Al ple ordinari d’agost, durant l’aprovació dels pressupostos, vaig fer l’observació que al pressupost de despeses la partida 14100 (“Altre personal”), on hi figuren els treballadors autònoms que treballen per l’ajuntament, havia augmentat fins a 48.000 € -el doble que l’any anterior- mentre que la partida 13000 (“Personal laboral”) pujava 65.000 €, xifra gairebé idèntica a la de l’anterior pressupost. El motiu de l’augment de la partida destinada a pagar els autònoms era òbvia: s’havia jubilat l’anterior escombriaire i, en comptes de treure a concurs la seva plaça, es substituïa per un treballador autònom. Deixant de banda l’encert o no d’aquest procediment –que seria motiu d’un altre escrit- això hauria hagut de comportar una disminució de la partida destinada a personal laboral que no es produïa. Ningú de l’equip de govern va saber explicar-me el perquè.
Un mes més tard, el 12 de setembre, la Junta de Govern Local aprovava la convocatòria d’un concurs per a la contractació d’una plaça d’administrativa, en règim laboral. Fins fa quatre anys les places d’administratiu o administrativa de l’Ajuntament eren dues. Durant la nefasta segona etapa Valls es va passar a tres, quan després de la fi d’una excedència per maternitat es va mantenir contractada la persona que havia fet una suplència. Des de fa uns mesos, o sigui ja amb l’actual govern, hi havia una quarta plaça d’administrativa a mitja jornada. Aquesta “mitja plaça” és la que ara ha sortit a concurs a jornada completa. En resum, en poc més de quatre anys la plantilla administrativa de l’Ajuntament s’ha doblat. Una necessitat, al meu entendre, més que dubtosa i difícilment justificable des del punt de vista econòmic en una època en que totes les administracions prediquen la necessitat d’estrènyer cinturons.
Justament avui es feien les proves al i a les aspirants –cinc en total- per a aquesta plaça. Mentre era a les oficines municipals xafardejant la documentació presentada, per motius d’espai, he compartit taula amb una persona de l’equip de govern i amb la secretària municipal. I precisament la manca d’espai ha esdevingut tema de conversa; que si a les oficines cada cop hi ha més gent, que si caldria adequar part del segon pis per a administració, que si millor reformar la part on hi ha les finestres que donen a la plaça del Vall...
No a dalt sinó als baixos de l’Ajuntament hi ha el consultori municipal. Un consultori on en teoria hi ha consulta del metge tots els matins de dimecres, dijous i divendres i totes les tardes de dilluns i dimarts. I dic “en teoria” perquè justament aquesta tarda hem hagut d’anar a cal metge per un petit contratemps familiar i, ves per on, a Torà no hi havia metge i hem hagut de fer cap al CAP de Calaf. Una situació, la del deteriorament dels serveis mèdics a la nostra vila, que fa anys va començar per les vacances, després es va fer extensiva a tots els caps de setmana i ara segueix degradant-se. Potser en un futur no massa llunyà , si continuem perdent horaris d’atenció mèdica i augmentant els serveis administratius, en comptes de reformar el segon pis de l’ajuntament es podrà destinar l’actual consultori a col·locar-hi mitja dotzena d’administratius més...