27 d’octubre, 2008

Els propagadors de la pesta.

Ahir al vespre. Obro l'ordinador i deixo entrar el correu. Entre la mitja dotzena de missatges n'hi ha un de la CUP de Manresa amb un fitxer adjunt. És un cartell antimonàrquic. L'obro esperant trobar-hi una convocatòria com la del cartell d'Alerta Solidària, que de tant en tant apareix a la columna de la dreta, en el que, amb motiu del judici contra 16 catalanes i catalans acusades d'injuries a la corona, aquest dimecres es convoquen concentracions a Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Ciutat de Mallorca, Tarragona, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès i Vic. A l'obrir-lo però veig algunes diferències respecte al cartell d'Alerta: mentre que la convocatòria simultània de les deu ciutats esmentades és a 2/4 de 9 davant els respectius ajuntaments, el cartell manresà convoca a la una del migdia i afegeix a la imatge de la corona en flames el retrat d'un parell d'estaquirots. Vegeu-lo:

En veure'l per primer cop penso que es tracta d'un error; la repressió contra la dissidència antimonàrquica es va iniciar amb motiu d'una visita a Girona de la mascota de l'Estat, no pas dels seus hereus... Llavors llegeixo el text del capdavall del cartell i veig que qui s'ha equivocat no es pas el dissenyador o dissenyadora: "La Unió de Botiguers i Comerciants ha convidat els prínceps espanyols a dinar al Museu de la Tècnica el mateix dia que 16 catalans i catalanes seran jutjades per injúries a la corona a l'Audiència Nacional". Collons amb la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa! No sé si està controlada per una minoria de botiflers o són majoria els d'aquesta calanya. En tot cas, si aquesta és la postura oficial del comerç manresà, potser valdrà més anar a comprar a Tàrrega, a Igualada, a Lleida o... a Vic.

Per cert, a Lleida la concentració de solidaritat amb els i les antimonàrquiques és demà dimarts, a les 7 del vespre, a la plaça Paeria, tal com explica en el seu bloc l'amic Pau Juvillà.

21 d’octubre, 2008

Overbooking a l’Ajuntament.

Al ple ordinari d’agost, durant l’aprovació dels pressupostos, vaig fer l’observació que al pressupost de despeses la partida 14100 (“Altre personal”), on hi figuren els treballadors autònoms que treballen per l’ajuntament, havia augmentat fins a 48.000 € -el doble que l’any anterior- mentre que la partida 13000 (“Personal laboral”) pujava 65.000 €, xifra gairebé idèntica a la de l’anterior pressupost. El motiu de l’augment de la partida destinada a pagar els autònoms era òbvia: s’havia jubilat l’anterior escombriaire i, en comptes de treure a concurs la seva plaça, es substituïa per un treballador autònom. Deixant de banda l’encert o no d’aquest procediment –que seria motiu d’un altre escrit- això hauria hagut de comportar una disminució de la partida destinada a personal laboral que no es produïa. Ningú de l’equip de govern va saber explicar-me el perquè.

Un mes més tard, el 12 de setembre, la Junta de Govern Local aprovava la convocatòria d’un concurs per a la contractació d’una plaça d’administrativa, en règim laboral. Fins fa quatre anys les places d’administratiu o administrativa de l’Ajuntament eren dues. Durant la nefasta segona etapa Valls es va passar a tres, quan després de la fi d’una excedència per maternitat es va mantenir contractada la persona que havia fet una suplència. Des de fa uns mesos, o sigui ja amb l’actual govern, hi havia una quarta plaça d’administrativa a mitja jornada. Aquesta “mitja plaça” és la que ara ha sortit a concurs a jornada completa. En resum, en poc més de quatre anys la plantilla administrativa de l’Ajuntament s’ha doblat. Una necessitat, al meu entendre, més que dubtosa i difícilment justificable des del punt de vista econòmic en una època en que totes les administracions prediquen la necessitat d’estrènyer cinturons.

Justament avui es feien les proves al i a les aspirants –cinc en total- per a aquesta plaça. Mentre era a les oficines municipals xafardejant la documentació presentada, per motius d’espai, he compartit taula amb una persona de l’equip de govern i amb la secretària municipal. I precisament la manca d’espai ha esdevingut tema de conversa; que si a les oficines cada cop hi ha més gent, que si caldria adequar part del segon pis per a administració, que si millor reformar la part on hi ha les finestres que donen a la plaça del Vall...

No a dalt sinó als baixos de l’Ajuntament hi ha el consultori municipal. Un consultori on en teoria hi ha consulta del metge tots els matins de dimecres, dijous i divendres i totes les tardes de dilluns i dimarts. I dic “en teoria” perquè justament aquesta tarda hem hagut d’anar a cal metge per un petit contratemps familiar i, ves per on, a Torà no hi havia metge i hem hagut de fer cap al CAP de Calaf. Una situació, la del deteriorament dels serveis mèdics a la nostra vila, que fa anys va començar per les vacances, després es va fer extensiva a tots els caps de setmana i ara segueix degradant-se. Potser en un futur no massa llunyà , si continuem perdent horaris d’atenció mèdica i augmentant els serveis administratius, en comptes de reformar el segon pis de l’ajuntament es podrà destinar l’actual consultori a col·locar-hi mitja dotzena d’administratius més...

15 d’octubre, 2008

Si Hitler fos espanyol.

Esperpèntic. La polèmica suscitada al voltant de la “restitució” de la figura de Lluís Companys, sobre si havia de ser la família o el govern qui presentés davant del ministre de justícia espanyol “la petició de reparació” de la figura del president afusellat, ha situat en primer pla alguns aspectes força esperpèntics d’això que anomenen la recuperació de la memòria històrica. Com pot qualificar-se sinó que les famílies de les persones assassinades per la dictadura franquista hagin de sol·licitar que “es restitueixi” la seva imatge? No acabo d’entendre això de la revisió dels judicis polítics i l’anulació de les “condemnes injustes”. Des de quan són les víctimes les que han de justificar la seva innocència? I encara més: com es menja això d’anular les sentències de mort un cop aquestes han estat executades?

La revisió de judicis amb sentències que, com la pena de mort, no són reversibles només podria tenir sentit si es fes per a establir quins van ser-ne els responsables i, si encara s’hi fos a temps, portar-los davant d’un altre tribunal acusats d’assassinat. Tot la resta només és netejar la imatge de l’actual Estat espanyol, sorgit del franquisme no pas per la via de la ruptura sinó de la reforma (i en el cas de l’administració de justícia gairebé no es pot parlar ni de reforma!)
Si Franco hagués sigut alemany el més probable és que ell i els seus col·laboradors més immediats haguessin acabat en un judici com els de Nuremberg. Possiblement ell hi hauria deixat la vida i la humanitat s’hauria estalviat trenta anys d’un règim criminal. Va estar de sort, doncs, de que l’haguessin parit en el que ell anomenava “unidad de destino en lo universal”. Hitler també creia que el seu país era el melic del món, la pàtria de la raça superior... Carallot! Li hauria sortit molt més a compte ser espanyol! Si Hitler hagués sigut espanyol hauria mort de vell al llit, deixant-li al seu hereu “la jefatura del estado”, amb caràcter vitalici, i als seus deixebles la potestat de donar lliçons de democràcia. Això sí, ara potser es trobaria amb alguna sorpresa desagradable en forma de “llei de la memòria històrica”. Potser ara els familiars dels milions de jueus, gitanos, rojos –entre ells el toranès Antoni Cases i Blanch- i altres enemics de la raça ària morts a Mauthausen, Auschwitz o Treblinka podrien fins i tot demanar que se’ls abonés l’import dels bitllets dels trens que van portar-los als camps d’extermini.

09 d’octubre, 2008

Il•legalitzar demòcrates, protegir feixistes.

Il·legalitzar formacions polítiques democràtiques d’esquerres i protegir grupuscles d’assassins d’extrema dreta. Això és el que fa el govern espanyol del “socialista” Rodríguez Zapatero.

Fa poques setmanes el govern espanyol del PsoE va promoure la il·legalització d’Eusko Abertzale Ekintza (ANB) i Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista (EHAK), amb l’argument de ser els “continuadors instrumentals” d’una formació (Batasuna) il·legalitzada en el seu moment per negar-se a condemnar la violència d’una de les dues parts del conflicte existent entre el País Basc i els Estats espanyol i francès. Val a dir que els partits espanyols també es neguen a condemnar la violència quan aquesta ve del bàndol costitucionalista.

Ara la delegació regional i la subdelegació provincial de Tarragona d’aquest mateix govern de l’Estat, que fila tant prim a l’hora de deixar sense veu als “violents”, ha autoritzat una manifestació del partit ultradretà Alianza Nacional. Aquest partidet, un dels molts en que està dividit el feixisme espanyol, té la particularitat de tenir entre les seves files a un tal Pedro Cuevas, l’autor material de l’assassinat del jove independentista Guillem Agulló. Després d’una breu estada a la presó, Cuevas va ser candidat per Alianza Nacional a les eleccions municipals de Xiva. La inclusió d’un assassí condemnat a les seves llistes no va ser motiu suficient per a que el govern estatal sol·licités la il·legalització d’Alianza Nacional. Una vegada més va quedar en evidència que la posició dels partits respecte a la violència és irrellevant a l’hora d’il·legalitzar-los; el realment important és el projecte polític que defensen. I el projecte polític del psoE i tota la púrria constitucionalista té molt més en comú amb el l’extrema dreta feixista que no pas amb el de les formacions polítiques que defensen el dret democràtic dels pobles a decidir lliurement el seu futur.
Ara aquesta colla de criminals pretenen passejar-se impunement per la ciutat de Tarragona.
Si voleu més informació sobre aquest tema i les diferents convocatòries de rebuig podeu llegir els portals informatius de l’Esquerra Independentista Llibertat.cat i dels moviments socials del Camp PobleViu i els blocs de Jordi Martí i Font i del tarragoní Tondo Rotondo.

03 d’octubre, 2008

900 quilos d'explosius a Torà.

Això d’internet és un pou de sorpreses. Ja fa cosa de mig any que un company va avisar-me que a la xarxa hi havia penjats documents procedents de la caserna que la Guardia Civil espanyola encara té a Torà. Doncs sí, i entre la vintena de documents (la majoria procedents de la “3ª compañía de la Guardia Civil-Seo de Urgel a la “Línea” del mateix cos a Solsona i reenviats per aquesta al “Puesto de Torá”) n’hi ha de força curiosos, com ara el següent:
“6,15 horas 8 actual, sale polvorín Conillas L-3315-C conducido Fernando Cabello 900, Kg. Explosivos destino Torá, Itinerario, Mullerusa, Belpús, Tarrega, Cervera y Comarcal Torá, recibido a las 14,15 de hoy.
Torá, a 7 de Mayo de 1987. El Guardia 2º de Puertas”
O com diferents circulars instant als picoletos del “puesto” per tal de que informin de les activitats del col·lectius independentistes per tal de donar compliment al “plan parcial de Información Diada Nacional de Cataluña”, de que tractin d’identificar en fotocòpies de fotografies els participants en una manifestació conjunta del “Grupo de Independentistas de Grida” i les JERC o la tramesa d’una còpia dels Estatuts de l’MDT, “por considerarse de interés de este servicio”

Llàstima que no hi hagi penjats els informes dels “guardias de puesto” sobre les informacions que els requereixen. Seria interessant veure com descriuen les activitats de la dissidència comarcal. I encara més interessant seria veure per un forat l’intel·lectual que va escriure Mullerusa o Belpús tractant de desxifrar els estatuts de l’MDT! Realment quan van marxar els civils vam perdre molt!


Una altra de les moltes perles de la col·lecció!