navarra) només en perden un 1,5% i a la majoria de regions espanyoles en guanyen. Això traduït en números vol dir que aquest any, només al Principat, l'Estat espanyol ja ens ha fotut més de 6.400 milions d'euros (mira el comptador de la dreta) Amb aquests números, i amb els dèficits creixents en infraestructures i serveis públics, no és estrany que la gent valori qualsevol hipotètica millora en matèria de finançament. Una millora desmentida per economistes de prestigi.
Segons els “Economistes pel No” cal rebutjar l’estatutet perquè:
“1. Consagra el mateix model de finançament que ha condemnat Catalunya a un espoli fiscal sistemàtic, inèdit en qualsevol economia desenvolupada.
2. No garanteix més inversió de l'Estat a Catalunya.
3. Renuncia a moltes competències econòmiques previstes a la proposta del Parlament de Catalunya com a pròpies que considerem clau.
4. No permetrà afrontar els nous reptes de l’economia catalana.”
Amb tota seguretat que des de l’Esquerra Independentista discreparíem amb molts dels signants del manifest en quin destí haurien de tenir aquests diners en el supòsit de que es quedessin al nostre país. Serien les lògiques diferències que en els països normals situarien el debat en l'eix dreta-esquerra. Amb tot, la difusió d’aquestes dades poden arribar a sectors de la societat catalana poc permeables al nostre discurs. Cal tenir-ho en compte. Aquí podeu llegir el manifest sencer.
12 de juny, 2006
Saura i el vot independentista
El que no pot dir cap independentista és sí a aquest estatut, ni a cap estatut que no reconegui el dret a l’autodeterminació d’aquest esquarterat país. És clar, me n’oblidava: per als multicultis de disseny com Saura això de l’autodeterminació només és vàlid per al poble palestí, el sahrauí o per a qualsevol altre que quedi una mica lluny d’Europa i, sobretot, del seu inqüestionable Estat espanyol. On s’és vist que els independentistes catalans reclamin l’autodeterminació dels Països Catalans! No veieu que això no només fa provincià sinó que incomoda l’amo!
Perquè no ens enganyem: la menjadora és la menjadora! Algunes veus malintencionades diuen que a Iniciativa en comptes d’eco-socialista (com s’autoanomenen) li escauria l’etiqueta de “l'eco dels socialistes”. Trobo que aquesta definició no només és injusta sinó que és indignant; em sembla una falta de respecte comparar el PsoE amb tota la gent honesta que creu de veritat en el socialisme. Una altra cosa, més ajustada a la realitat, és que els d’ICV vagin a roda de l’únic partit que (als ajuntaments més importants, a les diputacions provincials o a la Generalitat regional) pot garantir-los l’accés a la menjadora.
Vídeo de "Diguem No"
11 de juny, 2006
Torturadors, bombers, polígons, metges...
Sobre la tortura. He afegit a l’apartat d’enllaços antirepressius el web que un col·lectiu de suport ha fet per a difondre el cas de Jordi Vilaseca, el jove de Torà que l’1 d’abril de 2003 va ser segrestat i torturat, fins a ingressar a la UCI, per membres dels Mossos d’Espanya i de la Policia Nacional espanyola. Cal recordar que va ser com a conseqüència de les seves presumptes declaracions extretes sota tortura química que van ser detinguts dos joves toranesos més.
Al llistat d’institucions que han aprovat mocions de rebuig a la tortura i de suport als joves de Torà cal afegir-hi l’Ajuntament de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. Mentrestant alguns grups municipals que s’havien compromès a portar la moció al ple dels seus ajuntaments, com el de Tàrrega, continuen fent la Leti i la Ramoneta i els plens es van celebrant sense tractar el tema.
Sobre bombers. L’amic Conrad m’envia un escrit que ha publicat en diferents mitjans escrits sobre la situació en que es troben alguns i algunes aspirants a Bombers Voluntaris de diferents parcs del Principat -en el seu cas el Parc de Pinós. Podeu llegir-lo clicant aquí.
Sobre el polígon industrial del Camí de Palouet. El Ple extraordinari de l’Ajuntament de Torà, al que feia referència en un escrit anterior (mireu una mica més avall), va celebrar-se el passat 30 de maig. La proposta de la CUP i Independents per Torà es va aprovar amb 8 vots a favor i l’abstenció, per imperatiu legal del regidor afectat, que va afirmar que “això no s’acaba aquí”. De fet el tema encara no està acabat ni a nivell de Ple municipal: només cal que llegiu els dos últims paràgrafs de la proposta de resolució de les al·legacions. Quan s’acabi tot aquest merder hauré de fer un escrit explicant més detalladament tot el tema
Sobre l’assistència sanitària. El tema dels metges/metgesses a Torà pinta molt malament. Aquest divendres 16 hi ha convocada una reunió informativa per explicar com està el tema. És important que hi assisteixi força gent... si és que realment ens importa aquest tema.