Modificació dels límits municipals de Torà? (1a part)

Fa un parell de mesos que veïns i veïnes de quatre cases del nord del terme municipal de Torà van tornar a sol·licitar –ja ho havien fet anteriorment- la segregació d’una part del terme i la seva agregació al municipi de Llobera. Una sol·licitud semblant també s’ha presentat respecte a diverses masies del terme municipal de Biosca.

El document presentat (“Memòria justificativa de la concurrència de causes legals d’alteració dels termes municipals de Llobera i Torà”) és massa llarg –una trentena de pàgines- per a tractar-lo en una sola entrada d’aquest bloc. Faré un primer post estrictament informatiu, centrat en explicar quin és el territori en qüestió, i deixaré l’opinió sobre els continguts de la memòria presentada per a una altra ocasió. Quan ho faci em tocarà recordar, una vegada més, que les meves opinions personals no són les del grup municipal de la CUP de Torà per molt que en sigui l’únic regidor, sinó que l’opinió del grup municipal és la que determina l’assemblea de la CUP de Torà.

Què demanen els veïns i veïnes signants d’aquesta sol·licitud? Segons diu la “memòria justificativa” presentada, “el territori objecte de la petició de segregació es troba situat als sectors nord i nord-est, respectivament, dels termes municipals de Torà i de Biosca. D’acord amb la representació cartogràfica adjunta a l’informe, es tracta d’una zona adjacent al terme municipal de Llobera i situada, per tant, a la mateixa partió entre les comarques de la Segarra (sud) i Solsonès (nord). Comprèn, a grans trets, una superfície de 25,41 km2 (20,49 km2 del terme de Torà i 4,92 km2 del terme de Biosca), i està composta exclusivament per masies, en nombre de vint-i-sis. D’acord amb les dades de l’expedient, el nombre d’habitants que té actualment la zona amb caràcter permanent és d’una trentena”. (L’expedient és de la primera meitat dels 90 i per tant la xifra actual d’habitants no seria la mateixa).

Aquí teniu el mapa:

Les línies vermelles del mapa corresponen a la divisió municipal actual. El territori marcat en blau passaria de Torà a Llobera (1) i de Biosca a Llobera (2)

Aquesta zona correspon a alguna divisió territorial anterior? L’antic municipi de Llanera que el 26 de desembre de 1968 va ser agregat al de Torà era molt més extens (74,04 km2) i, per tant, la zona que es pretén agregar a Llobera només seria, segons diu la memòria justificativa, “el sector meridional de l’antic municipi de Llanera”. La causa de l’extensió del terme municipal de Llanera existent fins fa quaranta anys era també a causa d’agregacions anteriors. Es tracta de quatre antics municipis, el de Vallferosa, el de Claret de Figuerola, el de Cellers i el de Fontanet i Puigredon, que el 17 de febrer de 1847 van ser agregats al municipi que fins aleshores s’anomenava "Llanera i Sant Serni" (fruit d’una agregació anterior?). En la mateixa data el municipi de l’Aguda va agregar-se al de Torà. Si comparem el mapa del territori que es proposa segregar de Torà i el comparem amb aquesta divisió municipal més antiga tampoc hi trobem cap coincidència. Des d’aquest punt de vista, la superfície del territori en qüestió es correspondria a part del terme de Vallferosa (a la zona més occidental) i a el que podríem considerar com la totalitat del terme del nucli de Llanera (a la zona oriental), es a dir, a la part situada a la dreta de la riera del mateix nom, de l’antic municipi de Llanera i Sant Serni.

Foto: l'amagadíssim molí de Llanera, que passaria de pertànyer al municipi de Torà a ser un dels punts més meridionals del municipi de Llobera.

Visca Ivorra Lliure!

Sembla ser que a les comarques rurals no devíem tenir cap problema prou important. La davallada demogràfica d’àmplies zones, l’endèmica manca de serveis, les creixents agressions al territori (algunes especialment greus, com la vampirització dels recursos naturals de les Terres de l’Ebre) o les crisis econòmiques provocades en sectors de producció tradicionals (amb episodis com el bombardeig mediàtic per a enfonsar la ramaderia) només són petits problemes domèstics per als experts urbanites que, des dels despatxos de la capital, decideixen el model d’organització que ens convé. Mentre nosaltres, pobletans i pobletanes ignorants, continuem tocant despreocupadament el flabiol, ajaguts damunt les flors, a l’ombra d’un frondós arbre i amb un estol d’ocells i papallones multicolors voleiant al nostre voltant, el comitè d’experts, encapçalat pel constitucionalista Miquel Roca, ha decidit posar remei a aquest preocupant dèficit de problemes, impropi del segle XXI, que pateix el món rural i ha decidit obrir la caixa dels trons: cal reordenar territorialment aquest tros de Catalunya eliminant municipis, inventant comarques i vegueries, creant polèmiques i generant crispació.

La divisió en 6 vegueries topa amb una dificultat important: per a posar-les en funcionament es proposa fer-les coincidir amb les províncies, havent de modificar un mapa, el provincial, que no és competència de la Generalitat i que, des de l’època de la rebesàvia de la mascota de Baquèira, s’ha mantingut sense gairebé cap modificació (amb la suggerent excepció de les antigues “províncies espanyoles” que han deixat de formar part d’aquest Estat-sangonera).

Contràriament, la creació de noves comarques no té cap dificultat importada, però no per això està exempta de polèmiques (municipis que canvien de comarca sense ser consultats, queixes de les comarques que perden territori, disputes per la capitalitat, propostes d’altres zones que també volen esdevenir comarca, etc...).

Però allò que realment pot provocar balls de bastons és la proposta dels experts d’esborrar del mapa tots els municipis de menys de 250 habitants. L’agregació forçosa de municipis, a més d’un atac a ala identitat dels pobles, és una pèrdua de democràcia en el veritable sentit de la paraula. Amb tots els defectes que hi vulgueu trobar, els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i, per tant, les més accessibles i controlables.

En el cas concret de Torà, l’Informe Roca “ens regala” el terme d’Ivorra i ens col·loca a la comarca de l’Alta Segarra i a la vegueria de la Catalunya Central, ambdues noves de trinca, amb capitals a Calaf i a Manresa, respectivament. Necessitaríem l’espai d’uns quants articles per a debatre si ens convé o no aquest canvi de comarca i de demarcació supracomarcal. Només un apunt: pertànyer a l’Alta Segarra i a la vegueria de Manresa sense suprimir es actuals límits provincials complicaria encara més els diferents nivells d’administració. Per tant caldria que el govern de l’Estat s’avingués a modificar el seu mapa provincial i darrerament totes les discrepàncies entre els governs de Madrid i Barcelona –el TGV n’és un bon exemple- acaben amb la representació catalana abaixant-se els pantalons fins els dits dels peus.

I Ivorra? El municipi d’Ivorra s’ha de dissoldre dins del de Torà? Rotundament no. I no pas perquè no els i les hi vulguem, sinó perquè Ivorra, com tota la resta de pobles als que els experts han cantat les absoltes, ha de continuar tenint municipi propi mentre la seva gent vulgui. I en aquest tema no crec que tinguin cap Dubte sinó, més aviat, el Sant convenciment que són els seus i les seves habitants els i les que han de ser amos i mestresses del seu destí.

(Publicat al suplement setmanal Urgell-Segarra del diari Segre, el 02-03-2001)

Foto: vista general d’Ivorra, amb el santuari del Sant Dubte en primer terme